Marruecos espía a España pero Catalunya es siempre la excusa de sus males

 

 

El Estado español con el CNI a la cabeza no da para más y se empecina en ver como 'enemigo' a espiar a Catalunya, cuando son otros de los que tendría que preocuparse.

 

 

por Josep Herrera

11 mayo, 2022 

 

 

Per Lina Smith/Europapress

 

 

 

Las sospechas de espionaje al presidente español Pedro Sánchez y a la ministra de Defensa Margarita Robles conducen desde hace días hasta el otro lado del Estrecho. Exactamente la reino alauita de Marruecos. Hipotéticamente país ‘amigo’. O eso es lo que se fuerzan a creer en España.

 

Las revelaciones de que los teléfonos móviles de Pedro Sánchez y varios de sus ministros fueron infectados con Pegasus hace ahora un año, en una coyuntura marcada por la llegada de Brahim Ghali y el asalto migratorio a Ceuta, convierte a Marruecos en el principal sospechoso del espionaje.

 

Ahora se puede dar por confirmado que el reino de Mohamed VI ejerce sin escrúpulos un espionaje sistemático, contra sus súbditos y también contra

El popular Jeroen Lenaers, president de la comissió pel cas Pegasus: "L'Eurocambra ha de donar suport a les víctimes"

 

 

Puigdemont i Riba reclamen a Metsola que "actuï" davant l'espionatge a eurodiputats catalans

 

 

19.04.2022 17.15 h ACN

 

 

 

 

 

L'eurodiputat popular Jeroen Lenaers presidirà la comissió del Parlament Europeu que investigarà Pegasus i altres programes d'espionatge es constitueix aquest dimarts en plena polèmica pel 'Catalan Gate'. "L'Eurocambra ha de donar suport a les víctimes", ha defensat l'holandès a l'inici de la sessió d'aquesta comissió especial, que ha arrencat aquest dimarts. Lenaers ha promès treballar "independentment del color del partit i la nacionalitat". En dues rodes de premsa prèvies, l'eurodiputat de Junts Carles Puigdemont i l'eurodiputada d'ERC Diana Riba han emplaçat a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, a "actuar" davant l'espionatge a eurodiputats i assistents catalans.

 

"Espiar-nos a nosaltres és espiar a tot el Parlament Europeu", ha dit Riba, que ocuparà una de les vicepresidències de la comissió a proposta del grup dels Verds/ALE. L'eurodiputada d'ERC va ser víctima de Pegasus l'octubre del 2019, quan ja era membre de l'Eurocambra, segons Citizen Lab, i ara promet que la comissió treballarà "incansablement per arribar al fons d'aquest afer". Si bé Puigdemont no apareix entre el llistat d'espiats publicat per Citizen Lab, sí que hi ha gent del seu entorn.

 

Entre els 38 membres de la comissió especial sobre Pegasus també hi ha l'exministre espanyol de Justícia i eurodiputat del PSOE, Juan Fernando López Aguilar, així com l'exministre espanyol de l'Interior, el popular Juan Ignacio Zoido. "Em sorprenen algunes acusacions que ha fet el secessionisme català, més quan els experts han dit que hi ha evidències", ha dit Zoido, assegurant que a Espanya "qualsevol intervenció es fa sota empara judicial".

 

 

El 'Catalan Gate'

Anàlisi Josep Casulleras Nualart : A Espanya se li obre una gran esquerda a Brussel·les pel Catalangate

 

 

OPINIÓ - ANÀLISI

 

 

S'ha completat la imatge d’una tríada d’estats, amb Hongria i Polònia, que els espanyols sempre han mirat d'evitar, però ahir no se'n van sortir  

 

Diana Riba, vice-presidenta de la comissió d'investigació sobre Pegasus (fotografia: Adam Albert).

Per: Josep Casulleras Nualart

19.04.2022  21:30

 

 

“Aquest parlament ha estat vigilat”, va dir el president Carles Puigdemont ahir a la tarda al Parlament Europeu, a la sessió inaugural de la comissió d’investigació sobre les ingerències que s’han fet en estats membres de la UE amb Pegasus. Diana Riba, una de les vice-presidentes d’aquesta comissió i alhora una de les víctimes de Pegasus, advertia: “Espiar-nos a nosaltres és espiar tot el Parlament Europeu.” El missatge fou molt clar i es va entendre perfectament a l’eurocambra, que veia –com també feia notar ahir la Comissió Europea– que el problema és molt greu i que no es poden permetre de fer veure que no passa res.

 

L’independentisme engega una ofensiva internacional contra l’espionatge desunit políticament

 

 

L’atzar ha volgut que l’endemà de fer-se públic l’escàndol del Catalangate, l’espionatge a gran escala a seixanta-cinc polítics independentistes i membres de la

Pegasus ha espiat quatre presidents de la Generalitat i més de seixanta polítics i activistes independentistes

 

 

MÓN

 

 

La revista The New Yorker explica que l'atac contra els dirigents catalans és el més gran de què es té constància fet amb Pegasus  

 

Per: Redacció

18.04.2022  12:41

 

 

El setmanari The New Yorker publica avui a portada un extens reportatge titulat “Com les democràcies espien els seus ciutadans“, centrat en els usos fets per uns quants estats del programari israelià Pegasus. Segons aquest reportatge, quatre presidents de la Generalitat, incloent-hi l’actual, Pere Aragonès, han estat espiats amb Pegasus. Els altres són Quim Torra, Artur Mas i Carles Puigdemont. L’article recorda que el president Puigdemont és membre del comitè del Parlament Europeu que investiga Pegasus i que es reunirà per primera volta demà.

 

Què és Pegasus? L’eina amb què han espiat l’independentisme català

 

 

El reportatge comença explicant com va ser infectat el telèfon de l’eurodiputat d’Esquerra Republicana Jordi Solé, unes setmanes abans no substituís Oriol Junqueras com a membre del Parlament Europeu, el juny del 2020. Aleshores, i a partir de les investigacions de Citizen Lab, de Toronto, la revista explica que més de

El programari espia Pegasus, a la "llista negra" dels Estats Units

 

 

ESPIONATGE

 

 

Judit Pellicer
Foto: unsplash
Barcelona. Dijous, 4 de novembre de 2021. 10:30
Actualitzat: Dijous, 4 de novembre de 2021. 12:39
Temps de lectura: 2 minuts

 

 

 

 

L'administració de Joe Biden ha dit prou. Els Estats Units d'Amèrica (EUA) han inclòs a la seva llista negra d'empreses amb les exportacions prohibides al seu territori la companyia israeliana NSO Group, responsable de la creació i comercialització del programari espia Pegasus, el qual ha servit per espiar activistes, defensors dels drets humans, polítics i càrrecs electes d'arreu del món. Sense anar més lluny, aquest va ser el programari utilitzat per espiar l'expresident del Parlament i actual conseller Roger Torrent i el regidor de l'Ajuntament de Barcelona Ernest Maragall. 

 

El govern estatunidenc ha justificat incloure l'empresa israeliana en aquesta llista per suposar una amenaça a la seguretat nacional. Per què? Doncs, perquè qualsevol telèfon infectat per Pegasus es converteix en la porta d'entrada per espiar tota la vida de l'usuari. Un dispositiu afectat per aquest software permet llegir tots els seus missatges, accedir a les fotografies, monitorar la seva localització i fins i tot fer servir la càmera impunement. 

 

"Aquestes eines han permès a governs estrangers aplicar repressió transnacional, que és la pràctica de governs autoritaris per seguir dissidents, periodistes i activistes fora de les

L'exdirector del CNI, sospitós d'espiar amb Pegasus, fitxa per Iberdrola

CNI






Núria Casas
Barcelona. Divendres, 24 de juliol de 2020. 09:39
Actualitzat Divendres, 24 de juliol de 2020. 09:39

L'exdirector del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) Félix Sanz Roldán ha fitxat per Iberdrola. Asseguren que actuarà com a assessor en estratègia geopolítica i estarà al costat del president de la companyia, Ignacio Galán. El seu fitxatge coincideix amb l'escàndol del Pegasus que implica Sanz Roldán directament amb l'espionatge al president del Parlament Roger Torrent i el regidor d'Esquerra a l'ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall, a través d'aquest programa, amb què es va accedir als seus telèfons mòbils. Un escàndol que va destapar El País i està pendent d'investigació tot i que, de moment, el govern de Pedro Sánchez s'ha oposat davant les reiterades peticions dels republicans.



De fet, el fitxatge per Iberdrola ha comptat amb l'autorització del mateix president espanyol després d'haver-se retirat de l'administració pública. La sol·licitud es va fer efectiva el passat 29 de juny tal com detalla el portal de transparència estatal. El que cobri Sanz Roldán derivat de la seva tasca a la companyia, s'hauran del sumar els 6.848 euros mensuals de pensió que té assignats de l'erari públic per haver treballat al CNI. Una xifra que seguirà cobrant fins el juliol de l'any que ve. Cal recordar que va plegar l'agost del 2019 i per tant aquesta pensió extra la van perllongar durant dos anys. A Iberdrola, dins l'àrea International Advisory Pannel, coincidirà amb ambaixadors, alts càrrecs i exministres que també actuen com a assessors. Entre d'altres, l'expresident mexicà Ernesto Zedillo o l'exministre d'Assumptes Exteriors alemany Joschka Fischer.

Cas Villarejo