Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fla. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fla. Mostrar tots els missatges

dijous, 31 d’agost del 2017

Montoro rectifica: no retirarà el FLA si Catalunya gasta en el referèndum (però enviarà 'homes de negre')



FLA






Diu que el Procés amenaça la recuperació. La Generalitat ha certificat que no ha gastat res en l'1-O.








DANI SÁNCHEZ UGART Madrid







El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, en una imatge d'arxiu / JUAN MEDINA / REUTERS








Quan el govern espanyol va anunciar al juliol que demanaria comptes setmanals a la Generalitat per garantir que no es gastava ni un euro en preparar l'1-O, el ministre portaveu, Íñigo Méndez de Vigo, va ser taxatiu en dir que, si ho feien, se li retirarien els fons del FLA. Aquelles declaracions van causar rebombori, perquè suposaven posar en risc el pagament de les factures ordinàries, des de les farmàcies fins a les escoles. Conscient d'aquesta repercussió, el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha amtisat aquest dijous el portaveu, i ha afirmat que no es posaran en risc els serveis públics a Catalunya, sinó que, en cas d'incompliment, s'activaran les mesures coercitives de la llei d'estabilitat, que en última instància inclouen l'activació d'una comissió d'experts, i la intervenció directa, amb personal del ministeri d'Hisenda, de les finances catalanes. 



Fonts del departament que dirigeix Montoro han aclarit a l'ARA que mai va estar sobre la taula la retirada dels diners del FLA, i han explicat que les mesures que s'activarien en cas que la Generalitat gastés diners per al referèndum o no enviés la informació requerida acabarien amb l'enviament d'aquests 'homes de negre'. S'incorporarien al departament d'Economia per fer el control previ, i no posterior com passa ara, de les partides que vol gastar la Generalitat: una

divendres, 28 de juliol del 2017

Junqueras desafia Montoro i li nega el llistat de funcionaris que reclama per controlar el FLA



PROCÉS CATALÀ







Marta Lasalas
Barcelona. Divendres, 28 de juliol de 2017





















El vicepresident, Oriol Junqueras, ha desafiat el ministre d'Hisenda, Cristobal Montoro, i li ha enviat una carta en què li adverteix que, en comptes de fer-li arribar el llistat de funcionaris que han de certificar que no es gasten fons del Govern en la preparació del referèndum, serà ell personalment qui centralitzarà les funcions de "canalitzar la informació sol·licitada" a tots els departament i a la qual el ministeri condiciona el pagament del FLA. Junqueras comunica a Montoro que així ho va decidir el Govern en la reunió del passat dimarts i li enviar còpia de l'acord.



Així mateix li fa saber que ha assumit “en tant que superior jeràrquic de la Interventora General” les funcions de “recepció dels requeriments d’informació que se li puguin sol·licitar”.

dilluns, 24 de juliol del 2017

Salvadó: "Ningú es quedarà sense cobrar encara que es talli el FLA"



REFERÈNDUM







El Nacional
Foto: ACN
Barcelona. Dilluns, 24 de juliol de 2017
















"Ningú es quedarà sense cobrar encara que es talli el FLA". Així ho ha confirmat Lluís Salvadó, secretari d'Hisenda del Govern de la Generalitat, referint-se a l'amenaça de l'Estat espanyol de tallar el FLA a Catalunya i el requeriment d'enviar cada setmana un certificat de comptes per demostrar que "no es gasta ni un euro català per organitzar el referèndum", tal com va anunciar la setmana passada el ministre Méndez de Vigo.



En una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio, ha assegurat que el Govern "no té res per amagar" i que aquests certificats de comptes que s'han d'enviar contenen una informació a la qual l'Estat espanyol ja té accés. Segons Salvadó, aquest requeriment és "per generar por als funcionaris". D'altra banda, ha recordat: "Ens culpen de gastar diners dels catalans amb el referèndum, però el govern espanyol ho ha fet moltes vegades per rescatar bancs i altres coses".



Si més no, Salvadó no creu que l'Estat acabi tallant el FLA, i ha explicat que el Govern "està estudiant escenaris de finançament post-FLA" perquè assegura que

divendres, 21 de juliol del 2017

Les amenaces del govern espanyol arriben al «Financial Times»



El rotatiu explica que el govern espanyol amenaça d'"ofegar una regió molt endeutada" en un moment de tensió entre Barcelona i Madrid

De l'amenaça del FLA al patrimoni dels consellers: les quatre vies de l'Estat per frenar el referèndum.








| 21/07/2017 a les 20:06h
 
 
 
 
 
 
El ministre d'Educació, Cultura i Esports, Íñigo Méndez de Vigo Foto: Europa Press
 
 
 
 




La decisió del govern espanyol de retirar el Fons de Liquiditat Autonòmica a Catalunya ha arribat a la premsa internacional. El Financial Times repassa en aquest complet article la situació després de l'anunci aquest divendres del portaveu del govern espanyol Íñigo Méndez de Vigo. 



El rotatiu recorda que aquesta "amenaça d'ofegar una regió molt endeutada" es produeix en un moment d'alta tensió entre Barcelona i Madrid arran d'un

Moody’s avisa Espanya que si incompleix financerament amb Catalunya, tot l’estat farà fallida



ECONOMIA







'Fins ara no hem viscut un moment d'alta tensió i si ens hi trobem no sabem què pot passar', ha dit Marisol Blázquez, analista de Moody's.



















Per: Redacció 

08.02.2017  18:40






La tensió política entre l’estat espanyol i Catalunya és analitzada acuradament des de fa temps per l’agència Moody’s, que avisa el govern de Mariano Rajoy que si no compleix financerament amb Catalunya es pot interpretar com una fallida de l’estat espanyol.



‘Fins ara no hem viscut cap moment d’alta tensió i si ens hi trobem no sabem què pot passar’, ha dit Marisol Blázquez, analista de Moody’s i responsable de les comunitats autònomes espanyoles en una entrevista a Europa Press.



‘Al govern espanyol –ha afegit– no li interessa que Catalunya tingui una fallida, perquè un impagament de Catalunya es podria interpretar als mercats financers com una fallida d’Espanya.’



Així mateix, ha recordat que la perspectiva negativa que acompanya la

dijous, 22 de desembre del 2016

El Govern preveu ingressar 1.300 MEUR del FLA abans del 31 de desembre



POLÍTICA - ECONOMIA





La Generalitat critica que el govern espanyol estableixi els objectius de dèficit seguint criteris "polítics" i "arbitraris".






per ACN 22/12/2016 
 
 
 
 
 
 
 
El secretari d'Economia de la Generalitat, Pere Aragonès | ACN
 








El secretari general d'Economia, Pere Aragonès, ha explicat que la Generalitat ingressarà abans del 31 de desembre d'aquest any 1.300 milions d'euros del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) pendents del període 2015-2016. Són 800 milions que corresponen a la diferència entre els objectius de dèficit que es va aprovar a l'abril, quan va passar del 0,3% al 0,7%, i una part de l'excés de dèficit del 2015.




Segons Aragonès, ja existeix un compromís del Ministeri perquè aquests diners arribin a Catalunya abans del 31 de desembre, malgrat que la Generalitat ja havia fet una previsió de Tresoreria per atendre tots els pagaments mensuals en el cas que no arribessin. "Podrem atendre més pagaments", ha conclòs.




Aragonès ha criticat que el govern espanyol cobri interessos pel FLA. "Nosaltres no esperem una millora de les condicions del FLA, però el que tocaria no és que vingués l'Estat a 'salvar' Catalunya, com diuen ells, deixant diners que s'han de tornar, sinó que l'esforç fiscal que fan els ciutadans de Catalunya es quedes a Catalunya".




"La Generalitat ha de tenir ingressos fiscals que corresponen a l'esforç dels ciutadans de Catalunya, no préstecs que els haurem de tornar en un futur", ha dit.




En declaracions a les portes del Consell de Política Fiscal i Financera, també ha apuntat que el

divendres, 26 d’agost del 2016

L'Estat força Catalunya a ampliar els horaris comercials per cobrar el FLA



ECONOMIA



El pla d'ajust també inclou l'acceptació de la llei d'unitat de mercat.

 

 

 


D.S.U. Madrid






El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, ha pilotat els canvis en l’impost que han fet que la recaptació no remunti. / PABLO BLÁZQUEZ DOMÍNGUEZ / GETTY







La condicionalitat que el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, imposa a Catalunya per cobrar els diners del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) s'endureix. El pla d'ajust que l'executiu espanyol ha aprovat a Catalunya a canvi d'aquests diners inclou, per primer cop, l'obligació d'ampliar els horaris comercials, segons avança aquest divendres 'El País', i tal com figura al resum d'aquest document elaborat pel ministeri






En concret, la Generalitat s'ha compromès amb Hisenda a dur a terme una "flexibilització d'horaris comercials" que incorpori un " augment dels festius d'obertura i d'hores setmanals d'obertura per a tots els establiments". D'aquesta manera, el govern espanyol aprofita la força que li dóna el control de la caixa per imposar a l'executiu català la seva recepta liberalitzadora en la regulació comercial, punt que havia provocat confrontació entre tots dos governs. 



A més, en el mateix document figura el compromís de la Generalitat d' acceptar la llei d'unitat de mercat espanyola, que possibilita l'exercici d'empreses autoritzades a altres comunitats autònomes a Catalunya. Aquesta normativa també havia estat motiu de disputa entre els dos executius, perquè la Generalitat considerava que li arrabassava competències en la regulació de determinades activitats.  



I les pressions podrien haver començat a sorgir efecte, perquè el conseller  d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, va afirmar recentment que el Govern treballa perquè la nova llei de comerç de Catalunya comenci a tramitar-se al Parlament abans d’acabar l’any, i va indicar que negociarà amb el sector el nombre màxim d’hores d’obertura a la setmana. Baiget va deixar la porta oberta a una ampliació de les actuals 72 hores setmanals d’obertura màximes fins a les 78.


 
Fonts de la conselleria neguen al rotatiu de Prisa que la mesura tingui res a veure amb el FLA. De fet, aquest canvi es quedaria a mig camí del que demana Hisenda, que també vol que les persianes de les botigues catalanes estiguin obertes més dies festius a l'any, i no només més hores al dia.










divendres, 18 de març del 2016

Montoro i Junqueras no desencallen ni els interessos del FLA ni la renegociació del deute

| 18/03/2016 a les 19:52h

GOVERN

El conseller d'Economia confirma que la Generalitat ha rebut 350 milions dels 1.400 pendents de la liquidació del 2014

Un 60% del deute català correspon al govern espanyol pels préstecs del FLA






Cristóbal Montoro i Oriol Junqueras, reunits aquest divendres | EFE

El ministre espanyol d'Hisenda, Cristobal Montoro, i el conseller d'Economia de la Generalitat, Oriol Junqueras, no han desencallat ni els interessos del fons de liquiditat autonòmica (FLA) ni la renegociació del deute en la reunió que han mantingut aquesta tarda a Madrid.

Els dos líders polítics han acostat posicions segons ha explicat posteriorment el mateix Junqueras en una compareixença de premsa, si bé no hi ha hagut acord en cap de les propostes que ha presentat el conseller. Sobre el FLA, el republicà ha deixat entreveure que el govern espanyol no ha acceptat la proposta de la Generalitat de fixar els interessos al 0% i eliminar, d'aquesta manera, el gravamen del 0,8% que hi ha actualment.

En relació als 1.600 milions euros de deute bancari a curt termini que el govern català pretén que es

Un 60% del deute català correspon al govern espanyol pels préstecs del FLA


| 18/03/2016 a les 17:18h

DADA DE LA SETMANA

L'endeutament públic de Catalunya va arribar als 72.200 milions d'euros al 2015 i representa el 35,3% del producte interior brut

El deute estatal s'enfila fins al 99%

Catalunya tanca el 2015 amb un deute de 72.274 milions d'euros






L'endeutament públic de Catalunya es va incrementar 7.800 milions d'euros, un 12%, el 2015 i va arribar als 72.274 milions segons el Banc d'Espanya. La xifra de deute públic representa el 35,3% del producte interior Brut (PIB) català. El deute s'ha quasi duplicat des de 2010. El deute estatal, per la seva banda, s'enfila a un 99% del PIB







Un 60% del deute català, 43.343 milions d'euros, correspon als crèdits que rep de l'Estat a través del fons de liquiditat autonòmic (FLA). El FLA és una línia de crèdit creada pel govern espanyol el 2012 amb el context de la crisi econòmica perquè l'Estat deixi diners a les comunitats autonòmiques en forma de préstecs, i que aquestes no hagin de finançar el seu deute als mercats. Gairebé una quarta part, 17.974 milions d'euros, corresponen a préstecs adquirits amb bancs. 6.986 milions són deute propi emès per la Generalitat abans que el FLA entrés en vigor i la resta, 3.975 milions, és deute contret amb empreses privades pel finançament d'obra pública.

  DISTRIBUCIÓ DEUTE PÚBLIC GENERALITAT

divendres, 11 de març del 2016

El pressupost del 2016 es votarà el juliol al parlament

Divendres  11.03.2016  11:26

PAÍS

La conselleria d'Economia té previst presentar el projecte de llei al consell executiu a finals de maig.








El vice-president del Govern i conseller d’Economia, Oriol Junqueras, ha anunciat que el pressupost de la Generalitat pel 2016 es votarà al Parlament el juliol. La conselleria d’Economia està elaborant els comptes amb la previsió de presentar-los a finals de maig per ser aprovats al consell executiu, moment en el qual iniciarien la tramitació parlamentària. Segons ha explicat en una entrevista a RAC-1, Junqueras no veu opcions de presentar-los abans. El govern confia en arribar a un acord per aprovar-los amb la CUP, l’únic grup que sembla disposat a negociar-ne el contingut tenint en compte les prioritats de l’executiu, el full de ruta independentista i les limitacions econòmiques.

Quan va assumir la cartera d’Economia, Junqueras va plantejar la possibilitat que els pressupostos

dimarts, 8 de març del 2016

El Govern s'adhereix al FLA de 2016 i demana 7.520 milions

dimecres, 16 de desembre del 2015

Hisenda transfereix aquest dimecres els 3.034 milions del FLA a la Generalitat

Economia

dimecres, 2 de desembre del 2015

Hisenda pagarà tot el FLA extraordinari de cop el 16 de desembre

dimarts, 1 de desembre del 2015

L'autoritat fiscal alerta que els interessos del deute català son "insostenibles"


MARIONA FERRER I FORNELLS Madrid








Què passarà quan Catalunya deixi de cobrar el FLA i el govern espanyol li reclami els interessos del deute pendent? L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), l'organisme encarregat de supervisar els comptes de l'Estat i de les comunitats i vetllar pel compliment del dèficit, veu un futur molt funest. "El deute pot tenir trajectòries explosives, és una situació problemàtica", alerten fonts de l'organisme. En  el seu últim informe sobre els pressupostos de les autonomies pel 2016, que inclou un anàlisi del deute de cada territori, l'Airef adverteix de la " insostenibilitat del deute català". Esgrimeix tres raons. Primer, " la incertesa del context polític". Segon i derivat del primer, la dificultat que tindrà la Generalitat per pagar interessos un cop s'acabi es tanqui l'aixeta del FLA. I tercer, la sensació que diferents comunitats, inclosa Catalunya, ja han " tirat la tovallola" amb el compliment del dèficit.

divendres, 27 de novembre del 2015

Santamaría es vanta que ha fet acatar a Catalunya la intervenció

per Bernat Vilaró 27 de Novembre 2015 a les 13.17 h

La vicepresidenta del govern espanyol li presta a l'executiu català 319 milions d'euros del FLA.

 









La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha tret pit sobre la intervenció a Catalunya i l'acatament per part de l'executiu català en funcions.

En la roda de premsa posterior al consell de ministres, la mà dreta de Mariano Rajoy ha anunciat que el PP ha prestat a la Generalitat 319 milions d'euros del fons de liquiditat autonòmic ordinari (FLA).

dimarts, 24 de novembre del 2015

Montoro urgeix el Govern a acatar la intervenció per cobrar el FLA

DANI SÁNCHEZ UGART Madrid







Una de les conseqüències més doloroses de la crisi del deute que va provocar la pujada de la prima de risc espanyola va ser que, de retruc, totes les institucions públiques que formaven part de l’Estat van ser degradades a una qualificació creditícia igual o inferior a la d’aquest. En el cas de la major part de les autonomies -entre les quals Catalunya-, això va significar passar a tenir la qualificació de bo porqueria. I, en conseqüència, a la Generalitat se li va tancar la porta dels mercats, cosa que va deixar com a única via per aconseguir finançament sol·licitar crèdit a l’Estat, a través del fons de liquiditat autonòmic (FLA), mitjançant el qual l’executiu central pretén intervenir les finances catalanes. El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, de fet, va urgir ahir a acatar ja les seves condicions per obrir-li l’aixeta del crèdit. Si compleix els requisits, d’aquí deu dies podria tornar a rajar el mecanisme de finançament. 

Aquesta qualificació de les agències no ha canviat substancialment els últims anys. I, de fet, amb l’excusa del procés sobiranista i preveient possibles accions del govern espanyol encaminades a tancar l’aixeta del crèdit a la Generalitat, les últimes setmanes algunes han degradat encara més la nota de Catalunya, cosa que ha tancat encara més l’accés a mercats alternatius i, de retruc, ha donat encara més capacitat de pressió al president espanyol, Mariano Rajoy, per intentar ofegar el procés per la via financera. 

Davant d’aquest panorama, l’executiu central ha posat sobre la taula una disjuntiva: o la Generalitat accepta la intervenció, o farà fallida de manera imminent, perquè no rebrà els 3.000 milions pendents del FLA, i no podrà pagar els seus proveïdors -entre els quals, per exemple, els farmacèutics-. L’escenari és galdós, i deixa la Generalitat amb una única opció efectiva: passar per l’adreçador. 

Fonts del departament d’Economia van explicar ahir que estudien contra rellotge els passos tècnics per complir els requisits draconians que els ha imposat Hisenda, que els demana que es connectin telemàticament al sistema de factures electròniques espanyol, per poder vigilar totes les seves despeses, entre altres coses. Però en paral·lel a aquest element tècnic, el Govern prepara una resposta política que detallarà avui el president català en funcions, Artur Mas. 

Quan el consell de ministres va aprovar la intervenció, divendres, el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, ja va acusar l’Estat d’estar intentant aplicar de manera encoberta l’article 155 de la Constitució, que permet la suspensió de l’autonomia, i ahir el secretari general d’Economia, Albert Carreras, va dir en una entrevista a RAC 1 que considera la mesura “anticonstitucional”. Tot i que el Govern no ho confirma, una de les possibles opcions per respondre a la intervenció podria ser recórrer als jutjats o al mateix Tribunal Constitucional (TC). Això, però, no resoldria el problema immediat, perquè el TC pot trigar mesos a pronunciar-se i, a diferència del que passa amb les denúncies procedents del govern espanyol, amb les que vénen d’una autonomia no té cap obligació de suspendre lleis quan n’admet a tràmit la denúncia. 

I si la pressió del govern espanyol no era ja prou forta, Montoro va cridar ahir Catalunya a sotmetre’s ja al seu dictat per començar a rebre els diners, i va detallar que, un cop s’acceptin i la interventora general emeti l’informe que li demana el govern espanyol, certificant que no es gasta ni un euro que no sigui autoritzat, al cap de deu dies es podrien començar a rebre els recursos del FLA. És a dir, si el Govern troba la manera de complir, a principis de desembre es podria desbloquejar la situació de farmacèutics i centres sanitaris concertats. Montoro també va reiterar que ja ha demanat a la Intervenció dels comptes de l’Estat, l’Institut d’Estadística i el Banc d’Espanya que investiguin els 1.300 milions de dèficit català previs al 2013 que Europa va obligar a comptabilitzar en l’exercici vigent i que Hisenda assegura que la Generalitat ha amagat fins ara. 

Una espelma per cobrar factures

La situació de desconcert a la Generalitat és evident i fins i tot Albert Carreras va instar els farmacèutics a posar “una espelma a la seva patrona de preferència” per cobrar les factures. Els que no es queden de braços plegats són els sindicats de la funció pública, ja que més de 200 delegats seus ahir es van tancar en diversos centres de treball del Govern exigint recuperar els drets laborals retallats els últims anys. 

Per contra, les forces independentistes van culpar l’executiu espanyol. El coordinador general de CDC, Josep Rull, va acusar-lo de castigar els catalans “independentment del que hagin votat”, mentre que el candidat d’ERC el 20-D, Gabriel Rufián, va demanar “generositat” a Convergència i la CUP per pactar un executiu, ja que, mentre no n’hi ha, “Montoro és de facto el president de la Generalitat”.
Enllaç Noticia :

divendres, 20 de novembre del 2015

Rajoy intervé les finances de la Generalitat

DANI SÁNCHEZ UGART Madrid





Alfonso Alonso, Soraya Sáenz de Santamaría i Cristóbal Montoro, avui en la roda de premsa posterior al consell de ministres / EFE


El govern espanyol ha imposat dures  condicions especials a Catalunya per prestar-li diners del fons de liquiditat autonòmic (FLA), que suposen 'de facto' una intervenció de les finances de la Generalitat. Segons ha anunciat aquest divendres la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, "la singularitat de Catalunya" i l'"incompliment de les seves obligacions", a més de les "manifestacions dels governants", han dut l'executiu a elevar el nivell d'intervenció a les finances catalanes.

Els 'homes de negre' arriben a la Generalitat

ÀLEX FONT MANTÉ Cap d'Economia






El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro ens roba. / PACO CAMPOS / EFE


L'any 2012, setmanes després que Catalunya demanés a l'Estat el rescat per evitar la fallida, Andreu Mas-Colell va assegurar que a Catalunya "no hi haurà 'homes de negre' de Montoro". Els 'homes de negre' era el nom que s'havia donat als inspectors que la 'troica' enviava als països europeus rescatats. Segons el conseller d'Economia, "la presència d'interventors del ministre d'Hisenda provocaria una oposició molt forta del poble català". Durant els últims tres anys, això ha estat així: 

l'Estat ha proveït de liquiditat la Generalitat a canvi d'una supervisió 'light'. Tant Catalunya com altres comunitats rescatades han incomplert reiteradament els límits de dèficit i els diners del FLA han seguit arribant. Cap 'home de negre' va entrar a la Generalitat.

dijous, 26 de febrer del 2015

El FLA prestarà 8.200 milions d'euros a la Generalitat, un 13% menys del que volia Mas-Colell

Catalunya rebrà un 28% de tots els diners que l'Estat presti a les autonomies.

 

Andreu Mas-Colell. / PERE TORDERA


El Fons de Liquidat Autonòmic (FLA) prestarà finalment 8.258 milions d'euros a la Generalitat, segons ha anunciat aquest dijous l'Estat. La xifra suposa un 4% més del que el FLA va deixar a Catalunya l'any passat, però pràcticament un 13% menys del que havia sol·licitat el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell.

En total, però, Catalunya acapararà un 47% dels diners que el FLA prestarà a les cinc autonomies que es troben sota rescat (País Valencià, Múrcia, Castella-La Manxa i Cantàbria). 

dimecres, 19 de novembre del 2014

Montoro confirma que no hi haurà nou model de finançament aquesta legislatura

"Ni hi ha diners ni és moment de generar nous greuges entre autonomies", sosté el ministre


El ministre d'Hisenda, Montoro ensRoba, al Congrés / EFE




El ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, ha confirmat avui que no hi haurà nou model de finançament autonòmic en l'actual legislatura i ha explicat que ni hi ha diners per reformar-lo ni és moment de generar nous greuges entre comunitats autònomes.

Montoro s'ha pronunciat així en la seva resposta al diputat de Fòrum Astúries Enrique Álvarez Sostres, el qual l'ha interpel·lat al Congrés sobre aquest assumpte i l'ha invitat a aclarir si el Govern incomplirà el seu compromís electoral de modificar el sistema de finançament.