Dia clau per a les comissions del 17-A, Pegasus i l’operació Catalunya

 

 

POLÍTICA

 

 

L'expresident Mariano Rajoy podria tornar al congrés per ser interrogat sobre l'operació Catalunya

 

 

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, intervé durant un ple en el Congrés dels Diputats, a 20 de desembre de 2023, a Madrid / EP

 

Adrià Rovira Serra

 
28/02/2024 09:08 

 

 

 

Aquest dimecres serà el dia clau per a les comissions al Congrés sobre el 17-A, Pegasus i l’operació Catalunya que el PSOE va prometre a Junts i ERC en l’acord per constituir la Mesa del Congrés. Si tot surt com està previst, la cambra espanyola constituirà les tres comissions on s’obriran les investigacions sobre l’operació Catalunya que va portar a termes el Ministeri de l’Interior del primer Govern de Mariano Rajoy, l’espionatge als independentistes amb Pegasus i els atemptats gihadistes perpetrats l’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils.

La idea és que els partits del pacte d’investidura tinguin la majoria en totes les meses d’aquestes noves comissions i que els socialistes assumeixin la Presidència en les de l’operació Catalunya i ‘Pegasus’ i Sumar s’ocupi de la dels atemptats. Tot i ser tres temes que impliquen Catalunya, les travesses només preveuen, com a molt, que un català sigui president, ja que el PSOE ha escollit a María Luz Martínez Seijo i Artemi Rallo per liderar les comissions de l’operació Catalunya i Pegasus i Sumar encara ha d’anunciar si serà l’exregidor de Barcelona, Eloi Badia, o Txema Guijarro, el president de la comissió sobre els atemptats. 

Rajoy podria tornar al Congrés per ser interrogat

L’amnistia del PP

 

 

OPINIÓ

 

 

Bernat Dedéu
Barcelona. Dimecres, 17 de gener de 2024. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 

 

 

 

 

 

 

A Catalunya passa que —molt de tant en tant, potser una sola vegada cada lustre— aquesta curiosa forma biològica anomenada convergent va i ens diu la veritat. Quan succeeix l’efemèride en qüestió, no ens posem optimistes, l’afectació acostuma a sorgir d’una espècie de descuit mig freudià que no té res d’honest ni d’intencional. Així s’esdevingué quan Artur Mas, el Molt Honorable que ha tingut sempre la innegable virtut d’intercanviar l’astúcia per la mentida, afirmà que un dels principals beneficiats de l’amnistia seria el PP. Mas no es referia, òbviament, als policies que visitaren Catalunya per tustar la padrina i deixar inerts l’ull o la pebrotera d’algun conciutadà, ni tan sols als comandaments policials que els enviaren al Port de Barcelona amb aital missió; pensava, òbviament, en les altíssimes instàncies del PP i, encara més en concret, el cenacle de Mariano Rajoy.

Com us podeu imaginar, les declaracions del Molt Honorable 129 s’expliquen pel seu narcisisme malaltís de to victimista. Per resumir-ho de forma breu, l’antic president pensa que fins i tot una cosa tan encarcarada com el periodisme (i la justícia!) espanyol certificarà la guerra bruta de Rajoy contra la seva persona. Impartida la justícia divina, Mas podria dir finalment que Espanya va allunyar-lo de la Generalitat amb molt més frenesí que la CUP, amb la qual cosa es mostraria davant tot déu com una espècie de president restituït (al nostre país, tot i que ara sembli conya, els nostres polítics havien promès

 

 

AUDIOS DE VILLAREJO

 

 

L'acusació popular que va fer imputar Rajoy presenta nous documents, amplia la querella a membres de la Guàrdia Civil i apunta a De Guindos

 

 

Mariano Rajoy a la visita que va fer oficial a Andorra l'any 2015/Moncloa

 

Quico Sallés Andorra

18/10/2023 21:39 

 

 

Després que fa més d’un any la justícia andorrana imputés l’expresident espanyol Mariano Rajoy i els exministres Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro, membres del gabinet del Ministeri d’Interior i agents de la policia patriòtica per la trama andorrana de l’Operació Catalunya, s’obre una nova etapa. Aquest dimecres, l’Institut de Drets Humans d’Andorra (INDHA) –l’entitat que, juntament amb la catalana Drets, ha instat com a acusació popular un procediment històric tant al Principat com a l’Estat espanyol per investigar les activitats de les clavegueres espanyoles contra el Procés independentista català– ha registrat a Andorra una “ampliació de querella”. És pel que considera un “presumpte crim d’estat que cal investigar fins a les darreres conseqüències pel bé del país, i en defensa de la sobirania i independència d’Andorra”.

Un dens escrit, de 192 pàgines, al qual ha tingut accés El Món, on s’afegeix la ingent prova que en els darrers dos anys ha emergit en diverses causes judicials paral·leles, com ara la causa Tàndem o l’Emperador, a l’Audiència Nacional espanyola, o a través de documents i àudios difosos per aquest diari. Una gran quantitat de documents que afinen i amplien les diligències penals que es van obrir al jutjat andorrà el 18 d’agost del 2016. L’ampliació de la querella implica la petició d’aplicació d’un nou delicte, el d’associació il·lícita –que equivaldria al d’organització criminal al Codi Penal espanyol–, així com el delicte de falsedat documental.

 

 

Els advocats de l’acusació popular a punt d’entrar a registrar l’ampliació de la querella per la trama andorrana de l’Operació Catalunya / Q.S.

 

 

 

Mariano Rajoy a la visita que va fer oficial a Andorra l'any 2015/Moncloa

Audios de Villarejo

 

 

Nova ofensiva al jutjat contra la trama andorrana de l’Operació Catalunya

Anticorrupció investiga una trama que esquitxa l'exministre Cristóbal Montoro

 

 

JUTJATS

 

 

El jutge investiga si els membres del despatx van utilitzar en benefici dels seus clients les seves influències 

 

 

 

Alba Solé Ingla
Foto: Europa Press
Barcelona. Dijous, 19 d'octubre de 2023. 08:59
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

El Jutjat d'Instrucció Número 2 de Tarragona, Rubén Rus Vela, duu a terme una investigació secreta relacionada amb el despatx Equip Econòmic (EE), una consultoria fundada el 2006 per l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro, de la qual anys després es va desvincular. Aquesta causa guarda relació amb l'arxivada el 2019 pel Jutjat d'Instrucció Número 22 de Madrid, que es dirigia contra aquesta mateixa consultoria per presumptes delictes de prevaricació, malversació, tràfic d'influències i falsificació de document mercantil. Ara, Rus Vela investiga si els membres del despatx EE van utilitzar en benefici dels seus clients les seves "influències" entre "alts càrrecs i funcionaris del Ministeri d'Hisenda". La resolució ressalta, a més, que els membres de la societat, que primer es va denominar Montoro Asociados, després va passar a dir-se Equipo Económico (EE) i que des de 2016 funciona amb el nom de Global Afteli (GA), van crear una xarxa de contactes a Hisenda gràcies al fet que alguns d'ells havien exercit "càrrecs al més alt nivell del govern espanyol, Administració Central i a les Autonomies", tal com explica El Periódico.

Sobre el cas arxivat, que va arrencar el 2017 arran d'una querella presentada per la Fiscalia Anticorrupció en relació amb una adjudicació que li hauria donat el Consell Superior de la Cambra de Comerç, el que va ser ministre del govern de Mariano Rajoy va explicar que quan va deixar la consultoria

Sis anys dels atemptats del 17-A i seguim sense saber la veritat

 

 

Per no oblidar aquesta lluita i pel dret a les víctimes a saber la veritat tornem a publicar els set reportatges de l’any 2018: 17A, un crim d’estat?  

 

Joan Puig

|

Dimarts, 8 d'agost de 2023

 

 

Vaig conèixer Javier Martínez, pare de Xavi Martínez Mompart, el nen de tres anys assassinat en l’atac terrorista de la Rambla de Barcelona, ara fa uns anys. Em va semblar una persona que lluitava com mai per saber la veritat, em va emocionar la seva fortalesa, la seva valentia per exigir la veritat. I en té tot el dret.

 

Des de La República volem fer tot el possible ni que sigui recordant aquestes misèries humanes de l’estat espanyol, que sempre vol amagar el joc brut de les seves clavegueres. Una senzilla veritat ja demostra per si mateixa l’escàndol d’aquest silenci: l’estat espanyol té un denominador comú tràgic, és l’únic estat del món on els dos pitjors atemptats produïts al seu territori —l’11-M i el 17-A— van ser possibles pels confidents.

 

Ho expliquem en aquests set reportatges que tornem a publicar els següents dies: