Un institut de la patronal espanyola defensa la intervenció de l'exèrcit en cas d'independència de Catalunya

Dijous  03.04.2014  22:01

Autor/s: ACN

L'Institut d'Estudis Econòmics afirma que en un escenari de declaració unilateral de la independència s'hauria d'empresonar els dirigents polítics i tancar el parlament

 

José Luis Feito president de l'Institut d'estudis econòmics flanquejat pels dos ponents de la presentació.

La constitució espanyola avala 'la indissoluble unitat de la Nació espanyola' en l'article 2 i en el 8 apel·la a les forces armades per 'garantir la sobirania i la independència d'Espanya', segons defensa Clemente Polo en l'estudi 'La qüestió catalana II' publicat pel 'think tank' de la CEOE l'Institut d'Estudis Econòmics. El catedràtic ha advertit del 'cataclisme' per l'economia catalana d'una independència i ha recordat que la legalitat internacional avala a l'estat a prendre 'les mesures necessàries' que garanteixin la integritat territorial de l'estat. Davant un escenari de declaració unilateral caldria avortar la secessió, empresonar als líders polítics i tancar el Parlament entre d'altres mesures.

Clemente Polo fa aquestes reflexions en l'estudi titulat 'Panoràmica de l'argumentari economicista a favor de la independència de Catalunya: Mites i realitats' publicat en el llibre 'La qüestió catalana II. Balances fiscals i tractament fiscal de Catalunya' que ha presentat aquest dijous l'Institut d'Estudis Econòmics i think tank de la CEOE en el Círculo Ecuestre.

En el transcurs de la seva intervenció en l'auditori on hi havia menys de cent persones, Polo no ha fet menció d'aquest contingut de l'estudi i ha carregat contra els diferents economistes que defensen la viabilitat econòmica d'una Catalunya independent sobre el que ha afirmat que 'estan jugant brut'.

El catedràtic ha afirmat que la política del govern és 'injusta' i pot resultar 'funesta per als catalans'. Polo ha assenyalat que 'se sap quan la secessió comença però mai se sap quan i com s'acaba'.

Angel de la Fuente ha negat que Catalunya estigui maltractada financerament . En concret en el seu article afirma en contra del que es podria esperar després d'escoltar 'perpètuament ofesos i cabrejats nacionalistes locals, el govern regional no està especialment mal finançat'. Aquesta afirmació la defensa en base en les dades que ell aporta i que indiquen la mitjana de finançament de Catalunya està 'molt lleugerament' per sota de la mitjana amb uníndex del 99,6%, tant si es prenen les dades de liquidació del 2011 com si es fa una mitjana del període entre 2002-2011.

En relació amb les balances fiscals, De la Fuente considera que el resultat de les balances fiscal espanyoles és similar a altres països amb tradició federal. En tot cas, el catedràtica en contra de l'opinió de la Generalitat de l'existència d'un dèficit del 8,3% com resultat de l'aplicació del mètode monetari, les estimacions 'més raonables del saldo fiscal català apunten cap un dèficit neutralitzat d'entre el 5% i un 6% del PIB' català.

De la Fuente s'ha preguntat si aquest resultat de la balança fiscal és just o injust o si és molt o poc. La resposta és que si la xifra es relativitza en relació amb la renda per càpita i es compara amb altres països el resultat no és tant diferent al que passa a altres 'regions' europees i del món.


http://www.vilaweb.cat/noticia/4183452/20140403/institut-patronal-espanyola-defensa-intervencio-lexercit-cas-secessio-catalunya.html

Preses del franquisme

Diumenge  02.03.2014  06:00

Autor/s: Anna Ballbona - El Punt Avui

Milers de dones van viure la repressió franquista en presons com la de les Corts, a Barcelona, on van haver de suportar condicions infames i càstigs de tota mena

Eren dones, preses i roges. Un triple estigma i una triple represàlia que sempre va acompanyar les recluses que el franquisme va confinar a la presó de dones de les Corts, a Barcelona. Un cop en van poder sortir, van viure la fuetada del silenci obligat. No és fins fa uns pocs anys que va començar a ser coneguda la història d'aquestes dones represaliades en presons com aquesta de les Corts. Aquest centre penitenciari va començar a funcionar el 1936. Durant la guerra, s'hi van tancar preses del POUM, que “hi van conviure amb les d'ideologia dretana o antirepublicana”, però tot i així la situació precària d'aquest període no és comparable a l'amuntegament i les penúries que s'hi van produir durant la dictadura franquista. Així ho assenyala la investigació sobre aquesta presó elaborada per l'historiador Fernando Hernàndez, de l'Associació per la Cultura i la Memòria de Catalunya, que va plasmar el seu treball en la pàgina web www.presodoneslescorts.org, que es troba a internet des del 2007.

Durant 16 anys, des del 1939 fins al 1955, la presó de les Corts va funcionar com a presó provincial de dones que la dictadura franquista va tancar que, d'una manera o altra, tinguessin algun lligam, ni que fos remot, familiar o inventat, amb la República. Per aquí van passar milers de recluses: el moment de màxim amuntegament –com a mínim, escrit documentalment– va ser l'agost del 1939, quan tenia 1.806 recluses i 43 nens, i, en canvi, la capacitat era només d'unes cent cinquanta persones. Entre el 29 de gener i el 6 d'octubre del 1939 van passar-hi 3.267 dones. Entre el 1939 i el 1940, 11 preses de les Corts van ser afusellades al Camp de la Bota. L'espai que va ocupar aquella presó dedicada el terror i l'enfonsament moral d'aquelles dones és avui ocupat per El Corte Inglés de la Diagonal. Una placa col·locada tot just fa quatre anys deixa constància d'aquest passat.