Demana als ambaixadors que facin la feina que hauria d'haver fet l'Estat
espanyol durant la presidència rotatòria del Consell de la UE
El ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel Albares, durant una
atenció als mitjans a la sortida del Consell d'Afers Generals celebrat a
Brussel·les on s'ha abordat l'oficialitat del català, el basc i el
gallec
Data de publicació: dimarts 19 de setembre del 2023, 12:04
Localització: Brussel·les
Autor: Albert Cadanet
El ministre d’Afers Exteriors del govern espanyol, José Manuel
Albares, ha demanat als seus ambaixadors que “s’esforcin” per aconseguir
l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea. En una
entrevista al diari ‘El Periódico’ publicada aquest dilluns, Albares ha
assegurat que aconseguir el reconeixement europeu de les llengües
cooficials és “una prioritat” del seu ministeri. Segons Albares, també
ha demanat que es promogui a l’estranger “la literatura, el teatre i les
expressions de tot tipus en català, euskera i gallec”, a més de
l’espanyol. “Els he demanat que ho facin amb orgull, perquè és interès
nacional espanyol”, ha dit.
Les paraules d’Albares arriben després que la setmana passada es
publiqués que la presidència belga del Consell de la Unió Europea no té
previst posar a l’agenda del proper Consell d’Afers Generals
l’oficialitat del català.
Per ara, segueixen els estudis i informes tècnics per avaluar els
costos i les implicacions de permetre que les tres llengües cooficials
de l’Estat espanyol entrin en el règim lingüístic oficial de la UE.
L\'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont a Prada, el passat 21 d\'agost Autor/a: Gemma Tubert
L’expresident de la Generalitat i eurodiputat de Junts, Carles
Puigdemont, ha assegurat aquest dimarts que el camí cap a l’oficialitat
del català a la UE “és irreversible” tot i que la mesura no s’hagi pogut
aprovar durant la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea.
En un missatge a X, Puigdemont ha dit que, “si cal”, l’Estat espanyol
hauria d’acudir al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per
defensar “sense complexos” que no és necessari reformar els tractats de
la Unió perquè una llengua sigui oficial. Tot i admetre “l’incompliment”
del govern espanyol, Puigdemont li demana que “faci la feina pendent i
planti cara als qui el desafien”, especialment el PP.
Naturalment, tot això ho dic des del respecte institucional al ministre d’Afers Exteriors d’Itàlia, malgrat la discrepància política. I per si algú en té algun dubte encara: seria molt positiu de poder confrontar amb ell de manera directa una discussió a l’entorn de l’oficialitat…
“Hem vist les estimacions i són molts diners”,
assegura la ministra d’exteriors sueca
El responsable finlandès creu que hi ha coses que s’han de “clarificar”
La ministra d’Exterior de Suècia, Jessika Roswall ACN.
S.P-Barcelona
Suècia i Finlàndia han expressat dubtes i
reticències sobre l’oficialitat del català a la Unió Europea. En aquesta
línia, Suècia considera que la proposta, discutida novament aquest
dimarts a Brussel·les, és massa costosa. “Hem vist les estimacions i són
molts diners”, ha apuntat aquest dimarts la ministra d’Exteriors sueca,
Jessika Roswall, després que la Comissió Europea xifrés en 132 milions
d’euros els costos de fer oficials el català, el basc i el gallec.
Per
la seva banda, com recull l’ACN, el ministre d’Exteriors finlandès,
Anders Adlercreutz, ha apuntat que hi ha coses que cal “clarificar” per
veure les implicacions que pot tenir l’oficialitat en el futur. Tot i
això, ha defensat la diversitat lingüística a la Unió, un tema on “cal
avançar”.
El responsable d’Exteriors de Letònia, Arturs Krisjanis, s’ha
limitat a dir que està disposat a escoltar després d’haver assegurat a
la reunió d’octubre que no era una qüestió prioritària.
El document apunta que és una "decisió política" i que la UE ha estat ja "flexible" amb altres llengües
Presentació de l'informe de Plataforma per la Llengua sobre l'oficialitat del català a la UE.
Data de publicació: dimecres 06 de desembre del 2023, 18:26
Localització: Brussel·les
Autor: Nazaret Romero
Plataforma per la Llengua continua lluitant per aconseguir l’oficialitat del català a la UE.
L’entitat ha fet arribar un document als estats amb l’objectiu de
convèncer-los, tot defensant que “no hi ha cap impediment legal” i que,
per tant, és una “decisió política” del Consell de la UE.
El document remarca que els tractats de la UE donen als 27 “àmplia
discreció” per decidir quins idiomes són oficials a la UE i que el
català compleix els requisits legals establerts. Entre
d’altres, l’informe subratlla que la llei comunitària no té un “requisit
explícit” que la llengua en qüestió hagi de ser oficial a tot l’estat
per poder ser reconeguda com a oficial a la UE i que, per exemple, l’anglès no és la principal llengua oficial a cap dels estats membre.
L’informe, elaborat per Karen McAuliffe, professora de Dret i Llengua a la Universitat de Birmingham, i per Takis Tridimas,
professor de Dret Europeu i codirector del Centre de Dret Europeu al
King’s College de Londres, remarca que el català ja té estatus oficial a
l’Estat. Ara bé, indica que aquest requisit no està inclòs en la “llei
primària de la UE”. “Es pot concloure que aquesta condició és més una
consideració política que el Consell ha decidit de manera autònoma”, diu
el text.
🎤 Tot a punt per començar la roda de premsa a Brussel·les en la qual presentarem un informe jurídic internacional sobre l'oficialitat del català a la UE, amb els acadèmics @Prof_KMcA i Takis Tridimas.
Els autors insisteixen en el cas de l’anglès, que
després de la sortida del Regne Unit de la UE, no és la principal
llengua oficial a cap dels estats membre. A Irlanda com a Malta, és
considerada llengua oficial secundària, però té un caràcter legalment
“subordinat” al maltès i l’irlandès, un fet que es podria comparar al
que té el català a l’Estat.
Flexibilitat en funció dels “interessos polítics”
L’informe també subratlla que el club comunitari ha mostrat “flexibilitat” en el seu règim lingüístic
per “adaptar-se” a les “diverses realitats lingüístiques dins de la
Unió”. Així, s’ha incorporat “gradualment” l’irlandès al règim
lingüístic de la UE, insisteixen, i s’ha abandonat laidea “un estat-una llengua nacional” tenint en compte les “situacions diverses”.
“Aquesta flexibilitat pot ser sorprenent si es contrasta amb la rigidesa mostrada en altres ocasions, com la resposta del Consell el 2004
a la idea de donar al català l’estatus semioficial”, critiquen els
autors. “Quan els interessos polítics estan alineats, el marc legal de
la UE mostra la seva capacitat d’adaptar-se”, afegeixen.
A més, el document apunta que l’Estatut inclou la petició a
les autoritats espanyoles de prendre “totes les mesures necessàries”
perquè el català sigui oficial a la UE. “És una condició única
del català”, indica el text, tot subratllant que la “llei europea
primària té en compte l’ordre constitucional dels estats membre pel que
fa al tractament” tant de les llengües als tractats com a l’oficialitat a
la UE.
Una discriminació als catalanoparlants
“Excloure el català de ser una llengua oficial seria una visió rígida i restrictiva contrària al principi europeu de multilingüisme
i, com ha apuntat el relator especial de l’ONU sobre minories Fernand
de Varennes, suposa una forma de discriminació segons la llei
internacional”, diu el document.
A més, l’informe també adverteix que negar l’oficialitat al català tindria “conseqüències legals negatives”.
“Implicaria la desoficialització del català en algunes àrees en el seu
mateix territori”, apunta el text, que també remarca que s’estaria
deixant els ciutadans sense “el dret a comunicar-se amb les seves
institucions en la seva pròpia llengua”.
En la presentació de l’informe, el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha celebrat que el document “esvaeix dubtes” i constata que l’oficialitat del català és “legal”.
“Són dos juristes reconeguts i de prestigi els qui així ho afirmen”, ha
apuntat Escuder. A més, el president de Plataforma per la Llengua ha
demanat que la reunió de ministres de dimarts que ve en la qual
s’abordarà la qüestió sigui “la definitiva”.
