Les retallades inquieten més els militars que no pas el sobiranisme de Catalunya
PASQUA MILITAR
LUIS DÍEZ Madrid |
 |
| El rei passant revista a les tropes el 12 d'octubre del 2012. En els últims anys l'exèrcit s'ha queixat de les retallades, la precarietat laboral i la congelació de sous que pateixen milers de soldats. |
Les forces armades espanyoles (132.282 professionals)
celebren avui la Pasqua Militar amb molta més inquietud, desassossec i
irritació per l'estancament salarial, social i professional que no pas
per la possibilitat que Catalunya esdevingui un estat independent. "La
realitat de les casernes i unitats és que la gent passa del debat català
i, en canvi, comenta les retallades socials, cada cop més dures",
explica el dirigent d'una associació professional que prefereix
preservar la seva identitat. "Els militars veiem la independència de
Catalunya -afegeix- com una cosa molt llunyana, tot i que això no vol
dir que alguns col·lectius com l'Associació de Militars Espanyols (AME)
no facin soroll o que en les altes esferes no hi hagi preocupació".
"inquietud" a l'exèrcit per l'auge de l'independentisme,
tot i que s'ha afanyat a aclarir que és una "inquietud a títol
individual". Persones coneixedores dels estats d'opinió de l'exèrcit
-informació classificada com a secreta- destaquen que l'aclaparadora
majoria dels 26.359 oficials té molt clar que l'activació de l'article 8
de la Constitució, que els encomana la defensa de la integritat i la
unitat d'Espanya, correspon al Congrés, i, sense estalviar crítiques a
l'independentisme, posen l'accent en el "tancredisme" del president
Mariano Rajoy per no haver canalitzat a temps les reivindicacions que li
va fer arribar Artur Mas.
En contrast amb el que va
passar amb el pla Ibarretxe, desactivat per José Luis Rodríguez
Zapatero, alguns militars critiquen Rajoy perquè, diuen, "no ha fet res
per impedir que la sang arribi al riu". Ara bé, segons el tinent general
retirat Pedro Pitarch, la democràcia té prou mecanismes per no apel·lar
a la força. "Fins i tot la convocatòria d'un referèndum d'àmbit
espanyol sobre Catalunya", diu. Esclar que Pitarch forma part del
selecte grup de generals amb profundes conviccions democràtiques. En una
enquesta al seu blog, molt llegit per militars, apareixen 24 de 120
vots a favor que Catalunya esdevingui un estat.
En
tot cas, i més enllà de la "inquietud" reconeguda pel cap de l'estat
major, els responsables de Defensa no esperen pronunciaments com el que
va protagonitzar el cap de la força terrestre, el tinent general José
Mena Aguado, a la Pasqua Militar del 2006, en ple debat pel nou Estatut
de Catalunya. Les fonts consultades coincideixen que cap general se la
jugarà amb sortides de to i interpretacions arrogants de l'article vuitè
de la Constitució. Això sense comptar que els discursos en els brindis
passen censura prèvia.
Si bé és cert que l'amenaça
contra Catalunya de l'impetuós Mena -ara en el seu retir daurat a
Alacant- va ser utilitzada per l'aleshores cap de l'oposició, Mariano
Rajoy, i pel seu secretari de comunicació i membre del Real Instituto
Elcano, Gabriel Elorriaga, com a arma llancívola contra Zapatero, no ho
és menys que la seva fulminant destitució pel llavors ministre José Bono
-previ informe del cap de l'estat major i actual cap del CNI, Félix
Sanz Roldán- va suposar un camí bloquejat.
Pronunciaments sense sanció
El nucli més decidit a la intervenció militar contra les institucions
catalanes el representa l'AME, que va acollir al seu dia Mena, el tinent
general Luis Alejandre Sintes -també cessat per Bono- i altres oficials
retirats. Aquesta associació de jubilats s'ha ofert com a "via
d'expressió" als oficials en actiu que vulguin evitar sancions. En el
seu últim comunicat contra la consulta a Catalunya, acusava el Parlament
d'un "delicte d'alta traïció" i el govern espanyol i la resta
d'institucions de ser "còmplices per omissió". Tot i això, si comprovem
el degoteig d'expressions contra el sobiranisme català el 2013, sembla
clar que l'oferta no ha tingut gaire seguidisme.
El
pronunciament més emfàtic el va fer el febrer passat el general Juan
Antonio Chicharro, excap de la infanteria de marina, al Casino de
Madrid. Davant d'un centenar d'assistents, va justificar la intervenció
de l'exèrcit per frenar la independència de Catalunya si el govern i el
Tribunal Constitucional no complissin amb la seva obligació. Tot i que
Chicharro era perfectament sancionable perquè era a la reserva, el
ministre es va limitar a demanar-li que abandonés el seu càrrec a la
Real y Militar Orden de San Hermenegildo. També va deixar sense sanció
el general Ángel Luis Pontijas Deu, director de la revista Ejército,
òrgan mensual de la caserna general, que va carregar contra el
president Mas i contra el català a l'editorial del novembre. El cap de
l'estat major de l'exèrcit, el tinent general Jaime Domínguez Buj, li va
agrair els seus serveis i el va cessar.
Però
Defensa ni tan sols va obrir expedient informatiu al tinent coronel i
jutge castrense Miguel Ayuso per les seves declaracions contra el rei i
la Constitució i els seus elogis de la guerra i el franquisme fins que
el El País va publicar-ne el 23 de setembre un
recull. Fins i tot va passar del número 13 al 8 en l'escalafó de 33
aspirants a deu places de magistrats militars. Res a veure amb la
diligència per sancionar els representants de les associacions per la
denúncia de les retallades salarials, la precarietat i la incertesa
professional. El 2013 van empresonar en centres de compliment d'arrest
el president de l'Associació Unificada de Militars Espanyols (AUME),
Jorge Bravo, la secretària de Dona i els delegats d'aquesta associació
professional a Múrcia i Cadis, i el president de l'Associació de Tropa i
Marineria (AMTM).
Contractes porqueria
La incertesa i els contractes porqueria són, amb la caiguda de
l'operativitat i la reducció del pressupost d'ensinistrament -que el
2014 baixa un 8%-, les matèries que més preocupen els militars. El
comunicat davant la Pasqua Militar de l'AUME, majoritària entre els
28.890 suboficials i els més de 70.000 soldats, confirma els indicadors
dels estats d'opinió. Fa dos anys que esperen la reforma del règim
transitori de la llei de la carrera militar per conèixer el seu futur
professional, i l'última notícia és que el Congrés ha prorrogat l'estudi
d'aquesta matèria fins al 31 de març.
Milers de
soldats amb contractes temporals i retribucions estancades, mentre
alhora els apugen les tarifes de menjar i vestuari, no saben si podran
fer la seva carrera professional a les Forces Armades Espanyoles. El
règim disciplinari manté la presó administrativa, contrària a la
Convenció Europea de Drets Humans, i la reforma del PP l'agreuja amb la
suspensió de sou. "D'això no se'n parlarà -diuen- a la Pasqua Militar".
Una 'bombolla armamentística' que creix
L'estat espanyol ho tindrà difícil per quadrar els comptes del 2013.
El novembre passat el seu dèficit es va situar en el 3,96% del producte
interior brut (PIB), amb la qual cosa superava el 3,8% previst per a tot
l'any. Entre els motius que explicarien aquest increment de la despesa
hi ha l'aprovació de 884 milions més dels previstos per a "inversions
militars en infraestructures i altres béns" i de 460 milions per a
"inversions militars associades al funcionament dels serveis". En total,
per tant, 1.344 milions més per a despesa militar. És la tònica general
de cada any. Els successius governs espanyols han d'anar aprovant
increments de despesa per pagar la bombolla armamentística
que va inflar José María Aznar entre el 1996 i el 2004, quan va firmar
contractes militars per valor de 30.000 milions que s'han de pagar fins
al 2025. Les aportacions extraordinàries del 2012 van arribar als 2.537
milions, la meitat de la desviació total. A més, el consell de ministres
va aprovar fa un mes la compra de vuit helicòpters per un total de 49
milions per al centre d'ensenyament de les forces aeromòbils de
l'exèrcit de terra.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada