 |
| La presidenta de l'ANC, Dolors Feliu, a les portes del Parlament de Catalunya després de registrar la petició per a rebutjar els acords d'investidura. Foto: ACN via Twitter |
AMNISTIA
Jordi Martín
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimecres, 22 de novembre de 2023. 13:30
Actualitzat: Dimecres, 22 de novembre de 2023. 13:46
Temps de lectura: 4 minuts
L’expresident de la Generalitat i eurodiputat de Junts Carles Puigdemont ha ironitzat aquest dimecres sobre el debat al Parlament Europeu per abordar la llei d’amnistia al procés, una sessió parlamentària impulsada per la dreta i ultradreta espanyola que el president vaticina com a “un gran circ”. “Ens ajudaran a internacionalitzar encara més el conflicte.
Nosaltres fa molt de temps que demanem que en aquesta cambra es parli
del conflicte que hi ha entre Catalunya i Espanya i avui, tot i que
segurament no és la seva intenció, tothom s’assabentarà que hi ha un conflicte”, ha afirmat, rialler, en declaracions des d’Estrasburg.
LINK DEL VIDEO : https://cdn.jwplayer.com/previews/iLQkeKod
L’expresident de la Generalitat i eurodiputat de Junts Carles Puigdemont ha ironitzat aquest dimecres sobre el debat al Parlament Europeu per abordar la llei d’amnistia al procés, una sessió parlamentària impulsada per la dreta i ultradreta espanyola que el president vaticina com a “un gran circ”. “Ens ajudaran a internacionalitzar encara més el conflicte. Nosaltres fa molt de temps que demanem que en aquesta cambra es parli del conflicte que hi ha entre Catalunya i Espanya i avui, tot i que segurament no és la seva intenció, tothom s’assabentarà que hi ha un conflicte”, ha afirmat, rialler, en declaracions des d’Estrasburg.
Segons Puigdemont, que ha atès breument els mitjans mentre caminava pels passadissos de l'Eurocambra, els eurodiputats veuran que a l’Estat espanyol hi ha “un interès per polititzar la justícia” i que Espanya té “un problema” amb un “sistema judicial abonat al lawfare”. En aquest sentit, i preguntat sobre com valora que el jutge de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón, encarregat del cas Tsunami Democràtic, hagi demanat al Tribunal Suprem que l'imputi per terrorisme, Puigdemont ha tornat a tirar d'ironia i ha assegurat que l'encaixa "exactament igual que la imputació per rebel·lió, sedició i segurament també per l'assassinat de John Fitzgerald Kennedy"; una referència tot just avui quan es compleixen seixanta anys de l'atemptat mortal contra el president estatunidenc.
Maria Garcia 24/01/2023
 |
| La ponent del comitè Pegasus de l'Eurocambra, Sophie In't Veld, durant la presentació de l'esborrany de recomanació. Data de publicació: dimarts 24 de gener del 2023, 09:26 Localització: Brussel·les Autor: Nazaret Romero |
Sophie In’t Veld, la ponent del comitè del Parlament Europeu que investiga l’ús de programaris espia com Pegasus a la Unió Europea, insta Espanya a “aclarir del tot” els casos d’espionatge i compensar les víctimes. Així ho recull en l’esborrany de recomanació a la Comissió Europea i el Consell que In’t Veld ha presentat aquest dimarts al comitè, en el qual critica la “manca d’acció” de la Comissió Europea i els estats membre per abordar “l’amenaça a la democràcia” que suposa l’espionatge.
L’esborrany explicita que hi ha hagut “infraccions” en la implementació de la llei europea pel que fa a l’ús de programaris d’espionatge a l’estat espanyol i tres països més, d’aquí que la ponent carregui contra la inacció de la CE davant aquesta amenaça. Centrant-se en el cas espanyol, la ponent subratlla que l’espionatge a Espanya té dues vessants: d’una banda, la dirigida a líders del govern espanyol i, de l’altra, el ‘Catalangate‘, que espiava polítics i activistes independentistes. En el mateix esborrany, In’t Veld critica la
OPINIÓ - EDITORIAL
04.05.2022 - 21:40
A Brussel·les és un secret de domini públic que els espanyols fan servir les institucions europees en benefici propi. No són els únics, però pel volum que representen són el cas més important i dissonant. Hi ha de tot, com sempre, però una majoria notable no van a Brussel·les com a europeus, a actuar en defensa i en favor d’Europa, amb mentalitat europea. Molts, moltíssims, hi van com a espanyols. A veure què poden aconseguir per a Espanya, amb un fervor futboler i fanàtic pels seus colors poc o gens habitual en uns altres països. Fervor que posen sempre al capdavant.
Amb els anys, actuant així, cal reconèixer que han constituït un veritable escut polític i pràctic que protegeix els interessos del seu regne. De primer ho van fer amb una influència política que ara ja han perdut gairebé del tot. Però avui ho fan encara sobretot amb un sotagovern molt motivat i intencionat en les seues actuacions que mira de controlar i marcar el ritme dels llocs clau en les comissions del parlament, sovint com a nació i per damunt del partit a què són adscrits.
Històricament, la tàctica els ha funcionat, però el procés d’independència de Catalunya ha posat aquest escut en una tensió màxima perquè els ha obligat a fer
MÓN - EUROPA
ACN
28.04.2022 - 12:42
El ple del Parlament Europeu debatrà sobre l’espionatge dels estats a eurodiputats amb Pegasus revelat per l’escàndol del Catalangate. Ha estat una proposta del grup dels Verds/ALE, d’on són membres Diana Riba i Jordi Solé d’ERC, que van ser espiats segons les revelacions del Citizen Lab. A més d’ells, també es va espiar els eurodiputats de Junts: Toni Comín abans d’agafar l’acta, Carles Puigdemont a través del seu entorn i Clara Ponsatí, per l’espionatge a un dels seus assistents.
El debat ‘L’ús de Pegasus per part dels estats membre de la UE contra individus, inclosos eurodiputats i la violació de drets fonamentals’ se celebrarà el 4 de maig a Estrasburg a partir de les tres de la tarda.
Després de les revelacions del Citizen Lab sobre el Catalangate, el Parlament Europeu va anunciar la setmana passada que posava disposició dels eurodiputats un servei per revisar si tenen instal·lat el sistema d’espionatge Pegasus en els
Agències 08/03/2021
 |
| Pla mitjà dels eurodiputats de JxCat Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí després de la roda de premsa a l'Eurocambra sobre el suplicatori, el 24 de febrer del 2021 a Brussel·les. (Horitzontal) |
El Parlament Europeu vota aquest dilluns la proposta per aixecar la immunitat als eurodiputats de JxCat Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. Més d’un any després que el Tribunal Suprem reclamés la retirada de la protecció parlamentària per reactivar les euroordres que pesen sobre ells pel cas de l’1-O, el ple de l’Eurocambra prendrà finalment la seva decisió aquesta setmana. La votació electrònica es farà cap a les 18.30 h del dilluns, però la cambra no anunciarà els resultats oficials fins dimarts a les 9 h del matí. Veient que previsiblement perdran la immunitat, els tres independentistes ja tenen els ulls posats en la batalla judicial per les euroordres, però també en la impugnació de la gestió del suplicatori a l’Eurocambra.
A més, Puigdemont, Comín i Ponsatí també hauran d’estar pendents segurament de l’intent del Tribunal Suprem de qüestionar el rebuig de Bèlgica a l’extradició de l’exconseller Lluís Puig. El magistrat Pablo Llarena ja ha expressat la seva voluntat d’enviar una o diverses preguntes prejudicials al respecte al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, un fet que es podria produir també aquesta setmana, segons apunten fonts de la defensa de JxCat.
Així, els tres independentistes podrien arribar a tenir fins a tres fronts judicials nous aquesta primavera: les euroordres, el recurs pel suplicatori i la prejudicial de Llarena a Luxemburg.
Votació al ple de l’Eurocambra
MÓN - EUROPA
Per: ACN
26.11.2020 12:16
L’informe del Parlament Europeu sobre les eleccions del 2019, que ahir va aprovar la cambra, no inclou els casos dels eurodiputats Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Toni Comín. Malgrat els intents del grup Verds/ALE per introduir una menció a les traves per evitar que el líder d’ERC ocupés el seu escó, una majoria de la cambra ho va rebutjar.
També es va negar a incloure la sentència del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) que, arran del cas Junqueras, per primera volta va reconèixer que un eurodiputat adquireix el mandat des de la declaració dels resultats de les eleccions i, per tant, gaudeix d’immunitat immediatament. El text tampoc no menciona que
