dilluns, 22 juny 2015
L'anàlisi de Roger Palà sobre el discurs de Mas (i altres coses) que no escoltareu a les tertúlies.
 |
| Artur Mas va presentar aquest dissabte a Molins de Rei la seva proposta de “llista transversal”. Foto: CDC |
A l’hora de fer càlculs sobre el futur del procés sobiranista, sovint
es diu que la clau és que en les eleccions previstes per al proper 27
de setembre CDC (abans CiU), ERC i la CUP sumin majoria absoluta. Però
aquesta afirmació, per molt que pugui semblar òbvia, no és del tot
certa. Caldria formular-la amb un matís:
el futur del procés
sobiranista passa perquè CDC (o la llista avalada per CDC), ERC i la CUP
sumin majoria absoluta el proper 27 de setembre, sempre i quan CDC (o
la llista avalada per CDC) sigui el partit més votat.
Que l’ordre dels factors no altera el producte és un principi bàsic
de la matemàtica. Aquesta lògica, però, potser no s’aplicarà el 27-S.
L’ordre dels factors CDC-ERC-CUP sí altera el producte final. CDC (o
la llista avalada per CDC) donaria suport a un president d’un altre
partit polític sobiranista en cas de no guanyar les eleccions? És una
pregunta que cap dels actors implicats planteja obertament, la qual cosa
vol dir com a mínim dues coses: que és una pregunta incòmoda i que la
resposta no està gens clara.
ERC ha explicitat els últims anys que sí que està disposada a donar suport a CiU. Des de 2012,
Oriol Junqueras ha manifestat per activa i per passiva el seu suport a
Artur Mas.
Ha votat els pressupostos del govern en dues ocasions i ha aguantant
sonores crítiques d’altres partits d’esquerres. El President d’ERC fins i
tot
ha ofert a Mas ser president encara que no guanyi les denominades “eleccions plebiscitàries”.
Mas s’ha fet fotos abraçant-se amb
David Fernàndez, però ha estat
Junqueras qui li ha donat suport parlamentari contra vent i marea.
Que passaria, però, si canviessin les tornes i ERC (o la CUP, tot i
que això a hores d’ara sembla molt improbable) esdevingués el primer
partit del camp sobiranista? Ni
Artur Mas ni cap dels
líders de CDC s’han manifestat de forma rotunda sobre què faria
Convergència (o la llista avalada per Convergència) si es trobés en
aquesta situació. Veuríem els diputats convergents investint un
president republicà per capitanejar els 18 mesos que ens han de dur a la
independència? Donaria suport CDC (o la llista avalada per CDC) a uns
pressupostos republicans de tall socialdemòcrata?
Els dubtes són més que raonables.
Un factor rellevant en aquesta qüestió és que
Artur Mas, principal garant del sobiranisme dins de CDC, ha dit que
farà un pas enrere si
no guanya les eleccions. No cal dir que això reobrirà la pugna interna
en la dreta catalana sobre si l’aposta sobiranista suma o resta. Els qui
creuen que resta –que no són només a la Unió de
Duran i Lleida– tindran arguments per defensar-ho, davant de la patacada que s’haurà endut
Mas. Decapitada i sense lideratge clar, s’atrevirà CDC a investir
Junqueras?
A més, cal tenir en compte que en l’equació del 27-S també hi pot
jugar un paper important la CUP.
Si ERC guanya les eleccions però la
suma amb CiU no dóna majoria absoluta, la CUP serà necessària arribar a
68 diputats. Podria ser que CDC no només es trobés en la cojuntura
d’haver de donar suport a un president d’ERC, sinó a un president d’ERC
condicionat per l’esquerra per la CUP. I ja se sap que una cosa és
fer-se fotos amb la CUP a les cimeres sobiranistes i una altra de molt
diferent és haver-se d’empassar el seu programa.
ERC potser podrà assumir unes quantes mesures econòmiques d’esquerra radical. Ho faria Convergència? ‘Too hard’.
L’anomalia aritmètica del procés: ERC, entre la por i el xantatge
ERC és molt conscient de l’anomalia aritmètica del procés. Els
republicans –i , per extensió, la resta d’actors del camp sobiranista-
actuen profundament condicionats per aquest factor. Tots els passos que
realitzen ERC, l’ANC i Òmnium Cultural estan meditats al mil·límetre
perquè puguin ser assumits per CiU. Existeix una por latent a que
Convergència es despengi del sobiranisme i es perdi el que alguns
anomenen una oportunitat històrica.
Ras i curt: pel que pugui passar, ERC no s’atreveix a guanyar. Els
republicans creuen que a dia d’avui una victòria electoral podria
suposar, paradoxalment, una derrota dels seus objectius polítics.
