ENTREVISTA
L'exvicepresident diu que si es preguntés a molts dels manifestants del diumenge sobre el full de ruta hi hauria moltes sorpreses i avisa que "no pot ser que a cada nova pensada d'algú es modifiqui el full de ruta"
L'antic líder d'ERC considera que el procés sobiranista no té marxa enrere ("la gent no deixarà de ser independentista") i que actualment el més revolucionari és defensar el dret d’autodeterminació.
Pep Martí, Barcelona | 14/09/2016 a les 17:17h
 |
| Josep-Lluís Carod-Rovira, exvicepresident del Govern | Adrià Costa |
Josep-Lluís Carod-Rovira (Cambrils, 1952) és filòleg i dirigent històric
de l’independentisme d'esquerres. Ha estat el màxim dirigent d’Esquerra
Republicana i conseller en cap i vicepresident de la Generalitat. Ara
dirigeix la Càtedra sobre la Diversitat Cultural de la Universitat
Pompeu Fabra (UPF). Acaba de publicar Història del protestantisme als Països Catalans (Tres i quatre). Valora per a NacióDigital la darrera Diada, que ell va viure des de la concentració de Tarragona.
- Com veu l’escenari post-Diada?
- Molt bé. És impensable que en qualsevol altre lloc d’Europa, durant cinc anys consecutius, centenars de milers de persones ocupin els carrers pacíficament i festiva defensant un objectiu polític democràtic. Això no ha passat enlloc. Les majors concentracions humanes després de la Segona Guerra Mundial s’han produït aquí. I no al segle XX, s’han produït al segle XXI. Per tant, crec que l’objectiu d’un estat català dins de la UE continua ben viu. I el millor de la jornada és constatar altre cop que l’independentisme no és cosa dels polítics i dels partits només, ni principalment, sinó que és cosa de la gent. L’objectiu de la independència és un objectiu nacional perquè els protagonistes són els nacionals, els compatriotes, els ciutadans. Ara, estem en un moment on fins ara hem tingut mobilitzacions, declaracions públiques dels líders polítics i resolucions parlamentàries sense dimensió jurídica. Jo crec que ara hem de passar a la quarta pota, que és la presa de posició que implica adoptar solucions polítiques i legals aprovades pel Parlament, formin part de la legalitat espanyola o no. Crec que l’any 2017, sense més dilació, s’ha de produir la bifurcació de dues legalitats que són incompatibles perquè diuen coses diferents. Una es basa en el dret de la gent a expressar la seva opinió a les urnes, l’altra es basa en la negació d’aquest dret. Hi haurà un moment en què una es trobarà davant de l’altra.
- Molt bé. És impensable que en qualsevol altre lloc d’Europa, durant cinc anys consecutius, centenars de milers de persones ocupin els carrers pacíficament i festiva defensant un objectiu polític democràtic. Això no ha passat enlloc. Les majors concentracions humanes després de la Segona Guerra Mundial s’han produït aquí. I no al segle XX, s’han produït al segle XXI. Per tant, crec que l’objectiu d’un estat català dins de la UE continua ben viu. I el millor de la jornada és constatar altre cop que l’independentisme no és cosa dels polítics i dels partits només, ni principalment, sinó que és cosa de la gent. L’objectiu de la independència és un objectiu nacional perquè els protagonistes són els nacionals, els compatriotes, els ciutadans. Ara, estem en un moment on fins ara hem tingut mobilitzacions, declaracions públiques dels líders polítics i resolucions parlamentàries sense dimensió jurídica. Jo crec que ara hem de passar a la quarta pota, que és la presa de posició que implica adoptar solucions polítiques i legals aprovades pel Parlament, formin part de la legalitat espanyola o no. Crec que l’any 2017, sense més dilació, s’ha de produir la bifurcació de dues legalitats que són incompatibles perquè diuen coses diferents. Una es basa en el dret de la gent a expressar la seva opinió a les urnes, l’altra es basa en la negació d’aquest dret. Hi haurà un moment en què una es trobarà davant de l’altra.
- I aleshores, què creu que passarà?
- Jo estic convençut que, vista la força i, sobretot, la il·lusió de la gent, en el moment en què el Govern i el Parlament adoptin les decisions que hagin d’adoptar, la gent respondrà i és possible que hagin de tornar a sortir al carrer no per mitja tarda, sinó per la nit, o un dia, o tres o quatre o cinc dies i nits. Perquè les grans decisions, i més al segle XXI, com la construcció d’un estat, tan poc estat com es pugui tenir avui dins de la Unió Europea, ja no es prenen ni a través de la sang ni de la guerra, ni per la via de les unions dinàstiques, sinó per la voluntat i el vot dels ciutadans. Això, un estat que té una cultura al·lèrgica a la diversitat, com és l’estat espanyol, intentarà oposar-s’hi. Ara, si troba enfront aquesta fermesa, això no té retop, no té marxa enrere. La gent no deixarà de ser independentista perquè hi hagi dificultats.
 |
| Josep-Lluís Carod-Rovira. Foto: Adrià Costa |
- Què en pensa del debat encetat sobre el referèndum unilateral d'independència per tancar el procés?
- A mi, sincerament, em cansa una mica perquè de vegades fa l’efecte d’una certa improvisació en alguns punts. Si en aquests moments preguntéssim a molts manifestants al carrer quin és el full de ruta, ens trobaríem amb moltes sorpreses en les respostes. Hi ha hagut un desconcert molt important per part dels dirigents polítics. El que no pot ser és que a cada nova pensada d’algú es modifiqui el full de ruta. El que volem ja ho sabem, ser independents. Però la gent ha de saber amb claredat quins passos hem de fer per ser-ho. I aquests passos un cop s’aproven no es poden anar modificant. No és seriós. Diria que la gent té una empanada mental entre el RUI, el conseller Rull, la DUI i el diu, que és una altra cosa, que despista. Diumenge, a Tarragona, hi havia persones que em preguntaven: "ara on som?" S’ha d’acabar l’ambigüitat i tothom ha de formar. Ha de formar Junts pel Sí, ha de formar la CUP, si realment s’està a favor dels drets dels pobles a decidir la seva llibertat. És el dret a l’autodeterminació que les esquerres sempre hem defensat. Avui, a Catalunya no hi ha res més revolucionari que defensar el dret d’autodeterminació. Això implica també que el món d’En Comú Podem no sigui vist com un adversari, perquè no ho és. La suma de tots defensant que el futur de Catalunya només l’hem de decidir els catalans ens dóna una majoria social, com a mínim, d’un 80%. No perdem més el temps llançant dards enverinats en la direcció equivocada, per part d’uns i d’altres.
- A mi, sincerament, em cansa una mica perquè de vegades fa l’efecte d’una certa improvisació en alguns punts. Si en aquests moments preguntéssim a molts manifestants al carrer quin és el full de ruta, ens trobaríem amb moltes sorpreses en les respostes. Hi ha hagut un desconcert molt important per part dels dirigents polítics. El que no pot ser és que a cada nova pensada d’algú es modifiqui el full de ruta. El que volem ja ho sabem, ser independents. Però la gent ha de saber amb claredat quins passos hem de fer per ser-ho. I aquests passos un cop s’aproven no es poden anar modificant. No és seriós. Diria que la gent té una empanada mental entre el RUI, el conseller Rull, la DUI i el diu, que és una altra cosa, que despista. Diumenge, a Tarragona, hi havia persones que em preguntaven: "ara on som?" S’ha d’acabar l’ambigüitat i tothom ha de formar. Ha de formar Junts pel Sí, ha de formar la CUP, si realment s’està a favor dels drets dels pobles a decidir la seva llibertat. És el dret a l’autodeterminació que les esquerres sempre hem defensat. Avui, a Catalunya no hi ha res més revolucionari que defensar el dret d’autodeterminació. Això implica també que el món d’En Comú Podem no sigui vist com un adversari, perquè no ho és. La suma de tots defensant que el futur de Catalunya només l’hem de decidir els catalans ens dóna una majoria social, com a mínim, d’un 80%. No perdem més el temps llançant dards enverinats en la direcció equivocada, per part d’uns i d’altres.
- Es va fer un acte conjunt a Sant Boi per part d’ERC, Podem i
la CUP, que va generar algunes crítiques de l'entorn del PDC advertint
d'un nou tripartit.
- Trobo que va ser un acte del tot normal, que va ser iniciativa de les seccions locals de tres partits polítics. Respecto molt l’opinió crítica d’un dels tres fills de Jordi Carbonell. No coneixem l’opinió dels altres dos. Però cal recordar que Jordi Carbonell va ser president d’un dels tres partits convocants de l’acte i que cap altra secció local de cap partit va fer cap proposta. Cal dir que si a Sant Boi 1976 quasi bé no hi havia estelades, eren tot senyeres, en l'acte d'aquest 2016 predominaven les estelades. S'ha passat de la senyera a l'estelada.
- Trobo que va ser un acte del tot normal, que va ser iniciativa de les seccions locals de tres partits polítics. Respecto molt l’opinió crítica d’un dels tres fills de Jordi Carbonell. No coneixem l’opinió dels altres dos. Però cal recordar que Jordi Carbonell va ser president d’un dels tres partits convocants de l’acte i que cap altra secció local de cap partit va fer cap proposta. Cal dir que si a Sant Boi 1976 quasi bé no hi havia estelades, eren tot senyeres, en l'acte d'aquest 2016 predominaven les estelades. S'ha passat de la senyera a l'estelada.
 |
Josep-Lluís Carod-Rovira. Foto: Adrià Costa
|
Enllaç entrevista :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada