Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris acatar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris acatar. Mostrar tots els missatges

dimarts, 4 de febrer del 2020

Les dures afirmacions del president del TJUE que haurien de preocupar Espanya



MÓN - EUROPA






Koen Lenaerts declara en una entrevista que els tribunals estatals tenen l'obligació d'obeir el dret de la Unió i han de ser independents d'ingerències polítiques 














Per: Josep Casulleras Nualart

03.02.2020  19:48




La mala manera que ha tingut la justícia espanyola d’encaixar els revessos judicials europeus en les causes contra els dirigents independentistes exiliats pot tenir conseqüències en el futur. De fet, ja n’ha tingut en la sentència sobre la immunitat d’Oriol Junqueras del TJUE del 19 de desembre proppassat i del 20 de desembre sobre la de Carles Puigdemont i Toni Comín com a eurodiputats. Però no només les decisions preses per la màxima instància judicial europea desautoritzen la repressió imposada pel Tribunal Suprem espanyol contra tots tres (de moment), sinó també les recents declaracions del president del TJUE, Koen Lenaerts sobre la prevalença del dret de la Unió per damunt de la regulació dels estats membres. Ho ha dit en diverses ocasions en ple impacte de la sentència sobre Junqueras i enmig de la crisi per les ingerències del govern de Polònia en el poder judicial.



Ho va fer aquest mes de gener passat en aquesta entrevista a la web polonesa sobre actualitat jurídica RuleOfLaw.po, on fa afirmacions com aquesta: ‘Quan la legislació nacional enta en conflicte amb la legislació de la Unió Europea, no hi ha cap error possible quan es diu que preval la legislació de la Unió. Per què? Una manera populista de

dissabte, 28 de desembre del 2019

La fiscalia del Suprem dóna la raó a Puigdemont i Comín i ja qüestiona l’acatament de la constitució



PAÍS - PRINCIPAT






Demana de suspendre el procediment del recurs que van presentar o que es pregunti al TJUE si demanar d'acatar la constitució s'ajusta al dret europeu 














Per: Redacció / ACN

28.12.2019  12:35




La fiscalia de la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Suprem té ‘dubtes raonables’ sobre l’obligació de la llei electoral espanyola de jurar la constitució a Madrid per a accedir a la plena condició d’eurodiputat.  Per això demana al Suprem que se suspengui el procediment iniciat arran del recurs que Carles Puigdemont i Toni Comín van presentar contra la seva exclusió de la llista d’eurodiputats que la Junta Electoral espanyola va enviar al Parlament Europeu. Aquesta no els va incloure en la llista d’electes perquè no havien complert aquest tràmit.



En el seu escrit de conclusions, a data del 23 de desembre i al qual ha tingut accés VilaWeb, la fiscalia demana a la sala tercera aquesta suspensió fins que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) resolgui el recurs de Puigdemont i Comín han presentat a Luxemburg pel mateix motiu.



La petició arriba arran de la sentència del TJUE el 19 de desembre sobre la immunitat d’Oriol Junqueras i la de l’endemà, que anul·lava la decisió del president del Tribunal General de la Unió, que va desestimar la petició de Puigdemont i de Comín perquè poguessin entrar

dimarts, 10 de setembre del 2019

El Rei i el poder judicial tanquen files i exigeixen "acatar" la sentència de l'1-O



JUDICI AL PROCÉS






Nicolas Tomás
Foto: EFE
Madrid. Dilluns, 9 de setembre de 2019


















La sentència de l’1-O arribarà en les pròximes setmanes. I sens dubte, en sigui quin en sigui el veredicte, causarà turbulències que traspassen les parets del Tribunal Suprem. És per això que el poder judicial espanyol tanca files davant del que vindrà. Aquest dilluns, durant l’acte d’obertura de l’any judicial presidit pel rei Felip VI i amb la presència del jutge Manuel Marchena, el president de l’Alt Tribunal, Carlos Lesmes, ha defensat els magistrats del procés i ha demanat “respecte” a les decisions judicials. En els mateixos termes s’ha expressat la fiscal general de l’Estat, María José Segarra.



“El nostre Estat no serà democràtic si no garanteix el respecte al dret”, ha assegurat el president de l’Alt Tribunal espanyol. I ha avisat que “les normes i els principis no passarien de ser mers enunciats retòrics sense un instrument de garantia que els proporcioni efectivitat, de manera que el respecte al dret comporta, ineludiblement, el respecte a la decisió judicial”. Les seves decisions han de ser "respectades i acatades".



En els mateixos termes, fins i tot més explícits, la fiscal general de l’Estat ha advertit que

dimarts, 21 de maig del 2019

Rafael Hernando (PP) interromp Romeva quan acatava la Constitució



NOVA LEGISLATURA - THIS IS THE REAL SPAIN






Carlota Camps
Foto: EFE
Madrid. Dimarts, 21 de maig de 2019


















El senador del PP Rafael Hernando ha interromput Raül Romeva mentre acatava la constitució en el ple de constitució del Senat. Hernando, que és el secretari quart de la Mesa, ha llegit el nom del següent senador a la jura mentre Romeva parlava.



El senador i pres polític havia dit: "Fins a la proclamació de la República catalana i sempre compromés amb la llibertat, la igualtat i la fraternitat, com a pres polític i per imperatiu legal, ho prometo".











La resta de senador republicans ha optat per la fórmula: "per la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats i

dimarts, 24 de novembre del 2015

Montoro urgeix el Govern a acatar la intervenció per cobrar el FLA

DANI SÁNCHEZ UGART Madrid







Una de les conseqüències més doloroses de la crisi del deute que va provocar la pujada de la prima de risc espanyola va ser que, de retruc, totes les institucions públiques que formaven part de l’Estat van ser degradades a una qualificació creditícia igual o inferior a la d’aquest. En el cas de la major part de les autonomies -entre les quals Catalunya-, això va significar passar a tenir la qualificació de bo porqueria. I, en conseqüència, a la Generalitat se li va tancar la porta dels mercats, cosa que va deixar com a única via per aconseguir finançament sol·licitar crèdit a l’Estat, a través del fons de liquiditat autonòmic (FLA), mitjançant el qual l’executiu central pretén intervenir les finances catalanes. El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, de fet, va urgir ahir a acatar ja les seves condicions per obrir-li l’aixeta del crèdit. Si compleix els requisits, d’aquí deu dies podria tornar a rajar el mecanisme de finançament. 

Aquesta qualificació de les agències no ha canviat substancialment els últims anys. I, de fet, amb l’excusa del procés sobiranista i preveient possibles accions del govern espanyol encaminades a tancar l’aixeta del crèdit a la Generalitat, les últimes setmanes algunes han degradat encara més la nota de Catalunya, cosa que ha tancat encara més l’accés a mercats alternatius i, de retruc, ha donat encara més capacitat de pressió al president espanyol, Mariano Rajoy, per intentar ofegar el procés per la via financera. 

Davant d’aquest panorama, l’executiu central ha posat sobre la taula una disjuntiva: o la Generalitat accepta la intervenció, o farà fallida de manera imminent, perquè no rebrà els 3.000 milions pendents del FLA, i no podrà pagar els seus proveïdors -entre els quals, per exemple, els farmacèutics-. L’escenari és galdós, i deixa la Generalitat amb una única opció efectiva: passar per l’adreçador. 

Fonts del departament d’Economia van explicar ahir que estudien contra rellotge els passos tècnics per complir els requisits draconians que els ha imposat Hisenda, que els demana que es connectin telemàticament al sistema de factures electròniques espanyol, per poder vigilar totes les seves despeses, entre altres coses. Però en paral·lel a aquest element tècnic, el Govern prepara una resposta política que detallarà avui el president català en funcions, Artur Mas. 

Quan el consell de ministres va aprovar la intervenció, divendres, el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, ja va acusar l’Estat d’estar intentant aplicar de manera encoberta l’article 155 de la Constitució, que permet la suspensió de l’autonomia, i ahir el secretari general d’Economia, Albert Carreras, va dir en una entrevista a RAC 1 que considera la mesura “anticonstitucional”. Tot i que el Govern no ho confirma, una de les possibles opcions per respondre a la intervenció podria ser recórrer als jutjats o al mateix Tribunal Constitucional (TC). Això, però, no resoldria el problema immediat, perquè el TC pot trigar mesos a pronunciar-se i, a diferència del que passa amb les denúncies procedents del govern espanyol, amb les que vénen d’una autonomia no té cap obligació de suspendre lleis quan n’admet a tràmit la denúncia. 

I si la pressió del govern espanyol no era ja prou forta, Montoro va cridar ahir Catalunya a sotmetre’s ja al seu dictat per començar a rebre els diners, i va detallar que, un cop s’acceptin i la interventora general emeti l’informe que li demana el govern espanyol, certificant que no es gasta ni un euro que no sigui autoritzat, al cap de deu dies es podrien començar a rebre els recursos del FLA. És a dir, si el Govern troba la manera de complir, a principis de desembre es podria desbloquejar la situació de farmacèutics i centres sanitaris concertats. Montoro també va reiterar que ja ha demanat a la Intervenció dels comptes de l’Estat, l’Institut d’Estadística i el Banc d’Espanya que investiguin els 1.300 milions de dèficit català previs al 2013 que Europa va obligar a comptabilitzar en l’exercici vigent i que Hisenda assegura que la Generalitat ha amagat fins ara. 

Una espelma per cobrar factures

La situació de desconcert a la Generalitat és evident i fins i tot Albert Carreras va instar els farmacèutics a posar “una espelma a la seva patrona de preferència” per cobrar les factures. Els que no es queden de braços plegats són els sindicats de la funció pública, ja que més de 200 delegats seus ahir es van tancar en diversos centres de treball del Govern exigint recuperar els drets laborals retallats els últims anys. 

Per contra, les forces independentistes van culpar l’executiu espanyol. El coordinador general de CDC, Josep Rull, va acusar-lo de castigar els catalans “independentment del que hagin votat”, mentre que el candidat d’ERC el 20-D, Gabriel Rufián, va demanar “generositat” a Convergència i la CUP per pactar un executiu, ja que, mentre no n’hi ha, “Montoro és de facto el president de la Generalitat”.
Enllaç Noticia :