CSIF denuncia que s'està forçant els professionals penitenciaris a «rebaixar el nivell d'exigència en la concessió de permisos i tercers graus»
 |
| Adverteixen del risc del bonisme per a la seguretat |E-Noticies |
30/03/2026
per Redacció
Els Mossos d’Esquadra van detenir dijous passat a la presó de Quatre Camins Mohamed C., principal sospitós de la salvatge violació comesa el 13 de febrer a Montjuïc. Aquest marroquí de 25 anys, que compleix condemna des dels 17 per diverses agressions sexuals, hauria aprofitat un permís penitenciari de tres dies per cometre la violació. Això torna a posar en evidència el fracàs d’un sistema excessivament garantista, més preocupat pel benestar dels delinqüents que de protegir les víctimes.
CSIF, el principal sindicat de funcionaris de presons a Catalunya, ha alçat la veu contra el que consideren un “fracàs rotund” del sistema. Arran de la detenció, han qüestionat el model penitenciari “irresponsable i perillós” que “substitueix el rigor tècnic per la ideologia, i la seguretat pel bonisme”.
Els funcionaris alerten que aquesta deriva s’ha traduït en “un augment artificial de permisos, una ampliació indiscriminada de les llibertats condicionals, i una rebaixa sistemàtica de les sancions”. El sindicat denuncia que s’està forçant els professionals penitenciaris a “rebaixar el nivell d’exigència en la concessió de permisos i tercers graus”. Una cosa que “no només és injusta per als professionals, sinó que comporta un risc evident i inacceptable per a la seguretat pública”.
Compliment inferior de les penes, i menys expulsions
CSIF utilitza el cas del violador de Montjuïc com a “paradigmàtic”: no només va cometre la violació estant de permís, sinó que tenia damunt la taula una proposta de progressió a règim obert. “No estem davant d’un error puntual”, afirmen, “sinó davant la conseqüència directa d’un model equivocat que ha anteposat el relat polític a la seguretat i al criteri professional”.
Denuncien que el sistema penitenciari català és molt més lax que el de la resta de països europeus. Més del 60% dels presos accedeixen a beneficis penitenciaris abans de complir tres quartes parts de la condemna. En canvi, en països com França, Alemanya o Itàlia, aquests beneficis estan molt més restringits i sotmesos a un estricte control judicial. En altres casos, com el Regne Unit, els Països Baixos i Bèlgica, el compliment efectiu de la condemna s’acosta al 80%. Això vol dir que en el nostre sistema penitenciari el compliment de les penes és entre un 25% i un 40% inferior a la mitjana europea.
El CSIF recorda també que a Espanya només s’executa el 15% de les expulsions de presos estrangers. “Mentre en altres països els reincidents són expulsats de manera automàtica, aquí els mantenim, els concedim permisos, i en alguns casos els facilitem la residència. Tot pagat pels contribuents”, lamenten.
Víctimes abandonades
El sindicat adverteix de l’elevada presència de presos estrangers als centres de joves: “Costa trobar interns que no siguin d’origen estranger”. Això, diuen, és un “problema de país que va més enllà d’esquerra o dreta”, perquè “el que avui passa als centres de joves demà col·lapsarà els centres d’adults”.
Davant d’això, es pregunten, què fan els responsables polítics? “Crear comissions parlamentàries, més discursos buits sobre drets humans en un sistema que ja és un dels més garantistes d’Europa, però ningú parla de les víctimes ni les defensa”. En el cas de les víctimes, el CSIF lamenta que “a més de patir el delicte sostenen amb els seus impostos un sistema que protegeix els seus agressors mentre les deixa de banda”.
Per tot això, demanen acabar amb l’experiment dels règims oberts que “posen en risc la seguretat pública”. Demanen una cosa tan simple com aplicar el sentit comú i el criteri professional. “Utilitzar les eines ja disponibles, incloent-hi l’expulsió efectiva dels delinqüents estrangers, com fan la resta de països europeus”.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada