Diari ABC: el CNI pagava 500 euros al mes a l’imam terrorista de Ripoll i traslladà a l’Amèrica del Sud dos agents que s’hi havien relacionat

 

 

ATEMPTATS 17-A

 

 

 

Redacció

6-04-2025

 

 

Nous detalls apareguts aquesta setmana apunten al fet que el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) espanyol mantenia una relació activa amb Abdelbaki Es Satty, l’imam de Ripoll i cervell dels atemptats del 17 d’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils. Segons publica el diari ABC, Es Satty era confident dels serveis secrets espanyols i percebia una remuneració mensual de 500 euros fins poc abans dels atacs.

La vinculació entre Es Satty i el CNI s’hauria iniciat l’any 2014, segons el diari ABC, quan el religiós complia una condemna per delictes relacionats amb el narcotràfic. Durant aquest període, el CNI el va captar com a informador. Fonts del mateix organisme han explicat al citat mitjà que l’imam no va mostrar mai actituds violentes ni va aportar informació útil sobre el procés de radicalització dels joves que més tard formarien part de la cèl·lula terrorista. Aquest fet hauria conduït, segons aquestes fonts, a una “deixadesa” en el seguiment i control del confident.

Malgrat reconèixer mancances en la supervisió d’Es Satty, les fonts del CNI rebutgen qualsevol responsabilitat directa en els fets i asseguren que els atemptats van ser “una sorpresa completa”. Aquesta versió, però, contrasta amb les declaracions fetes fa unes setmanes per Mohamed Houli Chemlal, un dels condemnats pels atacs, qui va afirmar davant la comissió d’investigació del Parlament que el CNI coneixia les intencions de l’imam i va permetre que els atemptats es produïssin. Segons Chemlal, no va revelar aquesta informació abans per por de represàlies i ho ha fet ara perquè ja no té “res a perdre”.

El cas ha tornat a posar en el punt de mira la gestió dels serveis secrets espanyols. Després dels atemptats, els dos agents del CNI que havien tingut contacte directe amb Es Satty van ser traslladats: un a Panamà i l’altre a l’ambaixada espanyola a Bogotà, Colòmbia. Segons informa ABC, aquests canvis podrien respondre a una mesura disciplinària per la gestió dels fets o bé a una estratègia per allunyar-los del focus mediàtic i evitar que transcendís la relació del CNI amb el cervell dels atacs.

Aquestes noves revelacions tornen a alimentar el debat sobre el paper de l’Estat espanyol en els fets del 17-A i posen de nou en qüestió la transparència i les responsabilitats al voltant de l’actuació dels serveis d’intel·ligència en un dels episodis més tràgics de la història recent de Catalunya.

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.estat.cat/diari-abc-el-cni-pagava-500-euros-al-mes-a-limam-terrorista-de-ripoll-i-trasllada-a-lamerica-del-sud-dos-agents-que-shi-havien-relacionat/ 

GREU | El 17-A, confirmat com a Crim d’Estat: el CNI va tenir a sou Es Satty fins als atemptats de Barcelona i Cambrils

 

 

ATEMPTATS 17-A

 

Ni el suposat centre d'intel·ligència ni l'Estat van moure un dit per avisar els Mossos i impedir els atacs terroristes

 

 

Foto de carnet de l'imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, trobada entre les runes d'Alcanar i inclosa a la causa dels atempats del 17-A. Al revés hi havia una inscripció en àrab (vertical).

 

Redacció

Dimecres, 2 d'abril de 2025

 

 

Es confirmen les sospites que l’independentisme català tenia des de feia temps: l’Estat espanyol podria haver evitat els atemptats del 17-A, però en un clar exercici de catalanofòbia, va optar per no fer-ho. Segons ha publicat aquest dimecres el diari espanyolista ABC, el CNI encara tenia a sou el cervell dels atemptats, l’imam de Ripoll Abdelbaki Es Satty, quan es van cometre els atacs a Barcelona i Cambrils. Concretament, Es Satty cobrava 500 euros mensuals d’aquesta institució pública a canvi dels seus serveis com a informador, segons confirmen a l’ABC fonts del mateix CNI.

Una relació marcada per la “deixadesa” del CNI 

Trapero diu que el CNI no va informar els Mossos sobre l'imam de Ripoll abans del 17-A

 

 

SOCIETAT - ATEMPTATS 17-A

 

El major assegura que els agents secrets de l'Estat el van informar després dels atemptats i destaca la "col·laboració lleial" que van tenir durant la investigació dels fets

El CNI va descartar que l'imam de Ripoll fos un risc

El govern espanyol desclassifica la documentació del CNI sobre els atemptats del 17-A

 

 

El director general de la policia i Major dels Mossos, Josep Lluís trapero, a la comissió d'investigació del 17-A | Congrés dels Diputats

 

 

 

REDACCIÓ

22 de gener de 2025, 19:36

Actualitzat: 23:08h 

 

 

El CNI no va informar els Mossos de l'imam de Ripoll abans del 17-A. Així ho ha assegurat el director general de la Policia i major dels Mossos, Josep-Lluís Trapero, aquest dimecres, durant la compareixença a la comissió d'investigació dels atemptats. Trapero ha volgut destacar la "col·laboració lleial" del CNI amb els Mossos durant aquella investigació en contrast amb les "dificultats per mantenir una relació de lleialtat" per part de comandaments policials de l'etapa Rajoy que van atiar una "campanya de desprestigi" contra els Mossos.

El major ha recordat que després dels atemptats, i abans que es donés a conèixer públicament la identitat d'Abdelbaki Es Satty, el CNI ja va comunicar al cos que havien tingut relació amb ell, que s'hi havia entrevistat temps enrere i que feia temps que no hi tenien contacte. Amb tot, ha admès que "ningú" va informar els Mossos sobre Es Satty abans dels atemptats.

Segons Trapero, la responsabilitat del control

Puigdemont veu provat que l’imam de Ripoll era confident del CNI i acusa l’Estat de no actuar contra el terrorisme

 

 

"La unitat de la pàtria és més important que la vida de les persones", lamenta l'expresident

 

 

L'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, durant la compareixença per valorar l'acord entre Junts i el PSOE Data de publicació: dilluns 09 de desembre del 2024, 12:27 Localització: Brussel·les Autor: Eulàlia Martí

 

Redacció

Dilluns, 13 de gener de 2025

 

 

L’expresident de la Generalitat i actual líder de Junts, Carles Puigdemont, creu provat que l’imam de Ripoll Abdelbaki es Satty, considerat organitzador dels atemptats terroristes de l’estiu de 2017 a Catalunya, va ser confident del CNI. “Teníem raó: el cervell dels atemptats de Barcelona i Cambrils l’agost de 2017, un mes i mig abans del referèndum d’independència de Catalunya, tenia tractes amb els serveis secrets espanyols”, ha publicat a X després de saber-se que el CNI s’hi havia entrevistat diverses vegades per obtenir informació sobre entorns gihadistes entre els anys 2012 i 2014, mentre era a la presó de Castelló de la Plana.

Documents desclassificats pel govern espanyol també asseguren que els serveis secrets van acabar-lo descartant com a font perquè no se’n refiaven. Es tracta d’informació que ha sortit a la llum precisament perquè el PSOE va accedir a la demanda de Junts de desclassificar la informació sobre l’imam de Ripoll.

Puigdemont ha assegurat que els serveis secrets “coneixien perfectament” Es Satty i ha lamentat que no

Els documents desclassificats del CNI confirmen que va tenir contactes amb l’ex-imam de Ripoll

 

 

SOCIETAT - POLICIA I JUSTICIA

 

 

Es-Satti va donar informació i a ell li van donar un número de telèfon per si volia posar-se en contacte amb els serveis secrets

 

 

 

 

Redacció

13.01.2025 - 16:43

Actualització: 13.01.2025 - 17:38

 

Els serveis d’intel·ligència de l’estat espanyol (CNI) van entrevistar-se unes quantes vegades amb l’imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satti, per obtenir informació sobre entorns gihadistes entre el 2012 i el 2014, mentre era a la presó de Castelló i abans no anés a viure a la capital ripollesa.

El CNI es va arribar a reunir amb ell per saber què en sabia de l’operació Xacal, de Vilanova i la Geltrú i més casos. Va donar informació i li van donar un número de telèfon per si volia posar-se en contacte amb els serveis secrets.

Però el maig del 2014 es va fer una anàlisi en què es va incidir en la seva tendència a enganyar i a no complir les directrius, afegida a les conclusions extretes de les entrevistes, que va fer que consideressin que es-Satti s’invalidava “per a qualsevol activitat informativa en benefici de les missions assignades al CNI”.

A més, no van detectar que fos un risc i el 2014 i 2015, davant l’augment de l’activitat gihadista a Europa, el CNI va centrar els esforços en uns altres individus. Ho revelen documents desclassificats pel govern espanyol i ho va dir l’ex-director del CNI Félix Sanz Roldán a la comissió de secrets oficials del congrés espanyol el 2018.

Nico Krisch: “És una obligació ineludible d’Espanya d’aclarir si Es-Satti és viu”

 

Descartaren que tingués objectius terroristes

Detenen la mediadora social dels terroristes del 17-A i col·laboradora de RAC1 per pertinença a organització criminal

 

 

NACIONAL

 

 

13/06/2024

 

 

Ahir al matí s’ha conegut que els Mossos d’Esquadra van arrestar el passat dimarts l’educadora social de Ripoll que tractà els islamistes que l’agost de l’any 2017 atemptaren a Barcelona i Cambrils.

Segons ha informat SER Catalunya, Wafa Marsi forma part de la trentena de persones detingudes en el marc d’un macroperatiu policial contra una xarxa de narcotràfic.

El passat mes de febrer els Mossos d’Esquadra ja varen de detenir-la després de trobar més d’una tona d’haixix i dues armes de foc a un habitatge de Moià en què figurava com a llogatera.

Marsi constava igualment com a titular d’un dels vehicles utilitzats pels

Cortina de fum grollera sobre el 17-A

 

 

OPINIÓ SINGULAR

 

"El mantra de la conspiranoia és totalment inacceptable com a única resposta. Villarejo pot desbarrar perquè la boira que s'ha fet caure sobre aquest cas l'hi permet"

 

 

Sílvia Barroso

 
06/02/2022 21:26

 

 

 

 

 

 

Resoldre immediatament un atemptat és el millor que pot passar a qualsevol administració implicada en unes circumstàncies tan tràgiques. Resoldre’l policialment, perquè un atemptat no es resol a curt termini en cap altre aspecte, ni pel que fa a les conseqüències sobre les víctimes ni, encara menys, pel que fa a les causes. Però el poder respira si es treu de sobre ràpidament la qüestió de qui ha sigut i s’assegura que els culpables siguin detinguts o acabin morts, sense que als estats occidentals democràtics el interessi gaire la diferència entre una cosa i l’altra.

 

Per això, malgrat les punyalades de l’aparell de l’Estat contra els Mossos d’Esquadra l’agost del 2017 i malgrat la ràbia que va generar a Madrid el protagonisme de la policia catalana –i del seu cap, Josep Lluís Trapero–, uns i altres

L’Estat va tramitar l'asil de l’imam de Ripoll just després que parlés amb el CNI

 

 

JUDICI 17-A

 

Abdelbaky Es Satti el va demanar però al final no li va caldre perquè van suspendre la seva expulsió amb la complicitat de l’advocat de l’Estat

 

 

 

L'imam de Ripoll, presumpte cervell dels atemptats a Catalunya | CNP

 

 

 

per Quico Sallés  

Audiència Nacional.17 de novembre de 2020 21:02

 

 

 

El mes d’abril del 2014, Abdelbaky Es Satti va sortir de la presó de Castelló després de complir una condemna per tràfic de drogues. Una pena que comportava l’expulsió de l’Estat espanyol. Però Es Satty, l’imam de Ripoll i considerat el cervell de la cèl·lula jihadista dels atemptats del 17A, no només no va marxar sinó que va presentar una petició d’asil que l’Estat va començar a tramitar. Així es desprèn d’una peça de convicció, a la qual ha tingut accés El Món, pendent d’escanejar-se per al sumari del cas a l’Audiència Nacional, una prova i que va arribar just abans del judici a la seu del tribunal a San Fernando de Henares. Una petició que es va registrar  just un mes després de rebre la visita de dos agents del Centre Nacional d’Intel·ligència a la seva cel·la.

 

En concret el 22 de maig del 2014, just quan feina un mes que havia sortit de la presó, el ministeri de l’Interior, a través de la Direcció General de Política Interior, va emetre una resolució, signada pel sotsdirector general d’Asil, amb què admetia a tràmit la “sol·licitud de protecció internacional” d’Abdelbaky Es Satty, registrada el 29 d’abril del mateix any.

Una petició d’asil que finalment es va veure superada perquè el jutjat contenciós número 2 de Castelló va córrer més i va anul·lar