CSIF denuncia que s'està forçant els professionals penitenciaris a «rebaixar el nivell d'exigència en la concessió de permisos i tercers graus»
![]() |
| Adverteixen del risc del bonisme per a la seguretat |E-Noticies |
![]() |
| Adverteixen del risc del bonisme per a la seguretat |E-Noticies |
EUROPA
Votació històrica al Parlament Europeu per aprovar el nou Reglament de Retorns de la Unió Europea que obre la porta a les deportacions massives. Això és important perquè canvia radicalment l'enfocament de les polítiques migratòries a tots els estats membres. També suposa una victòria inapel·lable del model migratori proposat per Giorgia Meloni, basat en el pragmatisme i la recuperació del control efectiu de les fronteres.
El nou reglament, aprovat per 389 vots a favor, 206 en contra i 32 abstencions, facilita l'expulsió d'immigrants irregulars a tots els estats membres. És important perquè canvia radicalment l'enfocament.
A partir d'ara l'estada il·legal en un país membre de la UE serà concebuda com un delicte. No només es prohibirà l'entrada indefinida i permanent, sinó que també es permetrà la creació de centres de retorn en tercers països.
ISLAMISME
![]() |
| Crida a l’oració a la Rambla del Raval durant el Ramadà | Redes sociales |
Els resos de musulmans a la via pública s'estan convertint en una imatge cada vegada més habitual a Catalunya, sobretot durant el Ramadà. Encara que algunes d'aquestes estampes no deixen de sorprendre i generen un gran impacte en una societat tradicionalment laica. El vídeo d'una crida a l'oració durant el Ramadà a la Rambla del Raval de Barcelona, davant d'una multitud que segueix l'acte com si fos un espectacle, s'ha fet ràpidament viral a les xarxes socials.
![]() |
| Les pregàries en llocs públics s'han convertit en habituals | EP |
La Rambla del Raval s'ha convertit en escenari improvisat d'una crida a l'oració durant la celebració del mes sagrat del Ramadà. No és un cas aïllat. Els resos de la comunitat islàmica s'han convertit en habituals en ciutats com Terrassa, Lleida, Sant Cugat, Tarragona o Mataró. En aquest cas, les imatges s'han viralitzat ràpidament causant una gran polèmica.
ATENCIÓ 🔴. Aquí en tenim una crida a l’oració del dia 26 de Ramadà a Barcelona. I mentrestant, el pessebre desapareix de la plaça Sant Jaume, no fos cas que molesti. La gent, que no sap ni el que canta, ho escolta com si fos flamenc.
— Jordi Amela 💙 🏴 (@jordiamelabcn) March 17, 2026
Anem cedint a poc a poc. Primer els… pic.twitter.com/9q4wMpYZX4
Això torna a posar en qüestió les concessions contínues a la comunitat islàmica en una societat laica i un Estat aconfessional. Torna a obrir-se el debat sobre l'avenç de l'islamisme en ciutats de Catalunya amb la complicitat de les autoritats.
LLENGUA
![]() |
| Exterior del restaurant Cal 52 Autor/a: Eileen Martínez |
En Quico R. ens ha fet arribar un nou cas de catalanofòbia que ha viscut en les pròpies carns en un establiment de Vilanova i la Geltrú (Garraf), el restaurant Cal 52, situat a la Rambla Principal. Els fets no només vulneren el Codi de Consum de Catalunya sinó que posen de manifest, un cop més, el supremacisme que alguns castellanoparlants exerceixen impunement als Països Catalans.
Segons el relat del denunciant, han entrat al local amb una acompanyant i han demanat en català. La cambrera ha pres nota sense problemes, però quan la clienta li ha preguntat amb curiositat "No parles català?", la resposta ha estat seca: "No". Insistint, "No el saps?", la treballadora ha replicat: "Sí, pero no quiero hablarlo".Davant d’aquesta actitud de rebuig conscient, els dos clients han decidit marxar immediatament. Mentre recollia les seves coses, l’Àngels ha advertit el cambrer de la barra que no tirés endavant la comanda. Des de la porta, el noi ha alçat la veu: "Yo también lo sé y no me da la gana de hablarlo".Fart d’aquest "supremacisme que s’imposa impunement 'sin que se note el cuidado'", com l’ha qualificat el mateix afectat, ha trucat als Mossos d’Esquadra i ha comunicat els fets. Mentre esperaven l’arribada dels agents, l’amo del local s’ha acostat i ha iniciat una conversa que, segons els clients, ha derivat en assetjament verbal.
L’article 128-1 del Codi de Consum de Catalunya (que desenvolupa l’article 34 de l’Estatut) estableix que els consumidors tenen dret a ser atesos oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin. Les empreses que operen a Catalunya "han d’estar en condicions de poder atendre els consumidors en qualsevol de les dues llengües oficials". No es tracta només de "poder entendre" el català: es tracta de no negar-se a parlar-lo quan el client l’utilitza i quan el treballador l’entén perfectament, com han reconegut explícitament els dos empleats.
ENLLAÇ NOTÍCIA :