LLENGUA
El nou marc normatiu estableix el català com a llengua vehicular i el castellà com a llengua curricular
Carme Rocamora
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dimecres, 8 de juny de 2022. 11:00
Actualitzat: Dimecres, 8 de juny de 2022. 11:29
Temps de lectura: 3 minuts
La nova llei del català a l'escola acordada per PSC, ERC, Junts i comuns ja ha estat aprovada. Després de dos mesos de malentesos, desacords, retrets i traves de la dreta, finalment el consens s'ha donat i el Parlament ha donat llum verda a la nova llei sobre "l'ús i l'aprenentatge de les llengües oficials en l'ensenyament no universitari", la via d'acord que han trobat els quatre grups parlamentaris -els mateixos i únics que han votat a favor- per combatre l'obligació imposada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de fer el 25% del castellà a les aules: el text ha rebut 102 vots a favor, 29 vots en contra i una abstenció. Ara, tan bon punt es publiqui al Butlletí Oficial del Parlament, un nou marc normatiu estableix que l'ús de les llengües s'ha de decidir d'acord amb el projecte lingüístic que fixa cada centre. No hi ha quotes ni percentatges, i la nova llei estableix el català com a llengua "normalment emprada com a vehicular" i el castellà com a "llengua curricular".
És el text que van pactar els quatre partits del Parlament, després de no aconseguir arribar a un acord en la primera proposta, la referent a la reforma de la llei de Política Lingüística. La principal diferència respecte a aquell acord inicial del qual Junts se'n va despenjar, és que l'ús de les
llengües als centres educatius "s'ha de determinar exclusivament amb criteris pedagògics i de forma singularitzada per a cadascun dels centres educatius", i també la llei designa el català com a llengua d'acollida de l'alumnat nouvingut, un aspecte que s'havia eliminat en el text de la reforma de Política Lingüística.
L'aprovació d'aquesta llei, en la qual el diputat de Junts Francesc Ten ha fet una abstenció com a mostra de suport a l'activista Salvador Ribot que està fent vaga de fam pel català, ha arribat després de dies d'incertesa a la cambra catalana. Tan bon punt va superar el primer tràmit al Parlament, V🤢x, Ciutadans i el PP van decidir portar l'escrit al Consell de Garanties Estatutàries, que l'ha tingut en un calaix durant més d'una setmana, emetent finalment un informe que avala el nou escrit, i que estableix que, a diferència del que havien denunciat els tres partits de la dreta, no contradiu ni l'Estatut ni la Constitució. De fet, l'informe del Consell de Garanties considera que la nova llei estableix "un ús més ampli del castellà al sistema educatiu en comparació amb les lleis ja existents d'educació i de política Lingüística. Per tant, segons el CGE el fet que es declari el castellà d'ús curricular i educatiu implica que no queda exclòs del sistema educatiu, mentre que també "se li reconeix un ús que és obvi que va més enllà de la seva utilització només en la impartició d'aquesta llengua com a matèria, assignatura o àrea".
Aquesta llei, segons els partits del Govern, ha de servir per combatre la imposició dels tribunals, malgrat que el PSC, que també ha participat d'ella, estableix que serveix per complir millor les sentències. La manera d'interpretar l'escrit entre els quatre grups és ben diferent, i és que mentre que per uns es fixa que el català és la llengua vehicular, el PSC defensa que donant la categoria de curricular al castellà, també significa vehicular. Sigui com sigui aquesta llei s'ha aprovat i segons defensen Junts i ERC, ara s'haurà de complementar amb l'aprovació definitiva del decret del Govern, que també rebutja els percentatges i que atribueix la responsabilitat dels projectes educatius a la Conselleria d'Educació. Aquest decret ja ha entrat en vigor però ha de superar una votació al Parlament, que a hores d'ara està parada perquè els tres partits de la dreta, ben igual com van fer amb la llei del Parlament, l'han portat al Consell de Garanties, que té pendent emetre un nou informe.
Aragonès
En el debat de la llei, que s'ha allargat gairebé dues hores, ha volgut prendre la paraula el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que ha agraït a tots els grups parlamentaris que han participat del consens la seva "responsabilitat". Ha assegurat que és un consens que representa un acord de país "obert" i que vol sumar als que encara no s'hi han sumat, com la CUP, que en tot moment ha exigit la retirada de la llei. "No dimitim de la responsabilitat de legislar per qüestions fonamentals del país", ha reivindicat Aragonès, que ha assegurat que amb aquesta llei se situa el català com a eix vertebrador de l'escola catalana "davant de riscos i amenaces" i es preserva l'escola d'utilitzacions partidistes.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada