OPINIÓ
Bernat Dedéu
Barcelona. Dimecres, 17 de maig de 2023. 05:30
Temps de lectura: 2 minuts
Catalunya és aquest indret depriment i assilvestrat on la irrupció de quatre imbècils totalitaris en un camp de futbol provoca més volum de notícies que no pas el triomf incontestable del Barça a la Lliga. Hi ha una cosa molt més trista que la presència de feixistes als estadis i és, dissortadament, que els esprints d’aquesta gentussa entretinguin la nostra classe periodística durant tota una setmana. Som una mena de gent que viu feliç dansant al paller, que cau en la trampa dels ultres fent-los el millor favor possible: a saber, parant-hi atenció. No minimitzo allò que s’esdevingué a l’estadi cornellanenc dels periquitos; la presència d’aquesta gentola en qualsevol entorn em resulta espantosa, però (vist que la cursa s’apaivagà ràpidament i sense cap mena de perill real per als jugadors) caldria passar pàgina com més aviat millor i centrar-se, per una puta vegada, en la victòria.
Els problemes de l’Espanyol —que en té, i ben notoris— són responsabilitat única del seu equip directiu-esportiu i, pel que fa a la presència d’ultres, d’una llarga tradició de mandataris que han tolerat la impunitat d’aquesta penya als estadis. Joan Laporta els cardà fora del Camp Nou, ja fa molts anys, pagant un preu personal i familiar immens per la seva valentia; si l’Espanyol no ho ha fet fins ara és per una barreja espantosa de mandra i fred podal. Vist que no han complert amb els mínims estàndards de seguretat i prestigi (que afecten, primordialment, la seguretat de la seva pròpia afició) que ens permetin si més no
