El govern Torra dóna per acabada la intervenció total que va imposar Montoro

PAÍS - PRINCIPAT

Recorda que les mesures de control ja no tenen efecte perquè eren emparades pel 155.

Per: Redacció 

04.06.2018  15:09

El govern ha comunicat als treballadors de tots els departaments que s’ha acabat la intervenció de les finances de la Generalitat de Catalunya que l’ex-ministre Cristóbal Montoro va decretar la tardor passada. Segons que ha explicat el vice-president, Pere Aragonès, la intervenció financera té diversos graus i avui decauen aquelles mesures de control total, setmanal, que van quedar emparades per l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola. El secretari d’organització del PSOE, José Luis Ábalos, ha dit que la intervenció financera continuaria fins que no s’hagués fet ‘el procés de normalització’. Però la interventora de la Generalitat ja ha comunicat a tots els treballadors que el Ministeri espanyol deixarà de fer els pagaments en nom del govern i que ja no s’haurà de declarar que els béns o serveis no tenen relació cap ‘amb accions il·legals’.



El Departament d’Economia també ha fet públiques, en un comunicat, les mesures que es deixaran d’aplicar des d’avui pel que fa al control financer. La primera fa referència a

Aragonès: "Montoro està infligint un càstig a la ciutadania catalana"

per Redacció 24 de Novembre 2015 a les 16.34 h

El diputat de Junts pel Sí assegura que el procés d'independència no s'aturarà tot i la intervenció financera de la Generalitat.

Pere Aragonés, ERC.

El diputat de Junts pel Sí Pere Aragonès ha assegurar aquesta tarda que el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, està aprofitant els problemes de liquiditat que té la Generalitat per castigar els catalans. "Aprofiten les necessitats financeres de la Generalitat, molts semblants a les de la resta de comunitats, per infligir un càstig a la ciutadania", ha denunciat en una roda informativa al faristol del Parlament.

El Barça i l’Espanyol junts per defensar l’esport català

Dilluns, 7 de setembre de 2015 14:05 h

Volen defensar l’esport a Catalunya dels greuges històrics i de l’intervencionsime de l’Estat

---

Avui s’ha presentat a l’INEFC de Barcelona Guanyarem, una campanya que recull suports de gent del món de l’esport català, amb la presència de Xavier Vinyals, president de la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes, Gerard Esteva, president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, Josep Ramon Vidal, representant de la Unió de Consells Esportius de Catalunya, Josep Maria Bartomeu, president del FC Barcelona, i Joan Collet, president del RCD Espanyol. Avui s’han fet públics els 100 primers suports de gent del món de l’esport (podeu consultar-los tots a www.guanyarem.cat) entre els quals hi ha campions olímpics, campions del món, campions d’Europa, i altra gent de l’esport català, de més d’una quarantena de disciplines. Tanmateix, la campanya ja compta d’entrada amb més de 500 suports que s’aniran fent públics en els propers dies i pretén aconseguir-ne molts més a través de la xarxa.  

 

 

 

La declaració
 
El manifest que s’ha presentat avui defensa l’esport “ com a motor històric de la societat catalana” i “ànima del nostre país” per la seva capacitat associativa, com a eina integradora dels nouvinguts i com a element bàsic de cohesió social i de foment de la salut. Així mateix el document denuncia que  “aquest model s’ha posat en perill per la disminució dels recursos econòmics, un creixent intervencionisme extern i l’aprofundiment dels greuges històrics que, sobretot, afecten els esportistes més joves i les entitats més modestes”

En aquest sentit la campanya es proposa estar al costat de  l’esport català perquè disposi de més recursos públics i privats per poder desenvolupar el model basat en valors que Catalunya ha volgut seguir sempre i perquè un major nombre dels esportistes catalans puguin competir en els grans esdeveniments internacionals

El derbi en defensa de l’esport català

Forcadell crida a “aconseguir alcaldes i regidors compromesos amb el país”

Divendres, 27 de febrer de 2015 22:40 h

L'ANC crearà una assemblea de càrrecs electes per continuar amb el procés en cas d'intervenció de l'Estat

---

Cornellà de Llobregat (ACN).- La presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Carme Forcadell, ha fet una crida a "aconseguir alcaldes i regidors compromesos amb el país" en les municipals del 24 de maig per poder convertir les eleccions del setembre "en el referèndum que no ens van deixar fer". L'ANC, en aquest sentit, té previst crear una assemblea de càrrecs electes per governar Catalunya i continuar el procés sobiranista "en cas que les institucions espanyoles intervinguin o suprimeixin les institucions d'autogovern catalanes". Tot plegat, s'ha donat a conèixer en l'acte "27092015: On tot comença", que s'ha celebrat aquest vespre a Fira de Cornellà davant de 2.000 persones.  

"Estem a set mesos i 212 dies de fer realitat el somni de moltes generacions", ha assegurat Carme Forcadell en referència al temps que falta per a celebrar els comicis del 27 de setembre. Unes eleccions, ha insistit Forcadell, que "no seran normals, sinó definitives".

La presidenta, però, ha explicat que abans "hi ha la fita de les eleccions del 24 de maig". En aquest sentit, ha fet una crida a aconseguir una majoria d'alcaldes i regidors "compromesos amb el país" i " disposats" a convertir les eleccions del setembre en un referèndum.

"No estem cansats"

Davant d'un auditori entregat, Forcadell ha deixat clar que "no ens cansarem ni ens aturarem fins aconseguir la independència". "No estem cansats; això és el que alguns voldrien", ha afegit. En aquest sentit, ha subratllat que "estem construint la república catalana; tenim set mesos per fer-ho i la societat civil no falla mai". "L'estat espanyol tampoc falla mai; sempre ens ajuda", ha ironitzat.

Eines i recursos per millorar les condicions de vida

El discurs de Forcadell també ha tingut un clar component social. Segons ha explicat, la independència "vol dir tenir veu pròpia a Europa i al món; però també vol dir tenir eines i recursos per millorar les condicions de vida de la gent". Ha assegurat que això es tradueix en la lluita contra els desnonaments o contra la pobresa energètica. "Un estat català és l'únic que pot solucionar els problemes dels catalans", ha etzibat.

La presidenta de l'ANC també ha demanat a "les institucions i els representants polítics que tinguin sentit d'estat i de país."No volem mes pèrdues de temps ni dilacions, no volem més picabaralles, ni entrebancs ni desacords. Volem acció política i fermesa per a construir estructures d'estat necessàries per a la futura república catalana".

Assemblea de càrrecs electes

L'ANC ha aprofitat l'acte d'aquest vespre per fer públics els quatre compromisos que vol que els partits incloguin en els programes electorals de les municipals. "Cal que convertim les municipals en el millor preàmbul de les eleccions del 27 de setembre que han d'obrir el camí cap a la independència" ha assegurat Pere Pugès, coordinador d'Incidència Política. L'entitat presentarà el document de compromisos als partits perquè el signin i s'hi comprometin.

El compromís principal és que els partits es comprometin a "proposar que els alcaldes o les alcaldesses, com a màximes autoritats i representant dels veïns, participin a l'assemblea de càrrecs electes que es constituirà per donar suport al procés d'emancipació nacional". Pugès ha afegit que "en el cas que les institucions espanyoles intervinguessin o suprimissin les institucions d'autogovern catalanes , aquesta assemblea hauria d'assumir la governació de Catalunya, donant així continuïtat al procés i garantint la màxima legitimitat democràtica i institucional". Al marge d'aquestes possibilitats, l'assemblea de càrrecs ha de quedar constituïda abans de l'11 de setembre, segons el full de ruta marcat per l'ANC.

El segon compromís passa perquè cada ajuntament es posi a disposició del Govern per A "tot el que consideri oportú en la constitució de l'estat català". El tercer compromís demana "promoure campanyes" perquè les eleccions del 27 de setembre tinguin "sentit plebiscitari". El darrer compromís que es "proposar al primer ple ordinari l'adhesió o la continuïtat a l'AMI".


Enllaç noticia :

http://www.directe.cat/noticia/388912/forcadell-crida-a-aconseguir-alcaldes-i-regidors-compromesos-amb-el-pais

David Ros: "Si no hi ha una presa de posició, a Catalunya ens enfonsem amb Espanya"

10/07/2014

CONSULTA

"L’Estat espanyol és un Estat intervingut per la Troika, és un Estat molt endeutat que no sap resoldre el seu problema", afirma l'economista

 

Anna Mira

L'economista David Ros - Artur Ribera

L'economista David Ros és coautor del llibre ‘Economia de Catalunya. Preguntes i respostes sobre l’impacte econòmic de la independència’. En aquesta entrevista, realitzada per Tot Sant Cugat, analitza el que pot succeir a partir del setembre.

El Col·legi d’Economistes de Catalunya va enquestar diferents professionals de l’economia i d’aquests, un 53% diuen que l’escenari més desitjat per a l’economia catalana és un Estat propi, seguit del pacte fiscal, el model federal i finalment l’Estat actual de les autonomies. El santcugatenc David Ros és membre de la Comissió d’Economia Catalana i, com el 71% dels economistes enquestats, està convençut que la independència de Catalunya és viable. El llibre està tenint més interès del que estava previst i actualment s’està traduint al castellà i també a l’anglès per poder fer difusió en línia a tots els racons del món perquè també sigui conegut a l ’estranger

Quina ha estat la motivació del Col·legi d’Economistes de Catalunya per editar aquest llibre?

“L’únic que falta per tenir la independència és que intervinguin la Generalitat”

Dijous, 1 de maig de 2014 05:00 h

Albert Donaire, Coordinador de Mossos per la Independència explica en aquesta entrevista una visió diferent sobre la policia catalana i el seu paper en aquest procés

---

Meritxell Doncel (@m_doncel) / Periodista i Advocada.- El 2010, juntament amb un grup d’agents de la comissaria de Vielha, on aleshores prestava servei, va crear el grup de facebook Mossos per la Independència. Aviat s’hi van unir agents d’arreu del territori català, fins que al 2012 van decidir constituir-se com a sectorial de l’ANC. Actualment compten amb 130 associats amb dret a vot i més de 400 agents col·laboradors.

 

Albert Donaire Coordinador de Mossos per la independència

© @m_doncel

Dilluns vam veure més d’un centenar de Mossos cantant el “Viva España” al president Mas. Et sobta?
No em sobta perquè som un col·lectiu gran, de prop de 18.000 persones, i és normal que hi hagi diversitat d’opinions. El que no trobo bé és la manera d’expressar-ho. Nosaltres no anirem a cridar independència al president Rajoy. Si al Parlament aquesta opinió té una representació del 20 o el 25%, el percentatge al cos deu ser similar.

Creus que només és d’un 20%?

La intervenció dels Mossos d'Esquadra

Dijous, 6 de març del 2014 | 19:26

Crònica  Seguretat

Marc Costa

Advocat i politòleg

Poc a poc es va perfilant el pla de Rajoy per aturar el procés sobiranista. Fa unes setmanes, ja vam advertir de la possibilitat de que Catalunya fos intervinguda políticament en aplicació per la via de l'article 155.1 de la Constitució i que un dels àmbits que probablement serien objecte d'aquesta intervenció, juntament amb els d'ensenyament, sanitat i justícia, seria el de la seguretat pública.

El passat mes de febrer, l'actual Conseller d'Interior, Ramon Espadaler, va afirmar que existia la possibilitat de que el Govern central recuperés les competències en matèria de seguretat, retirant-les així de l'àmbit de la Generalitat de Catalunya. El què més ha sorprès, però, és l'escàs ressò que aquestes afirmacions han tingut, tot i la seva enorme importància, probablement fruit de l'escassa consciència en matèria de seguretat que existeix en el nostre país i de la relativa importància que es dóna en matèria de seguretat.

És evident que el govern estatal no pensa ni autoritzar cap referèndum ni transferir a Catalunya cap competència necessària per dur-lo a terme. Així mateix, tot sembla indicar que en cas de que sigui aprovada la llei catalana sobre consultes populars no referendàries, aquesta serà automàticament recorreguda al Tribunal Constitucional, el qual, amb tota seguretat, la suspendrà cautelarment, tal i com va fer amb la llei sobre consultes populars per via de de referèndum aprovada el 2010 pel Parlament de Catalunya. Així mateix, en cas de que el Govern fixi formalment una data per a la celebració d'aquesta consulta, aquesta també serà degudament impugnada judicialment de manera automàtica.

"La competència sobre el manteniment de la seguretat i l'ordre públics és cedida i en qualsevol moment l'Estat la pot rescatar"

Però, a banda de tots aquests mecanismes judicials que l'Estat espanyol ja disposa i controla perfectament, necessita també disposar i controlar els mecanismes i els instruments necessaris per impedir fàcticament qualsevol temptativa de consulta que es pugui arribar a dur a terme o per fer front a qualsevol reacció reivindicativa que pugui sorgir per part de la ciutadania catalana com a resposta a aquest statu quo.

Per aquest motiu, necessita recuperar la titularitat sobre el manteniment de la seguretat i l'ordre públics que actualment correspon a la Generalitat de Catalunya. Tot i que la competència sobre seguretat pública és una competència exclusiva de l'Estat espanyol, es reconeix la possibilitat de les Comunitats Autònomes de participar en el seu manteniment, creant els seus propis cossos policials autonòmics. D'aquesta manera, el 1994, mitjançant un acord de la Junta de Seguretat de Catalunya, la Generalitat de Catalunya va assumir la responsabilitat de mantenir aquesta seguretat pública en el nostre territori i es va formalitzar un model de substitució de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat a Catalunya que va donar lloc al desplegament del cos de Mossos d'Esquadra que van reemplaçar a la Policia Nacional i a la Guàrdia Civil.

Per tant, la competència sobre el manteniment de la seguretat i l'ordre públics és una competència cedida que en qualsevol moment l'Estat espanyol pot rescatar i que, per al cas de que la consulta vulgui tirar endavant tot i la negativa estatal o comenci a sorgir certa conflictivitat social davant aquesta negativa, necessitarà recuperar. La incògnita serà com pretén recuperar aquesta competència, si desplegant nous efectius de les Forces i Cossos de Seguretat estatals en el nostre territori o, el què és més probable, intervenint i assumint el control del cos de Mossos d'Esquadra, que, com a cos civil armat, orgànicament i estructuralment jerarquitzat, haurà de complir les directrius que a tal efecte se li determinin des del Ministeri de l'Interior.


http://www.tribuna.cat/cronica/seguretat/la-intervencio-dels-mossos-desquadra-06-03-2014.html