Els bombers voluntaris redoblen l’ofensiva judicial contra la Generalitat

 

 

JUSTÍCIA

 

Pressió del col·lectiu a la consellera Núria Parlon

 

 

 

Els bombers en el moment de presentar la demanda/Bombers Precaris

 

 

Quico Sallés

03/12/2025 12:32

 

La taca d’oli s’estén de manera precisa i organitzada. Si el passat 21 de novembre més d’un centenar de bombers voluntaris van registrar a Lleida la primera demanda conjunta contra la Generalitat davant el Jutjat Social de Lleida, aquest dimecres ha estat el torn dels bombers voluntaris del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. En concret, s’han presentat tres demandes conjuntes contra la Generalitat de 87 bombers voluntaris dels parcs d’aquestes demarcacions, pel reconeixement de l’existència de relació laboral en la prestació del seu servei. Les demandes s’han repartit als jutjats de Reus, Tarragona i Tortosa.

Els demandants presten serveis a les regions de Tarragona (40) i Terres de l’Ebre (47), i que es distribueixen en 10 parcs de bombers voluntaris -dels 12 existents en aquestes regions- i altres 3 mixtos. La presentació de la demanda també ha comptat amb una concentració de suport per part del col·lectiu dels bombers, que depèn de la Direcció General d’Extinció i Prevenció d’Incendis. Les demandes s’estan convertint en un neguit per a la consellera d’Interior, Núria Parlon.

De fet, dijous de la setmana vinent, un altre grup de bombers voluntaris, en aquest cas de la demarcació de Girona, tornaran a presentar un paquet de demandes col·lectives. I el 19 de desembre, serà el torn dels adscrits en els parcs de la regió de Barcelona. Un dia que s’ha convocat una mobilització al carrer. En total, es preveu presentar demandes conjuntes en 12 jutjats socials de Catalunya i que, a final d’any, siguin una mica més de 400 els demandants. Una xifra provisional que es podria ampliar durant els primers mesos de l’any que ve.

 

Núria Parlon enraona amb uns Bombers/ACN

 

 

Professionalització encoberta i el “bomber rider“

 

 

AUDIOS DE VILLAREJO

 

 

L'acusació popular que va fer imputar Rajoy presenta nous documents, amplia la querella a membres de la Guàrdia Civil i apunta a De Guindos

 

 

Mariano Rajoy a la visita que va fer oficial a Andorra l'any 2015/Moncloa

 

Quico Sallés Andorra

18/10/2023 21:39 

 

 

Després que fa més d’un any la justícia andorrana imputés l’expresident espanyol Mariano Rajoy i els exministres Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro, membres del gabinet del Ministeri d’Interior i agents de la policia patriòtica per la trama andorrana de l’Operació Catalunya, s’obre una nova etapa. Aquest dimecres, l’Institut de Drets Humans d’Andorra (INDHA) –l’entitat que, juntament amb la catalana Drets, ha instat com a acusació popular un procediment històric tant al Principat com a l’Estat espanyol per investigar les activitats de les clavegueres espanyoles contra el Procés independentista català– ha registrat a Andorra una “ampliació de querella”. És pel que considera un “presumpte crim d’estat que cal investigar fins a les darreres conseqüències pel bé del país, i en defensa de la sobirania i independència d’Andorra”.

Un dens escrit, de 192 pàgines, al qual ha tingut accés El Món, on s’afegeix la ingent prova que en els darrers dos anys ha emergit en diverses causes judicials paral·leles, com ara la causa Tàndem o l’Emperador, a l’Audiència Nacional espanyola, o a través de documents i àudios difosos per aquest diari. Una gran quantitat de documents que afinen i amplien les diligències penals que es van obrir al jutjat andorrà el 18 d’agost del 2016. L’ampliació de la querella implica la petició d’aplicació d’un nou delicte, el d’associació il·lícita –que equivaldria al d’organització criminal al Codi Penal espanyol–, així com el delicte de falsedat documental.

 

 

Els advocats de l’acusació popular a punt d’entrar a registrar l’ampliació de la querella per la trama andorrana de l’Operació Catalunya / Q.S.

 

 

 

Mariano Rajoy a la visita que va fer oficial a Andorra l'any 2015/Moncloa

Audios de Villarejo

 

 

Nova ofensiva al jutjat contra la trama andorrana de l’Operació Catalunya

El Parlament aprova la llei del català enmig de l'ofensiva judicial del 25%

 

 

LLENGUA

 

El nou marc normatiu estableix el català com a llengua vehicular i el castellà com a llengua curricular 

 

 

Carme Rocamora
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dimecres, 8 de juny de 2022. 11:00
Actualitzat: Dimecres, 8 de juny de 2022. 11:29
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 

 

 

La nova llei del català a l'escola acordada per PSC, ERC, Junts i comuns ja ha estat aprovada. Després de dos mesos de malentesos, desacords, retrets i traves de la dreta, finalment el consens s'ha donat i el Parlament ha donat llum verda a la nova llei sobre "l'ús i l'aprenentatge de les llengües oficials en l'ensenyament no universitari", la via d'acord que han trobat els quatre grups parlamentaris -els mateixos i únics que han votat a favor- per combatre l'obligació imposada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de fer el 25% del castellà a les aules: el text ha rebut 102 vots a favor, 29 vots en contra i una abstenció. Ara, tan bon punt es publiqui al Butlletí Oficial del Parlament, un nou marc normatiu estableix que l'ús de les llengües s'ha de decidir d'acord amb el projecte lingüístic que fixa cada centre. No hi ha quotes ni percentatges, i la nova llei estableix el català com a llengua "normalment emprada com a vehicular" i el castellà com a "llengua curricular". 

 

 

 

És el text que van pactar els quatre partits del Parlament, després de no aconseguir arribar a un acord en la primera proposta, la referent a la reforma de la llei de Política Lingüística. La principal diferència respecte a aquell acord inicial del qual Junts se'n va despenjar, és que l'ús de les