En la nova Catalunya que estem construint, amb
catalans vells, nous, alts, prims, blancs, negres, verds, vermells,
blaus, taronja i de tota mena, les persones com vostè no hi tenen
cabuda»
Xavier Fähndrich | Actualitzat el 03/01/2014 a les 17:45h
Sr. Anglada, arran del seu missatge emès per la xarxa social Twitter en el qual —adjunt a una fotografia d’un nen negre corrent amb una senyera a mode de capa— vostè escriu: «Anem arreglat [
sic].
Si aquests han de ser els nous catalans, jo marxo de Catalunya. PRIMER
ELS DE CASA!!!» Em permeto presentar-li el meu fill Roger.
El Roger és un nen que està a punt de fer 7 anys, nascut a Etiòpia, de
pell fosca (negre, vaja) i adoptat per la meva dona i jo l’any 2007.
Com vostè, té passaport espanyol, a l’espera de tenir-ne un on digui
«República Catalana». És clar, no com vostè. És un nen carinyós,
imaginatiu, respectuós i treballador… Un «nen normal», com qualsevol
altre: va a escola, fa els deures, fa futbol, el torna boig el quètxup,
no suporta els pèsols, es diverteix col·leccionant Invizimals,
s’emociona amb el tió, espera amb ansietat els Reis Mags, etc. Res que
no faci un altre nen de qualsevol altre color o to de pell… Però vostè
considera que no, que no és normal, jutjant-lo no pel que és o pel que
fa com a persona, sinó simplement pel color de la seva pell (això darrer
no és meu, és de Martin L. King).
Són comentaris com el seu, totalment fora de lloc en una societat acollidora com
la nostra (des de fa segles) i totalment reprovables en un estat de
dret (en minúscula, perquè el que tenim té massa d’estat i poc de dret),
els que posen el Roger i els nens com el Roger en el punt de mira del
racisme i del pensament més ranci i primitiu: aquell que rebutja una
persona pel color de la pell.
No sé si el nen que vostè mostra a la piulada és un nen adoptat com el Roger,
o és fill de pares africans que viuen a Catalunya o és un turista…
Això, de fet, importa molt poc, però tenen en comú que són negres i que
vostè els ha assenyalat. Perquè el que és molt greu i inacceptable és
tot allò que explícitament i implícitament transmet el seu missatge de
Twitter: fomenta l’odi i la discriminació, incita el rebuig de la
diferència, i fomenta una divisió social que la immensa majoria dels
catalans no compartim en absolut.
Són les persones com vostè les que fan més por. Pel mal
que fan actituds i discursos com el que representa la seva piulada a la
tolerància i a la convivència imprescindibles per construir una
societat justa i en pau. Pel mal que fan comentaris com el seu a la
construcció de la nostra nació, en la qual els valors inclusius han
assolit un estadi molt alt i ara necessiten d’un Estat propi (aquest sí,
amb majúscula) per excel·lir. I pel mal que fa a la democràcia i a les
nostres institucions democràtiques el seu discurs populista i
irresponsable.
Crec que s’equivoca assenyalant aquest nen, que és com el Roger,
i molts altres «Rogers» catalans. Crec que s’equivoca no
considerant-los de casa. Són de casa, com vostè o com jo, que vaig
emigrar a aquesta terra el 1970. Són tant de casa com qualsevol altra
persona que s’estima aquesta terra i la gent d’aquesta terra. Crec que
s’equivoca gairebé sempre. Però en una cosa sí que li dono la raó.
Efectivament, en la nova Catalunya que estem construint, amb catalans
vells, nous, alts, prims, blancs, negres, verds, vermells, blaus,
taronja i de tota mena, les persones com vostè no hi tenen cabuda. Així
que, com ja li he dit per Twitter, li agafo la paraula quan vostè diu
«si aquests han de ser els nous catalans, jo marxo de Catalunya». Triï
quina destinació vol agafar, que el Roger i jo gustosament li paguem el
bitllet (d’anada i prou).
Atentament.
