ROGER TUGAS Barcelona |
El desplegament de l’acció exterior de la Generalitat
penja d’un fil. El ministre d’Exteriors, José Manuel García-Margallo, va
avançar a principis de mes que el seu govern estudia recórrer la llei
catalana d’acció exterior i les noves delegacions a Roma i Viena, un pas
que la presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, va donar
per fet uns dies més tard. Els tres mesos de marge per portar la norma
al Tribunal Constitucional s’esgoten el 12 de març, un termini que
encara deixa tres reunions del consell de ministres per poder prendre
una decisió.
El Govern, però, ja està intensificant el ritme normatiu
d’una matèria que es considera una estructura d’estat bàsica. Dilluns de
la setmana passada va sotmetre a informació pública el decret que
desplega definitivament la llei d’acció exterior i ahir va fer públic
també l’avantprojecte de llei de la Catalunya exterior. En els dos
casos, a més, el període per fer al·legacions és reduït: set dies
hàbils.
En el cas del decret que desplega una llei aprovada
amb el suport de CiU, ERC, PSC i ICV-EUiA, el termini per fer-hi
aportacions acaba demà, “atesa la urgència de poder aplicar aquest
decret com més aviat millor”, segons l’edicte pel qual es va sotmetre a
informació pública. L’objectiu confés, per tant, és desplegar per la via
ràpida els fonaments de la normativa i afermar-los abans de les
eleccions del 27-S. I què és el que concreta el decret? En resum,
l’àmbit competencial de la Generalitat i els òrgans de coordinació que
l’han d’ajudar a aplicar-lo.
Així, el Govern es fixa com a funcions de la seva
acció exterior una actuació coordinada de cara a l’estranger -incloent
l’enviament d’escrits-, implementar el dret comunitari, interlocutar amb
el ministeri d’Exteriors per qüestions de la UE o intentar participar
en la negociació de tractats internacionals. El decret també fixa que
cada departament del Govern ha de disposar d’un responsable d’acció
exterior i concreta les funcions i els membres de la Comissió
Interdepartamental d’Acció Exterior i de Relacions amb la UE -amb
responsables institucionals de la matèria- i d’un Consell anàleg, de
caràcter més consultiu i propositiu, amb representants de les entitats i
de les comunitats a l’exterior. Aquests dos organismes haurien de
constituir-se abans de mig any després d’aprovar-se el decret.
D’altra banda, també està en exposició pública
l’avantprojecte de llei de la Catalunya exterior, en aquest cas per la
via ràpida “ateses les necessitats del col·lectiu de catalans de
l’exterior i de les entitats associatives existents”. Aquesta primera
versió de la norma actualitza les relacions entre la Generalitat i les
comunitats a l’exterior, afronta el fet emigratori català i, per primer
cop, regula els drets dels catalans residents a l’exterior.
Drets reconeguts als emigrants
L’avantprojecte, per exemple, preveu dotar de rang de llei el registre
de catalans a l’exterior creat per a la consulta del 9-N i reconeix als
seus inscrits el dret a l’accés als serveis socials, al servei
d’ocupació, a l’educació a distància, a l’habitatge públic i als serveis
sanitaris durant les seves visites. Preveu igualment mesures per
fomentar el retorn dels emigrants. Pel que fa a les comunitats a
l’exterior, se les declara “agents actius en diplomàcia pública
catalana”, es reconeixen fins i tot les que s’organitzen virtualment i
podran beneficiar-se en igualtat amb la resta d’entitats catalanes de
les ajudes i de l’acció del Govern.
L’executiu català declina concretar quan
s’aprovaran definitivament aquestes normes, però avisa que la versió
final pot variar respecte als textos inicials. És igualment una
incògnita saber si un eventual recurs a la llei d’acció exterior les
frenarà. El nou full de ruta del procés que s’està negociant preveu
desacatar una possible suspensió de les estructures d’estat.
Enllaç noticia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada