OPINIÓ
Bernat Dedéu
Barcelona. Dimecres, 17 de gener de 2024. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts
A Catalunya passa que —molt de tant en tant, potser una sola vegada cada lustre— aquesta curiosa forma biològica anomenada convergent va i ens diu la veritat. Quan succeeix l’efemèride en qüestió, no ens posem optimistes, l’afectació acostuma a sorgir d’una espècie de descuit mig freudià que no té res d’honest ni d’intencional. Així s’esdevingué quan Artur Mas, el Molt Honorable que ha tingut sempre la innegable virtut d’intercanviar l’astúcia per la mentida, afirmà que un dels principals beneficiats de l’amnistia seria el PP. Mas no es referia, òbviament, als policies que visitaren Catalunya per tustar la padrina i deixar inerts l’ull o la pebrotera d’algun conciutadà, ni tan sols als comandaments policials que els enviaren al Port de Barcelona amb aital missió; pensava, òbviament, en les altíssimes instàncies del PP i, encara més en concret, el cenacle de Mariano Rajoy.
Com us podeu imaginar, les declaracions del Molt Honorable 129 s’expliquen pel seu narcisisme malaltís de to victimista. Per resumir-ho de forma breu, l’antic president pensa que fins i tot una cosa tan encarcarada com el periodisme (i la justícia!) espanyol certificarà la guerra bruta de Rajoy contra la seva persona. Impartida la justícia divina, Mas podria dir finalment que Espanya va allunyar-lo de la Generalitat amb molt més frenesí que la CUP, amb la qual cosa es mostraria davant tot déu com una espècie de president restituït (al nostre país, tot i que ara sembli conya, els nostres polítics havien promès
