 |
| El relator especial de l'ONU per als afers de les minories, Nicolas Levrat, durant una compareixença a Brussel·les Data de publicació: dimecres 28 de gener del 2026, 15:26 Localització: Brussel·les Autor: Albert Cadanet |
 |
| L'ambaixador danès davant la UE, Carsten Gronbech-Jensen, durant la roda de premsa de presentació de les prioritats de la presidència danesa del Consell de la UE Data de publicació: dilluns 30 de juny del 2025, 16:04 Localització: Brussel·les Autor: Albert Cadanet |
Dinamarca assegura que Espanya encara no l’ha contactat per tornar a portar el debat de l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea. “Encara no hem estat abordats”, ha assegurat aquest dilluns des de Brussel·les l’ambaixador danès davant la Unió Europea, Carsten Gronbech-Jensen, en una roda de premsa on ha explicat les prioritats de la pròxima presidència rotatòria del Consell de la UE. Dinamarca, que durant el segon semestre del 2025 dirigirà les reunions a nivell ministerial dins el club comunitari -i que durant l’anterior presidència polonesa va mostrar-se a favor de l’oficialitat- s’ha limitat a apuntar que el país seguirà els “procediments ordinaris” per fixar l’agenda del Consell durant els pròxims sis mesos.
Les declaracions de l’ambaixador danès es produeixen en ple relleu a la presidència del Consell de la Unió Europea, que des de l’1 de gener passat estava en mans de Polònia. Després de complir el mandat de sis mesos, la presidència passarà a mans de Dinamarca a partir d’aquest 1 de juliol i fins al 31 de desembre de 2025.
Durant la presidència polonesa, l’oficialitat del català, el basc i el gallec va arribar a tractar-se en una ocasió, concretament en el Consell d’Afers Generals celebrat el 27 de maig. En les setmanes prèvies a aquella reunió,
 |
| El ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel Albares, durant una atenció als mitjans a la sortida del Consell d'Afers Generals celebrat a Brussel·les on s'ha abordat l'oficialitat del català, el basc i el gallec Data de publicació: dimarts 19 de setembre del 2023, 12:04 Localització: Brussel·les Autor: Albert Cadanet |
El ministre d’Afers Exteriors del govern espanyol, José Manuel Albares, ha demanat als seus ambaixadors que “s’esforcin” per aconseguir l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea. En una entrevista al diari ‘El Periódico’ publicada aquest dilluns, Albares ha assegurat que aconseguir el reconeixement europeu de les llengües cooficials és “una prioritat” del seu ministeri. Segons Albares, també ha demanat que es promogui a l’estranger “la literatura, el teatre i les expressions de tot tipus en català, euskera i gallec”, a més de l’espanyol. “Els he demanat que ho facin amb orgull, perquè és interès nacional espanyol”, ha dit.
Les paraules d’Albares arriben després que la setmana passada es publiqués que la presidència belga del Consell de la Unió Europea no té previst posar a l’agenda del proper Consell d’Afers Generals l’oficialitat del català.
Per ara, segueixen els estudis i informes tècnics per avaluar els costos i les implicacions de permetre que les tres llengües cooficials de l’Estat espanyol entrin en el règim lingüístic oficial de la UE.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
 |
| L\'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont a Prada, el passat 21 d\'agost Autor/a: Gemma Tubert |
L’expresident de la Generalitat i eurodiputat de Junts, Carles Puigdemont, ha assegurat aquest dimarts que el camí cap a l’oficialitat del català a la UE “és irreversible” tot i que la mesura no s’hagi pogut aprovar durant la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea. En un missatge a X, Puigdemont ha dit que, “si cal”, l’Estat espanyol hauria d’acudir al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per defensar “sense complexos” que no és necessari reformar els tractats de la Unió perquè una llengua sigui oficial. Tot i admetre “l’incompliment” del govern espanyol, Puigdemont li demana que “faci la feina pendent i planti cara als qui el desafien”, especialment el PP.
Naturalment, tot això ho dic des del respecte institucional al ministre d’Afers Exteriors d’Itàlia, malgrat la discrepància política. I per si algú en té algun dubte encara: seria molt positiu de poder confrontar amb ell de manera directa una discussió a l’entorn de l’oficialitat…
— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) December 12, 2023
En el seu escrit, l’expresident es queixa de la manca “d’entusiasme” dels serveis tècnics de la
 |
| La ministra d’Exterior de Suècia, Jessika Roswall ACN. |
Suècia i Finlàndia han expressat dubtes i reticències sobre l’oficialitat del català a la Unió Europea. En aquesta línia, Suècia considera que la proposta, discutida novament aquest dimarts a Brussel·les, és massa costosa. “Hem vist les estimacions i són molts diners”, ha apuntat aquest dimarts la ministra d’Exteriors sueca, Jessika Roswall, després que la Comissió Europea xifrés en 132 milions d’euros els costos de fer oficials el català, el basc i el gallec.
Per la seva banda, com recull l’ACN, el ministre d’Exteriors finlandès, Anders Adlercreutz, ha apuntat que hi ha coses que cal “clarificar” per veure les implicacions que pot tenir l’oficialitat en el futur. Tot i això, ha defensat la diversitat lingüística a la Unió, un tema on “cal avançar”.
El responsable d’Exteriors de Letònia, Arturs Krisjanis, s’ha limitat a dir que està disposat a escoltar després d’haver assegurat a la reunió d’octubre que no era una qüestió prioritària.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
 |
| Presentació de l'informe de Plataforma per la Llengua sobre l'oficialitat del català a la UE. Data de publicació: dimecres 06 de desembre del 2023, 18:26 Localització: Brussel·les Autor: Nazaret Romero |
🎤 Tot a punt per començar la roda de premsa a Brussel·les en la qual presentarem un informe jurídic internacional sobre l'oficialitat del català a la UE, amb els acadèmics @Prof_KMcA i Takis Tridimas.
— Plataforma per la Llengua (@llenguacat) December 6, 2023
🇪🇺 D'aquí a uns minuts en compartirem les principals conclusions! pic.twitter.com/S1ff0lp5qw
Els autors insisteixen en el cas de l’anglès, que després de la sortida del Regne Unit de la UE, no és la principal llengua oficial a cap dels estats membre. A Irlanda com a Malta, és considerada llengua oficial secundària, però té un caràcter legalment “subordinat” al maltès i l’irlandès, un fet que es podria comparar al que té el català a l’Estat.
Flexibilitat en funció dels “interessos polítics”
L’informe també subratlla que el club comunitari ha mostrat “flexibilitat” en el seu règim lingüístic per “adaptar-se” a les “diverses realitats lingüístiques dins de la Unió”. Així, s’ha incorporat “gradualment” l’irlandès al règim lingüístic de la UE, insisteixen, i s’ha abandonat la idea “un estat-una llengua nacional” tenint en compte les “situacions diverses”.
“Aquesta flexibilitat pot ser sorprenent si es contrasta amb la rigidesa mostrada en altres ocasions, com la resposta del Consell el 2004 a la idea de donar al català l’estatus semioficial”, critiquen els autors. “Quan els interessos polítics estan alineats, el marc legal de la UE mostra la seva capacitat d’adaptar-se”, afegeixen.
A més, el document apunta que l’Estatut inclou la petició a les autoritats espanyoles de prendre “totes les mesures necessàries” perquè el català sigui oficial a la UE. “És una condició única del català”, indica el text, tot subratllant que la “llei europea primària té en compte l’ordre constitucional dels estats membre pel que fa al tractament” tant de les llengües als tractats com a l’oficialitat a la UE.
Una discriminació als catalanoparlants
“Excloure el català de ser una llengua oficial seria una visió rígida i restrictiva contrària al principi europeu de multilingüisme i, com ha apuntat el relator especial de l’ONU sobre minories Fernand de Varennes, suposa una forma de discriminació segons la llei internacional”, diu el document.
A més, l’informe també adverteix que negar l’oficialitat al català tindria “conseqüències legals negatives”. “Implicaria la desoficialització del català en algunes àrees en el seu mateix territori”, apunta el text, que també remarca que s’estaria deixant els ciutadans sense “el dret a comunicar-se amb les seves institucions en la seva pròpia llengua”.
En la presentació de l’informe, el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha celebrat que el document “esvaeix dubtes” i constata que l’oficialitat del català és “legal”. “Són dos juristes reconeguts i de prestigi els qui així ho afirmen”, ha apuntat Escuder. A més, el president de Plataforma per la Llengua ha demanat que la reunió de ministres de dimarts que ve en la qual s’abordarà la qüestió sigui “la definitiva”.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
