OPINIÓ - EDITORIAL
L’any vinent farà trenta anys que es començaren a instal·lar barreres a Ceuta i Melilla i és evident que no han servit per a resoldre el problema, sinó per a agreujar-lo
26.06.2022 - 21:40
Actualització: 26.06.2022 - 22:23
De la inutilitat última de tanques com la de Melilla ens n’han parlat grans personalitats amb una destresa que jo no puc aportar. Hi ha, per exemple, aquell estremidor poema de Pasolini que adopta tipogràficament la forma d’una creu per advertir-nos que, entre “aquells que van construir lleis fora de les lleis i es van adaptar a viure en un món dessota del món”, un Alí d’ulls blaus destruirà un dia, inevitablement, Roma.
Però hi ha també Bauman, tan admirat pel PSOE, que amb l’elegància habitual ens va recordar ja fa temps que “les portes poden ser tancades amb clau, però el problema no desapareixerà per més clos que siga el pany. Els panys no fan res per domar o afeblir les forces que causen el desplaçament. Les tanques poden ajudar a mantenir el problema fora de la vista i de la ment, però amb això el problema no desapareix”.
Això, de fet, és així fins a tal punt que sempre arriba el moment en què ni tancant els ulls no pots deixar de veure-ho. Les imatges que ens han arribat aquest cap de setmana des de les portes de Melilla haurien de provocar la repulsa de qualsevol persona, perquè l’actuació de la gendarmeria marroquina és una acció que només pot ser considerada criminal. Com el comentari posterior de Pedro Sánchez. Ara com ara, hi ha trenta-set morts entre els joves que volien entrar a la colònia espanyola i simplement no hi ha res que puga justificar una matança com aquesta. Ni el fet que el regne del Marroc siga una dictadura ni tampoc els interessos geopolítics d’Espanya i la Unió Europea.
