OPINIÓ - DIARI D'UN JUDICI POLÍTIC
22.10.2020 10:15
El centenar de pàgines de la sentència l’Audiència espanyola que absol Josep Lluís Trapero, Pere Soler, César Puig i Teresa Laplana dels delictes de sedició i de desobediència és un material altament inflamable. Per diverses raons, però essencialment perquè aquells fets i comportaments que Manuel Marchena i companyia desdenyaven, ridicullitzaven i aprofitaven dels Mossos durant el 20-S i l’1-O per a condemnar Joaquim Forn a deu anys i mig de presó per sedició –i la resta de presos polítics– són la base ara per a justificar el comportament del cos i per a absoldre el major dels Mossos. És impactant de comprovar què deia aquella sentència i què diu ara aquesta, que es pot convertir en més munició per a denunciar en l’àmbit internacional la condemna per sedició del Suprem.
La sentència que subscriuen els magistrats Francisco Vieira i Ramón Sáez Valcárcel té l’oposició de la tercera magistrada de la sala, Concepción Espejel, que presidia la sala. El vot particular que ha signat, de quatre-centes seixanta-una pàgines i escrit en majúscues, ple de transcripcions literals de documents i correus electrònics, és tota una declaració d’intencions, pràcticament una declaració de guerra als seus companys magistrats. És fet amb despit, abocant pràcticament tots els arguments de l’absolució per a desmuntar-los seguint la línia argumental de la fiscalia, i fins i tot
