AUDIOS DE VILLAREJO

 

 

L'acusació popular que va fer imputar Rajoy presenta nous documents, amplia la querella a membres de la Guàrdia Civil i apunta a De Guindos

 

 

Mariano Rajoy a la visita que va fer oficial a Andorra l'any 2015/Moncloa

 

Quico Sallés Andorra

18/10/2023 21:39 

 

 

Després que fa més d’un any la justícia andorrana imputés l’expresident espanyol Mariano Rajoy i els exministres Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro, membres del gabinet del Ministeri d’Interior i agents de la policia patriòtica per la trama andorrana de l’Operació Catalunya, s’obre una nova etapa. Aquest dimecres, l’Institut de Drets Humans d’Andorra (INDHA) –l’entitat que, juntament amb la catalana Drets, ha instat com a acusació popular un procediment històric tant al Principat com a l’Estat espanyol per investigar les activitats de les clavegueres espanyoles contra el Procés independentista català– ha registrat a Andorra una “ampliació de querella”. És pel que considera un “presumpte crim d’estat que cal investigar fins a les darreres conseqüències pel bé del país, i en defensa de la sobirania i independència d’Andorra”.

Un dens escrit, de 192 pàgines, al qual ha tingut accés El Món, on s’afegeix la ingent prova que en els darrers dos anys ha emergit en diverses causes judicials paral·leles, com ara la causa Tàndem o l’Emperador, a l’Audiència Nacional espanyola, o a través de documents i àudios difosos per aquest diari. Una gran quantitat de documents que afinen i amplien les diligències penals que es van obrir al jutjat andorrà el 18 d’agost del 2016. L’ampliació de la querella implica la petició d’aplicació d’un nou delicte, el d’associació il·lícita –que equivaldria al d’organització criminal al Codi Penal espanyol–, així com el delicte de falsedat documental.

 

 

Els advocats de l’acusació popular a punt d’entrar a registrar l’ampliació de la querella per la trama andorrana de l’Operació Catalunya / Q.S.

 

 

 

Mariano Rajoy a la visita que va fer oficial a Andorra l'any 2015/Moncloa

Audios de Villarejo

 

 

Nova ofensiva al jutjat contra la trama andorrana de l’Operació Catalunya

Ofensiva d’accionistes de Ciments Molins per retornar la seu a Catalunya

EMPRESES






El Nacional
Foto: Efe
Barcelona. Divendres, 22 de novembre de 2019

L’empresa Ciments Molins va traslladar la seu social a Madrid l’octubre del 2017, afavorida per les disposicions del govern espanyol per obrir les portes a la marxa d’empreses de Catalunya en el mes de la celebració del referèndum d’independència. Dos anys més tard, segons avança el diari Ara, un grup d’accionistes ha emprès accions legals amb la intenció de portar el cas als tribunals amb l’objectiu de forçar el retorn de la seu.



Sempre segons el mitjà citat, en aquests dos anys ha crescut la divisió al si de l’empresa, una de les companyies familiars més importants de Catalunya, perquè la direcció ha ignorat les repetides peticions de reconsiderar el canvi de domicili de la seu.



Ara, una part dels accionistes, tots membres de la família Molins, han iniciat un procés legal amb la intenció que

De Guindos planta el Congrés pel cas Soria

L'oposició pensa a tornar a dur al Constitucional el conflicte amb el govern en funcions.

 

DANI SÁNCHEZ UGART Madrid Actualitzada el 27/09/2016 16:38

La bancada del govern ha quedat buida aquest dimarts

El ministre d'Economia en funcions, Luis de Guindos, ha plantat aquest dimarts el Congrés, que li demanava la compareixença per donar explicacions pel cas de l'exministre d'Indústria, José Manuel Soria. Com estava previst, l'executiu en funcions ha deixat buida la bancada blava en el primer ple de la legislatura. 

L'oposició en bloc, inclòs Ciutadans, ha criticat amb duresa la decisió del ministre de no assistir al ple, i el portaveu del grup socialista, Antonio Hernando, ha anticipat que el seu partit es planteja tornar a dur la qüestió del control parlamentari al govern en funcions davant del Tribunal Constitucional. L'oposició ja havia presentat davant de l'Alt Tribunal un conflicte d'atribucions per la "deixadesa de funcions" de l'executiu, que no es va sotmetre en l'anterior legislatura fallida al control de la cambra. 

El portaveu del PNB, Aitor Esteban, per la seva banda, ha denunciat que el Constitucional no "doni senyals de vida" i resolgui el conflicte d'atribucions que ja té presentat per aquest assumpte. En la

L’oposició demana la dimissió a De Guindos pel cas Soria

MÓN - ESPANYA

El portaveu del PSOE ha assegurat que el cas Soria demostra que De Guindos 'no és digne' per ocupar el càrrec de ministre.

 

Per: ACN

13.09.2016  19:45

Els grups de l’oposició han demanat aquest dimarts la dimissió del ministre d’Economia, Luis de Guindos, per la designació de l’exministre d’Indústria, José Manuel Soria, per ocupar un alt càrrec del Banc Mundial, malgrat que aquest havia hagut d’abandonar el càrrec per haver mentit respecte a la seva implicació en empreses que apareixien als Papers de Panamà.



El portaveu del PSOE, Pedro Saura, que ha afirmat que les explicacions del ministre ‘no se sostenen’ i ha assegurat que el cas demostra que De Guindos ‘no és digne’ d’ocupar el càrrec de ministre d’Economia. Ha recordat que Soria va haver de renunciar per les seves ‘mentides’ i ha assegurat que ‘l’única explicació al nomenament’ és que es tractava ‘d’una recompensa al favor’ que Soria va fer al govern de Rajoy en retirar-se abans del període electoral. ‘Si Soria no era idoni per estar al govern, tampoc ho és per representar Espanya als organismes internacionals’, ha dit abans d’insistir que De Guindos ha de donar aquestes explicacions davant el ple.El líder de Podem, Pablo Iglesias, també ha

Pastor i el PP impedeixen l'explicació de Guindos sobre el cas Soria en un ple

CAS SORIA

Inicialment, tots els grups parlamentaris tret del PP havien aprovat una petició perquè el ministre d'Economia comparegués en un ple extraordinari per explicar el nomenament de l'exministre al Banc Mundial

 Els populars sostenen que només ha de comparèixer en comissió

L'oposició força De Guindos a explicar el cas Soria en un ple extraordinari

 

Redacció | 08/09/2016 a les 14:49h

El ministre espanyol d'Economia, Luis de Guindos, al Congrés de Diputats, a Madrid. | ACN

Tots els grups parlamentaris tret del PP han aprovat aquest dijous una petició del PSOE i Podem a la junta de portaveus perquè el ministre d'Economia, Luis de Guindos, comparegui davant un ple del Congrés extraordinari per explicar el cas del nomenament i renúncia de l'exministre d'Indústria, José Manuel Soria, per ocupar un alt càrrec del Banc Mundial.




Contràriament al que pretenia el ministre, la compareixença s'hauria de produir davant del ple de la cambra, i no en comissió. Amb tot, l'abstenció de C's a una votació sobre el calendari a la mesa del Congrés ha deixat la decisió sobre la data d'aquesta compareixença a mans de la presidenta del Congrés, Ana Pastor, i ha impedit que tingui lloc la setmana que ve, com volien la resta de grups excepte el PP.




De Guindos ha de decidir ara si manté el criteri que el govern de Rajoy va desplegar la

Soria renuncia a ser candidat a director executiu del Banc Mundial

MÓN - ESPANYA

Els grups parlamentaris a l'oposició havien demant la compareixença del ministre d'Economia espanyol, Luis de Guindos, per donar explicacions pel nombrament.

Per: Redacció 

06.09.2016  18:04

L’ex-ministre d’Indústria del govern espanyol José Manuel Soria ha presentat la seva renúncia a ser director executiu del Banc Mundial en una carta enviada al secretari d’Estat d’Economia, segons fonts del govern citades per l’agència EFE.



El govern espanyol va proposar l’ex-ministre d’Indústria José Manuel Soria per ocupar un lloc al Banc Mundial. Soria, que va dimitir el passat mes d’abril esquitxat en l’escàndol dels papers de Panamà, optava al càrrec de director executiu de l’organisme internacional per al període comprès entre l’1 de novembre del 2016 i el 31 d’octubre del 2018. De fet,

Trobada sorpresa entre Junqueras i De Guindos aquest dimecres a Barcelona

XAVIER GRAU Barcelona Actualitzada el 18/05/2016 16:08

ECONOMIA

Els problemes de liquiditat de la Generalitat, a l'agenda de la trobada.

 

De Guindos arriba a la seu del Departament d'Economia per reunir-se amb Oriol Junqueras / PERE TORDERA

El vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, té previst mantenir una trobada aquest dimecres amb el ministre d'Economia, Luís de Guindos, a Barcelona, segons ha pogut saber l'ARA. Una reunió sorpresa que no estava en l'agenda oficial de cap dels dos polítics.

A la trobada s'abordaran diversos temes, entre ells la situació econòmica general, els problemes de liquiditat a curt termini de les comunitats autònomes i la situació del ràting de Catalunya, així com

Ofensiva de Junqueras: es reuneix amb De Guindos i truca a Montoro per les tensions de tresoreria de la Generalitat

ÀLEX FONT MANTÉ / DANI SÁNCHEZ UGART Barcelona / Madrid Actualitzada el 08/03/2016 16:06

El ministre d'Economia accepta que la Generalitat reconverteixi en deute a llarg termini un deute a curt termini de 1.600 milions que té amb els bancs, però falta el vistiplau d'Hisenda. D'altra banda, Montoro ha d'autoritzar el pagament de 700 milions corresponents a la liquidació del sistema de finançament del 2014.

 

Oriol Junqueras, ERC

Ofensiva de la Generalitat per solucionar les tensions de tresoreria que pateix. El vicepresident econòmic de la Generalitat, Oriol Junqueras, i el ministre d'Economia en funcions, Luis de Guindos, s'han reunit aquest dimarts al migdia, poc després que el mateix Junqueras hagi parlat per telèfon amb el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, segons fonts del ministeri.

El ministre d'Hisenda i el conseller han acordat que mantindran una reunió en els pròxims dies a Madridper tractar els pagaments del FLA.

El Govern s'adhereix al FLA de 2016 i demana 7.520 milions

barcelona - 8 març 2016 14.31 h  

639 milions es dedicaran a atendre l'objectiu de dèficit fixat per l'Estat

La resta servirà per complir amb el venciment de valors emesos, préstecs nacionals i préstecs internacionals.

La reunió del consell executiu Foto: ACN.

Europa press - barcelona

 

La portaveu del Govern, Neus Munté, ha anunciat aquest dimarts que el Consell Executiu ha aprovat sol·licitar l'adhesió de la Generalitat al Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) del 2016 i demanarà 7.520 milions d'euros.

En roda de premsa posterior al Consell Executiu, ha explicat que 639 milions es dedicaran a atendre

Europa adverteix Espanya que incomplirà els objectius de dèficit

per Agències 5 d' Octubre 2015

De Guindos defensa que el govern espanyol està "absolutament convençut" de complir els límits.

 

De Guindos, avui al Congrés / Efe

La Comissió Europea (CE) ha advertit aquest dilluns al govern espanyol que incomplirà els objectius de dèficit d'aquest any i el vinent.

En una roda de premsa a Luxemburg, el comissari d'Afers Econòmics, Pierre Moscovici, ha indicat que les projeccions de la CE "confirmen el risc de no compliment" que ja es va advertir "la primavera passada".

Sala-i-Martín explica de què té por el ministre De Guindos

18/02/2015

EUROPA

El govern espanyol tem que Syriza guanyi la negociació amb Europa, cosa que beneficiaria a Podemos, segons l'economista

Bernat Vilaró

Xavier Sala-i-Martín

L'economista de la Universitat Colúmbia Xavier Sala-i-Martín ha analitzat avui la situació de Grècia, en una entrevista a 'El matí de Catalunya Ràdio': "Ara el pànic és polític. Tothom té por que a Espanya també guanyin els Syriza", ha dit en referència a Podemos. "Això canvia la partida, ja no és Merkel qui està sola". "A banda de la partida de pòquer normal, es juga una partida d'imatge", ha reiterat.

Així Sala-i-Martín ha detallat que el ministre espanyol d'Economia, Luis de Guindos, té por que el cas grec acabi amb victòria del partit del govern, Syriza, perquè això beneficiaria la confiança a Podemos i a les seves promeses. Per això Espanya insisteix a demanar que Grècia compleixi els compromisos, perquè si no ho fa això podria alimentar partits com Podemos, que s'alineen amb Syriza.

De Guindos descarta noves retallades per al 2015

Minimitza les recomanacions de Brussel·les. "Estem convençuts del que està recollit als pressupostos i som una mica més optimistes, prou per complir amb un 4,2% de dèficit", ha dit

 

MARIONA FERRER I FORNELLS Madrid | Actualitzada el 28/11/2014 14:21

El ministre espanyol d'Economia, Luis de Guindos, en la seva compareixença després del consell de ministres / EFE

El govern espanyol minimitza les recomanacions de Brussel·les pel que fa als pressupostos per al 2015 i descarta noves retallades de cara a l'any vinent. Defensa que en altres ocasions la Comissió Europea els ha dit el mateix i que no han estat necessaris els ajustos, que aquesta vegada "ni els han quantificat". En la roda de premsa posterior al consell de ministres, el titular d'Economia, Luis de Guindos, ha assegurat que "no preveuen noves mesures per al 2015". 

"Estem convençuts del que està recollit als pressupostos", ha afegit, puntualitzant que són "una mica més optimistes" pel que fa al creixement, el qual serà "més que suficient per complir amb el 4,2% de dèficit".

Fre a l'eufòria de Rajoy

05/11/14 02:00 - Brussel·les - Albert Segura

L'estancament de la zona euro castiga la recuperació espanyola, que el 2015 creixerà menys del previst, l'1,7%

La UE alerta l'Estat que incomplirà el dèficit públic fins al 2016

Previsió del PIB Foto: EL PUNT AVUI.

L'eufòria i els plans del PP per presentar-se a les properes eleccions venent el miracle de la recuperació espanyola s'estavellen contra l'estancament de l'economia europea. Brussel·les va haver de corregir a la baixa ahir les previsions del govern espanyol, per massa optimistes: el PIB creixerà l'1,7% el 2015 (tres dècimes menys del que ha promès Luis de Guindos) i no arribarà al 2,2% fins al 2016. Tot i aquesta desacceleració, l'Estat superarà Alemanya, França i Itàlia i també la mitjana de la zona euro, en sis dècimes l'any que ve i en cinc el següent, segons els càlculs de l'executiu comunitari. El problema és que costarà que aquesta millora es tradueixi en una reducció de l'atur, que cau però més lentament del previst: d'aquí a dos anys encara serà del 22,2%.

La frenada de la zona euro complica, i molt, el sanejament dels comptes públics. I més encara després de la rebaixa d'impostos anunciada per Mariano Rajoy: el dèficit públic espanyol es reduirà fins al 4,6% el 2015 i fins al 3,9% el 2016, ben lluny de complir el calendari imposat per Brussel·les (que fixa objectius del 4,2% i del 3%, respectivament). El forat, en aquests dos anys, serà d'uns 15.000 milions d'euros que Rajoy hauria de tapar fent noves retallades o inventant-se nous ingressos en plena precampanya electoral. Aquest any els números vermells seran del 5,6%. El deute públic espanyol no atura la seva cursa meteòrica i l'any que ve fulminarà la barrera del 100% del PIB, situant-se en el 101,2% del PIB el 2015 i en el 102,1% el 2016. A finals de novembre, la nova Comissió Europea haurà de decidir si esmena els comptes d'alguns governs per corregir aquestes desviacions pressupostàries.

Aleix Sarri : Espanya a la UE: més dèbil que mai

14.09.2014

'El que importa dels estats no és la seva mida sinó l'eficiència i el prestigi de fer les coses bé'

'…los pequeños no cuentan para nada', deia Rajoy menyspreant que Catalunya pogués ser important a Europa després de la independència. Però la supèrbia es paga, i a Europa amb interessos. Juncker ha desvetllat la nova Comissió Europea i ha donat una puntada de peu a les aspiracions espanyoles: Cañete serà un comissari rellevant (portarà canvi climàtic i energia), sí, però supervisat per l'eslovena Bratusek que serà responsable de la Unió Energética, un dels dossiers estrella de la nova legislatura. El masclisme no suma a Europa, i avui mateix tornava a aparèixer un article a la premsa europa sobre les ofensives declaracions de Cañete. Ja es veurà què passa quan sigui avaluat al Parlament Europeu.

Bloomberg apunta cap a una independència pactada

09/09/2014

CONSULTA - REFERENDUM

Recorda que, al contrari que el Regne Unit, Espanya no podria pagar el seu deute, i  ho relaciona amb un increment avui de la prima de risc espanyola

 

Lluís Bou

El ministre d'Economia Ultra Nacionalista del PP, Luis de Guindos, en una imatge d'arxiu

Bloomberg, el gran mitjà audiovisual nord-americà, ha deixat clar avui que una independència de Catalunya no podria ser unilateral; arribat el cas Espanya l'hauria pactar perquè ella sola no pot assumir el deute públic. "El govern del Regne Unit ha decidit garantir el pagament de tot el deute públic, però Catalunya és massa gran com perquè la resta d'Espanya pugui fer el mateix. És una qüestió molt més problemàtica per a Espanya", ha advertit Harvinder Sian, estratega del Royal Bank of Scotland a Londres, a l'emissora.

Segons Bloomberg, avui ja hi ha hagut un primer advertiment que el temor a una ruptura amb una Espanya enrocada pot influir negativament als mercats, perquè la prima de risc espanyola ha viscut la seva pujada més forta en els darrers quatre mesos.

Espanya perd posicions en el Banc Central Europeu

05/06/2014

ECONOMIA

L'entrada de Lituània provoca que a partir de l'any 2015, Espanya perdi el dret de vot al Banc Central Europeu durant dos mesos de l'any

Xavier Lladó

El ministre d'Economia, Luis de Guindos

L'entrada de Liutània a la Unió Europea l'1 de gener de 2015 suposarà que l'Espanya perdi pes al Banc Central Europeu i tingui un menor poder de decisió en la presa de decisions de política monetària, amb qüestions tan transcendentals com la fixació dels tipus d'interès, segons informa el diari 'Cinco Días'. Suposarà exactament que Espanya no pugui votar en aquesta institució durant dos mesos de l'any.

Lituània és el dinovè país que ingressa a l'Euro i l'arribada a aquesta xifra de socis suposa l'aplicació

Santamaría, irritada perquè la Generalitat ja té urnes i paperetes de vot

23/05/2014

REFERENDUM

"Cal recordar al president de la Generalitat l'obligació de complir i fer complir les lleis", afirma la vicepresidenta espanyola

Lluís Bou

Santamaría i Guindos

La vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, s'ha mostrat un punt irritada aquest migdia en la roda de premsa posterior al consell de ministres, perquè la Generalitat ja disposa de les urnes i les paperetes per a la consulta. Santamaría no ha dubtat a llançar un advertiment al president de la Generalitat, Artur Mas. "Cal recordar al president de la Generalitat l'obligació de complir i fer complir les lleis", ha deixat anar.

Segons Sáenz de Santamaría, la sentència del Tribunal

Estados Unidos presionó al Ejecutivo de Rajoy para que interviniera Bankia en 2012

Barack Obama vio comprometida su reelección dada la gran exposición de la economía estadounidense a la crisis del euro, y fue su toque de atención al titubeante Rajoy lo que desbloqueó la parálisis de un Ejecutivo que no se atrevía a descabezar la cúpula de Rodrigo Rato.

Economía | 11-05-2014

El presidente de Estados Unidos Barack Obama junto al secretario del Tesoro, Timothy Geithner.Foto:GTRES

Estados Unidos presionó al presidente Mariano Rajoy en 2012 para que atajara la quiebra de Bankia, esa ‘patata caliente’ que nadie se atrevía a intervenir y que el propio presidente del Gobierno considera “estuvo a punto de tumbar a España”. Cuando se cumplen dos años del rescate, el diario El País saca a relucir detalles hasta ahora inéditos.

El presidente del Gobierno, cuentan sus allegados, no fue consciente de la magnitud del problema de la entidad hasta unas semanas antes de su debacle, lo cual encendió todas las alarmas internacionales. Barack Obama vio comprometida su reelección dada la gran exposición de la economía

El deute espanyol creix en 1.600 euros per habitant en un any i marca un nou rècord

El passiu tanca en el 94,05% del PIB, quatre punts per sobre de la previsió incial del govern espanyol

ARA / EFE Barcelona / Madrid | Actualitzada el 17/02/2014 11:45

De Guindos,ministre de l'Enfonsament i Incompetivitat

El deute de les administracions públiques va tancar el 2013 en 961.555 milions d'euros, equivalents al 94,05% del PIB, fet que suposa el nivell més alt de tota la sèrie històrica, i se situa quatre punts per sobre de la previsió inicial del govern espanyol, que era del 90,5%, tot i que al setembre la va apujar fins al 94,21% del PIB.

Segons l'última dada mensual actualitzada pel Banc d'Espanya, el deute públic va augmentar el 2013 un 8,7% respecte a la registrada al tancament de 2012, quan era de 884.664 milions d'euros. Aquest increment suposa 1.638 euros més de deute per habitant en un any. 

Del total del deute de les administracions públiques al tancament de l'any, 676.789 milions corresponien a valors a mitjà i llarg termini, 88.106 milions a valors a curt termini i 196.660 milions a crèdits no comercials i la resta (emissió de moneda i caixa general de dipòsits).

El proper 14 de març el Banc d'Espanya publicarà les dades de deute públic definitives i desglossades per administracions (central, autonòmica i local).

http://www.ara.cat/economia/espanyol-creix-habitant-marca-record_0_1086491491.html 

Rehn: Espanya té un nivell d'atur "intolerable"

Dilluns, 27 de gener de 2014 20:05 h

L'eurocomissari d'Afers Econòmic exigeix que es redueixi la dualitat i es liberalitzin els serveis professionals. Una Catalunya independent no tindria aquest problema

---

Brussel·les (ACN).- L'Eurogrup ha tornat a demanar aquest dilluns al govern espanyol que continuï amb les reformes del mercat laboral per combatre el "gran repte" de l'atur. En una roda de premsa a Brussel·les, l'eurocomissari d'Afers Econòmics, Olli Rehn, ha felicitat el govern espanyol per haver tancat "amb èxit" el programa de rescat bancari, però ha alertat que el nivell d'aturats és "intolerable". L’alta taxa d’atur a Espanya penalitza el model econòmic català, sense estat propi acabarem pagant la mala gestió d’Espanya. 

El comissari europeu d'Afers Econòmics, Olli Rehn, amb el ministre espanyol Luis de Guindos, en una imatge d'arxiu.

© @acn

Espanya, l’atur d’Europa, un motiu més per ser independents

En la mateixa línia, l'eurocomissari d'Afers Econòmics, Olli Rehn, ha destacat que "els mercats financers s'han normalitzat" i que els estats que tenien dificultats per finançar-se "ja no tenen tanta pressió". Amb tot, Rehn ha admès que "encara hi ha riscos" i que és "essencial" mantenir el ritme de reformes. "La batalla més important de totes és crear més llocs de feina pels europeus", ha defensat el finlandès. En aquest sentit, s'ha referit a Espanya, d'on ha tornat a criticar el nivell "intolerable" d'atur, "especialment el juvenil" i ha retirat la necessitat de seguir amb les reformes.   

http://directe.cat/332635