ERC es dessagna, la CUP s’esfuma i Junts baixa malgrat el privilegi aritmètic

 

 

ERC ha rebut 417.000 vots menys, gairebé la meitat, la CUP no tindrà representació i Junts ha perdut un diputat i 150.000 vots

 

 

 

 

 

Ot Bou Costa   

24.07.2023 - 00:54

Actualització: 24.07.2023 - 02:17

 

 

Malgrat el privilegi aritmètic de Míriam Nogueras i Junts, que tenen a les mans el futur de Pedro Sánchez, els partits independentistes s’han endut una patacada molt forta en les eleccions espanyoles d’avui. ERC, Junts i la CUP van sumar un 42,6% dels vots a Catalunya el novembre del 2019: avui han baixat fins al 27,06% dels vots. Un daltabaix que també és molt visual en escons. Dels 48 diputats que hi havia en joc a Catalunya, ERC n’ha perduts 6 i la CUP, que en tenia 2, s’ha quedat sense representació. El cas de Junts té matisos: el grup parlamentari es va dividir per la meitat l’any 2020, quan Junts per Catalunya i el PDECat van partir peres, i cadascun ha continuat amb quatre escons fins ara. L’estimbada del PDECat, que no ha arribat a l’1% dels vots al Principat, confirma que Junts ha conservat el gruix important dels votants de l’espai, però així i tot ha baixat d’un diputat. 

 

Tots els resultats de les eleccions espanyoles

La fotografia dels vots també és rotunda. ERC ha perdut 417.000 vots, gairebé la meitat, segons les dades amb el 99% recomptat: n’havia obtinguts 875.000 i, ara, 458.000. La CUP encara n’ha perduts més, proporcionalment: 149.000 menys. N’havien obtinguts 247.000 i, ara, 98.000. Junts aguanta un xic millor, però també baixa: ha rebut 142.000 vots menys i, per tant, ha baixat de 530.000 a 389.000. Quant al PDECat, del qual no hi ha referències equivalents, ha obtingut tan sols 32.000 vots. Una part d’aquesta davallada és possiblement atribuïble al

Romeva: ‘No som davant d’un judici, sinó d’un càstig’

PAÍS - PRINCIPAT

Raül Romeva demana de 'no donar validesa a la sentència del judici' 

Per: Redacció 

19.09.2018  09:28

Raül Romeva, tancat a la presó dels Lledoners, ha demanat de ‘no donar validesa’ a la sentència que surti del judici a l’estat espanyol als presos polítics, perquè, argumenta, no es tracta ‘d’un judici, sinó d’un càstig.’

[MISSATGE DEL RAÜL] S'acosta un judici que no serà just i que, per tant, no serà un judici. Cal que tothom en sigui conscient. Per poder compartir la reflexió, des de Lledoners, un fil. 👇🏼 1/8

— Raül Romeva i Rueda (@raulromeva) 19 de setembre de 2018

Romeva escriu, a través d’un fil de Twitter, la seva idea sobre què passarà amb el judici i la sentència. ‘L’estat ha decidit posar per davant de tots els drets fonamentals, per davant dels pilars democràtics més bàsics, la seva integritat territorial’, assegura el polític. Per aquests motius, afirma, que cal rebutjar la sentència que en surti, sigui quina sigui: ‘No caiguem en la trampa de donar validesa a una

Jordi Sànchez fa públic el càstig per haver difós un missatge en la campanya del 21-D

PAÍS - PRINCIPAT

Mig any incomunicat amb la diputada que va enregistrar les paraules i divuit hores diàries tancat a la cel·la.

Per: Redacció 

24.04.2018  13:12

El diputat de Junts per Catalunya Jordi Sànchez ha fet públic el càstig que Institucions Penitenciàries, que depèn del ministeri d’Interior espanyol, li ha aplicat per haver difós unes paraules en la campanya electoral del 21-D, en què ell era candidat. 

El càstig consisteix en sis mesos de prohibició de comunicar-se amb l’ex-candidata de JxCat Nuri Guillaumes, que és qui va enregistrar les declaracions.

També el canvien de mòdul a la presó de Soto del Real (a ell i a Jordi Cuixart ja els tenen en mòduls separats) i

El repartiment espanyol dels ajuts europeus castiga el camp català

XAVIER GRAU Barcelona Actualitzada el 29/03/2016 00:02

ECONOMIA

Catalunya pot perdre fins a 20 M€ anuals de la PAC i es converteix en l’autonomia més perjudicada.

La vinya és un dels cultius que surten perjudicats en el nou repartiment d’ajudes, segons l’estudi del CTESC, que proposa mesures per corregir-ho a la revisió del 2017. / FRANCESC MELCION

La revisió de la política agrària comuna (PAC) de la Unió Europea es va fer en un moment de restricció pressupostària, cosa que globalment ha suposat menys ajudes. A més, tenia com a objectius introduir més transparència i competència al mercat i complir amb els compromisos de l'Organització Mundial del Comerç. Però un cop fet el repartiment per Brussel·les, els estats tenen cert marge a l’hora d’aplicar-lo. A Espanya s’ha fet amb quatre reials decrets. Un estudi en profunditat fet pel Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), organisme que reuneix patronals i sindicats, analitza l’impacte que la nova PAC té per a Catalunya. I la conclusió no és positiva.

El treball treu conclusions clares: Catalunya perdrà fins a 20 milions anuals d’ajudes en relació al 2013, l’últim any amb dades de l’antiga PAC. A més, la caiguda d’aquestes ajudes és proporcionalment més gran a Catalunya que al conjunt de l’Estat. I dins del sector agrari català, la

L'ANC es posarà “al costat” del Govern si l'Estat “busca castigar o reduir” l'actuació de la Generalitat

politica

barcelona - 1 març 2016 19.42 h 

Sànchez trasllada a Puigdemont que treballaran per eixamplar la base social independentista

El president de l'entitat assegura que exigiran a les institucions que “no es desviïn dels compromisos adquirits”.

El president de l'ANC, Jordi Sànchez, i els membres del comitè permanent de l'entitat, a la Generalitat, on s'han reunit amb Carles Puigdemont Foto: JOSEP LOSADA.

ACN - barcelona

 

El president de l'ANC, Jordi Sànchez, i el Comitè Permanent de l'entitat s'han reunit aquest dimarts a la tarda amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont.

Després de la trobada, el líder de l'entitat sobiranista ha assegurat que l'ANC es posarà “al costat” del Govern quan ho requereixi institucionalment “la construcció del nou país” i també “quan hi pugui haver intervencions de l'Estat que busquin castigar o en part reduir l'actuació” de l'executiu català.

El president de l'Assemblea ha avisat que estaran “amatents” i per això ha traslladat a Puigdemont que treballaran per generar mobilització, eixamplar la majoria social independentista, i “exigir a les institucions que no es desviïn dels compromisos adquirits”.



Enllaç noticia :

http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/946134-lanc-es-posara-lal-costatr-del-govern-si-lestat-lbusca-castigar-o-reduirr-lactuacio-de-la-generalitat.html 

Aragonès: "Montoro està infligint un càstig a la ciutadania catalana"

per Redacció 24 de Novembre 2015 a les 16.34 h

El diputat de Junts pel Sí assegura que el procés d'independència no s'aturarà tot i la intervenció financera de la Generalitat.

Pere Aragonés, ERC.

El diputat de Junts pel Sí Pere Aragonès ha assegurar aquesta tarda que el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, està aprofitant els problemes de liquiditat que té la Generalitat per castigar els catalans. "Aprofiten les necessitats financeres de la Generalitat, molts semblants a les de la resta de comunitats, per infligir un càstig a la ciutadania", ha denunciat en una roda informativa al faristol del Parlament.

Compromís té la clau per expulsar el PP del País Valencià

Dilluns, 25 de maig de 2015 12:40 h

El Partit popular guanyes les eleccions però perd les opcions de seguir governant. El català podria tornar a les escoles i a la televisió

---

Les eleccions al País Valencià han deixat el Partit Popular com a primera força (31), però la suma de PSPV (23), Compromís (19), i Podemos (13), supera la possible aliança de PP amb Ciudadanos (13).

 

 

Així queda el Parlament del País Valencià

 

Al País Valencià, Ximo Puig posarà fi a “vint anys del PP”

El PSPV podrà governar si arriba a pactes amb Compromís i Podemos. La voluntat, en paraules de Puig, hi és: “Avui s'acaben vint anys del PP al País Valencià i aquest canvi l'encapçala el partit socialista”. El 2011, el mapa polític no permetia cap maniobra. El PP s’imposava amb una incomprensible majoria absoluta (55 diputats). PSPV (33), Compromís (6), i EUPV (5), no sumaven majoria. El 2015 ha capgirat la situació a favor del segon grup, malgrat la desaparició d’EUPV que dóna el relleu a Podemos, i l’entrada testimonial de Ciudadanos, que no suma amb el Partit Popular.

Compromís, amb Mònica Oltra i Mireia Mollà al capdavant, han “desbordat les expectatives”. Oltra ha aconseguit dur Compromís de 6 diputats a 19, i és força decisiva de canvi. Oltra ha assenyalat que “Els valencians no es mereixien uns governants corruptes. És el moment de la responsabilitat, un moment històric. Hem triplicat els nostres resultats i hem trobat una complicitat enorme en el poble valencià”. El president sortint, Alberto Fabra, del PP, ja ha assenyalat que molt probablement no governaran i hauran de reflexionar. És la tònica de les declaracions d’un PP que ha guanyat les eleccions a gairebé tot Espanya, i no acabarà governant gairebé enlloc.

Compromís expulsa Rita Barberá de l’alcaldia

Europa ‘renya’ el BEI i l’estat espanyol pel Castor

La comissió d'Economia del Parlament Europeu aprova l’informe anual sobre el Banc Europeu d’Inversions (BEI). El document inclou un paràgraf que reprova l’estat espanyol per la inversió fallida en el projecte del magatzem.

ALBERT SOLÉ Barcelona | Actualitzada el 09/03/2015 21:43

El magatzem de gas Castor, de Vinaròs / ACN

 

La comissió d’Economia del Parlament Europeu ha reprovat aquest dilluns la tasca del Banc Europeu d’Inversions (BEI) i l’estat espanyol per la inversió fallida en el projecte del magatzem de gas Castor.

La reprovació estava inclosa en un paràgraf de l’informe anual del BEI en què critica que facilités la inversió en el Castor sense tenir en compte el risc sísmic de la injecció de gas al subsòl, malgrat els estudis que ho advertien.

Creieu que CiU i ERC seran castigats a les pròximes municipals a favor de les CUP?

Divendres  23.01.2015  06:00

Debat a twitter, en el 'Missatges directes'. 'Missatges directes', setmana 3

Tercera setmana dels 'Missatges directes' i la Moderadora continua obsedida a prendre el pols al 'procés'. La dificultat mateixa a l'hora de concretar un tema per al microdebat piulaire ja era simptomàtic: aquella efervescència de l'any que hem deixat enrere semblava haver-se esvanit. Dos mesos enrere, feina rai hi hauria hagut a descartar controvèrsies i deliberacions de màxima profunditat. Però ara, mentre l'actualitat immediata empeny, molts independentistes del nostre país sembla que es disposen a una hibernació fins a les pròximes cites clau. És evident, doncs, que el primer despertador sonarà el 24 de maig, i amb aquesta data es va fixar l'etiqueta del

 debat#24M_VW. 

Preses del franquisme

Diumenge  02.03.2014  06:00

Autor/s: Anna Ballbona - El Punt Avui

Milers de dones van viure la repressió franquista en presons com la de les Corts, a Barcelona, on van haver de suportar condicions infames i càstigs de tota mena

Eren dones, preses i roges. Un triple estigma i una triple represàlia que sempre va acompanyar les recluses que el franquisme va confinar a la presó de dones de les Corts, a Barcelona. Un cop en van poder sortir, van viure la fuetada del silenci obligat. No és fins fa uns pocs anys que va començar a ser coneguda la història d'aquestes dones represaliades en presons com aquesta de les Corts. Aquest centre penitenciari va començar a funcionar el 1936. Durant la guerra, s'hi van tancar preses del POUM, que “hi van conviure amb les d'ideologia dretana o antirepublicana”, però tot i així la situació precària d'aquest període no és comparable a l'amuntegament i les penúries que s'hi van produir durant la dictadura franquista. Així ho assenyala la investigació sobre aquesta presó elaborada per l'historiador Fernando Hernàndez, de l'Associació per la Cultura i la Memòria de Catalunya, que va plasmar el seu treball en la pàgina web www.presodoneslescorts.org, que es troba a internet des del 2007.

Durant 16 anys, des del 1939 fins al 1955, la presó de les Corts va funcionar com a presó provincial de dones que la dictadura franquista va tancar que, d'una manera o altra, tinguessin algun lligam, ni que fos remot, familiar o inventat, amb la República. Per aquí van passar milers de recluses: el moment de màxim amuntegament –com a mínim, escrit documentalment– va ser l'agost del 1939, quan tenia 1.806 recluses i 43 nens, i, en canvi, la capacitat era només d'unes cent cinquanta persones. Entre el 29 de gener i el 6 d'octubre del 1939 van passar-hi 3.267 dones. Entre el 1939 i el 1940, 11 preses de les Corts van ser afusellades al Camp de la Bota. L'espai que va ocupar aquella presó dedicada el terror i l'enfonsament moral d'aquelles dones és avui ocupat per El Corte Inglés de la Diagonal. Una placa col·locada tot just fa quatre anys deixa constància d'aquest passat.