Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris finalització. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris finalització. Mostrar tots els missatges

dilluns, 4 de juny del 2018

El govern Torra dóna per acabada la intervenció total que va imposar Montoro



PAÍS - PRINCIPAT







Recorda que les mesures de control ja no tenen efecte perquè eren emparades pel 155.
















Per: Redacció 

04.06.2018  15:09





El govern ha comunicat als treballadors de tots els departaments que s’ha acabat la intervenció de les finances de la Generalitat de Catalunya que l’ex-ministre Cristóbal Montoro va decretar la tardor passada. Segons que ha explicat el vice-president, Pere Aragonès, la intervenció financera té diversos graus i avui decauen aquelles mesures de control total, setmanal, que van quedar emparades per l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola. El secretari d’organització del PSOE, José Luis Ábalos, ha dit que la intervenció financera continuaria fins que no s’hagués fet ‘el procés de normalització’. Però la interventora de la Generalitat ja ha comunicat a tots els treballadors que el Ministeri espanyol deixarà de fer els pagaments en nom del govern i que ja no s’haurà de declarar que els béns o serveis no tenen relació cap ‘amb accions il·legals’.



El Departament d’Economia també ha fet públiques, en un comunicat, les mesures que es deixaran d’aplicar des d’avui pel que fa al control financer. La primera fa referència a

dimecres, 3 de febrer del 2016

El metro arribarà a la Zona Franca el 2017

| 03/02/2016 a les 13:40h

Josep Rull, conseller de Territori i Sostenibilitat, anuncia que les obres de la línia 10, un ramal de la línia 9, es reiniciaran el proper 15 de febrer.




La Zona Franca fa anys –o dècades- que espera l'arribada del metro. El desenvolupament de la línia 9 havia portat esperances al barri però les obres van quedar aturades a mig fer. Ara, coincidint amb la inauguració del tram fins a l'aeroport, el proper 15 de febrer es reiniciaran els treballs. L'objectiu, segons el conseller Josep Rull, és que la denominada línia 10 –no deixa de ser un ramal de la 9- pugui entrar en servei al llarg de l'any 2017.

“Farem un esforç conjunt amb l'Ajuntament de Barcelona, estem convençuts que podrem arribar a un bon acord per increment el ritme per tal que el 2017 pugui entrar en servei el màxim número d'estacions possible”, ha detallat al Parlament el conseller de Territori i Sostenibilitat, a una pregunta de Junts pel Sí.
  

La nova línia 9 fins a l'aeroport: 15 estacions en 20 km


Mapa oficial del nou tram de la línia 9 que s'inaugurarà el 12 de febrer. Foto: Territori i Sostenibilitat

 El ramal que podria entrar en funcionament l'any vinent uneix l'estació de Can Tries-Gornal –conjunta amb la línia 9- amb la Zona Franca. Inclou deu noves estacions entre les quals Ildefons Cerdà, on hi haurà transbordament amb FGC. Permetrà dotar de transport públic el barri de la Marina així com els polígons de la Zona Franca de Barcelona.
Mapa no oficial dels projectes de les línies 2, 9 i 10. El tram que es podria inaugurar el 2017 uneix Gornal amb Zona Franca. Foto: Vilarrubla



Josep Rull durant la visita a la línia 9 del metro | Adrià Costa





Enllaç noticia :












dijous, 7 de gener del 2016

Acaba la reunió definitiva entre Junts pel Sí i la CUP però «segueixen treballant»

| 07/01/2016 a les 20:16h
INVESTIDURA

La trobada, emparada per les entitats sobiranistes, ha finalitzat sense que n'hagi transcendit el resultat

La CUP assegura que continuen negociant perquè "mai s'han aixecat de la taula" però manté que no hi ha prevista cap nova reunió per divendres

EN DIRECTE Hores decisives per al futur de la legislatura




Jordi Turull, un dels participants a la reunió, i Raül Romeva, aquest matí | Martí Albesa

La reunió que havia de ser definitiva entre Junts pel Sí i la CUP ha acabat però tot apunta que ambdues parts "segueixen treballant". La trobada que l'ANC i Òmnium havien apadrinat perquè les dues formacions independentistes intentessin tancar un acord d'última hora ha finalitzat al voltant de tres quarts de set. Representants de les dues formacions independentistes estaven reunits des de primera hora de la tarda, convocats per l'ANC, en un lloc el nom del qual s'ha volgut mantenir en secret. Després de sortir de la reunió, de la qual se'n desconeixen els resultats, els representants de la CUP han decidit trobar-se amb part de la seva cúpula per analitzar-ne el contingut.

dilluns, 22 de juny del 2015

Si Artur Mas no guanya les eleccions s’acaba el procés sobiranista

dilluns, 22 juny 2015

L'anàlisi de Roger Palà sobre el discurs de Mas (i altres coses) que no escoltareu a les tertúlies. 

 


Artur Mas va presentar aquest dissabte a Molins de Rei la seva proposta de “llista transversal”. Foto: CDC


A l’hora de fer càlculs sobre el futur del procés sobiranista, sovint es diu que la clau és que en les eleccions previstes per al proper 27 de setembre CDC (abans CiU), ERC i la CUP sumin majoria absoluta. Però aquesta afirmació, per molt que pugui semblar òbvia, no és del tot certa. Caldria formular-la amb un matís: el futur del procés sobiranista passa perquè CDC (o la llista avalada per CDC), ERC i la CUP sumin majoria absoluta el proper 27 de setembre, sempre i quan CDC (o la llista avalada per CDC) sigui el partit més votat.

Que l’ordre dels factors no altera el producte és un principi bàsic de la matemàtica. Aquesta lògica, però, potser no s’aplicarà el 27-S. L’ordre dels factors CDC-ERC-CUP sí altera el producte final. CDC (o la llista avalada per CDC) donaria suport a un president d’un altre partit polític sobiranista en cas de no guanyar les eleccions? És una pregunta que cap dels actors implicats planteja obertament, la qual cosa vol dir com a mínim dues coses: que és una pregunta incòmoda i que la resposta no està gens clara.

ERC ha explicitat els últims anys que sí que està disposada a donar suport a CiU. Des de 2012, Oriol Junqueras ha manifestat per activa i per passiva el seu suport a Artur Mas. Ha votat els pressupostos del govern en dues ocasions i ha aguantant sonores crítiques d’altres partits d’esquerres. El President d’ERC fins i tot ha ofert a Mas ser president encara que no guanyi les denominades “eleccions plebiscitàries”. Mas s’ha fet fotos abraçant-se amb David Fernàndez, però ha estat Junqueras qui li ha donat suport parlamentari contra vent i marea.

Que passaria, però, si canviessin les tornes i ERC (o la CUP, tot i que això a hores d’ara sembla molt improbable) esdevingués el primer partit del camp sobiranista? Ni Artur Mas ni cap dels líders de CDC s’han manifestat de forma rotunda sobre què faria Convergència (o la llista avalada per Convergència) si es trobés en aquesta situació.  Veuríem els diputats convergents investint un president republicà per capitanejar els 18 mesos que ens han de dur a la independència? Donaria suport CDC (o la llista avalada per CDC) a uns pressupostos republicans de tall socialdemòcrata? Els dubtes són més que raonables.

Un factor rellevant en aquesta qüestió és que Artur Mas, principal garant del sobiranisme dins de CDC, ha dit que farà un pas enrere si no guanya les eleccions. No cal dir que això reobrirà la pugna interna en la dreta catalana sobre si l’aposta sobiranista suma o resta. Els qui creuen que resta –que no són només a la Unió de Duran i Lleida– tindran arguments per defensar-ho, davant de la patacada que s’haurà endut Mas. Decapitada i sense lideratge clar, s’atrevirà CDC a investir Junqueras?
A més, cal tenir en compte que en l’equació del 27-S també hi pot jugar un paper important la CUP.

Si ERC guanya les eleccions però la suma amb CiU no dóna majoria absoluta, la CUP serà necessària arribar a 68 diputats. Podria ser que  CDC no només es trobés en la cojuntura d’haver de donar suport a un president d’ERC, sinó a un president d’ERC condicionat per l’esquerra per la CUP. I ja se sap que una cosa és fer-se fotos amb la CUP a les cimeres sobiranistes i una altra de molt diferent és haver-se d’empassar el seu programa. ERC potser podrà assumir unes quantes mesures econòmiques d’esquerra radical. Ho faria Convergència? ‘Too hard’.



L’anomalia aritmètica del procés: ERC, entre la por i el xantatge

ERC és molt conscient de l’anomalia aritmètica del procés. Els republicans –i , per extensió, la resta d’actors del camp sobiranista- actuen profundament condicionats per aquest factor. Tots els passos que realitzen ERC, l’ANC i Òmnium Cultural estan meditats al mil·límetre perquè puguin ser assumits per CiU. Existeix una por latent a que Convergència es despengi del sobiranisme i es perdi el que alguns anomenen una oportunitat històrica. Ras i curt: pel que pugui passar, ERC no s’atreveix a guanyar. Els republicans creuen que a dia d’avui una victòria electoral podria suposar, paradoxalment, una derrota dels seus objectius polítics.

dimecres, 1 d’abril del 2015

Ros culmina la seva etapa d’alcalde dedicant un carrer a un franquista

Dimecres, 1 d'abril de 2015 05:00 h

Ho denuncia la CUP de Lleida que afirma que Juan Manuel Nadal y Gaya va lluitar amb l'exèrcit franquista i va participar en l'ocupació de Barcelona l'any 1939


Lleida (ACN).- La Crida per Lleida, plataforma d'esquerres impulsada per la CUP que concorrerà a les properes municipals, ha denunciat que la Paeria ha posat ''novament'' el nom d'un feixista en el nomenclàtor dels carrers de la ciutat i per això n'ha demanat la seva retirada. Es tracta del nom Juan Manuel Nadal y Gaya, que segons La Crida va lluitar amb l'exèrcit franquista durant la Guerra Civil espanyola i va participar en l'ocupació de Barcelona el 1939. Asseguren que va ser un dels ''prohoms de la Lleida franquista, amb les autoritats de la qual sempre va estar en contacte''.



Àngel Ros presidint la comissió de nomenament de carrers a Lleida
© @acn

 La CUP lamenta que la democràcia permeti que ''s'honri al feixista i s'oblidi les persones que van lluitar i van sofrir l'exili, la repressió i la mort''

La Crida per Lleida ha denunciat a través d'un comunicat que es nega a l'oblit, a la desmemoria i lamenta que la democràcia permeti que ''s'honri al feixista i s'oblidi les persones que van lluitar i van sofrir l'exili, la repressió i la mort''.

La formació rebutja de manera contundent que la política de memòria històrica de la Paeria es dirigeixi a fer memòria de còmplices de la dictadura de Francisco Franco i torna a reclamar a la Paeria la retirada del nomenclàtor de tots els noms d'alcaldes i polítics relacionats amb la dictadura.

La deriva de Ros i el final d’una etapa d’alcalde a Lleida