Malgrat les promeses de Mariano Rajoy fa tan sols una
setmana d’increment de la inversió en infrastructures a Catalunya
aquests anys vinents, el pressupost de l’estat per a aquest any preveu
una reducció de la inversió: 1.150 milions d’inversió, trenta menys que
no l’any passat. Aquesta inversió és el 13,4% del total a l’estat, és a
dir, un 3% més que l’any passat. Però queda lluny del percentatge del
PIB que representa Catalunya, un 18,9%, i de la població, un 16,2%. Això
mateix passa al País Valencià i a les Illes.
En efecte, el País Valencià rebrà 290 milions d’euros
menys d’inversió el 2017 respecte el pressupost del 2016: seran 589
milions. La inversió representa un 6,8% (amb una població del 10,7%).
El president Artur Mas i el rei Felip VI es saluden a l'inici del Fòrum Iberoamericà / JORDI BEDMAR
A la imatge de sota es pot veure el decret de cessament
del president José Montilla, el 27 de desembre del 2010. En aquella
ocasió, com és protocol·lari, el rei Joan Carles i l'aleshores president
José Luis Rodríguez Zapatero.
El cessament d'Artur Mas publicat al BOE
El cessament de Montilla publicat al BOE
Es tracta d'una nova evidència de l' esquerda que separa la institució monàrquica d'Espanya i les institucions d'autogovern de Catalunya.
Aquest dilluns, Forcadell ha hagut de comunicar per escrit la
investidura de Puigdemont després que la Casa del Rei rebutgés rebre-la.
Nomenament de Puigdemont
La nota que publica el BOE es limita a una frase que indica que "de
conformitat amb el que disposa l'article 67 de l'Estatut d'Autonomia de
Catalunya, vinc a declarar el cessament del senyor Artur Mas i Gavarró
com a president de la Generalitat de Catalunya", seguit de la firma del
monarca. El BOE també publica el nomenament del nou president de la Generalitat, el fins ahir alcalde de Girona, Carles Puigdemont.
A l'acte de presa de possessió, aquest dimarts a les 19h al Palau de la
Generalitat, hi acudiran representants de tots els partits amb
representació al Parlament, però també hi haurà destacades absències. Segons ha informat l'agència Efe, la líder de Ciutadans a Catalunya, Inés Arrimadas, la diputada de la CUP Anna Gabriel i el líder del PP al Parlament, Xavier García Albiol no acudiran a l'acte.
Per part de C's hi seran presents el portaveu parlamentari, Carlos Carrizosa, i el vicepresident segon de la Mesa, José María Espejo-Saavedra. Els portaveus del PP al Parlament, Enric Millo i Santi Rodríguez , substituiran Albiol, mentre que de la CUP hi acudiran els diputats Albert Botran i Gabriela Serra.
Representant el PSC hi seran el primer secretari del partit, Miquel Iceta, i també la portaveu al Parlament, Eva Granados, així com l'expresident de la Generalitat José Montilla. Catalunya Sí que es Pot estarà representada pel líder del grup al Parlament, Lluís Rabell, i el portaveu, Joan Coscubiela, a més del secretari tercer de la Mesa, Joan Josep Nuet.
Jorge Fernández Díaz i Llanos de Luna seran els dos representants del govern espanyol en l'acte de presa de possessió.
El ministre de Defensa espanyol, Pedro Morenés, ha dit que les forces
armades no actuarien a Catalunya si es compleixi la llei. En una
entrevista a RNE, quan li han demanat quin paper podrien tenir les
forces armades en cas d’una DUI, Morenés ha dit: ‘Si tothom compleix el
seu deure, li asseguro que no caldrà cap actuació com la que diu.’
Escolteu l’àudio de les declaracions de Pedro Morenés:
L'entrenador del Bayern s'afegeix a la campanya 'Guanyarem', d'esportistes d'elit en favor del procés.
L’entrenador del Bayern de Munic, Pep Guardiola, s’ha afegit a la campanya ‘Guanyarem’,
en què mig miler d’esportistes d’elit han donat suport a les eleccions
del 27-S i al dret de decidir dels catalans. Guardiola ha concedit una
entrevista en vídeo per a la campanya, en què parla durant tretze minuts
sobre una Catalunya independent i sobre la seva participació en la
selecció espanyola com a jugador. També aprofita l’avinentesa per a
respondre a les acusacions de Jorge Fernández Díaz, que va dir que
Guardiola havia jugat amb Espanya per diners. Guardiola li respon: ‘El
ministre Fernández Díaz va dir que havia anat a la selecció per diners,
però no va ser ben bé així. El dia que me’l trobi ja en parlarem. He
pagat els meus impostos, cosa que alguns partits polítics no poden dir.’
Un annex del pacte del 14 de gener del 2015 desconegut fins ara garantia
la "neutralitat de les entitats" i la seva "presència equilibrada" en
les diverses llistes independentistes per "reforçar el procés
sobiranista".
ARA Barcelona
La foto de l'acord del 14 de gener al Palau de la Generalitat / ARA
L' acord del 14 de gener
entre el president de la Generalitat, Artur Mas, el president d'ERC,
Oriol Junqueras, les líders de l'ANC i Òmnium, Carme Forcadell i Muriel
Casals, i el de l'AMI, Josep Maria Vila d'Abadal, incloïa un annex desconegut
fins avui en què tots els signants es comprometien a garantir la
"neutralitat" de les entitats sobiranistes davant les diverses llistes
independentistes de cara al 27-S.
Més enllà d'això,
el mateix acord consagrava que l'eventual participació en llistes
electorals de "representants destacats de les entitats sobiranistes" es
faria de forma "equilibrada a les llistes respectives" i sempre a
proposta de les entitats, amb el fi de "reforçar el procés sobiranista".
Un acord que contrasta amb l'última oferta del president de la
Generalitat, Artur Mas, que insta les entitats a confeccionar una llista
unitària pel 27-S en què s'ofereix a participar, ja sigui
encapçalant-la o no.
Arrufat lamenta que el president "intentés separar" la lluita social del "repte plebiscitari" del 27-S
Barcelona (ACN).- El diputat de
la CUP, Quim Arrufat, considera que la crida del president de la
Generalitat, Artur Mas, a les entitats sobiranistes de cara el 27-S és
una proposta "gastada", després que no tirés endavant la llista amb ERC.
De fet, veuen tres "errors" al plantejament de Mas: temen que s'hagi
instal·lat el "desconcert" a ANC i Òmnium, lamenten que "posi el pes" al
sobiranisme organitzat -"traspassar a les entitats la responsabilitat
d'articular un front és traspassar ara un merder enorme"-, i que
"intentés separar" el 'si se puede' del carrer del "repte
plebiscitari".
La CUP, que n'esperava "alguna cosa diferent", ha constatat que la
política catalana està en fase "d'opes" sense que "ningú es mogui".
El diputat i portaveu parlamentari de la CUP, Quim Arrufat, ha
assegurat que esperaven que aquest dissabte Mas presentés la seva llista
de cara el 27-S en comptes d'una proposta que al seu parer conté tres
errors. D'entrada, entén que no s'ha posat en marxa "el turbo de la
il·lusió" sinó en tot cas el del "desconcert" a les entitats
sobiranistes i als partits independentistes a pocs mesos de les
eleccions del 27-S. Un segon element que desperta la queixa de la CUP és
que Mas posi "el pes" al moviment civil sobiranista que, en tot cas,
"hauria de tensar des de fora i no preocupar-se per encapçalar o
construir llistes o intervenir entre partits.
Per ha això ha
reblat que la proposta de Mas està "gastada" perquè ja va quedar
descartada la llista única amb ERC que Mas va defensar en la conferència
de full de ruta després del 9-N. "Traspassar a les entitats la
responsabilitat d'articular aquest front és traspassar ara un merder
enorme a unes entitats que treballen per fer eleccions plebiscitàries,
temem que pugui generar més desconcert, i segurament no arribarà
enlloc", ha augurat abans de pronunciar la conferència 'Per una
confluència estratègica per a l'inici del procés constituent català' a
Sant Pere de Ribes.
El document de BComú deixa molt clar que les
persones amb càrrecs gerencials i de lliure designació es comprometen a
percebre un sou màxim de 2.200 euros al més, Colau ja s’ha fet enrere.
Colau signant públicament el codi ètic de BComú el passat 15 de maig a al Plaça Sant Jaume, foto ACN
Primera aixecada de camisa a l’electorat de Bcomú.
Segons ha reconegut en roda de premsa aquest divendres la futura
alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, bona part de l’equip que està
dissenyant la imminent alcaldessa quedarà exempt del codi Dd'ètica política a
que es va comprometre BComú.
El document signat per la candidatura diu
textualment en el punt 3.4 que: "Les persones amb càrrecs electes,
gerencials i de lliure designació es comprometen a establir un sou màxim
de 2.200 euros com a salari net mensual, incloent dietes, entenent que
aquesta retribució garanteix unes condicions dignes per exercir les
responsabilitats i funcions que suposa el càrrec assumit”.
L'Aliança Mar Blava denuncia noves
irregularitats en la tramitació del projecte de sondejos acústics
de Seabird Exploration, la campanya sísmica que es realitza en àrees
lliures del Golf de Lleó davant de les costes de Catalunya i Balears,
segons informa dBalears
Segons
ha assegurat l’agrupació, el Govern no ha consultat a França ni Itàlia
sobre els efectes transfronterers de l'esmentat projecte, tal com
estableix la legislació vigent. Per això, l'Aliança ha presentat unes
al·legacions complementàries davant la Subdirecció General
d'Hidrocarburs del Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme (MINETUR)
per deixar constància d'aquest fet.
Malgrat les protestes en les últimes edicions, el ministeri de defensa tindrà un 'stand' a la fira
El Saló de l’Ensenyament, que
comença avui, torna a comptar amb la presència de l’exèrcit espanyol amb
l’objectiu de reclutar joves per sorpresa de molts assistents. L’espai
del ministeri de defensa ja va aixecar molta polseguera les dues últimes
edicions de la fira, quan la campanya ‘desmilitaritzem l’educació’ va
aconseguir centenars de signatures per la retirada del stand. Enguany la recollida de firmes continua.
Pendent de debat al Parlament
La Fira de
Barcelona, organitzadora del certamen, ha tornat a convidar les forces
armades espanyoles sense l’oposició del departament d’ensenyament de la
Generalitat, coordinador del Saló. ERC va presentar una proposta de
resolució al Parlament fa dos mesos per instar a la conselleria de Rigau
a fer gestions per evitar que l’exèrcit torni a formar part de la fira.
La cambra, però, encara no ha debatut la proposta. La CUP i ICV també
s’han mostrat contraris a la presència de militars intentant atraure
joves catalans per anar a l’exèrcit.
L'alcalde de Girona emplaça el sobiranisme a examinar-ho novament atesa l'oportunitat que representa.
Xavier Lladó
L'alcalde de Girona, Carles Puigdemont
L'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, ha defensat que encara hi ha temps
per acordar una llista unitària de cara a les eleccions del 27-S i ha
apuntat que depèn no només de la voluntat del partits sinó també de la
societat civil.
En una entrevista a l'Ara TV, Puigdemont ha explicat que
continua defensant que "en temps excepcionals calen propostes
excepcionals".
A més, ha instat els partits sobiranistes a fer un examen de consciència
per avaluar el moment actual del procés tenint en comte que no es va
acceptar la proposta que el president de la Generalitat va exposar en la
seva conferència del 25 de novembre.
Artur Mas va plantejar un pla detallat per anar cap a l'Estat en 18 mesos, en un gest inèdit a la política catalana.
El conseller d'Economia avança a "Els matins" de TV3 que avui mateix
demanarà al ministre Montoro que es convoqui una reunió del Consell de
Política Fiscal i Financera per posar sobre la taula la flexibilització
del dèficit.
El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, reclama que es convoqui el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF)peranalitzar la flexibilització de l'objectiu de dèficit per a les comunitats autònomes. En declaracions a "Els matins" de TV3, el conseller ha avançat que ho demanarà a les pròximes hores al ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro": "Avui mateix penso enviar una petició formal al ministre demanant que es convoqui una sessió del Consell de Política Fiscal i Financera, que tingui en el seu ordre del dia sol·licitar a l'autoritat fiscal independent que analitzi i es pronunciï sobre el tema de la distribució del dèficit."
Mas-Colell ha subratllat la importància de resoldre la qüestió del dèficit: "Aquest és el tema nuclear. Aquesta política colla al màxim les autonomies. Les colla més que al govern central. Però, a més, deliberadament es busca un resultat: que es pugui dir 'a posteriori' que les autonomies no compleixen i, per tant, desacreditar-les."
El PP va enganyar la cambra europea pressionant per
donar un premi a Societat Civil Catalana, una entitat sense suport
social que practica valors contraris al premi europeu a la ciutadania
Societat Civil Catalana, que presideix un franquista compromès
com Josep Ramon Bosch, fill d’una nissaga de Santpedor conegut per pagar
les misses en record de Franco, va ser la persona elegida pels serveis
de l’estat per crear una organització que sota un plantejament moderat
violentés la societat catalana a base de mentir i de disposar de molts
diners. Tothom té dret a convertir-se en demòcrata, fins i tot els
seguidor i admiradors de la dictadura franquista, però el que és greu,
és que el president de Societat Civil Catalana no tant sols no es
disculpa del seu passat, sinó que gaudeix i utilitza la negació de la
dictadura franquista per activar la seva entitat.
El premi ciutadà europeu es revocable, si el premiat incompleix
els objectius, resulta que Societat Civil Catalana incompleix els
requisits del premi abans de rebre’l
Ho diuen les
mateixes bases del premi, aquest es revocable i creiem que cal començar
aquest procés de revocació des del mateix dia que el lliuren, no pot ser
que Societat Civil Catalana rebi un premi que no es creu. L’entitat, fa
tant sols uns dies va presidir un acte a la llibreria Blanquerna, seu
de la delegació del Govern de la Generalitat a Madrid, on es va insultar
greument a la ciutadania catalana i es va fer una clara apologia de la
dictadura franquista.
Joan Ramon Bosch va aplaudir
grandiloqüentment les mentides, els insults contra Catalunya de
personatges com Albert Boadella o l’imputat i dirigent de Ciudadanos,
Jordi Canyas
El govern recorda "perplex" que l’executiu espanyol demana complir la llei quan "ell és el primer que no la compleix".
Pep Lloveras (Barcelona)
El portaveu del govern, Francesc Homs
Francesc Homs ha lamentat avui que Mariano Rajoy hagi fet bandera en el
debat de política general que la consulta del passat 9 de novembre sobre
la independència de Catalunya no hagués sigut legal ni vinculant. “Que el president del govern espanyol es congratuli que no es pugui expressar la democràcia és greu. O si més no, sorprenent. Molt sorprenent”,
ha indicat el conseller de la Presidència i portaveu, després del
consell executiu de cada dimarts. Cap signe d’apropament, doncs, per més
que Rajoy hagi dit -en un brindis al sol- que allargava la mà per al
diàleg dins el marc de la llei i de la sobirania espanyola.
El percentatge d’estudiants que reben beca a
Catalunya anualment està un 20% per sota del del conjunt de l’Estat,
120.000 beques no han arribat als estudians catalans en aquest període.
El ministre d'Educació, Cultura i Esport, José Ignació Wert, ha
tornat a fer botifarra al traspàs de la gestió de beques al Govern de la
Generalitat, un traspàs que encara és hora que el Govern espanyol
compleixi després d'una sentència del TC de 2001, que reconeix
competències a la Generalitat de Catalunya en aquest àmbit. Wert ha dit
que només parlarà del traspàs si “es garanteixi la competència de
l'Estat a l'hora d'emetre la legislació bàsica". És a dir, si voleu
beques haureu de passar per l’adreçador. Wert ha respost així durant la
sessió de control al govern espanyol, la pregunta del diputat de CiU al
Congrés, Martí Barberà, que li ha demanat que posi data per reprendre
una negociació que resta pendent des de 2007.
Arguments d’insult per no complir la llei
Wert ha assegurat que hi ha diferents lleis educatives que estableixen
"amb claredat" la competència de l'Estat en matèria de "legislació
bàsica". "Aquesta competència de l'Estat inclou l'establiment dels
barems econòmics i de rendiment acadèmic", ha dit, per afegir que "si es
respecta no hi ha cap inconvenient en seguir aprofundint en la
descentralització de les beques".
Els advocats catalans rebutgen la presó permanent
revisable aprovada pel PP i manifesten que no respecta els principis de
la Constitució
Barcelona (ACN).- El Consell de l'Advocacia
Catalana, que representa els 14 Col·legis d'Advocats de Catalunya, ha
mostrat el seu rebuig a la instauració de la pena de presó permanent
revisable que ha aprovat aquest dimecres el Congrés dels Diputats només
amb els vots del PP, entre d'altres modificacions del Codi Penal.
El
col·lectiu subratlla que una pena d'aquest tipus és "contrària" a
l'article 25 de la Constitució, segons el qual les penes privatives de
llibertat i les mesures de seguretat han d'estar orientades cap a la
reeducació i la reinserció social. Per això els advocats afegeixen que
les penes que no compleixen aquest requisit són "una greu reculada" en
els drets i principis rectors del Codi Penal.
El conseller assegura que a Espanya no hi ha “ni
separació de poders ni respecte per l’estat de dret” i mentre el govern
espanyol del PP dóna lliçons sobre lleis és el primer en incomplir-les
Homs ha assegurat que el govern espanyol del PP té
“una actitud temerària” perquè ara a Espanya no hi ha “ni separació de
poders ni respecte per l’estat de dret”, l’executiu de Rajoy es passa el
dia donant lliçons sobre complir la llei, però són els primers en
incomplir-les, si a més de tot aquest despropòsit prenguessin
represàlies contra la fiscalia de Catalunya seria un “despropòsit
majúscul”.
Homs també ha denunciat pressions polítiques “inacceptables”
del govern espanyol a la Fiscalia i assegura que aquest fet “devalua
l’estat de dret” i erosiona l’executiu de Rajoy.
El PP hauria de reconèixer l’error històric de la recollida de signatures contra l’Estatut
El govern català ha denunciat sovint aquests incompliments · La majoria tenen relació amb l'autogovern
Tribunal Constitucional espanyol.
La consulta del 9-N anirà endavant digui què digui el Tribunal
Constitucional espanyol? La qüestió que plana sobre l'univers
sobiranista és què decidirà l'executiu català --juntament amb els
partits a favor del dret de decidir-- si la llei de consultes és suspesa
pel Tribunal Constitucional espanyol, un cop impugnada pel govern de
Rajoy.
Malgrat les declaracions encreuades,
desobeir el TC no és pas res infreqüent. Recollim exemples de
sentències d'aquest tribunal, favorables a la Generalitat, que el govern
espanyol ha incomplert.
'No actuar al marge de la llei'
El president de la Generalitat, Artur Mas, està disposat a convocar
la consulta després de l'aprovació de la llei de consultes del dia 19.
Ara, no se sap què farà si l'estat la veta. Aquesta decisió s'haurà
d'acordar entre tots els partits favorables a la consulta, però membres
del govern ja han demanat de no actuar al marge de la llei espanyola.
Ahir mateix, la vice-presidenta, Joana Ortega, va llançar
un missatge clar a ERC: 'Cap força política amb voluntat de govern no
pot demanar al govern que actuï al marge de la llei. Som en un estat
democràtic i les normes s'han de complir.' L'enfocament d'Ortega és
compartit per alguns membres del govern, com ara el conseller de
Territori i Sostenibilitat, Santi Vila. 'Tenim un àrbitre que es diu
Tribunal Constitucional, és qui té la responsabilitat de dirimir qui té
raó', va dir la setmana passada.
L'esquerra independentista avisa que CiU quedarà fora de l'acord per
la data i la pregunta si acata la prohibició del TC a la consulta
David Fernández considera que és “inútil canviar la data del referèndum, l'Estat no canviarà en cap cas la seva actitud”
El portaveu parlamentari de la CUP, David Fernández Foto: ACN.
El
diputat de la CUP al Parlament, David Fernández, ha assegurat que “s'ha
acabat el temps de les imposicions: El referèndum és irrenunciable”.
Així ha replicat a les declaracions de la vicepresidenta del govern
català, Joana Ortega, que ha dit a RAC1 que hi pot haver “un altre 9-N”
en cas que l'estat hi posi “traves”. Per Fernández, “és inútil canviar
la data del referèndum, l'Estat no canviarà en cap cas la seva actitud”,
i per això l'esquerra independentista demana en tot cas “desobeir la
imposició per obeir la democràcia”. En aquest sentit, des del
secretariat de la CUP, han avisat que CiU quedarà “fora” de l'acord per
la data i la pregunta de la consulta si acata una eventual prohibició
del Tribunal Constitucional (TC).
La CUP veu “amb molta
preocupació” les paraules d'Ortega i exigeix “un posicionament clar” de
totes les forces polítiques que el 12 de desembre del 2013 van acordar
la data de la pregunta. “CiU se situa fora de l'acord i en contra del
mandat popular quan afirma que acatarà la prohibició del TC”, ha
assegurat Marc Sallas, del secretariat nacional de la CUP. “Hem escoltat
a ERC posicionar-se a favor de fer el referèndum tot i la prohibició,
però ens preocupa que dirigents de CiU i membres del govern assegurin
que s'haurà d'acatar la prohibició del TC o que ICV afirmi que el
referèndum serà ‘de pa sucat amb oli' si no hi ha el permís de l'Estat”.
“Aquestes declaracions estan fora de l'acord pel referèndum”, ha
alertat.
La CUP defensa que el referèndum “només és possible a
través de la desobediència civil i institucional”, davant de les
imposicions de l'Estat. Per aquest motiu la CUP participarà dels actes
de la diada amb el lema “9N: guanyem el referèndum, guanyem la
independència per canviar-ho tot.”
Darrera actualització ( Dimarts, 12 d'agost del 2014 14:04 )
La Comissió d'Observació de Drets Humans elabora un informe que ho certifica després d'una setmana a la zona
Barcelona (ACN).- La Comissió d'Observació de
Drets Humans (CODH) va realitzar del 3 al 6 de juliol una visita a la
Ciutat Autònoma de Melilla per tal d'avaluar les vulneracions de drets
humans que han denunciat les organitzacions locals al llarg d'aquest
any.
Les conclusions del treball de camp, que compta amb la participació
d’experts catalans, s’han presentat en un informe que analitza les
condicions de les fronteres i dels passos habilitats de Beni Ensar, del
Barri Xinès, de Farhana i de Mariwari; del Centre d'Estada Temporal
d'Estrangers de Melilla (CETI) i dels serveis sanitaris.
El membre de la
Coordinadora Estatal per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura,
Andrés García Barrio, ha destacat que "el què passa a Melilla està en
una impunitat absoluta".
Alhora, ha manifestat que "no és una
responsabilitat únicament del govern del Marroc sinó també del govern
espanyol, perquè si el govern marroquí està realitzant aquest tipus de
polítiques de control migratori ho fa a través d'un acord amb la Unió
Europea i amb l'estat espanyol i d'alguna manera aquests són
responsables de supervisar que es respectin els drets humans".
Brusel·les investiga perquè no s’hauria fet estudis d'impacte ambiental abans de construir la línia de molt alta tensió (MAT)
Brussel·les
(ACN).- Espanya torna a estar a l’ull de mira per incompliment de la
normativa europea. La Comissió Europea ha obert aquest dijous un
procediment d'infracció a l'Estat espanyol, segons sosté la CE la
construcció de la MAT entre Sentmenat i Santa Coloma de Gramenet
s’hauria realitzat sense els estudis mediambientals necessaris
establerts per la legislació europea.
La Comissió expedienta a l'Estat
espanyol després de la pregunta parlamentària que va fer l’eurodiputat
Ramon Tremosa.
El govern espanyol té ara dos mesos de termini per
respondre i si la resposta no és satisfactòria, la
