Una de les conseqüències més doloroses de la crisi del
deute que va provocar la pujada de la prima de risc espanyola va ser
que, de retruc, totes les institucions públiques que formaven part de
l’Estat van ser degradades a una qualificació creditícia igual o
inferior a la d’aquest. En el cas de la major part de les autonomies
-entre les quals Catalunya-, això va significar passar a tenir la
qualificació de bo porqueria. I, en conseqüència, a la Generalitat se li
va tancar la porta dels mercats, cosa que va deixar com a única via per
aconseguir finançament sol·licitar crèdit a l’Estat, a través del fons
de liquiditat autonòmic (FLA), mitjançant el qual l’executiu central
pretén intervenir les finances catalanes. El ministre d’Hisenda,
Cristóbal Montoro, de fet, va urgir ahir a acatar ja les seves
condicions per obrir-li l’aixeta del crèdit. Si compleix els requisits,
d’aquí deu dies podria tornar a rajar el mecanisme de finançament.
Aquesta qualificació de les agències no ha canviat
substancialment els últims anys. I, de fet, amb l’excusa del procés
sobiranista i preveient possibles accions del govern espanyol
encaminades a tancar l’aixeta del crèdit a la Generalitat, les últimes
setmanes algunes han degradat encara més la nota de Catalunya, cosa que
ha tancat encara més l’accés a mercats alternatius i, de retruc, ha
donat encara més capacitat de pressió al president espanyol, Mariano
Rajoy, per intentar ofegar el procés per la via financera.
Davant d’aquest panorama, l’executiu central ha
posat sobre la taula una disjuntiva: o la Generalitat accepta la
intervenció, o farà fallida de manera imminent, perquè no rebrà els
3.000 milions pendents del FLA, i no podrà pagar els seus proveïdors
-entre els quals, per exemple, els farmacèutics-. L’escenari és galdós, i
deixa la Generalitat amb una única opció efectiva: passar per
l’adreçador.
Fonts del departament d’Economia van explicar ahir que
estudien contra rellotge els passos tècnics per complir els requisits
draconians que els ha imposat Hisenda, que els demana que es connectin
telemàticament al sistema de factures electròniques espanyol, per poder
vigilar totes les seves despeses, entre altres coses. Però en paral·lel a
aquest element tècnic, el Govern prepara una resposta política que
detallarà avui el president català en funcions, Artur Mas.
Quan el consell de ministres va aprovar la
intervenció, divendres, el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, ja
va acusar l’Estat d’estar intentant aplicar de manera encoberta
l’article 155 de la Constitució, que permet la suspensió de l’autonomia,
i ahir el secretari general d’Economia, Albert Carreras, va dir en una
entrevista a RAC 1 que considera la mesura “anticonstitucional”. Tot i
que el Govern no ho confirma, una de les possibles opcions per respondre
a la intervenció podria ser recórrer als jutjats o al mateix Tribunal
Constitucional (TC). Això, però, no resoldria el problema immediat,
perquè el TC pot trigar mesos a pronunciar-se i, a diferència del que
passa amb les denúncies procedents del govern espanyol, amb les que
vénen d’una autonomia no té cap obligació de suspendre lleis quan
n’admet a tràmit la denúncia.
I si la pressió del govern espanyol no era ja prou
forta, Montoro va cridar ahir Catalunya a sotmetre’s ja al seu dictat
per començar a rebre els diners, i va detallar que, un cop s’acceptin i
la interventora general emeti l’informe que li demana el govern
espanyol, certificant que no es gasta ni un euro que no sigui
autoritzat, al cap de deu dies es podrien començar a rebre els recursos
del FLA. És a dir, si el Govern troba la manera de complir, a principis
de desembre es podria desbloquejar la situació de farmacèutics i centres
sanitaris concertats. Montoro també va reiterar que ja ha demanat a la
Intervenció dels comptes de l’Estat, l’Institut d’Estadística i el Banc
d’Espanya que investiguin els 1.300 milions de dèficit català previs al
2013 que Europa va obligar a comptabilitzar en l’exercici vigent i que
Hisenda assegura que la Generalitat ha amagat fins ara.
Una espelma per cobrar factures
La situació de desconcert a la Generalitat és evident i fins i tot
Albert Carreras va instar els farmacèutics a posar “una espelma a la
seva patrona de preferència” per cobrar les factures. Els que no es
queden de braços plegats són els sindicats de la funció pública, ja que
més de 200 delegats seus ahir es van tancar en diversos centres de
treball del Govern exigint recuperar els drets laborals retallats els
últims anys.
Per contra, les forces independentistes van culpar
l’executiu espanyol. El coordinador general de CDC, Josep Rull, va
acusar-lo de castigar els catalans “independentment del que hagin
votat”, mentre que el candidat d’ERC el 20-D, Gabriel Rufián, va demanar
“generositat” a Convergència i la CUP per pactar un executiu, ja que,
mentre no n’hi ha, “Montoro és de facto el president de la Generalitat”.