David Ros: "Si no hi ha una presa de posició, a Catalunya ens enfonsem amb Espanya"

10/07/2014

CONSULTA

"L’Estat espanyol és un Estat intervingut per la Troika, és un Estat molt endeutat que no sap resoldre el seu problema", afirma l'economista

 

Anna Mira

L'economista David Ros - Artur Ribera

L'economista David Ros és coautor del llibre ‘Economia de Catalunya. Preguntes i respostes sobre l’impacte econòmic de la independència’. En aquesta entrevista, realitzada per Tot Sant Cugat, analitza el que pot succeir a partir del setembre.

El Col·legi d’Economistes de Catalunya va enquestar diferents professionals de l’economia i d’aquests, un 53% diuen que l’escenari més desitjat per a l’economia catalana és un Estat propi, seguit del pacte fiscal, el model federal i finalment l’Estat actual de les autonomies. El santcugatenc David Ros és membre de la Comissió d’Economia Catalana i, com el 71% dels economistes enquestats, està convençut que la independència de Catalunya és viable. El llibre està tenint més interès del que estava previst i actualment s’està traduint al castellà i també a l’anglès per poder fer difusió en línia a tots els racons del món perquè també sigui conegut a l ’estranger

Quina ha estat la motivació del Col·legi d’Economistes de Catalunya per editar aquest llibre?

El Col·legi també està projectat a la societat catalana i en el procés en el qual està immers Catalunya, on bona part dels temes que es parlen tenen contingut econòmic. Divuit economistes de sensibilitats diferents han elaborat el llibre; té la virtut, doncs, que està escrit des de diferents punts de vista.

Què s’analitza exactament?
L’impacte econòmic de la independència de Catalunya. És a dir, en què pot repercutir en diferents escenaris perquè és diferent si hi ha negociació o col·laboració d’Espanya o si no n’hi ha. També s’analitzen els impactes a curt i llarg termini, els costos de transició, o els resultats positius o negatius de la independència.

Quin impacte tindria la indpendència per Catalunya?
Tinc el convenciment que estarem en millors condicions per pagar les pensions, per donar millors serveis, però també per pagar el deute. Un dels condicionants més durs per a l’economia catalana d’aquests moments no és el dèficit fiscal, sinó la normativa i les decisions del govern de Madrid i que condicionen la capacitat de Catalunya de decidir en política econòmica, o el que és el mateix, decidir en què ens gastem els diners, on els invertim, etc. Actualment hi ha molt mala gestió i si pots decidir la política econòmica vol dir que pots canviar la gestió. Un exemple d’això és que la falta de coordinació que hi ha a la zona de l’aeroport de Barcelona entre Adif, Aena, Puertos Nacionales o Rodalies provoca que el 25% de les mercaderies fresques es deteriorin a les pistes de l’aeroport del Prat.

Què es diu en el llibre sobre el tipus d’escenari que es pot donar amb negociació o sense?
Molts economistes estem convençuts que hi haurà negociació. No tant perquè el govern de l’Estat espanyol vulgui negociar, que és evident que no vol, sinó perquè l’Estat espanyol és un Estat intervingut per la Troika, és un Estat molt endeutat que no sap resoldre el seu problema, que se segueix endeutant i que l’única solució que sap fer és seguir fent retallades i incrementant la recaptació. Espanya no té un pla i la Unió Europea se n’adona. Cada any Espanya demana uns 70.000 milions d’euros i seran els creditors del deute els que imposaran una negociació.

Per quins motius?
Perquè si no hiha una negociació pot ser terrible. Espanya no té capacitat de negociació fonamentalment per tres aspectes: no té credibilitat democràtica de cara a l’estranger, no té credibilitat pressupostària perquè cada any genera dèficit, i no té credibilitat financera. Això és determinant perquè els creditors volen cobrar. Catalunya tenim fama que estem fent coses diferents.

El procés que viu Catalunya força aquesta pressió internacional?
Penso que la pressió realment ve de la mobilització de la població catalana. Aquesta pressió és el que ho està fent canviar tot i ho canviarà. El mercat és un mercat global, a Espanya hi ha hagut una baixada important de la demanda, mentre que la Generalitat compta amb un fet important i és que té un mercat global i potencia perquè les empreses es dirigeixin cap a la internacionalització i l’exportació. A més, és rellevant que Catalunya és la zona continental d’Europa que té més inversió.

Fins a quin punt aquestes dades han d’anar de la mà del discurs polític i dels moviments socials?
Penso que els economistes fem servir moltes dades i a vegades costen d’entendre. Però el que fem és intentar acompanyar el poble de Catalunya perquè pugui entendre què està passant i què pot esdevenir. És evident que si no hi ha una presa de posició clara, Catalunya ens enfonsem amb Espanya.

En el llibre ha tractat la qüestió de l’endeutament, com es repartiria?
Hi ha gent que es pensa que l’endeutament només és deute. Però és evident que en una separació de poders el tema és més jurídic que econòmic perquè és un repartiment d’actius i passius. Seria absurd que un país es quedés amb els actius i l’altre amb els passius. I tot això està estudiat pel dret internacional, en les Convencions de Viena. De fet, en molts aspectes el dret internacional està per damunt de la legalitat espanyola.

Quin preu pagaria Catalunya?
Si es fes ben fet, marxaríem gratis, però dependrà de la negociació que hi hagi, ja que marcarà la quantitat que hauria d’assumir Catalunya. En aquest repartiment confio que ningú tingui pressa. Jo sóc del parer que tenim pressa de tenir un Estat que estigui a favor d’ajudar la població en tots els sentits però amb la negociació no hem de tenir pressa perquè si no firmarem ràpid. Si es negocia bé, Catalunya en pot sortir ben parada.

Quina importància té que els empresaris es posicionin favorablement pel dret a decidir?
S’està veient que tots som un sol poble. Avui en dia voler tenir un Estat propi és un clam de responsabilitat. Perquè funcioni Europa i Espanya, Catalunya necessita poder administrar-se. Que els empresaris hagin perdut la por, que “hagin sortit de l’armari”, i també ho hagin fet funcionaris o jutges que s’han posicionat per acompanyar el poble de Catalunya és molt important perquè es veu que hi ha una part de la població que vol un canvi profund. Les terceres vies s’han provat amb l’Estatut i amb el pacte fiscal i ja s’han esgotat.

Què passa amb el sector financer?
El sector financer fa servir expressions com “ens devem als accionistes” o “no preveiem un escenari que no sigui un acord”. Això vol dir que amb el procés no han baixat les inversions i no han repercutit amb els seus números. No s’han de posicionar, el seu silenci és important.


http://www.elsingular.cat/cat/notices/2014/07/david_ros_si_no_hi_ha_una_presa_de_posicio_a_catalunya_ens_enfonsem_amb_espanya_101756.php