El periple per a obtenir la “mare de Satanàs” i la responsabilitat de l’estat espanyol

 

 

SOCIETAT - POLÍTICA I JUSTÍCIA

 

 

Els testimonis expliquen al judici del 17-A la faciliat amb què els autors dels atemptats van comprar grans quantitats de precursos d'explosius  

 

 

Per: Josep Casulleras Nualart

25.11.2020  13:18

 

 

Quan el 16 d’agost del 2017 al vespre va esclatar la casa d’Alcanar, ningú no s’imaginava que hi hagués allà dins entre dos-cents i cinc-cents quilos de material explosiu que els membres del grup de Ripoll que liderava Abdelbaki Es-Satti preparave per a atemptar. Concretament, preparaven, segons l’informe dels Mossos inclòs en el sumari del judici del 17-A, triperòxid de triacetona, o TATP, conegut amb el nom de “la mare de Satanàs”, molt volàtil i inestable, que en el moment de l’explosió era en procés d’assecat. Per a fabricar-lo, els calien unes grans quantitats, centenars de litres, de peròxid d’hidrogen (aigua oxigenada molt concentrada), àcid sulfúric i acetona. Són unes substàncies que es poden adquirir en comerços, però que en grans quantitats són efectivament precursores d’explosius. I la sessió d’avui del judici ha permès de resseguir el periple que alguns dels membres del grup, inclosos els acusats Mohamed Houli i Saïd Ben Iazza, van fer per a obtenir-les. Però també ha servit per comprovar com el jutge Guevara no està disposat a facilitar a alguna de les acusacions la pretensió d’assenyalar la responsabilitat que hi té l’estat.

 

Els membres del grup van anar entre el juliol i el començament de l’agost del 2017 a diversos establiments, com ara

L’Estat va tramitar l'asil de l’imam de Ripoll just després que parlés amb el CNI

 

 

JUDICI 17-A

 

Abdelbaky Es Satti el va demanar però al final no li va caldre perquè van suspendre la seva expulsió amb la complicitat de l’advocat de l’Estat

 

 

 

L'imam de Ripoll, presumpte cervell dels atemptats a Catalunya | CNP

 

 

 

per Quico Sallés  

Audiència Nacional.17 de novembre de 2020 21:02

 

 

 

El mes d’abril del 2014, Abdelbaky Es Satti va sortir de la presó de Castelló després de complir una condemna per tràfic de drogues. Una pena que comportava l’expulsió de l’Estat espanyol. Però Es Satty, l’imam de Ripoll i considerat el cervell de la cèl·lula jihadista dels atemptats del 17A, no només no va marxar sinó que va presentar una petició d’asil que l’Estat va començar a tramitar. Així es desprèn d’una peça de convicció, a la qual ha tingut accés El Món, pendent d’escanejar-se per al sumari del cas a l’Audiència Nacional, una prova i que va arribar just abans del judici a la seu del tribunal a San Fernando de Henares. Una petició que es va registrar  just un mes després de rebre la visita de dos agents del Centre Nacional d’Intel·ligència a la seva cel·la.

 

En concret el 22 de maig del 2014, just quan feina un mes que havia sortit de la presó, el ministeri de l’Interior, a través de la Direcció General de Política Interior, va emetre una resolució, signada pel sotsdirector general d’Asil, amb què admetia a tràmit la “sol·licitud de protecció internacional” d’Abdelbaky Es Satty, registrada el 29 d’abril del mateix any.

Una petició d’asil que finalment es va veure superada perquè el jutjat contenciós número 2 de Castelló va córrer més i va anul·lar