OPINIÓ - EDITORIAL
L’any vinent farà
trenta anys que es començaren a instal·lar barreres a Ceuta i Melilla i
és evident que no han servit per a resoldre el problema, sinó per a
agreujar-lo
26.06.2022 - 21:40
Actualització: 26.06.2022 - 22:23
De la inutilitat última de tanques com la de Melilla ens n’han parlat
grans personalitats amb una destresa que jo no puc aportar. Hi ha, per
exemple, aquell estremidor poema de Pasolini
que adopta tipogràficament la forma d’una creu per advertir-nos que,
entre “aquells que van construir lleis fora de les lleis i es van
adaptar a viure en un món dessota del món”, un Alí d’ulls blaus
destruirà un dia, inevitablement, Roma.
Però
hi ha també Bauman, tan admirat pel PSOE, que amb l’elegància habitual
ens va recordar ja fa temps que “les portes poden ser tancades amb clau,
però el problema no desapareixerà per més clos que siga el pany. Els
panys no fan res per domar o afeblir les forces que causen el
desplaçament. Les tanques poden ajudar a mantenir el problema fora de la
vista i de la ment, però amb això el problema no desapareix”.
Això, de fet, és així fins a tal punt que sempre arriba el moment en què ni tancant els ulls no pots deixar de veure-ho. Les
imatges que ens han arribat aquest cap de setmana des de les portes de
Melilla haurien de provocar la repulsa de qualsevol persona, perquè
l’actuació de la gendarmeria marroquina és una acció que només pot ser
considerada criminal. Com el comentari posterior de Pedro Sánchez.
Ara com ara, hi ha trenta-set morts entre els joves que volien entrar a
la colònia espanyola i simplement no hi ha res que puga justificar una
matança com aquesta. Ni el fet que el regne del Marroc siga una
dictadura ni tampoc els interessos geopolítics d’Espanya i la Unió
Europea.
Trenta anys provant de resoldre el problema amb barreres cada volta més grans