Diversos catalans a l'estranger han denunciat que
se'ls hi ha fet arribar la documentació de les eleccions del 27 de
setembre del 2015
Redacció| 06/11/2017 a les 13:43h
Ombra de sospita sobre el vot per correu en les eleccions al Parlament
de Catalunya del proper 21 de desembre. Són ja diversos catalans a
l'estranger que han denunciat a través de les xarxes socials
irregularitats en l'entrega de la documentació per part de les
ambaixades espanyoles.
Avisen que els han fet arribar el formulari que es va fer servir en els
darrers comicis autonòmics, el passat 27 de setembre del 2015. Aquest no
serveix per al 21-D i, per tant, els electors que no se n'adonin
podrien quedar-se sense votar. El cas que ha tingut més repercussió ha
estat a
El rei emèrit espanyol, Juan Carlos de Borbó, va admetre la
possibilitat de cedir la ciutat de Melilla al Marroc el 1979 i posar
Ceuta sota el control d’un protectorat internacional similar al que
havia tingut Tànger del 1923 fins a la independència del regne alauita,
el 1956.
Va ser durant una trobada al palau de la Zarzuela amb el senador
nord-americà Ed Muskie, enviat personalment pel president d’EUA, Jimmy
Carter, a una ronda per Europa per discutir confidencialment amb
diversos mandataris els principals desafiaments que encaraven Europa i
els EUA.
La conversa de més d’hora i mitja entre el rei espanyol i el senador,
juntament amb l’ambaixador dels EUA a Espanya, Terence Todman, va ser
resumida en un telegrama secret. Aquest document fou enviat per la
missió diplomàtica americana a Madrid al Departament d’Estat, i va ser
desclassificat el
El ministre d'Exteriors cubà, Bruno Rodríguez, ha presidit la reinauguració de l'ambaixada cubana a la capital nord-americana, una fita en la distensió diplomàtica que va començar amb l'anunci del president dels Estats Units, Barack Obama, i el president cubà, Raúl Castro, del restabliment de les relacions.
Amb el restabliment de les relacions des de fa més de cinc dècades, l'ambaixada dels Estats Units a l'Havana també ha tornat a obrir oficialment per qüestions comercials. Però la bandera nord-americana no serà hissada fins al 14 d'agost amb la visita del secretari d'estat, John Kerry.
La visita de Kerry, segons el departament d'Estat nord-americà, seria la primera d'un secretari d'estat a Cuba en els darrers 70 anys.
Sense cap mena d'ostentació durant les hores prèvies, els treballadors de l'ambaixada també han penjat la bandera cubana al vestíbul del departament d'Estat dels Estats Units, on s'ha sumat a les banderes d'altres països amb qui els Estats Units manté relacions diplomàtiques.
Declaracions conjuntes
Encara queden moltes diferències entre els Estats Units i Cuba, i
s'espera que els resultats dels esforços per una plena normalització de
les relacions no seran immediats. Però els passos que s'han fet fins ara
han estat oficialment visibles aquest dilluns amb un gran simbolisme
després de dos llargs anys de negociacions secretes entre els governs.
Més de 500 persones, entre les quals hi ha funcionaris de l'administració Obama, legisladors nord-americans i una delegació cubana, han assistit a la cerimònia en una mansió que s'ha tornat a convertir en l'ambaixada cubana.
Un convidat a la recepció de l'ambaixada reoberta fa una foto amb el seu mòbil a la bandera cubana. ANDREW HARNIK / REUTERS
En un altre acte simbòlic,
Kerry i Rodríguez, el primer ministre d'Exteriors cubà en visita
oficial a Washington des de la Revolució Cubana, s'han reunit al
departament d'Estat i més tard han parlat en una conferència de conjunta.
El ministre d'exteriors cubà també ha afirmat que Cuba respecta la proposició que Obama ha fet al Congrés dels Estats Units per aixecar l'embargament i la decisió d'utilitzar els seus poders executius per alleugerir l'embargament.
El ministre d'Exteriors cubà, Rodríguez, ha dit que l'històric restabliment de relacions entre Cuba i els Estats Units només tindrà sentit si els Estats Units aixequen l'embargament comercial i tornen a Cuba la base naval nord-americana a la badia de Guantánamo, a l'est de Cuba.
La nova delegació, situada a Tel Aviv, pretén intensificar la internacionalització de les empreses catalanes.
Redacció
Imatge de la ciutat de Tel Aviv
La Generalitat de Catalunya ha obert una Oficina Exterior de Comerç i
d’Inversions a Tel Aviv (Israel) per intensificar la
internacionalització de les empreses catalanes. L’any passat es va
començar a treballar sobre el terreny amb l’obertura d’una antena
tecnològica, que ara dependrà d’aquesta oficina amb l’objectiu de
consolidar la presència empresarial de Catalunya a Israel.
Així,
actualment el govern compta amb una xarxa de 35 Oficines Exteriors de
Comerç i d’Inversions a tot el món, que ofereixen cobertura comercial a
més de 90 mercats.
Margallo s'empara en els límits de la Llei de Transparència i assegura que la informació podria comprometre Espanya.
Xavier Lladó
El ministre José Manuel García-Margallo
l ministeri d'Assumptes Exteriors i Cooperació amaga les despeses i el
personal de les seves 117 ambaixades. Ha rebut dues peticions
d'informació per accedir al pressupost que el govern espanyol destina a
les ambaixades. L'Estat té 117 ambaixades, 90 consulats i 10
representacions permanents en organismes multilaterals. Enguany destina
698 milions d'euros a l'acció exterior però no vol donar dades que
permetin fer una anàlisi del pressupost. I s'empara en l'article 14 de la Llei de Transparència que fa referència als límits de l'apartat C, "les relacions exteriors", segons el diari El Confidencial.
L'assaltant tenia antecedents com a activista en causes nacionalistes i reivindicava la reunificació de les dues Corees.
L'ambaixador dels Estats Units a Corea del Sud, Mark Lippert
L'ambaixador dels Estats Units a Corea del Sud, Mark Lippert, ha estat ferit després que l'hagin atacat amb un ganivet. L'atac ha passat a Seül durant un acte en què l'ambaixador havia de fer una conferència. L'atacant ha dit que està en contra de les maniobres conjuntes que Washington i Seül estan fent aquesta setmana en territori sud-coreà.
Les ferides han afectat la cara i el canell esquerre de Lippert. El diplomàtic ha necessitat 80 punts de sutura
a la cara. L'agressor forma part d'un grup polític que coorganitzava
l'acte i que és contrari a la presència militar nord-americana en sòl
sud-coreà.
L'ambaixador alemany a Madrid espera que "aquesta qüestió vagi pel bon camí"
Bernat Vilaró
Peter Tempel, ambaixador alemany a Madrid
L'ambaixador alemany a Madrid, Peter Tempel, ha afirmat, sobre el procés
sobiranista català i com el veuen les empreses alemanyes, que "el seguim amb interès,
però per descomptat és Espanya la que ha de debatre sobre el seu
futur". "En aquest sentit, és una qüestió interna que no em correspon
comentar", ha afegit.
Tempel desitja que el procés independentista a Catalunya es resolgui de
manera que Espanya en surti enfortida, i ha admès que a Alemanya li
agradaria veure a una Espanya més forta com el seu soci dins de la UE, ja que a Berlín li interessa tant política com econòmicament comptar amb aliats sòlids.
"Ens agradaria que aquesta qüestió vagi pel bon camí", ha conclòs Tempel, sobre el procés independentista de Catalunya.
El desplegament de l’acció exterior de la Generalitat
penja d’un fil. El ministre d’Exteriors, José Manuel García-Margallo, va
avançar a principis de mes que el seu govern estudia recórrer la llei
catalana d’acció exterior i les noves delegacions a Roma i Viena, un pas
que la presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, va donar
per fet uns dies més tard. Els tres mesos de marge per portar la norma
al Tribunal Constitucional s’esgoten el 12 de març, un termini que
encara deixa tres reunions del consell de ministres per poder prendre
una decisió.
El Govern, però, ja està intensificant el ritme normatiu
d’una matèria que es considera una estructura d’estat bàsica. Dilluns de
la setmana passada va sotmetre a informació pública el decret que
desplega definitivament la llei d’acció exterior i ahir va fer públic
també l’avantprojecte de llei de la Catalunya exterior. En els dos
casos, a més, el període per fer al·legacions és reduït: set dies
hàbils.
El secretari d'Afers Exteriors, Roger Albinyana,
assegura que la jurisdicció catalana i espanyola dóna cobertura legal a
les 'ambaixades'
El secretari d'Afers Exteriors, Roger Albinyana
(ACN).- El secretari d'Afers Exteriors, Roger
Albinyana, ha assegurat aquest diumenge que els països de la Unió
Europea (UE) veuen "amb bons ulls" l'obertura de delegacions catalanes a
l'exterior. En una entrevista al 3/24, Albinyana ha assenyalat que les
converses que el Govern ha tingut en els últims mesos per a la creació
de les seus de Viena i Roma han permès constatar que els països de la UE
creuen que les delegacions catalanes "poden ajudar a incentivar i
promoure els intercanvis comercials i culturals".
"De fet, la llei les
empara", ha reblat el secretari d'Afers Exteriors, que ha volgut
recordar que "tant els marcs jurídics catalans com els espanyols" donen
cobertura legal a les delegacions.
L'ambaixador francès a Dinamarca, present a l'acte, ha sortit il·lès de
l'atac · A la sala també hi havia el ninotaire suec Lars Vilks, que
tampoc estaria ferit
Fotografia: @Censored31_
Al menys una persona s'ha mort i tres han resultat ferides durant el
tiroteig des de l'exterior d'un centre cultural de Copenhague
(Dinamarca) on tenia lloc un acte de suport al setmanari satíric Charlie
Hebdo. Ho han confirmat fonts policials a la premsa local. Hi era
present l'ambaixador francès, François Zimeray, que ha resultat il·lès,
com ha anunciat amb un piulet al seu compte de Twitter. A la sala també
hi havia el ninotaire suec Lars Vilks, que tampoc estaria ferit. Vilks
és autor de caricatures de Mahoma, per la qual cosa ha rebut amenaces, i
podria ser l'objectiu de l'atac.
La vicepresidenta espanyola remarca que "la direcció de la política exterior correspon al govern de la nació"
Lluís Bou
La vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, ha confirmat
avui en la roda de premsa posterior al consell de ministres, que impedir les 'ambaixades' catalanes és un objectiu polític de l'Estat.
L'executiu espanyol tem que servixin per intentar el reconeixement
internacional de la independència de Catalunya, i les intentarà
eradicar.
"La direcció de la política exterior correspon al govern de la nació",
ha assegurat Sáenz de Santamaría, en una línia similar a la del
ministre d'Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo. La
vicepresidenta ha confirmat que l'advocacia de l'Estat està estudiant la
recent obertura de les delegacions de la Generalitat a Roma i Viena,
així com també la Llei d'Acció Exterior del Govern, per si topen amb la
Constitució i si "envaeixen competències" de l'Estat. Tot indica que
presentaran recurs davant el Tribunal Constitucional, i que demanaran la
suspensió de la creació de les oficines.
'Die Presse' destaca que el govern espanyol vol impedir l''ambaixada' catalana
Nerea Rodríguez
'Die Presse'
La premsa austríaca està sorpresa pel veto a Catalunya per part del ministeri d’Afers Exteriors. El diari ‘Die Presse’ es fa ressò de les declaracions d’ahir del ministre José Manuel García-Margallo
assegurant que el govern del PP està estudiant recórrer per la via
contenciosa-administrativa l’obertura d’ambaixades catalanes a Roma i
Viena, i que també analitza l’anticonstitucionalitat de la llei catalana
d’Acció Exterior.
Artur Mas presentarà les estructures d'Estat a l'estiu, i es prepara per
la col·lisió. Diputats a l'alça: Pere Aragonès i María José García
Cuevas. El PSC recupera Maurici Lucena. Felip Puig esquiva el veto de
l'Estat
Lluís Bou
El portaveu parlamentari de CiU, Jordi Turull, i el president Artur Mas
El procés sobrianista està en un moment de temps mort, com fan en el
bàsquet. Però m'asseguren al govern que s'està preparant per a
l'ofensiva final. El president Artur Mas va situar les eleccions
plebiscitàries el 27 de setembre per tornar a agafar el control del
temps, diuen. "El govern està treballant ara en les estructures
d'Estat (Hisenda pròpia, seguretat social i 'ambaixades') i les
presentarà abans de l'estiu", afirma un col·laborador de Mas.
Les dates no estan prefixades, ho vol fer en el moment més oportú i
aprofitant el factor sorpresa. Cada decisió té conseqüències. Però
després de les municipals del mes de maig serà un degoteig.
La Hisenda i la Seguretat Social es presentaran amb la canalització
feta, però l'aigua no començarà a circular fins al moment de la
desconnexió. En canvi les delegacions de la Generalitat per tot el món
fins arribar a les 50 ja actuaran des d'ara. Això està posant neguitós
el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel García Margallo, que és
conscient que un dels objectius que tenen és negociar el reconeixement de la independència amb el govern de cada país.
Margallo vol tancar les oficines a Roma i Viena, i tombar la llei catalana d'Acció Exterior
Bernat Vilaró
Margallo a 'Espejo Público'
El ministre espanyol d'Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, ha
explicat avui que el govern del PP està estudiant recórrer per la via
contenciosa-administrativa l'obertura d'ambaixades catalanes a Roma i Viena.
A més, segons ha dit en una entrevista a 'Espejo Público' d'Antena3, el
govern espanyol també analitza l'anticonstitucionalitat de la llei
catalana d'Acció Exterior.
Segons Margallo, l'obertura d'aquestes oficines a l'estranger pot anar
en contra de la llei espanyola d'Acció Exterior, i ha afegit que si
l'objectiu de les ambaixades de la Generalitat és impulsar la llengua i
la cultura catalanes, això ja es pot fer amb les ambaixades espanyoles.
Així, Margallo sospita que aquestes oficines exteriors del govern català
són per "animar el procés sobiranista".
James Costos assegura que “seguirem les notícies i els esdeveniments" del procés sobiranista
Alèxia L. Ferret
L'ambaixador dels EUA a Espanya, James Costos
L’ambaixador dels EUA a Espanya, James Costos, ha evitat posicionar-se sobre la independència de Catalunya
en una entrevista a ‘Espejo Público’. Costos ha assegurat que “és un
assumpte intern del poble Espanyol i del Govern espanyol”.
En aquest
sentit, l’americà creu que “és un tema que s’ha de tractar entre ells”. De totes maneres, ha confirmat que estan atents al que passa. “Seguirem les notícies i els esdeveniments del procés sobiranista, i també informarem dels fets a Washington”, ha confessat l’ambaixador.
Sobre l’editorial d’avui del ‘The New York Times’ que diu que es
necessiten solucions polítiques, i no només solucions legals, Costos ha
lamentat que “no puc especular ni parlar sobre el que digui aquest rotatiu”.
Margallo ha exigit una rectificació a James Costos i
aquest ha fet una piulada interpretativa, en una mostra clara que no és
poden posar parets al camp, en aquest cas a la democràcia del dret a
decidir
L'astut ambaixador dels Estats Units a Madrid, James Costos, ha
respost a les ingerències de la diplomàcia espanyola amb una piulada
interpretativa a través del seu compte de Twitter. Les manifestacions
que han indignat Madrid les va oferir aquest dilluns en un esmorzar
informatiu a Madrid respecte a la independència de Catalunya, quan ha
apuntat que el seu govern i els empresaris nord-americans a l'Estat
estan atents al que passa a Catalunya i al procés sobiranista, i ha
afegit que si Catalunya s'acaba independitzant les empreses
nord-americanes "s'hauran d'adaptar" a la nova situació”. Unes
declaracions inapel·lables i clares, que no poden agradar, però són un
realisme total.
La tradició diplomàtica espanyola consisteix en pressionar per
falsejar la realitat, moltes diplomàcies estrangeres recorden l’intent
de mentida massiva sobre els atemptats de l’11-M
En el
cas català, no és la primera vegada que representants de tercers països
han de fer marxa enrere respecte a declaracions suposadament neutrals
respecte al procés català. El 16 de setembre del 2013 -i després que el
ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, cridés a consulta els
dos ambaixadors a Madrid- els governs de Letònia i Lituània van haver
d'emetre cartes afirmant també que s'havia malinterpretat les
declaracions que els seus primers ministres havien fet a l'ACN donant
suport al dret d'autodeterminació i al reconeixement d'una possible
Catalunya independent. Són rectificacions sense cap valor i que a més
tenen un efecte contrari i de simpatia cap al procés obert a Catalunya
cap a la independència.
Les empreses s’adapten a les realitats, la pela és la pela també pels americans
Les declaracions de James Costos aixequen una enorme polèmica · En parlà ahir a Madrid, en un fòrum empresarial
James Costos
L'ambaixador dels Estats Units a Madrid, James Costos, va assegurar ahir
que el seu govern aguaitava amb interès l'actualitat i el procés
independentista de Catalunya. També va dir que si Catalunya s'acabava
independitzant les empreses nord-americanes s'haurien d'adaptar a la
nova situació: 'Les coses canvien, els entorns canvien, i quan això
passa qualsevol líder empresarial ha de pensar en el futur. Si les coses
canvien, les empreses s'hi hauran d'adaptar.' Ho digué en un esmorzar
informatiu a Madrid, responent a les preguntes que li feien sobre el
punt de vista del govern dels Estats Units i de les empreses
nord-americanes respecte de Catalunya.
Els 207 estats de la terra no seguiran cegament i incondicionalment Espanya faça què faça. Com han deixat clar els Estats Units.
A l'ambaixador dels Estats Units a Espanya li fan unes preguntes
profundament malintencionades en públic. N'hi ha un que li retrau com és
que no es declaren contra la independència de Catalunya, i es limiten a
dir que és un afer intern, 'com si els EUA hi fossen indiferents'. El
segon va més enllà i diu que Obama s'ha expressat contra la
independència d'Escòcia i que si els Estats Units no pensen prendre
posició també contra la de Catalunya. Són preguntes inequívoques.
Inelegants des del punt de vista diplomàtic, però molt clares. I la
resposta?
Teniu el vídeo ací
per a veure el to de la resposta i què diu l'ambaixador. En remarque el
final: 'La
L'ambaixador dels EUA a Espanya, James Costos, ja es repara per a una Catalunya independent. Costos ha assumit avui que les empreses nord-americanes "hauran d'adaptar-se" si es produeix la secessió.
En un esmorzar informatiu del Fòrum Nova Economia, se li ha preguntat a l'ambaixador per què Washington no es pronuncia sobre una eventual independència de Catalunya quan el president