Rubin, analista influent, exigeix als EUA reconèixer Ceuta i Melilla com a "territoris marroquins ocupats". El 2017 va dir "Espanya es mereix el separatisme català"
![]() |
| La Generalitat es gasta 37 milions en projectes delirants al Marroc, Palestina o Guatemala |
Mentre a tu no et donen hora pel metge fins d’aquí a no sé quants mesos, mentre tenim escoles fetes amb barracons, mentre al teu pare porta mesos esperant que l’avaluin per poder cobrar l’ajuda per la dependència. Mentre tot això passa, la Generalitat ha decidit regalar 37 milions d’euros a projectes delirants a països com el Marroc, Guatemala, Mèxic, Iraq o Palestina. Al vídeo d’avui t’explico tots els detalls d’aquesta vergonyosa notícia. Perquè més enllà d’anar regalant diners a tort i a dret com si Catalunya no estigués caient a trossos, hi ha alguns detalls d’aquests projectes que fan que tot plegat encara més esperpèntic del que ja sembla a primera vista.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
ATEMPTATS 17-A

Saïd ben Iazza durant el judici dels atemptats del 17-A
|
ACN
LLUÍS GIRONA BOFFI
02 d'octubre de 2024, 09:47
L'Estat va expulsar el passat mes d'abril un dels tres gihadistes condemnats pels atemptats de Barcelona i Cambrils el passat 17 d'agost del 2017. En una informació avançada aquest dimecres per El País s'explica que Saïd ben Iazza viu al Marroc des de fa mig any després que el Ministeri de l'Interior li revoqués el permís de residència i el Tribunal Suprem dictés la sentència definitiva sobre els fets del 17-A.
Cal recordar que Saïd ben Iazza va ser condemnat inicialment a vuit anys de presó per un delicte de col·laboració amb organització terrorista, però el Suprem va rebaixar aquesta pena a 18 mesos perquè va considerar que el jove va actuar per una "imprudència greu". Concretament, l'home no va
SOCIETAT - PAÍS VALENCIÀ
Europa Press
Redacció
06.03.2024 - 10:27
Actualització: 06.03.2024 - 11:06
El sistema d’Alerta Ràpida per a Aliments i Pinsos de la Unió Europa ha alertat de la presència d’hepatitis A en maduixes provinents del Marroc detectada en un punt d’entrada del País Valencià. Per això, l’organització agrària Associació Valenciana d’Agricultores (AVA-Asaja) ha exigit mesures urgents tant al govern espanyol com a la Unió Europea, perquè asseguren que aquest virus “pot haver aparegut en l’aliment per haver regat les explotacions amb aigües fecals” i “representa un perill per a la salut pública”.
Atesa aquesta nova alerta sanitària, l’organització presidida per Cristóbal Aguado ha enviat una carta al ministre d’Agricultura espanyol, Luis Planas, perquè demani explicacions al Govern del Marroc de manera urgent i concreti quines mesures pensa emprendre per a evitar que un fet com aquest torni a passar. En aquesta mateixa línia, AVA-Asaja ha instat Planas a “traslladar a les autoritats competents de la Unió Europea que totes les maduixes que procedeixin del Marroc
Un agressor sexual surt de presó beneficiat per la llei només sí és sí, torna a atacar a Blanes (Selva) i acaba expulsat d'Espanya. La Policia Nacional ha fet efectiva la deportació d'un home de 40 anys i nacionalitat marroquina que ja havia estat condemnat prèviament per una agressió sexual utilitzant un instrument perillós a la ciutat gironina i que va sortir en llibertat quan la controvertida normativa de l'exministra d'Igualtat Irene Montero va entrar en vigor. Segons han explicat fonts policials a ElCaso.cat, l'individu ha estat extradit al Marroc per un segon assalt el desembre passat i després d'un llarg procés de gestions amb les autoritats del país del Magrib, ja que l'arrestat es trobava indocumentat.
La modificació penal amb la llei només sí és sí va permetre a l'advocat del processat presentar un plec d'al·legacions, la qual cosa va fer que sortís en llibertat poc després, segons han relatat fonts properes a aquest mitjà. Lluny d'aprofitar l'ocasió que li havia donat aquesta nova i controvertida normativa encapçalada per l'exministra Montero, va tornar a delinquir i va cometre una altra agressió sexual, també a Blanes. Per això, després de tenir coneixement d'això el desembre de 2023, la Policia Local el va detenir i ho va comunicar a la Policia Nacional. Els agents d'aquest últim cos, en rebre un informe d'alt risc de reincidència per part de l'arrestat, van realitzar noves gestions per poder documentar-lo, una vegada que el jutge corresponent li incoés un expedient d'expulsió.
Redacció 10/06/2022
![]() |
| El president del Gobierno, Pedro Sánchez, saludant el rei de Marroc, Mohamed VI | ACN |
La defensa del líder del Front Polisario, Brahim Ghali, ha sol·licitat a l’Audiència Nacional l’accés a dos “informes reservats” del CNI de maig i juny de 2021 d’especial rellevància per la seva causa oberta. Segons explica Público, els documents recullen la denúncia que va donar lloc al procediment contra Ghali i demostrarien que en realitat es tracta d’una maniobra dels serveis secrets marroquins.
El cap del moviment d’alliberació nacional del Sàhara Occidental està sent investigat per l’Audiència Nacional per presumptes delictes de detenció il·legal i tortures que va denunciar Fadel Breica, un suposat dissident sahrauí. Però els documents que sol·licita indiquen, segons ha constatat Público, que Breica està relacionat amb la Direcció General d’Estudis i Documentació (DGED), el servei d’intel·ligència exterior marroquina.
L’advocat Manuel Ollé, ha sol·licitat al jutge Pedraz, que
por Josep Herrera
![]() |
| Per Lina Smith/Europapress |
Las sospechas de espionaje al presidente español Pedro Sánchez y a la ministra de Defensa Margarita Robles conducen desde hace días hasta el otro lado del Estrecho. Exactamente la reino alauita de Marruecos. Hipotéticamente país ‘amigo’. O eso es lo que se fuerzan a creer en España.
Las revelaciones de que los teléfonos móviles de Pedro Sánchez y varios de sus ministros fueron infectados con Pegasus hace ahora un año, en una coyuntura marcada por la llegada de Brahim Ghali y el asalto migratorio a Ceuta, convierte a Marruecos en el principal sospechoso del espionaje.
Ahora se puede dar por confirmado que el reino de Mohamed VI ejerce sin escrúpulos un espionaje sistemático, contra sus súbditos y también contra
ESPIONATGE
Núria Casas
Foto: Europa Press
Barcelona. Dijous, 5 de maig de 2022. 14:27
Actualitzat: Dijous, 5 de maig de 2022. 14:27
Temps de lectura: 2 minuts
L'opinió pública d'Algèria s'ha convertit en una espectadora de luxe que observa, amb gran interès, tots els escàndols d'espionatge a Espanya. En paral·lel i, diferenciant el CatalanGate amb l'espionatge al president espanyol Pedro Sánchez i la ministra de Defensa Margarita Robles, aquest país ironitza sobre les trucades punxades que ha patit La Moncloa. I, seguint una de les hipòtesis que darrere de tot plegat pot estar el Marroc, es pregunta quines relacions tindran ara ambdós països.
Algèria no perdona que Sánchez hagi acabat d'enterrar les reivindicacions de la població del Sàhara amb un darrer viatge al Marroc on va tancar files amb el seu rei Mohammed VI i els va donar el ple reconeixement d'aquesta zona. Ara, sobre Pegasus, es pregunten quina mena de bones relacions podran seguir tenint. "Espanya esclata en un nou escàndol amb el Marroc", titula Ennahar.
Més directes són al diari Echorouk: "La corda s'embolica entre Espanya i el coll de la intel·ligència marroquina". I compren una possible teoria: "Pedro Sánchez va declarar el seu suport a la iniciativa marroquina al Sàhara Occidental, quan ja tenia ple coneixement de la informació que es va filtrar del seu telèfon", així doncs relacionen els fets per acabar assenyalant directament la gestió del PSOE.
![]() |
| ennahar |
![]() |
| Echorouk |
EDITORIAL
José Antich
Barcelona. Dijous, 31 de març de 2022. 22:18
Actualitzat: Dijous, 31 de març de 2022. 22:27
Temps de lectura: 2 minuts
Expliquen a Madrid aquests dies que el president del govern espanyol està molt satisfet pel seu moviment de peces amb el Marroc, que l'ha elevat a interlocutor de Mohamed VI a canvi de sacrificar el poble sahrauí. Encara que al Congrés dels Diputats cap grup polític no li dona suport ―els seus socis de govern d'Unidas Podemos fins i tot es manifesten a les portes de les Corts en defensa del dret del Sàhara Occidental a ser un estat independent―, Pedro Sánchez, que ha sacrificat tanta gent i a molts menys quilòmetres, ha trobat en la seva renúncia a totes les resolucions de l'ONU i el canvi de criteri respecte als seus antecessors des d'Adolfo Suárez, un terreny de joc en la geopolítica internacional.
Veurem si acaba enganyant o no Algèria, que es va assabentar pels diaris de la renúncia espanyola i va poder llegir aquella frase tan submisa als interessos marroquins de: "Espanya considera que la proposta marroquina d'autonomia presentada el 2007 com la base més seriosa, creïble i realista per a la resolució d'aquesta diferència". La manera oficial d'acceptar l'expansionisme marroquí en 25 paraules. Mohamed VI ha conquerit una posició de poder que no tenia i, com a mostra d'agraïment, ja parla per telèfon amb el president del govern espanyol i li ha formulat una invitació a visitar-lo, que ha acceptat i que durà a terme ben aviat. És bo que Espanya i el Marroc tinguin una bona relació, tenint en compte sempre que les desavinences són una constant i que els marroquins són uns
OPINIÓ - EDITORIAL
Per: Vicent Partal
20.03.2022 21:30
“No podem mostrar gens de feblesa.” La frase, referint-se a Espanya, la va pronunciar Manuel Bastos el 1921, amb motiu d’allò que s’anomenà el “desastre d’Annual“. Aquella derrota de l’exèrcit espanyol a mans dels rifencs va portar al paroxisme la por d’Espanya de no ser una nació de les grans i, de retop, va originar la nova concepció de la nació espanyola que els militars “africanistes” implantaren després durant dècades en la població. Gràcies al colp d’estat i la dictadura.
Cent anys justos després, aquest “no mostrar cap feblesa” i aquella por de no saber si Espanya és una nació gran que compta al món i a Europa, torna a ser, em sembla a mi, la clau més adequada per a interpretar la sobtada i indignant traïció executada per Pedro Sánchez contra el poble del Sàhara Occidental.
Igual com avui, ara fa cent anys Espanya es movia tota nerviosa en cerca de la seua substància, delerosa de saber què era com a nació. Durant segles l’imperi espanyol s’havia considerat a si mateix una “nació a les Amèriques”, sense pretensions ni gaires connexions, ni interessos, a Europa. Però la pèrdua de les darreres colònies –Cuba, Puerto Rico i les Filipines– l’havia deixada de sobte completament desemparada i sense identitat, sense saber què era. D’allí nasqué aquella “generació del 98” que s’interrogava plena d’angoixa sobre el seu ésser nacional.
Quan les nacions havien començat a aparèixer com les coneixem avui, amb la Revolució Francesa, Espanya s’havia desvinculat d’aquell moviment, pel seu caràcter imperial –que li feia pensar que ser una nació era poc– i per l’odi a França, probablement el factor d’empobriment més constant de la seua història. Amb l’agreujant que durant el segle XIX a bona part d’Europa s’havia anat imposant la imatge d’una Espanya colorista, “oriental” en el sentit que Saïd va donar a la paraula, un lloc, com diu Gemma Torres, “de plaers i d’indolència, lluny dels països on dominava l’ètica de la raó i el treball”, una terra, en definitiva, exòtica, no gens europea, més aviat africana i tot. La conjunció d’aquestes dues menes de por –la de no ser reconeguts i la de no ser reconeguts com a europeus– va fer nàixer el colonialisme compensatori del Marroc i, alhora, la nova manera d’entendre Espanya. Una manera profundament nacionalista, masclista, reaccionària i agressiva que l’ha definit i marcat de fa un segle i que avui Vox encarna a la perfecció.
En aquell temps Espanya es preguntava, angoixada, com podria ser reconeguda com a membre del club de les nacions europees, diguem-ne, modernes i civilitzades. Sobretot tenint en compte que a la primeria del segle XX les grans nacions europees, aquelles que calia emular, tenien totes imperis colonials. El colonialisme espanyol al Marroc, com ja he dit, va ser per això mogut per la gran por de no ser massa europeus. Però, paradoxalment, el resultat no fou l’equiparació a Europa sinó el contrari: el franquisme i, per tant, la implantació d’una concepció absolutament antieuropea de la societat. Concepció que encara dura avui i que apareix per poc que grates.
OPINIÓ - EDITORIAL
Per: Vicent Partal
29.09.2021 19:50
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea va adoptar ahir una resolució important, a la qual els catalans hauríem de parar atenció, sobretot per un parell de motius que voldria remarcar avui. La decisió anul·la dos acords establerts per la Comissió, el Consell i el Parlament europeus amb el Regne del Marroc, un de comercial i un altre de relatiu a la pesca en aigües del Sàhara Occidental.
1. Amb aquesta decisió el Tribunal anul·la una operació política i comercial importantíssima de la Unió Europea i per tant dels estats membres. Una operació en què els estats i la Comissió Europea tenien un gran interès econòmic i polític i en què van esmerçar enormes recursos. Això, que puga passar això, reafirma la transformació que es duu a terme dins la UE. Que ja no és tan clar que siga tan sols el “club dels estats” que tant havíem criticat.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea, d’una manera molt particular, va assumint un paper revolucionari de construcció del marc jurídic i les regles europees, per més que puga semblar contradictori emprar aquest adjectiu per a referir-se a una cort. I com que, a diferència d’Espanya, el marc constitucional del Tractat de Lisboa és nítid i la llei s’hi aplica de manera independent, sense excepcions ni paranys, les decisions del tribunal són acceptades com a darrera instància de poder.
Per això, quan alguns cridem l’atenció sobre les coses que passen a Europa, concretament a partir de la lluita dels exiliats, aquest element revolucionari de la cort que ahir es tornà a
CRISI DIPLOMÀTICA
Marc González
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimarts, 1 de Juny 2021. 13:04
Actualitzat: Dimarts, 1 de Juny 2021. 14:31
L'Audiència Nacional ha rebutjat detenir preventivament el líder del Front Polisario, Brahim Ghali, després que aquest hagi comparegut telemàticament aquest dimarts arran de les dues denúncies presentades contra ell.
El jutge Santiago Pedraz també ha descartat retirar-li el passaport. Tot s'ha fet d'acord també amb el criteri de la Fiscalia, que ha entès que no hi ha suficients indicis de risc de fuga. Per contra, les acusacions temen que Ghali surti d'Espanya tot i que actualment es troba ingressat en un hospital a Logroño per la Covid-19. El magistrat ha demanat a Ghali que aporti un domicili i un telèfon a Espanya per estar localitzable.
El jutge, que ha valorat el fet que Gali s'hagi prestat a declarar tot i el seu estat de salut, també ha argumentat per no detenir-lo que no pot destruir, alterar ni amagar proves ni tampoc actuar contra béns jurídics de les presumptes víctimes.
El líder sahrauí ha respost les preguntes de la seva defensa i de la Fiscalia, però no les de les acusacions. Concretament
MÓN - ESPANYA
![]() |
| Nasser Bourita, ministre d'Afers Exteriors del govern marroquí |
Per: Redacció
31.05.2021 15:22
El govern marroquí ha anat un pas més enllà en la crisi diplomàtica oberta amb l’estat espanyol i ho ha fet utilitzant l’independentisme català: “Quina hauria estat la reacció d’Espanya si s’hagués rebut una figura del separatisme espanyol dins del Reial Palau Marroquí?”, es pregunta el govern marroquí en un dur comunicat on compara el conflicte al Sàhara occidental amb el moviment independentista català.
En el text critiquen l’acolliment del líder del Front Polisario, Brahim Ghali, que demà compareix a declarar a l’Audiència espanyola. Ghali estava ingressat en un hospital de Logronyo amb covid-19, fet que va despertar l’enuig del govern marroquí: “No podem lluitar contra el separatisme a casa i fomentar-ho a casa del veí”, diu el comunicat en al·lusió al moviment independentista català.
El Marroc: un embolic que pot complicar més les coses a Espanya I Editorial de Vicent Partal
Rabat diu que el conflicte obert és “una qüestió de coherència” perquè des del principi de la crisi catalana, el Marroc va “posar-se al costat de la integritat territorial i la unitat nacional” d’Espanya. De fet, cita fins i tot un incident del 2012, quan el país africà va vetar una delegació econòmica catalana a petició del govern de Mariano Rajoy, diu el comunicat. “El 2017, es va aplicar la mateixa coherència quan el Marroc va rebutjar la sol·licitud de visita i reunió amb un gran líder del separatisme català”, afegeix.
MÓN - ESPANYA
Per: Redacció
18.05.2021 18:39
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha estat escridassat en la seva arribada a Ceuta. Sánchez s’hi ha traslladat per analitzar la crisi generada per l’arribada de més de 6.000 migrants, dels quals 2.700 han estat expulsats pel govern espanyol.
Sánchez ha estat rebut per un grup de persones amb banderes espanyoles que l’han insultat i en algun moment han colpejat el seu cotxe. Un cordó de la policia espanyola ha intentat separar
| Puigdemont i Romeva amb els delegats del Govern a l'Exterior / MANOLO GARCÍA / MANOLO GARCÍA |
![]() |
| Jorge Fernández Díaz i Abdellatif Hammouchi |
| Jordi Solé, secretari d'Acció Exterior | ACN |