L\'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, al despatx Autor/a: Lourdes Casademon
L’alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols,
ha respost a la sol·licitud d’informació que li va enviar la delegació
del govern espanyol a Catalunya assegurant que l’Ajuntament compleix amb
la normativa en matèria d’empradronament en temps i forma. “Sorprèn, en
aquest sentit, les diferents notícies que han aparegut als mitjans de
comunicació, així com també el propi requeriment efectuat per part de la
subdelegació”, apunta en la resposta, avançada pel diari ‘El Periódico’
i a la qual ha tingut accés l’ACN. En la missiva, que s’adreça
formalment a la subdelegació a Girona, Orriols assegura que “el
procediment que segueix l’Ajuntament de Ripoll en relació a
l’empadronament no suposa cap vulneració de l’ordenament jurídic
vigent”.
Orriols respon així a la sol·licitud d’informació que va
impulsar el delegat del govern a Catalunya, Carlos Prieto, i ho fa en el
termini que se li va donar. L’alcaldessa, que es posa a disposició del
govern espanyol per si li cal més informació, detalla el procediment per
tramitar
L'ordre de la
brigada d'estrangeria i fronteres ha estat anul·lada per la prefectura
superior de la policia espanyola al País Basc
Redacció
07.06.2023 - 08:56
La prefectura superior de la policia espanyola del País Basc ha eliminat una ordre que animava als agents de la brigada d’estrangeria i fronteres a detenir immigrants a Irun (Guipúscoa), segons que informa el Diario Vasco.
El cap de la brigada va signar ahir una ordre, que entrava en vigor l’1
de juliol, en la qual s’informava que s’atorgaven dies lliures extres
si els policies feien detencions en cap de setmana.
Segons
el document, els agents que treballaven dissabte i diumenge, però no
feien cap detenció, tenien dret de rebre una compensació de dos dies.
Ara bé, si feien una detenció, passaven a tenir tres dies; si en feien
entre dues i nou, quatre dies; i si en feien deu o més, cinc dies.
L’ordre que incentivava les detencions va ser denunciada
ahir pel sindicat Jupol. “Sembla que s’està empenyent perquè augmentin
El Parlament Europeu ha emès una resolució contra el racisme i el
supremacisme blanc, centrada en els fets que han tingut lloc recentment
als Estats Units. Hi han votat a favor 493 diputats i, per increïble que
puga semblar, 104 hi han votat en contra. La resolució condemna Donald
Trump i la seua ‘retòrica inflamada’, a més de l’intent de desplegar
l’exèrcit que va fer. La resolució demana a les institucions europees de
denunciar també la persecució de les poblacions d’origen africà i del
poble gitano i acaba dient que ‘black lives matter’, és a dir, que les
vides negres són importants.
Evidentment, em sembla important la denúncia de l’assassinat
de George Floyd i de la política de Donald Trump. I crec que està bé i
cal recordar que a Europa hi ha poblacions discriminades pel seu origen.
Però, al mateix temps, no puc deixar de demanar-me com pot dir, el
Parlament Europeu, que les vides negres
La dirigent de Ciutadans Inés Arrimadas deia aquesta setmana al
parlament, adreçant-se al president Quim Torra: ‘Què diu vostè a
aquestes persones que van arribar fa quaranta o cinquanta anys d’altres
parts d’Espanya a aixecar Catalunya amb les seves mans i ara han
d’escoltar com la consellera de Cultura els diu colonitzadors
lingüístics? Què diu vostè a la gent que ha vingut d’altres països quan
vostè escrivia ‘es corre el risc que la nació es desfaci com un sucret
en un vas de llet tenallada entre l’allau immigratori?’.
🎥 @InesArrimadas a Torra "¿Qué le dice a los que han venido de otras tierras a levantar Cataluña cuando su Consellera les considera colonizadores lingüísticos, o a los funcionarios que callan porque no siguen la ideología nacionalista impuesta en la Administración?" #Parlamentpic.twitter.com/dk5Jv1EI3B
Aquestes declaracions han alçat moltes crítiques, precisament de fills
d’aquesta gent que fa quaranta anys van arribar a Catalunya, i
d’immigrats. Li han respost així a Twitter:
Grups com Génération
Identitaire impulsen la campanya 'Defend Europe' per a perseguir les
ONG que rescaten immigrants a la Mediterrània
La llanxa de Defend Europe davant l’Aquarius.
20.06.2017 02:00
Un vell pesquer de setanta-set metres d’eslora surt del port de
Catània (Sicília). La mar, mansa, fa preveure un viatge tranquil fins
als límits de les aigües territorials líbies. Allà, l’Aquarius, que és
com s’anomena el vaixell de l’ONG SOS Mediterranée, fa guàrdia. Ja no
cerca grans bancs de peixos, com feia a l’Atlàntic del nord, ara cerca
les barquetes precàries dels immigrants que abandonen platges com la de
Sabrata. El vaixell pot acollir cinc-centes persones.
Els espigons resten enrere. L’Aquarius s’endinsa en la foscor de la
nit, la proa esquinça una mar d’aspecte bituminós. L’esperen hores i
hores de navegació. Tot d’un plegat, entre la negror, apareix una llanxa
a tota velocitat. Un dels tripulants encén una bengala de color taronja
i un altre branda una
L'embarcació provenia de Líbia i havia d'arribar a Itàlia, segons Save the Children.
Uns quatre-cents immigrants poden haver mort a la Mediterrània arran
del naufragi de l'embarcació amb què anaven. Volien arribar a Itàlia des
de Líbia, segons Save the Children, que cita el testimoni de més de
cent supervivents que sí que han arribat a la costa italiana i que han
estat traslladats a la regió de Calàbria per la guàrdia costanera.
Save
the Children ha informat que a l'embarcació hi havia molts joves,
probablement menors. Segons Reuters, la majoria són d'origen
subsaharià.
L'entitat també ha alertat que des del cap de setmana havien arribat a
les costes italianes més de 5.100 immigrants, que han estat rebuts per
les autoritats a Lampedusa, Sicília, Calàbria i Apúlia.
Avui comença la sèrie 'Independentistes de l'àrea metropolitana de Barcelona'
Anna Pérez té quaranta-quatre anys i viu a Santa Coloma de Gramenet.
Baixeta, discreta, no parla si no preguntes. Enginyera de
telecomunicacions, és la primera protagonista d'una sèrie de VilaWeb
sobre independentistes de l'àrea metropolitana. Cada setmana veurem una
d'aquestes històries, explicada en primera persona, per tal
d'acostar-nos al recorregut vital i ideològic de tants i tants nous
independentistes.
Pérez és militant de l'Assemblea Nacional Catalana i Procés
Constituent, en les seccions locals de Santa Coloma, i dedica gran part
del temps a treballar per la independència. Aquesta és la seva història:
La Comissió d'Observació de Drets Humans elabora un informe que ho certifica després d'una setmana a la zona
Barcelona (ACN).- La Comissió d'Observació de
Drets Humans (CODH) va realitzar del 3 al 6 de juliol una visita a la
Ciutat Autònoma de Melilla per tal d'avaluar les vulneracions de drets
humans que han denunciat les organitzacions locals al llarg d'aquest
any.
Les conclusions del treball de camp, que compta amb la participació
d’experts catalans, s’han presentat en un informe que analitza les
condicions de les fronteres i dels passos habilitats de Beni Ensar, del
Barri Xinès, de Farhana i de Mariwari; del Centre d'Estada Temporal
d'Estrangers de Melilla (CETI) i dels serveis sanitaris.
El membre de la
Coordinadora Estatal per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura,
Andrés García Barrio, ha destacat que "el què passa a Melilla està en
una impunitat absoluta".
Alhora, ha manifestat que "no és una
responsabilitat únicament del govern del Marroc sinó també del govern
espanyol, perquè si el govern marroquí està realitzant aquest tipus de
polítiques de control migratori ho fa a través d'un acord amb la Unió
Europea i amb l'estat espanyol i d'alguna manera aquests són
responsables de supervisar que es respectin els drets humans".
'El País' recull testimonis de catalans nascuts fora del país favorables a la separació d'Espanya
Bernat Vilaró
El president de Súmate, Eduardo Reyes - Marc Arisa
Segons l'últim baròmetre
del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat,
l'independentisme ha crescut del 20% que li donava suport l'any 2010
fins al 45,2%. Els partidaris a l'independentisme, segons l'enquesta de
Metroscopia del 9 de juliol, arribaven al 47%, i les dades del CIS del
maig del 2013 els situaven en un 40%. 'El País' publica avui un reportatge que recull 20 entrevistes a ciutadans de Catalunya nascuts fora del país, però partidaris de la independència.
El diari explica que el descrèdit de les institucions espanyoles i la
sentència del Tribunal Constitucional del 2010 sobre l'Estatut són "punt
d'inflexió" d'aquesta "conversió" de la ciutadania cap a l'opció
sobiranista. El reportatge cita Vicente Rodríguez (Lleó, 63 anys), un exfederalista que porta 40 anys a Catalunya,
i assegura que no renunciarà a les seves arrels ni al seu idioma, però
La formació xenòfoba va organitzar un recapte d'aliments "exclusivament
per a gent necessitada de casa", i es va trobar que un grup d'immigrants
van omplir les caixes de paquets de pasta i de llet
ARA Barcelona |
Plataforma per Catalunya (PxC) va organitzar dissabte a
Igualada un recapte d'aliments suposadament solidari i una associació
d'immigrants van acabar desmuntant-los la campanya i donant-los una
lliçó.
L'entitat sociocultural Atlas,
de la capital de l'Anoia, que fa anys que treballa per la convivència
entre cultures, va mobilitzar els igualadins perquè participessin en el
recapte de PxC, que recollia productes per als ciutadans "de casa".
L'associació va enregistrar un vídeo per donar més força a la seva
acció, que pretenia posar en evidència els postulats d'aquest partit
xenòfob. "Els nostres voluntaris són nouvinguts i per a nosaltres tothom
és de casa", explica Sílvia Romeu, presidenta d'Atlas.
El nou líder de PxC, Robert Hernando, que ha substituït Josep Anglada,
és d'Igualada i és qui va organitzar aquesta acció solidària que se li
va acabar girant en contra. Mentre Hernando intentava entomar la reacció
dels immigrants, els nouvinguts, l'un darrere l'altre, omplien
d'aliments la parada de PxC. "Quan vam saber que donarien pernil i
buscaven aliments per als de casa ens va semblar una provocació. Per
això vam decidir fer l'acció", explica Romeu.
Robert
Hernando, que és regidor de PxC a Igualada, manté que la seva formació
continuarà fent recollides d'aliments per a la població autòctona. De
fet, ja n'havia organitzat a Piera i a Calaf, i també n'ha programat el 4
de juliol a Vilanova del Camí. "La protesta no farà que parem", apunta
Hernando a l'ARA. PxC ha presentat una denúncia als Mossos d'Esquadra
perquè argumenta que, a banda de l'entitat, també van participar en
l'acció "col·lectius d'ultraesquerra" que, segons el regidor, van
proferir insults.
Una cincuentena de miembros de la Falange se han reunido este sábado en un acto político en plaza universidad. Los asistentes han llamado "Viva Cataluña española" .También han llevado banderas y banderas de España y una pancarta con la inscripción "por la unidad de España" . El acto, que ha durado más o menos una horo, ha sido vigilado por tres furgones de los antidisturbios .
Norberto
Pedro Pico, cabeza de lista de Falange en Europ , ha manifestado que
"Rajoy también es un secesionista , tiene en sus mama el poder para
impedirlo y no está haciendo nada, pactara con CIU a
Coque García, membre de 'Sumate', assegura que "Joaquín Leguina representa el millor d'aquest règim postfranquista que agonitza"
Nerea Rodríguez
Coque García
L’expresident de la Comunitat de Madrid Joaquín Leguina
Coque García, català meitat extremeny i meitat lleonès, ha escrit un text en resposta a les declaracions de l’expresident de la comunitat de Madrid Joaquín Leguina,
qui va dir que els membres de ‘Súmate’ es “volen fer perdonar ser
immigrants”. En l’article, publicat a la pàgina web de l’associació
independentista de castellanoparlants, García afirma, amb ironia: “Els catalans estem fent bogeries, com demanar que ens escoltin i poder votar”.
A més, li recorda que “som molts els catalans de diferents orígens, amb
La comissària d’Interior, Cecilia Malmström, assegura que es podria obrir un “procediment judicial” contra el govern espanyol
Albert Ribas
La comissària europea d'Interior, Cecilia Malmström
La comissaria europea d’Interior, Cecilia Malmström, ha anunciat aquest
dimecres que es reunirà el proper dilluns a Brussel·les amb el ministre
de l’Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, per tractar els incidents
del passat 6 de febrer a Ceuta, on hi van morir 15 immigrants que
intentaven entrar en territori espanyol. Malmström ha deixat
clar que no dubtarà a l’hora de prendre mesures contra Espanya si es
confirma que l’actuació de la Guàrdia Civil va vulnerar la legislació de
la UE.
“Primer cal aclarir què va passar realment. Si s’ha vulnerat la
legislació espanyola, correspon a les seves autoritats actuar. Si hi ha
hagut una vulneració de la legislació europea haurem d’adoptar les
mesures normals. Podria ser un procediment judicial”, ha explicat Malmström en una entrevista a la ràdio pública sueca.
La comissària d’Interior ha ressaltat que “no dubtaré en actuar si la
investigació mostra que hi ha una vulneració de les lleis de la UE” i ha
mostrat la seva indignació per l’ús de pilotes de goma contra els
immigrants que tractaven d’arribar a Ceuta des del Marroc. “No se’ls va apuntar directament, però es va crear tal pànic que 15 persones es van ofegar. Això, per suposat, és totalment inacceptable”, ha conclòs.
Immigrants que s’han significat amb el procés
sobiranista, vinculats a l’ANC o que han participat a la Via Catalana
han rebut pressions del cos de seguretat de l’estat
Segons ha pogut saber el directe.cat, la Policia espanyola ha
pressionat immigrats que s’han significat amb el procés sobiranista.
Mitjançat trucades intimidadores els recorden que la renovació del seu
permís de residència sigui temporal o permanent perilla, i els dels seus
familiars també i els recorden que la Llei de drets i llibertats dels
estrangers a Espanya permet expulsar del territori espanyol aquells
estrangers que duguin a terme activitats contràries a la seguretat de
l’estat participar en activitats que persegueixin la secessió de
Catalunya es pot interpretar com una activitat contrària a la seguretat
de l’estat.
Ciutadans de tercera en un país de segona
Els
arguments dels immigrants favorables al procés sobiransita és que volen
participar en la construcció d’un nou país de primera on puguin ser
ciutadans de primera i no com ara que són ciutadans de tercera en un
país de segona.
Cent subsaharians entren sense que la Guàrdia Civil ho pugui impedir
Q.S., REdacció | Actualitzat el 17/02/2014 a les 12:34h
Més d'un centenar. Aquesta és la xifra d'immigrants que ha accedit a Melilla aquest dilluns segons l'Associació Unificada de la Guàrdia Civil a Melilla.I ho han fet al crit de “Barça, Barça!”, i sense samarreta per dificultar la detenció.
Segons informa, l'associació de l'institut armat el centenar
d'immigrants espera a la porta de Comissaria perquè se'ls obri
l'"expedient d'expulsió" que els permeti tenir accés al Centre d'Estada
Temporal d'Immigrants (CETI) i poder entrar a la Península.
El país va retirar el permís de residència a 2.700 ciutadans de la UE el 2013
LAIA FORÈS Brussel·les |
Els alemanys, més europeus que mai
Els ciutadans amb passaport europeu tenen el dret de
viure i treballar en qualsevol país de la Unió Europea. Almenys sobre el
paper. Bèlgica fa una interpretació molt peculiar de la directiva
comunitària de lliure circulació que li ha permès retirar el permís de
residència a 323 espanyols i 2.350 europeus més durant l'any 2013, unes
xifres que augmenten any rere any.
Un dels articles
de la directiva obre la porta a expulsar ciutadans europeus si suposen
una "càrrega irracional" per al sistema social del país. És un supòsit
pensat per a casos excepcionals, però Bèlgica l'aplica de manera
generalitzada des del 2011. En tres anys, les expulsions de ciutadans
comunitaris s'han multiplicat gairebé per deu. De les 342 del 2010 a les
2.712 de l'any passat.
Mà de ferro immigratòria
La responsable d'aquesta situació inèdita és la secretària d'estat
d'Immigració, la liberal flamenca Maggie de Block, que està guanyant
suport ciutadà a Flandes gestionant amb mà de ferro -i una certa dosi de
populisme- el tema de la immigració. De Block no només es fixa en els
europeus sinó que també ha pres decisions polèmiques amb immigrants
extracomunitaris i refugiats que li han costat reprimendes polítiques i
socials. De moment, però, les crítiques no han tingut conseqüències.
Segons el govern belga, els motius que poden portar a l'expulsió són
no tenir feina ni dret a l'atur, ni ser estudiant o autònom. Sense
complir amb aquests supòsits, els immigrants -siguin europeus o no i
independentment del temps que faci que viuen al país- poden perdre el
permís de residència.
Els comunitaris més afectats
el 2013 per les expulsions són els romanesos (816) i els búlgars (393).
En tercera posició se situen els espanyols (323). El 2012 els ciutadans
amb passaport espanyol van ocupar la segona posició. Entre els primers
països més afectats també hi ha Holanda, Itàlia i França.
Segons la directiva europea, els europeus poden residir al país
comunitari que vulguin durant tres mesos sense cap tipus de permís però
per residir-hi per un període de temps superior es pot aplicar la
restricció que planteja Bèlgica. Les ajudes socials belgues són molt més
generoses que les que s'ofereixen a Espanya: les persones que no tenen
feina ni atur poden rebre subsidis socials.
Els alemanys, més europeus que mai
Semblava que la crisi econòmica i els rescats havien passat factura a
l'europeisme dels alemanys, però una enquesta feta pública ahir per la
televisió pública d'Alemanya, ARD, revela que el sentiment europeista és
ara més fort que mai entre els ciutadans del país. Segons el sondeig,
un 64% dels alemanys estan a favor que hi hagi més integració política i
un 40% creuen que pertànyer a la Unió Europea aporta beneficis al país,
davant un 19% que creuen que no té avantatges.
El
resultat de l'enquesta és molt més europeista que el que es va fer el
març del 2010. En aquella ocasió, només un 25% dels enquestats
consideraven que era avantatjós pertànyer a la UE.
La
televisió pública assegura que el resultat del sondeig s'explica per la
millora de la situació econòmica a la zona euro. De fet, l'enquesta és
un termòmetre de cara a les eleccions europees que se celebren a finals
de maig.
El mateix sondeig també revela que el
ministre de Finances del país, Wolfgang Schauble, ha desplaçat la
cancellera, Angela Merkel, del rànquing polític de popularitat. Des del
juliol del 2012 Merkel ocupava la primera posició. Ara el polític més
ben valorat és Schauble i la cancellera ocupa la segona posició.