El número dos de Montoro no pot demostrar que hi hagués malversació

PAÍS

Felipe Martínez diu que van enviar a la fiscalia els certificats que eren 'incomplets o inexactes' 

Per: ACN

19.03.2019  10:24

El número dos de Cristóbal Montoro al Ministeri d’Hisenda espanyol, Felipe Martínez, ha assegurat que ‘no es va arribar a executar la despesa’ de les partides que l’acusació al judici contra el procés considera que van servir per a organitzar el referèndum. En la seva declaració com a testimoni, ha apuntat que qualsevol contractació ‘irregular’ que pogués fer el govern per pagar l’1-O restava ‘al marge’ del control dels comptes.



VÍDEO EN DIRECTE: Seguiu l’última hora del judici contra els presos polítics i el procés



Martínez ha dit que el ministeri ‘va posar tots els elements que tenia’ per fer el seguiment i el control del pressupost públic la Generalitat, però que una altra cosa és la ‘realitat material dels fets’. ‘El sistema persegueix fer identificació pressupostària d’una realitat material, però no és la realitat material dels fets’, ha dit. Ha evitat de dir obertament si creu que es van gastar diners públics en l’1-O, però ha remarcat que quan van tenir dubtes perquè la informació que remetia la Generalitat era ‘inexacta o incompleta’ ho van posar en coneixement de la

Rajoy i Soraya ensopeguen i Montoro es contradiu sobre la malversació

JUDICI AL PROCÉS







Gemma Liñán
Foto: EFE
Madrid. Dimecres, 27 de febrer de 2019

Primera jornada de testimonis al judici al procés, i ensopegada del "govern de la nació", com l'han anomenat contínuament tant Mariano Rajoy com Soraya Sáenz de Santamaría. Tots dos han evidenciat la manca de diàleg i les posicions enrocades. I també la manca de coneixement del que realment estava fent tant el Parlament de Catalunya i el Govern. Han arribat a dir que van aplicar el 155 sense saber exactament si s'havia proclamat la independència o no.

Olga Arderiu, advocada de Carme Forcadell, ha rematat la feina que havia començat l'advocat de Joaquim Forn, Xavier Melero, que ha tombat Soraya i li ha esborrat el somriure que ha dibuixat al llarg de les dues hores de declaració.

Montoro nega la malversació: "Les urnes no van estar pagades amb un pressupost públic"

JUDICI AL PROCÉS







Gemma Liñán
Foto: EFE
Madrid. Dimecres, 27 de febrer de 2019

Cristóbal Montoro, el ministre d'Hisenda de Mariano Rajoy, ha mantingut que els comptes de la Generalitat estaven intervingut. I ha deixat clar que tot el conjunt dels fons estava controlat, en total 28.534.000 euros. Montoro ha negat el delicte de malversació clarament crispant la Fiscalia.



"Implicava un control absolut de tots els pagaments i crèdits utilitzat pel sistema pressupostari de la Generalitat de Catalunya. En definitiva això volia dir que tots els fons estaven controlats", ha explicat Montoro i ha remarcat que el sistema no s'havia aplicat mai a l'estat Espanyol. "Era un control absolut fins al punt que vam substituir l'administració general autonòmica", ha detallat.



Montoro ha comparegut amb l'informe d'Hisenda del 2018 que consta en el sumari.



L'ex ministre també ha volgut aclarir que els informes de la Guàrdia Civil i els investigadors han comptat amb l'assessorament del departament d'hisenda. "Es va formar un equip humà per assessorar les investigacions policials i judicials. Però una cosa és el control i l'altra cosa són les investigacions que es fan en tribunals i fiscalia", ha matisat.



Montoro ha volgut mostrar que és compatible controlar els comptes però que hi pugui

El govern Torra dóna per acabada la intervenció total que va imposar Montoro

PAÍS - PRINCIPAT

Recorda que les mesures de control ja no tenen efecte perquè eren emparades pel 155.

Per: Redacció 

04.06.2018  15:09

El govern ha comunicat als treballadors de tots els departaments que s’ha acabat la intervenció de les finances de la Generalitat de Catalunya que l’ex-ministre Cristóbal Montoro va decretar la tardor passada. Segons que ha explicat el vice-president, Pere Aragonès, la intervenció financera té diversos graus i avui decauen aquelles mesures de control total, setmanal, que van quedar emparades per l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola. El secretari d’organització del PSOE, José Luis Ábalos, ha dit que la intervenció financera continuaria fins que no s’hagués fet ‘el procés de normalització’. Però la interventora de la Generalitat ja ha comunicat a tots els treballadors que el Ministeri espanyol deixarà de fer els pagaments en nom del govern i que ja no s’haurà de declarar que els béns o serveis no tenen relació cap ‘amb accions il·legals’.



El Departament d’Economia també ha fet públiques, en un comunicat, les mesures que es deixaran d’aplicar des d’avui pel que fa al control financer. La primera fa referència a

Última hora : El número 2 de Montoro, investigat per prevaricació i malversació

MINISTERI HISENDA







El Nacional
Foto: ACN
Barcelona. Dimarts, 22 de maig de 2018

José Enrique Fernández de Moya, el secretari d'Estat d'Hisenda i número dos de Cristóbal Montoro, haurà d'anar a declarar el 5 de juny, en qualitat d'investigat, per presumptes delictes de prevaricació administrativa continuada, falsedat en document mercantil, malversació de cabals públics i tràfic d'influències. Segons Radio Jaén, aquests delictes s'haurien comès durant la seva etapa com a alcalde de Jaén.



La decisió l'ha presa el jutjat d'instrucció número 2 de Jaén després d'una denúncia i un informe de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil. Aquest text revela que Fernández de Moya va "ordenar personalment, en contra dels

Última hora : El govern espanyol manté el torcebraç amb Llarena i insisteix que no es van destinar diners públics a l’1-O

MÓN - ESPANYA

El ministeri d'Hisenda respon Llarena poques hores després que aquest hagi demanat que s'acrediti que la Generalitat no va gastar "ni un euro" en el referèndum.

Per: Redacció 

18.04.2018  18:10

La secretària general de Finançament Autonòmic i Local del Ministeri d’Hisenda, Belen Navarro, ha insistit –després de la petició del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena– que no es van destinar diners públics al referèndum de l’1-O. Durant la seva compareixença a la Comissió de Pressupostos del Congrés espanyol, ha assegurat que no es van destinar diners públics per a fer possible el referèndum, tan des del Fons de Liquiditat Autonòmica com del control de pagaments de les entrades a compte. En tot cas ha recordat que aquesta qüestió està essent objecte d’estudi per part dels tribunals i els òrgans jurisdiccionals per si consideressin que s’han desviat diners que no corresponguin al FLA o al pagament de proveïdors, o bé, que aquest pagament de factures certificat per interventors ‘no correspongués a la seva finalitat’.



La secretària de Finançament Autonòmic i Local ha recordat que el FLA té bàsicament dos trams: un de venciment de deute i el de pagament a proveïdors, de manera que els diners que es donen a les comunitats autònomes a través del FLA van directament al pagament de venciment de deute o als proveïdors mitjançant una plataforma on la comunitat carreguen les factures i es paga directament els proveïdors.



Navarro s’ha manifestat en la línia del que el ministre Montoro va dir en una entrevista al diari El Mundo on va afirmar que no s’havia destinat ‘ni un euro’ de

Der Spiegel es fa ressò de les paraules de Montoro: "El referèndum no s'ha pagat amb diners públics"

Política Última actualització Dimecres, 18 d'abril de 2018 16:00 h

Un dels diaris més influents d'Alemanya en parla mentre els jutges de Slesvig-Holstein han de decidir si hi ha malversació.

Gerard Sesé @gerardsese | Un dels diaris més influents d'Alemanya i que compta amb més lectors torna a parlar de la situació de Carles Puigdemont, la decisió del tribunal de Slesvig-Holstein, les declaracions dels polítics espanyols i, sobretot, de les crítiques del TS a justícia germànica. 

© ACN

Ja ho deia avui Jaume Alonso-cuevillas a 'Els Matins' TV3: "Si els jutges espanyols volien convèncer els jutges alemanys segur que aquesta no seria la manera més intel·ligent de fer-ho". Fa referència a les crítiques de l'última interlocutòria del TS a la justícia alemanya. Una escalada en la dialèctica que no ha passat desapercebuda als mitjans alemanys. Der Spiegel en dedica tot un article.

Davant de la negativa dels jutges de l'Estat de Slesvig-Holstein a extradir Carles Puigdemont per un delicte de rebel·lió tal com demanava Pablo Llarena, ara només queda la possibilitat que acceptin un delicte de malversació, tot i que aquest implica corrupció. Mentre els jutges segueixen deliberant, el rotatiu germànic s'ha fet ressò a les seves pàgines de les paraules de Cristóbal Montoro, ministre d'Hisenda espanyol. La meitat d'aquest article explica que el dirigent popular assegura que

Llarena s’encara ara a Montoro per haver negat la malversació de l’1-O

MÓN - ESPANYA

Li demana que argumenti per escrit per què creu que el govern de Puigdemont no va utilitzar diners públics en el referèndum.

Per: Redacció 

18.04.2018  14:22

El jutge Pablo Llarena obre fronts arreu. Ara li ha demanat al ministre d’Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro, que li argumenti per escrit per què creu que el govern de Carles Puigdemont no va utilitzar diners públics en l’organització del referèndum de l’1-O. I és que Montoro, en una entrevista de la setmana passada, assegurava que ‘ni un euro’ de les arques públiques van anar a parar a l’organització del referèndum ni tampoc amb la manutenció de Carles Puigdemont a l’estranger.



Segons Llarena, aquestes declaracions ‘contradiuen’ proves recollides durant la instrucció. Per això, li demana que acrediti aquesta ‘certesa’ que no va existir malversació, ja que el govern espanyol controlava en aquell moment els comptes de la Generalitat. El jutge també exposa que durant les declaracions indagatòries d’aquesta setmana diversos encausats han sostingut que no hi va haver malversació i han citat, precisament, les declaracions de Montoro per defensar-ho.





Enllaç document : https://issuu.com/joseprexachfumanya/docs/ts_providencia_sala_ii_18_abril_201

Montoro ha reaccionat ràpid i ha dit que respondrà en els pròxims dies a la petició del jutge. Fonts de l’equip del ministre d’Hisenda han apuntat que el

Montoro nega rotundament que l'1-O es pagués amb diner públic

REFERÈNDUM







Marta Escobar Martí
Foto: Efe
Barcelona. Dilluns, 16 d'abril de 2018

Ja ho havia admès el president espanyol, Mariano Rajoy, al Congrés i ara el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ho ratifica. El referèndum de l'1-O no es va pagar amb diners públics. Així ho ha assegurat en una entrevista a El Mundo, on ha deixat anar que "jo no sé amb quins diners es van pagar aquestes urnes dels xinesos de l'1-O, ni la manutenció de Puigdemont. Però sé que no amb diners públics".



Montoro, que ho justifica sota l'argument que des de setembre del 2017 tenen "el control dels 35.000 milions d'euros que manega la Generalitat intervinguda", sosté també que "el sistema finalista de pagaments funciona".



Ara bé. Després de ser preguntat i repreguntat per aquesta qüestió, el ministre espanyol acaba posant damunt la taula que l'única opció que donaria a entendre que s'ha fet ús de fons públics per a les despeses del referèndum seria en cas que un funcionari hagués comès un "delicte de falsificació", motiu pel qual ha

Montoro pressiona la Generalitat amb una cacera de bruixes contra un centenar de juristes, periodistes i empreses

PAÍS - PRINCIPAT

Prova de forçar la Intervenció General a extralimitar-se investigant-los per ser independentistes.

Per: Redacció 

06.03.2018  16:53

Una vegada constatat que el govern no es va gastar diners en el referèndum de l’1-O, el Ministeri d’Hisenda espanyol sembla que vol provar una nova via per a incriminar la Generalitat i fabricar una hipotètica acusació de malversació de fons públics. La Interventora General va rebre ahir una amenaça directa del secretari d’estat d’Hisenda, José Enrique Fenández de Moya Romero, perquè investigui tots els pagaments i factures a una llista d’un centenar de juristes, empreses i periodistes fets no solament des de la Generalitat sinó també des de totes les entitats que en depenen. La Intervenció General ha enviat còpia a totes les entitats del sector públic de la Generalitat perquè recullin la informació o certifiquin que no la tenen.



En l’escrit, al qual ha tingut accés VilaWeb, el govern espanyol ordena a la Intervenció General de lliurar tota la documentació abans del 12 de març a les 10.00 i amenaça que ‘el possible incompliment farà que es doni trasllat d’aquesta actuació a les autoritats competents als efectes de l’exigència de les responsabilitats personals procedents’. Es dóna el cas que la Intervenció havia respost el 20 de febrer a una altra demanda semblant del ministeri espanyol recordant que no tenia competències per a recollir la informació sol·licitada, d’acord amb la llei de finances públiques de Catalunya. El govern espanyol diu en la carta que l’ordre que justificava la intervenció de les finances de la Generalitat el 2015 sí que autoritza a fer-ho. D’aquesta manera, pretén de fer valer una ordre ministerial per damunt del que disposa una llei del parlament.



A més d’aquesta irregularitat, del requeriment també destaca el biaix ideològic, atès que assenyala entitats, empreses i persones pel seu independentisme. El govern espanyol vol disposar dels possibles pagaments i les factures des del 2015 fins ara a l’empresari Oriol Soler, a l’empresa Mediapro, a l’empresa editora del

Montoro rectifica: no retirarà el FLA si Catalunya gasta en el referèndum (però enviarà 'homes de negre')

FLA

Diu que el Procés amenaça la recuperació. La Generalitat ha certificat que no ha gastat res en l'1-O.

DANI SÁNCHEZ UGART Madrid Actualitzada el 31/08/2017 12:49

El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, en una imatge d'arxiu / JUAN MEDINA / REUTERS

Quan el govern espanyol va anunciar al juliol que demanaria comptes setmanals a la Generalitat per garantir que no es gastava ni un euro en preparar l'1-O, el ministre portaveu, Íñigo Méndez de Vigo, va ser taxatiu en dir que, si ho feien, se li retirarien els fons del FLA. Aquelles declaracions van causar rebombori, perquè suposaven posar en risc el pagament de les factures ordinàries, des de les farmàcies fins a les escoles. Conscient d'aquesta repercussió, el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha amtisat aquest dijous el portaveu, i ha afirmat que no es posaran en risc els serveis públics a Catalunya, sinó que, en cas d'incompliment, s'activaran les mesures coercitives de la llei d'estabilitat, que en última instància inclouen l'activació d'una comissió d'experts, i la intervenció directa, amb personal del ministeri d'Hisenda, de les finances catalanes. 

Fonts del departament que dirigeix Montoro han aclarit a l'ARA que mai va estar sobre la taula la retirada dels diners del FLA, i han explicat que les mesures que s'activarien en cas que la Generalitat gastés diners per al referèndum o no enviés la informació requerida acabarien amb l'enviament d'aquests 'homes de negre'. S'incorporarien al departament d'Economia per fer el control previ, i no posterior com passa ara, de les partides que vol gastar la Generalitat: una

El País Valencià i les Illes refusen el nou objectiu de dèficit de Montoro

PAÍS

La proposta s'aprova amb l'únic suport dels governs del PP 

Per: Redacció 

07.07.2017  15:03

El País Valencià i les Illes Balears han votat contra el nou objectiu de dèficit proposat pel ministre d’Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro. El Consell de Política Fiscal i Financera ha aprovat la proposta del govern espanyol amb els únics vots favorables de propi executiu i de les comunitats governades pel PP. El vice-president de la Generalitat de Catalunya i conseller d’Economia, Oriol Junqueras, no ha assistit a la trobada.



Després d’un primer anunci, el ministeri d’Hisenda ha rectificat i ha pujat una dècima l’objectiu de dèficit per a les comunitats autònomes, d’un 0,3% a un 0,4% el 2018 i del 0% al 0,1% el 2019.



L’objectiu del govern espanyol és apaivagar les

El Constitucional tomba l'amnistia fiscal de Montoro

TRIBUNAL CONSTITUCIONAL

La mesura de l'alt tribunal espanyol no té efecte sobre els contribuents que ja han regularitzat la seva situació amb el fisc

El PSOE reclama la dimissió "immediata" del ministre d'Hisenda

Redacció | 08/06/2017 a les 16:57h

Cristóbal Montoro, en una imatge d'arxiu. Foto: Congrés

El Tribunal Constitucional ha tombat de manera unànime aquest dijous l'amnistia fiscal de Montoro, aprovada pel govern del PP el març del 202. La decisió, tanmateix, no té efectes sobre els expedients d'aquells contribuents que ja han regularitzat la seva situació amb Hisenda.

El recurs d'inconstitucionalitat va ser presentat per 50 diputats del PSOE contra la disposició addicional primera del reial decret-llei 12/2012, de 30 de març, que incloïa diverses mesures tributàries i administratives dirigides a la reducció del dèficit públic.

El PSOE, en el recurs que ara el TC ha estimat, entenia que la normativa afavoria als defraudadors en

Montoro multa Aznar amb 70.403 euros per irregularitats fiscals

Dimecres, 13 d'abril del 2016 - 17:45 CEST

Hisenda obliga també l'expresident a pagar una liquidació complementària de 199.052 euros

El ministre evita confirmar la sanció però reconeix que es va reunir al ministeri amb l'exlíder del PP.

Montoro reconeix haver mantingut una trobada d'una hora amb l'expresident del Govern, però diu que només van parlar de política.

EL PERIÓDICO / BARCELONA

EFE/JUANJO MARTÍN

L'Agència Tributària ha imposat a l'expresident del Govern José María Aznar una multa de 70.403,96 euros arran d'una inspecció oberta el 2014, per utilitzar una societat instrumental per estalviar-se el pagament de la meitat dels impostos. Així mateix, Hisenda obliga l'exlíder del PP a abonar una liquidació complementària de 199.052,19 euros per diverses irregularitats fiscals comeses en els exercicis 2011 i 2012, segons ha revelat aquest dimecres OKdiario.es.

Margallo: “Jo presideixo el món”

Divendres, 16 d'octubre de 2015 12:15 h

El ministre d’Exteriors dispara amb supèrbia desfermada contra el ministre d’Hisenda i assegura que ell i Montoro són "dues especies d'animals diferents".

---

Espectacle llastimós de dos ministres del PP estomacant-se mútuament des de dos mitjans de comunicació enemics. José Manuel García Margallo, respon a través d’una entrevista a ‘El Español’ les invectives que Montoro li va llançar en una entrevista publicada aquesta setmana a ‘El Mundo’. Margallo ha recordat a Montoro que ell “presideix el món”, mentre que  Montoro “només ha viatjat a Brussel·les", en referència a la presidència del Consell de Seguretat de l'ONU, a més, Margallo nega estar "congelat" com li va dir Montoro. "Si ets àgraf i no llegeixes... Jo he publicat llibres cada any". 

 

 

 El PP explosiona

És l'últim episodi de les tensions internes al sí del PP i del govern espanyol que afloren a aquest final de legislatura i arriba dos dies després que es publiqués l'entrevista a Montoro a ‘El Mundo’ que carregava contra Margallo a compte de les seves propostes en matèria fiscal: "Un ha de saber revisar les seves idees amb el temps perquè, si no, és ostatge de la seva pròpia arrogància intel·lectual".

Tardà a Montoro: “O accepten i parlem democràticament de la secessió o tiren de tricorni”

Dimecres, 14 d'octubre de 2015 13:50 h

El diputat d’ERC demana al ministre si el govern espanyol s’asseurà a negociar la secessió i l’alerta que abocar el govern català a escenaris d'insubmissió seria “una bogeria” que posaria en escac la societat espanyola

---

En una interpel·lació al ministre Montoro, el diputat d’ERC Joan Tardà, ha explicat el full de ruta al ministre Montoro i l’ha alertat que “No hi ha volta enrere” perquè els partits independentistes han aconseguit una majoria absoluta i el govern que es conformarà tindrà un mandat democràtic i estarà obligat a tirar endavant el mandat de la ciutadania. Tardà ha preguntat a Montoro si estan disposats a corregir i assumir la voluntat del poble de Catalunya i seure a negociar la secessió de Catalunya. Montoro s’hi ha negat en rodó i ha dit que fan tard perquè la sobirania resideix en el poble espanyol, la llei és la llei i la independència no és possible en la casa comú d’Europa. 

Espanya és una illa de llibertat, diu Montoro

“No, no negociarem mai la secessió de Catalunya perquè seria trencar la Constitució i només es podria fer amb la modificació de la llei, i vostè està legitimat a proposar canviar la Constitució, però no té un pes específic per fer-ho”, ha respost Montoro. Segons el ministre, el  govern del PP no ha practicat cap immobilisme sinó que ha primat la sortida de la crisi econòmica i ha acusat Tardà de fer una lectura errònia del 27-S i ha argumentat que a la UE no hi caben projectes que dificulten la integració europea i la recuperació econòmica.

 “Han optat per la repressió i la humiliació” diu Tardà

Montoro gasta 60.000 en una “rojigualda”

Divendres, 24 d'abril de 2015 11:25 h

Amb motiu d'una ceremònia al País Basc en que la Guardia Civil farà el lliurament de la bandera espanyola bordada amb fils d’or a la Comandància d’Àlaba.

 

Segons denuncia  l’Associació Unificada de Guàrdia Civils (AUGC), La subdelegació del Govern espanyol a Àlaba, organisme que depèn del ministre d’Hisenda i administracions públiques capitanejat per Cristobal Montoro, s’ha gastat 60.000 euros en una bandera espanyola bordada amb fils d’or, amb motiu d’una celebració el mes de maig al País Basc. 

L’AUGC ha criticat durament la compra de la bandera espanyola perquè mentre es fan despeses supèrflues en actes carregats d’ostentació, els agents de la Guàrdia Civil treballen sense condicions per falta de material com armilles antibales o amb vehicles tronats per falta de recursos. 

L’associació de Guàrdia Civils denuncien que el govern espanyol té altres prioritats que res tenen a veure amb dotar el cos amb el mínim imprescindible, com són  “desfilades, cerimònies i altres actes plens de brillantor, medalles i banderes",  l'obertura de "casernes innecessaris al poble del ministre ", en referència a la caserna de la localitat navarresa de Fitero vinculada a Jorge Fernández Díaz, l'organització de "expedicions a santuaris religiosos".  


Enllaç noticia :

http://www.directe.cat/noticia/400163/montoro-gasta-60.000-en-una-rojigualda

La llista dels acollits a l’amnistia fiscal és la “repera patatera” però no la publiquen

Dimecres, 22 d'abril de 2015 10:15 h

Mariano Rajoy i Pedro Sánchez en un teva-meva al Congrés munten una gran cortina de fum per no donar cap nom

---

El cap de l’Agència Tributària espanyola ha qualificat de “repera patatera” la llista de les 30.000 persones que es van acollir a l’amnistia, i que ha portat a la llum 40.000 milions. Pedro Sánchez ha reclamat la llista a Rajoy, i aquest li ha replicat que ells tampoc ho van fer en el seu moment. El ministre Montoro, al seu torn i amb l’habitual vehemència, ha anat driblant tots els requeriments dels diputats en aquest sentit.

Montoro ha estat l'ase dels cops avui al Congrés dels Diputats

La gran cortina de fum del PPSOE

Pedro Sánchez ha demanat al president del govern, Mariano Rajoy, que sigui valent i publiqui la llista de la gent que s’ha acollit a l’amnistia fiscal. 

El president del govern d’Espanya s’hi ha negat, i li ha respost que ells tampoc ho van fer, i el Congrés s’ha tornat a convertir en l’habitual teatre ple de crits, rialles, insults, aplaudiments... 

Alberto Garzón (IU), ha demanat al ministre Montoro que expliqui el cas Rato, exministre del Partit Popular. El ministre, a qui tothom ha demanat la dimissió per haver afavorit els interessos del seu partit, ha declinat “parlar de persones concretes”.

La llista és la “repera patatera”, però només publiquen els noms dels Pujol

El Parlament denuncia que 6 càrrecs públics de l'Estat no volen anar a la comissió del frau

20/04/2015

FRAU FISCAL

David Fernández, convençut que el cas arribarà a la Fiscalia, que haurà de decidir si imputa o no aquestes persones.

Bernat Vilaró

El president de la comissió del frau fiscal, David Fernández, ha informat avui a 'Rac1' que el Parlament de Catalunya denunciarà que sis càrrecs públics de l'Estat espanyol no han volgut comparèixer en aquesta comissió, coneguda sobretot pel cas Pujol.

Es tracta del director del Centre Espanyol d'Intel·ligència, Félix Sanz, el director general del Cos Espanyol de Policia, Ignacio Cosidó i Manuel Vázquez, el comissari en cap de la UDEF (la Unitat Central de Delinqüència Econòmica i fiscal del Cos Espanyol de la Policia).

La caiguda de Rato sacseja l’estratègia del PP

CORRUPCIÓ FRAU FISCAL

CORRUPCIÓ FRAU FISCAL

JOAN RUSIÑOL

 

 

 

 

 

Les ombres sobre l’exvicepresident, un símbol de la dreta, qüestionen el discurs de Rajoy i debiliten Montoro.

JOAN RUSIÑOL Madrid | Actualitzada el 16/04/2015 00:00

EL SUCCESSOR NATURAL Rato era un home que molts Al PP veien com el relleu De prestigi d’Aznar. / KIKO HUESCA / EFE

“Faré una política com la que va fer Rato durant vuit anys”. La promesa la feia, a l’Hospitalet, Mariano Rajoy a la campanya per a les eleccions generals del 2008. L’exvicepresident espanyol havia sigut el convidat sorpresa del PP català en aquell acte, que intentava aprofitar la imatge de moderació i rigor que encara l’acompanyava. Avui ja ningú busca la foto al seu costat. Al contrari. La Moncloa ha deixat caure definitivament qui va ser, fins fa poc, un símbol del centredreta i l’esperança blanca per a molts. Ahir ningú va negar que Rato s’hagués acollit a l’amnistia fiscal del 2012 ni tampoc la informació que el Sepblac, la unitat d’intel·ligència financera, l’estigui investigant per blanqueig de capital. Els silencis i les mitges paraules ho deien tot. 

Els populars han optat finalment per trencar qualsevol relació amb el seu antic company de viatge i desmarcar-se’n en públic. L’objectiu ara és minimitzar a les urnes l’impacte d’unes revelacions -avançades pel diari digital Vozpópuli- que toquen de ple l’estratègia electoral dissenyada per Rajoy: fiar-ho tot al prestigi de la gestió econòmica i limitar a unes quantes “pomes podrides” els casos d’irregularitats a les seves files. L’oposició ja va disparar políticament cap al ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, deixeble de Rato i impulsor de l’amnistia. El PSOE en va demanar la dimissió.

Per intentar sobreposar-se a un cop tan dur per a la militància conservadora -abans del cas Bankia la seva popularitat interna no tenia res a veure amb la de Bárcenas- el govern espanyol va anunciar que demà, al consell de ministres, aprovarà la llei que aixecarà parcialment la confidencialitat de les dades fiscals i permetrà conèixer el llistat dels grans deutors amb l’Agència Tributària. Al quart trimestre de l’any se sabran els contribuents que, a 31 de juliol, deuen més d’un milió d’euros a la hisenda pública. 

Els excompanys se’n desmarquen