Els ultres de l’Espanyol

 

 

OPINIÓ

 

 

Bernat Dedéu
Barcelona. Dimecres, 17 de maig de 2023. 05:30
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

Catalunya és aquest indret depriment i assilvestrat on la irrupció de quatre imbècils totalitaris en un camp de futbol provoca més volum de notícies que no pas el triomf incontestable del Barça a la Lliga. Hi ha una cosa molt més trista que la presència de feixistes als estadis i és, dissortadament, que els esprints d’aquesta gentussa entretinguin la nostra classe periodística durant tota una setmana. Som una mena de gent que viu feliç dansant al paller, que cau en la trampa dels ultres fent-los el millor favor possible: a saber, parant-hi atenció. No minimitzo allò que s’esdevingué a l’estadi cornellanenc dels periquitos; la presència d’aquesta gentola en qualsevol entorn em resulta espantosa, però (vist que la cursa s’apaivagà ràpidament i sense cap mena de perill real per als jugadors) caldria passar pàgina com més aviat millor i centrar-se, per una puta vegada, en la victòria.

 

Els problemes de l’Espanyol —que en té, i ben notoris— són responsabilitat única del seu equip directiu-esportiu i, pel que fa a la presència d’ultres, d’una llarga tradició de mandataris que han tolerat la impunitat d’aquesta penya als estadis. Joan Laporta els cardà fora del Camp Nou, ja fa molts anys, pagant un preu personal i familiar immens per la seva valentia; si l’Espanyol no ho ha fet fins ara és per una barreja espantosa de mandra i fred podal. Vist que no han complert amb els mínims estàndards de seguretat i prestigi (que afecten, primordialment, la seguretat de la seva pròpia afició) que ens permetin si més no

relegar-los al poc espai que mereixen. Duem tres dies, tres, amb disquisicions metafísiques sobre si una rotllana és una celebració o un acte provocador i escoltant tota mena de discursos exculpatoris dels espanyolistes. Quanta retòrica, quanta fatiga.

 

 

No vull sentir ni una paraula més sobre aquests ni-nis que, per no saber, no saben ni emprenyar-se amb els seus propis jugadors, responsables últims del descens perico; parlem, encara que ens costi, d’aquells que guanyen

 

L’única irrupció que cal comentar de la visita del Barça a Cornellà és la de Jan Laporta al vestidor del Barça, tan imponent en la seva embranzida que els nostres herois culers, a punt d’entomar-lo, semblaven un conjunt de bitlles porugament sotmeses al seu braç. Així entra en Jan als puestos quan guanyem, i així és com hauria d'haver entrat Puigdemont al Parlament després de l’1-O, si no hagués decidit fugir com un ratolí de vacances a Waterloo. Així és com voldríem, de fet, entrar als restaurants, a les cimeres de l’ONU, a la cambra nupcial i a tot indret al qual valgui la pena fotre-hi el nas. Ja fa massa temps que a Catalunya demanem permís per aixecar una simple persiana, no fos cas que algú s’ofengui perquè si hi passa corrent d’aire; l’empenta del nostre únic líder resulta un contrapès magnífic a tanta escagarrinada. No em parleu de corredisses d’ultres, parlem d’en Jan.

 

Aquesta Lliga, que és de Xavi i dels jugadors, també és una Lliga de Laporta. El president del Barça va heretar un club en bancarrota i amb la moral esportiva sota terra i ell, tot solet, ha entomat la merda provinent de la capital amb el cas Negreira (unes acusacions sobre les quals, de moment, ni punyetero déu ha aportat una sola prova fàctica). En un dels instants més complicats del club, Laporta ha aconseguit guanyar una Lliga i, una vegada millorat aquest equip encara coix de cara a la temporada vinent, el Barça ja podrà competir com déu mana a la Champions. No em parleu d’unes quantes desenes de gilipuàs fent el numeret al camp de l’Espanyol; no vull sentir ni una paraula més sobre aquests ni-nis que, per no saber, no saben ni emprenyar-se amb els seus propis jugadors, responsables últims del descens perico. Parlem, encara que ens costi, d’aquells que guanyen.

 

Parlem del Barça. Parlem d’en Jan. I parlem de l’Espanyol, només quan tingui la decència d’expulsar la xusma i deixi de fer-nos perdre el temps, una vegada més.

 

 

 

ENLLAÇ ARTICLE :

https://www.elnacional.cat/ca/opinio/ultres-espanyol-bernat-dedeu_1026651_102.html