BARÇA - CHAMPIONS
El Barça anuncia als rivals que vol ser campió d’Europa aquesta temporada i goleja el Celtic de Glasgow amb una exhibició dels seus homes d’atac.
TONI PADILLA Barcelona
Neymar i Leo Messi s’abracen després d’un dels set gols del Barça al Camp Nou. / JOSEP LAGO |
Tres minuts. Només feia tres minuts que la Lliga de
Campions havia tornat al Camp Nou i Messi va marcar el primer gol del
partit. El primer gol del Barça a la Champions. Per ben poc no va fer el
primer gol de tota la competició, ja que Cavani havia trigat 50 segons a
batre l’Arsenal a París. Tres minuts per aclarir la gola i cantar el
primer gol d’un camí que Messi vol acabar a Cardiff, a terres gal·leses,
a la final d’una competició, la Champions, on Messi sol donar la seva
millor versió. Si sona l’himne de la Champions, Messi posa la música i
els seus companys ballen al seu ritme. En una actuació gairebé perfecta,
el Barça va cruspir-se el Celtic per 7-0 amb gols dels seus puntals:
Messi, Suárez, Iniesta i Neymar. Una nit perfecta.
El
Celtic va convertir-se en l’ase dels cops, rebent set gols d’un Barça
més titular que no pas aquell derrotat per l’Alabès. Un Barça que feia
patxoca, llest per deixar-se guiar per Messi. Si l’argentí juga de
titular, els companys excel·leixen. Si Neymar no acaba de jugar bé,
Messi li cedeix una falta i així pot marcar un gol i somriure. Si el mig
del camp pateix, ell endarrereix la posició i posa llum on altres veuen
foscor. Passen els anys i Messi troba noves formes de sorprendre els
rivals. Amb una barba més escocesa que argentina, l’argentí va anar
enderrocant cop a cop la muralla rival. Amb el
seu futbol la ploma sempre derrota l’espasa. El Barça va fer una exhibició de joc, recuperant la pilota ràpid, tallant les contres visitants i creant ocasions, i va semblar que ho feia amb facilitat. Com si fos un assaig general de cara a reptes més exigents, contra rivals de més nivell que un Celtic arraconat als llibres d’història de la Champions.
seu futbol la ploma sempre derrota l’espasa. El Barça va fer una exhibició de joc, recuperant la pilota ràpid, tallant les contres visitants i creant ocasions, i va semblar que ho feia amb facilitat. Com si fos un assaig general de cara a reptes més exigents, contra rivals de més nivell que un Celtic arraconat als llibres d’història de la Champions.
El Barça sempre arriba als camps de batalla amb cert avantatge. La seva
fama el precedeix i els rivals solen modificar els seus sistemes
tàctics per intentar sorprendre. Per intentar no prendre mal. A l’Alabès
una defensa de cinc li va funcionar. Al Celtic no. Però, esclar, contra
els bascos va jugar un Barça amb moltes rotacions. Contra el Celtic les
rotacions es van aparcar, amb una alineació de nivell. Una defensa més
ferma, un mig del camp més competitiu i, per sobre de tot, Messi al
centre del trident. Envoltat de samarretes rivals, Messi sempre troba un
espai. El Celtic va situar una línia de cinc defenses i per davant
quatre jugadors més. Per moments Messi, tot sol, se situava just al mig
de 9 escocesos, però qui acabava patint era el rival. Els jugadors
entrenats per Brendan Rodgers es miraven, atents a cada moviment,
aixecant els ulls al cel, pregant perquè l’argentí estigues distret o
mandrós. Però Messi sembla gaudir quan intenten tancar-lo en una gàbia.
Sempre troba una sortida.
Els partits es converteixen en malsons per als
adversaris, en jocs de nens per a Messi.
Si sona
l’himne de la Champions, tornen les estelades, els xiulets a l’himne i
la màgia de Messi. Al Celtic, que venia eufòric després de golejar el
Rangers, li va tocar pagar els plats trencats. Luis Enrique va donar 45
minuts a Iniesta a la segona part perquè vagi agafant ritme, però
d’inici va sortir amb André Gomes i Rakitic al centre del camp,
acompanyats de l’omnipresent Busquets i el trident de gala. Un equip amb
prou capacitat per convertir el Celtic en una joguina, per allunyar
pors i consolidar arguments. Mascherano va acabar a la banqueta, per
permetre a Umtiti créixer al costat de Piqué, i el Barça va jugar a
plaer, cometent una sola errada, aquella que va acabar amb el penal de
Ter Stegen sobre Dembelé. El porter, però, va aturar el llançament del
davanter francès del Celtic i va reforçar la seva titularitat.
Messi havia aprofitat una errada defensiva rival per afusellar De Vries
ja als tres minuts i, just després del penal fallat pel Celtic, va
entendre que calia sentenciar el partit. I en un tres i no res, amb
Neymar, van inventar-se una jugada d’orfebreria i van enderrocar el mur
rival fent un munt de parets dins de l’àrea. La golejada es va tancar a
la segona part, amb Neymar fent el tercer de falta, Iniesta marcant el
quart de volea i Messi, el cinquè. La cirereta va arribar amb els dos
gols de l’uruguaià Luis Suárez, primer amb un control impossible quan el
Barça ja es passejava, i després amb una centrada de Messi. Enllestint
la feina i entregant als rivals la seva targeta de presentació. L’equip
de Luis Enrique vol ser a Cardiff. I tot Europa ho sap.
Tercer penal aturat a Europa per Ter Stegen
Després de ser baixa contra l’Alabès per una lesió, Marc-André ter
Stegen va rebre l’alta abans del partit contra el campió escocès i va
poder jugar el partit. El porter alemany no va tenir gaire feina, però
al primer temps va cometre un penal que va poder acabar aturant, a xut
de Dembelé. Ter Stegen, especialista a aturar penals, ja n’ha aturat
tres a la Lliga de Campions. El pròxim partit a Europa serà molt
especial per a Ter Stegen, ja que serà al camp del Borussia
Mönchengladbach, l’equip on va debutar.
Enllaç noticia :
http://www.ara.cat/esports/torna-Champions-Messi-posa-musica_0_1650435031.html
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada