El Ministeri adverteix la banca que només pot acceptar les despeses autoritzades per l’Estat.
per
ACN
18/09/2017
El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro | Europa Press
El Ministeri d’Hisenda ha advertit aquest dilluns els
representants de la banca que només poden acceptar aquelles despeses de
les targetes de crèdit dels alts càrrecs del Govern que estiguin
prèviament autoritzades per l’executiu espanyol. Fonts
d’Hisenda asseguren que aquesta qüestió forma part del desplegament de
les mesures anunciades el passat divendres pel ministre Montoro, que va
donar un ultimàtum de 48 hores al vicepresident del Govern, Oriol
Junqueras, perquè adopti un acord de no disponibilitat sobre les
partides que no estan sotmeses a control d’Hisenda. Segons fonts
d’Hisenda, qualsevol despesa posterior a l’entrada en vigor de la
intervenció dels comptes no serà atesa si no disposa del permís del
Ministeri. Es vol evitar d’aquesta manera que els càrrecs del
Govern facin despeses en relació al referèndum i que l’executiu espanyol
no rebi els extractes fins després de l’1-O.
La
mesura s’ha abordat aquest dilluns en una reunió a Madrid entre
representants del de l’equip de Montoro i el sector de la banca, on
l’executiu espanyol els ha desgranat com actuar en relació a les noves
condicions imposades a la
Diu al govern espanyol que si complís les obligacions la Generalitat assoliria el dèficit.
Fotografia: ACN.
El vice-president i conseller d’Economia, Oriol Junqueras, ha respost
avui l’ultimàtum que el ministre d’Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro,
va fer al govern català (i també al valencià, el balear i una desena
d’autonomies més) perquè efectuï la retenció de crèdit necessària per
complir el dèficit del 2015.
L’ultimàtum és de quinze dies. Junqueras,
després d’haver-se reunit amb Carles Puigdemont, ha comparegut per dir a
Montoro que la Generalitat no pensa aplicar cap més retallada, per la
situació límit en què es troba la sanitat, l’educació i els serveis
socials. I ha recordat al ministre que, si el govern espanyol complís
els seus compromisos, la Generalitat compliria l’objectiu de dèficit que
se li imposa.
Diu el vice-president: ‘Si ministeri vol obligar el govern de
Catalunya a adoptar limitacions en la
La CUP ha refermat el seu compromís amb Junts pel Sí en relació al
procés independentista però alhora ha advertit que seran vigilants amb
les polítiques socials que desenvolupin.
'Aquests diners no serviran per finançar vel·leïtats independentistes', diu el ministre d'Hisenda.
El govern espanyol imposarà controls específics i addicionals en la
transferència del Fons de Liquiditat Autonòmic a Catalunya (FLA) per
garantir la transparència, el compliment de la legalitat dels pagaments i
assegurar que els fons es destinen a l’activitat que tenen prevista,
tal com ha anunciat la vice-presidenta de l’executiu, Soraya Sáenz de
Santamaría. Ha justificat la mesura per la rebaixa de la nota del deute
per part de diverses agències creditícies, per la indeguda
comptabilització dels 1.318 milions d’euros gastats en anys anteriors i
que s’han de declarar aquest 2015 i per les algunes ‘manifestacions
declarant entre altres l’impagament dels deutes a les farmàcies’.
Entrevista amb el cap de llista per a Tarragona de Junts pel Sí.
L’estat espanyol s’ha activat en aquesta pre-campanya del 27-S. El
darrer missatge apocalíptic sobre el procés d’independència ha vingut
guiat per l’ex-president del govern espanyol Felipe González, que diu
que les propostes de Junts pel Sí poden portar els catalans a ‘una
aventura il·legal i irresponsable’ que deixaria Catalunya ‘desconnectada
d’Europa’. Justament per parlar d’una manera enraonada de quines són
les propostes de Junts pel Sí, de com es farà el camí cap a la
independència si el sí obté una majoria el 27-S, hem entrevistat el cap
de llista per a Tarragona de la coalició, Germà Bel.
Bel és a punt de tornar a ser diputat, més d’una dècada després
d’haver ocupat un escó al congrés espanyol al grup socialista. Ara, en
canvi, serà al parlament català, amb el propòsit de formar part d’una
majoria a la cambra que permeti de portar endavant el procés cap a la
independència.
—Quan es pronunciarà la UE sobre la independència de Catalunya? L’endemà del 27-S?
—Si a Catalunya hi ha un pronunciament democràtic amb una majoria
expressant la intenció de constituir-se en un estat independent i
instant les institucions europees a negociar-ho, això necessitarà una
resposta. Per més que la resposta pugui ser que hi haurà aviat unes
eleccions a Espanya i que ja veurem totes les reaccions. Ara, això serà
una apel·lació directa a les institucions europees. I el 2016
inevitablement la UE actuarà en aquest procés, si gran part de la
població catalana vol anar en aquesta direcció.
—La incertesa sobre la pertinença a la UE preocupa una bona part de l’electorat. Què hi diríeu?
Ho defensa un informe de la sectorial de l’ANC d’Economia, que lamenta l’engany de les balances fiscals del govern popular
L’ANC ha denunciat la falta de
rigor i l’interès en presentar unes balances fiscals per combatre el
sobiranisme. Malgrat això, l’espoli que pateix l’encara autonomia és
tant alt, que no han pogut amagar 7.438 milions, una mica menys de la
meitat de les dades reals. Amb la meitat d’aquest dèficit, Catalunya
podria revertir les retallades.
L’engany del mètode càrrega-benefici
Com feia
l’economista Sala-i-Martín, l’ANC desmenteix les “cuentas
territorializadas”, que “segueixen amb el criteri d’imputar a Catalunya
béns i serveis públics d’àmbit estatal i d’interès general que encara
que es materialitzin fora de Catalunya s’imputen de la mateixa forma a
tots els ciutadans”.
Així, si “el Govern espanyol considera que
l’aeroport de Barajas és d’interès de tota Espanya, pot imputar el seu
cost a tots els espanyols.” És molt significatiu que mitjançant aquest
càlcul, el Museo del Prado, o el Reina Sofía tenen la mateixa
repercussió en un ciutadà de Madrid com en un de Torelló, Santa Coloma
de Gramenet o Esterri d’Àneu.
L’ANC diu que per fer unes balances
fiscals justes, cal fer el càlcul a partir del mètode del flux monetari,
que és el que evidencia els 16.000 milions de dèficit que pateix
Catalunya i que l’Estat vol amagar.
La realitat de Madrid, com a tapadora dels problemes als Països Catalans
El Govern denuncia en un nou informe una retallada
del 88% en aportacions a programes socials. El govern espanyol ha deixat
de finançar 11 dels 16 programes socials cofinançats des del 2008.
El Govern ha analitzat aquest dimarts l'Informe
sobre l'estat dels Serveis Socials a Catalunya, elaborat pel Consell
General de Serveis Socials, que denuncia una retallada del 88% en les
aportacions de l'Estat a programes socials a Catalunya des del 2011.
L'aportació estatal del mínim garantit del Programa d'Atenció a la
Dependència ha patit una reducció del 22,19% des del 2012.
Des del 2008,
segons l'estudi, l'Estat ha deixat de finançar 11 dels 16 programes
socials que han de ser cofinançats. Aquest document apunta, en canvi,
que el pressupost del Departament de Benestar per a programes socials ha
pujat un 2% entre el 2014 i el 2015.
La vicepresidenta espanyola critica la llista sense polítics, i diu que Mas vol que "els ciutadans el representin a ell".
Redacció
La vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, ha insistit
avui en la roda de premsa posterior al consell de ministres, que encara
que hi hagi llista independentista el 27-S unitària seran unes eleccions
de caire autonòmic. "Convoqui com convoqui [Artur Mas] i es presenti qui es presenti, això són unes eleccions autonòmiques", ha remarcat.
Sáenz de Santamaria ha aprofitat per criticar la llista sense
polítics de la qual es parla, i l'ha atribuïda al president quan en
realitat l'han proposada les entitats sobiranistes. "El
president de la Generalitat, en comptes de presentar-se ell per
representar els ciutadans, vol que els ciutadans es presentin per
representar-lo a ell", ha apuntat.
Santamaría ha criticat que la política sobiranista de Mas "només ha aconseguit dividir la societat catalana
i disminuir el suport a la seva opció" i ha afirmat que la convocatòria
de les noves eleccions és la constatació d'un fracàs "perquè serien les
terceres en cinc anys".
Minimitza les recomanacions de Brussel·les. "Estem convençuts del que
està recollit als pressupostos i som una mica més optimistes, prou per
complir amb un 4,2% de dèficit", ha dit
MARIONA FERRER I FORNELLS Madrid |
El ministre espanyol d'Economia, Luis de Guindos, en la seva compareixença després del consell de ministres / EFE
El govern espanyol minimitza les recomanacions de
Brussel·les pel que fa als pressupostos per al 2015 i descarta noves
retallades de cara a l'any vinent. Defensa que en altres ocasions la
Comissió Europea els ha dit el mateix i que no han estat necessaris els
ajustos, que aquesta vegada "ni els han quantificat". En la roda de
premsa posterior al consell de ministres, el titular d'Economia, Luis de
Guindos, ha assegurat que "no preveuen noves mesures per al 2015".
"Estem convençuts del que està recollit als pressupostos", ha afegit,
puntualitzant que són "una mica més optimistes" pel que fa al
creixement, el qual serà "més que suficient per complir amb el 4,2% de
dèficit".
La Comissió Europea creu que Espanya no complirà amb la reducció del
dèficit i demana mesures d'austeritat també a les comunitats autònomes.
L'executiu comunitari rebutja els pressupostos per a l'any que ve de
França, Itàlia i Bèlgica
LAIA FORÈS Brussel·les |
El comissari d'Afers Econòmics, Pierre Moscovici,
La Comissió Europea obligarà el govern espanyol a retallar més els
pressupostos per al 2015. Segons l'avaluació dels comptes que ha fet
Brussel·les, Espanya corre el risc d'incomplir l'objectiu de dèficit
pactat, que és del 4,2% del PIB. La previsió de la Comissió eleva quatre
dècimes aquesta xifra.
En el seu informe,
Brussel·les convida Espanya "a prendre les mesures necessàries per
garantir la conformitat dels seus pressupostos del 2015 amb el pacte
d'estabilitat". És a dir, que haurà de fer més retallades o alguna
reforma per disminuir la despesa pública. En la mateixa situació es
troben Àustria, Portugal i Malta.
L’economista assegura que “el resultat final és que els pressupostos
perjudiquen Catalunya i són profundament injustos i no són equitatius”
Alèxia L. Ferret
L'economista Xavier Sala i Martín - Joan Tomàs
L’economista Xavier Sala-i-Martín ha assegurat a RAC1 que el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, “fa el que li dóna la gana”
després que s’hagin fet públics els pressupostos de l’Estat pel 2015.
El professor ha lamentat que els criteris per elaborar aquests
pressupostos siguin arbitraris, i no pas equitatius i eficients.
En aquest sentit, Sala-i-Martín ha avisat que “si es tingués en compte el PIB, a Catalunya s’hauria d’invertir el 18,4%,
que seria un criteri d’eficiència, però l’Estat preveu una inversió de
només el 9,5%”. “El resultat final és que els pressupostos perjudiquen
Catalunya i són profundament injustos i no són equitatius”, ha afirmat.
“Ningú li presta a Catalunya perquè sap que amb aquest sistema de finançament no pot tornar el deute”,
ha sentenciat, mentre ha afegit que el que passa és que, malgrat que
Catalunya genera prou diners per fer front al deute, els impostos dels
catalans van a parar a l’estat i “desapareixen”. Per l’economista, “si
Catalunya fos independent, podria fer front al seu deute”.
L’any passat era de l’11%, ara cau al 9,5% i hauria de ser del 18%, coincidit amb el PIB català. És la comunitat més penalitzada
Nerea Rodríguez
Posada i Montoro ens roba presentant els Pressupostos Generals de l'Estat
El govern espanyol continua retallant la inversió a Catalunya. Enguany l’Executiu de Rajoy destinarà a Catalunya només un 9,5% del total de la inversió estatal,
un 1,5% menys que l’any passat, quan va arribar a l’11%. En tots dos
casos, la inversió era molt inferior del que hauria de ser, posant-ho en
relació amb el PIB català.
Catalunya aporta un 18,8% del PIB a l’Estat espanyol, mentre que
la inversió estatal es redueix pràcticament a la meitat d'aquest
percentatge. Els pressupostos generals de l’Estat preveuen
destinar d’aquesta manera un total de 1.072 milions l’any 2015 a
Catalunya, i aquest any s’hi han destinat 944 milions. L'increment
coincideix amb el dels pressupostos, però es queda per sota de la
mitjana.
El conseller li retreu els atacs a la Generalitat i que faci ara de "combatent", quan era un "mediador"
Nerea Rodríguez
El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell
El conseller d’Economia Andreu Mas-Colell va deixar ahir en evidència al president de la CEOE,
Joan Rosell, qui va criticar en declaracions a ‘Onda Cero’ que la
gestió econòmica que s'ha portat a terme a Catalunya els últims anys "no
ha estat dolenta sinó que ha estat catastròfica", pel que va assenyala
que "algú ha d'analitzar" i "algú ha de dir com ho han fet per fer-ho
tan malament".
Durant una entrevista al programa ‘8 al dia’, Mas-Colell va lamentar que “sembla que Rosell ha perdut l’equanimitat”
i va criticar que “és un comentari més propi d’un combatent que d’un
mediador”. Alhora, va afegir: "Sempre he tingut Rosell per una persona
intel·ligent i equànime i com que la intel·ligència no es perd, sé que
ell sap que això no es basa en cap anàlisi seriós".
According to a report
published on Thursday by Barcelona's Chamber of Commerce, the Spanish
Government's investment in infrastructure in Catalonia has dropped by
50% in the last 10 years, while it has been reduced by 25% throughout
Spain in the same period.
The President of the
business association, Miquel Valls, stated that this reduction
represents "a break" in the Catalan economy's growth and
competitiveness. This political decision harms Spain's and Catalonia's
economy, since now Catalonia could be in a better position to speed up
the overall economic recovery as Spain's main engine.
The Chamber's report
takes into account the executed investment made by the Spanish
Government and its public companies in areas such as airports,
high-speed railway and harbours. In 2006, the Spanish Parliament
recognised "a historical" lack of investment in Catalonia when it
approved the Catalan Statute of Autonomy and set a minimum investment
percentage share to be made in Catalonia to compensate this in the next 7
years.
This investment share,
which had to be equivalent to at least Catalonia's share within Spain's
GDP (19.8%), was never respected by the Spanish Government, allocating
to Catalonia 11% or 13% of the total infrastructure investment made
throughout Spain in those years. Now, with the Chamber of Commerce's
report, it is stressed that this investment has been reduced to an even
greater extent than the country's average.
Tots aquells que retarden l’adéu a Espanya són
còmplices de les retallades que pateix no només la sanitat, sinó també
l’educació i els serveis socials
Barcelona (ACN).- CiU i ERC han evitat aquest dimecres que el
Parlament reprovi el conseller de Salut, Boi Ruiz, tal i com demanava
una moció d'ICV-EUiA, que ha comptat amb el suport de la resta de grups.
La moció considera que Ruiz ha provocat una reducció de la qualitat
assistencial, la "degradació" dels serveis sanitaris de titularitat
pública, l'augment dels temps d'espera i ha "precaritzat" les condicions
de treballs dels professionals. Prèviament, s'ha aprovat una altra
moció sobre salut presentada per ERC que insta a publicar les llistes
d'espera cada sis mesos. Tots els grups ho han avalat excepte PPC i CUP,
que s'han abstingut.
Informació tota i més, hipocresia no
El
Parlament ha votat aquest dijous dues mocions sobre salut. En una
primera, d'ERC, s'ha aprovat instar el Govern a publicar semestralment
les llistes d'espera d'intervencions quirúrgiques i proves
diagnòstiques, a més de proporcionar als pacients la data aproximada
d'intervenció o número d'ordre dins de la llista d'espera, tal i com
recomana el síndic de greuges.
Els partits unionistes donen suport a la moció d’ICV-EUiA que demanava la reprovació de Boi Ruiz
Les transferències del govern de Rajoy a comunitats i ajuntaments són les que més cauen a Europa
Bernat Vilaró
El titular d'Hisenda, Cristóbal Montoro
La Comissió Europa va confirmar ahir que el govern espanyol és el que
més ha retallat les seves transferències tant als governs autonòmics de
l'Estat com als ajuntaments, tal i com publica avui el diari 'El Punt Avui'.
El darrer informe que ha presentat l'organisme europeu xifra en un 96%
la caiguda neta entre el període 2009 i 2013. Dit d'altra manera, Espanya és l'Estat que ha retallat més dels 28 que formen la Unió Europea.
De fet, alguns governs estatals de la UE -com Alemanya-, fins i tot han
fet l'esforç per no castigar els serveis bàsics administratius per tal
de no afectar tant a la ciutadania. També en són un exemple els
Tremosa carrega contra la frase masclista de Cañete i assegura que "és una falta de respecte molt gran"
Alèxia L. Ferret (Barcelona)
Artur Mas, Ramon Tremosa, i Neus Munté durant l'acte
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha remarcat aquest matí que
és curiós i bastant simptomàtic que "ens estiguin amenaçant tot el dia
amb què quedarem fora de la UE, i que en el debat d'ahir entre els dos principals candidats espanyols no surti el tema de Catalunya, i si en l’europeu”.
Mas també ha estirat les orelles al govern espanyol i l’ha acusat
“d’una deslleialtat molt greu amb les comunitats autònomes” perquè les
ha ofegat molt més del que Europa ha collat Espanya.
EL president ha
volgut deixar clar que les polítiques d’austeritat no són coses ni de
dretes ni d’esquerres, sinó de tots dos, imposades per la realitat.
“Populars i socialistes fan el mateix per
Lamentable espectacle d’un grapat de Mossos espanyolistes en l’acte del Dia de les Esquadres que la caverna recull amb fruïció
Uns 200 agents dels Mossos convocats pels sindicats SPC, SME-CCOO
y CAT s’han manifestat davant de l’Auditori de Barcelona on se
celebrava el Dia de les Esquadres per protestar contra les retallades,
un grup d’aquests manifestants han llençat insults conta el president
Mas i el conseller d’Interior, que han estat escridassats amb crits de
“volem la paga, fora, lladres, fills de puta”, els comissaris presents
també han rebut crits de "sou uns xupapolles, no sou policies”. En pocs
mesos hem pogut veure Mossos que protesten prohibint l’ús del català,
actituds violentes de Mossos contra ciutadans indefensos, mossos que es
depilen per defugir proves da consum d’estupefaents i informes falsos
als seus superiors.., casualitat? o algú juga brut?
Malmetre la imatge de la policia catalana des de dins
En els darrers anys les diferents promocions de la policia catalana han
incorporat membres d’altres cossos de seguretat i altres de dubtoses
procedències segons ha estat reconegut per diferents experts en
seguretat a Catalunya, no solament va passar en les darreres
legislatures del President Pujol, que van abaixar la guàrdia, sinó que
també duran el mandat del president Montilla i el Conseller Saura. El
cos dels Mossos d’Esquadra van ser una porta oberta a l’entrada de
persones no desitjables per a un cos policial al servei d’un país que
busca aconseguir la seva llibertat. Una mostra més del que diem és que
el passat mes de febrer la CUP va denunciar un “dinar de germanor” d’un
grup de Mossos amb legionaris de “ L’Hermandad de la Legión”, Mossos
dinant amb un cos de reminiscències franquistes.
Niño-Becerra demostra que Espanya és crisi i un
molt mal negoci per Catalunya per l’espoli fiscal brutal que pateix, i
el vídeo de l’entrevista bat rècords
Josep Cuní va entrevistar aquest dimarts el catedràtic d’Economia d’IQS, Santiago Niño-Becerra,
a 8 al dia, i el vídeo de l’entrevista on el catedràtic evidenciava
l’espoli fiscal i l’asfíxia econòmica que Catalunya pateix dins l’estat
Espanyol, va tenir més de 16.000 visites en 24 hores. En la seva
intervenció el catedràtic Niño-Becerra coincideix amb les tesis del
catedràtic Sala i Martín que ha afirmat reiteradament que "Hi ha dues
constants al món: la velocitat de la llum i el dèficit fiscal català"
que ronda el 8%. Niño-Becerra va carregar contra les afirmacions de
Monago i va assegurar que “Catalunya té un dèficit del 8% i ha d’emetre
deute públic, al voltant dels 52.000 milions d’euros, una barbaritat”.
Extremadura té una despesa sanitària per persona molt més elevada que Catalunya
Niño-Becerra va criticar que el president extremeny, José Antoni
Monago, amagui una part de la informació quan diu que Extremadura té
molt poc deute públic i assenyalà que :" té raó, no arriba al 15%,
perquè té un superàvit fiscal interregional del 17%”. Segons el
catedràtic, “l’Espanya productiva té dèficit i l’Espanya subsidiada en
té molt menys”, i ha opinat que “no es publiquen les balances fiscals
perquè no es vol evidenciar la desigualtat entre territoris”, i ha
sentenciat que la imatge regional és falsa i fictícia, i ha assegurat
que si es fan bé les dades han de donar un dèficit fiscal interregional
de més del 8% per Catalunya. En aquest sentit, el catedràtic ha
assenyalat que les dades desagregades ja aporten informació sobre els
desequilibris i ha posat com exemple la despesa sanitària per càpita a
Extremadura.
Espanya ens aboca a les retallades
El catedràtic ha estat deixat clar que les retallades són imposades
quan ha recordat que “Montoro reclamarà a les regions que han d’arribar a
l’1% de dèficit” i que els desequilibris s’incrementaran, perquè les
regions amb superàvit fiscal com Extremadura, podran emetre més deute
públic per finançar el seu dèficit, mentre a Catalunya la via seran més
tisorades.
Les retallades inquieten més els militars que no pas el sobiranisme de Catalunya
PASQUA MILITAR
LUIS DÍEZ Madrid |
El rei passant revista a les tropes el 12 d'octubre del 2012. En els
últims anys l'exèrcit s'ha queixat de les retallades, la precarietat
laboral i la congelació de sous que pateixen milers de soldats.
Les forces armades espanyoles (132.282 professionals)
celebren avui la Pasqua Militar amb molta més inquietud, desassossec i
irritació per l'estancament salarial, social i professional que no pas
per la possibilitat que Catalunya esdevingui un estat independent. "La
realitat de les casernes i unitats és que la gent passa del debat català
i, en canvi, comenta les retallades socials, cada cop més dures",
explica el dirigent d'una associació professional que prefereix
preservar la seva identitat. "Els militars veiem la independència de
Catalunya -afegeix- com una cosa molt llunyana, tot i que això no vol
dir que alguns col·lectius com l'Associació de Militars Espanyols (AME)
no facin soroll o que en les altes esferes no hi hagi preocupació".
El mateix cap de l'estat major de la defensa, l'almirall general Fernando García Sánchez, ha reconegut la
"inquietud" a l'exèrcit per l'auge de l'independentisme,
tot i que s'ha afanyat a aclarir que és una "inquietud a títol
individual". Persones coneixedores dels estats d'opinió de l'exèrcit
-informació classificada com a secreta- destaquen que l'aclaparadora
majoria dels 26.359 oficials té molt clar que l'activació de l'article 8
de la Constitució, que els encomana la defensa de la integritat i la
unitat d'Espanya, correspon al Congrés, i, sense estalviar crítiques a
l'independentisme, posen l'accent en el "tancredisme" del president
Mariano Rajoy per no haver canalitzat a temps les reivindicacions que li
va fer arribar Artur Mas.
En contrast amb el que va
passar amb el pla Ibarretxe, desactivat per José Luis Rodríguez
Zapatero, alguns militars critiquen Rajoy perquè, diuen, "no ha fet res
per impedir que la sang arribi al riu". Ara bé, segons el tinent general
retirat Pedro Pitarch, la democràcia té prou mecanismes per no apel·lar
a la força. "Fins i tot la convocatòria d'un referèndum d'àmbit
espanyol sobre Catalunya", diu. Esclar que Pitarch forma part del
selecte grup de generals amb profundes conviccions democràtiques. En una
enquesta al seu blog, molt llegit per militars, apareixen 24 de 120
vots a favor que Catalunya esdevingui un estat.
En
tot cas, i més enllà de la "inquietud" reconeguda pel cap de l'estat
major, els responsables de Defensa no esperen pronunciaments com el que
va protagonitzar el cap de la força terrestre, el tinent general José
Mena Aguado, a la Pasqua Militar del 2006, en ple debat pel nou Estatut
de Catalunya. Les fonts consultades coincideixen que cap general se la
jugarà amb sortides de to i interpretacions arrogants de l'article vuitè
de la Constitució. Això sense comptar que els discursos en els brindis
passen censura prèvia.
Si bé és cert que l'amenaça
contra Catalunya de l'impetuós Mena -ara en el seu retir daurat a
Alacant- va ser utilitzada per l'aleshores cap de l'oposició, Mariano
Rajoy, i pel seu secretari de comunicació i membre del Real Instituto
Elcano, Gabriel Elorriaga, com a arma llancívola contra Zapatero, no ho
és menys que la seva fulminant destitució pel llavors ministre José Bono
-previ informe del cap de l'estat major i actual cap del CNI, Félix
Sanz Roldán- va suposar un camí bloquejat.
