L’Estat va destinar 3,4 milions dels impostos pagats pels catalans a l’alt tribunal, i 1.306,4 a l’exèrcit.
ROGER TUGAS Barcelona
Catalunya gasta més finançant el TC que en ambaixades |
L’economista i director de la Fundació d’Estudis
d’Economia Aplicada (Fedea), Ángel de la Fuente, sovint defensa que el
càlcul del que va batejar com a “sistema de comptes públics
territorialitzats”, una alternativa a les balances fiscals que elabora
la Generalitat seguint els dos mètodes avalats internacionalment, aporta
com a gran novetat la possibilitat d’identificar a què es destinen els
recursos que aporten els ciutadans de cada comunitat, més enllà de saber
en termes genèrics el seu saldo fiscal respecte de l’Estat.
D’aquesta
manera, a més de permetre conèixer aquesta setmana que -sempre segons
els càlculs de l’economista de confiança de Montoro, que segueix només
el mètode de càrrega-benefici i ignora el de flux monetari- Catalunya va
patir el 2013 un dèficit fiscal de 7.189 milions -986 milions més que
l’any anterior-, els comptes avalats per l’executiu central detallen com
es gasten o de quina manera beneficien als catalans els euros que,
segons aquest model, paguen i que sí que tenen un retorn.
Els apartats dels annexos de l’informe de De la Fuente presenten
desenes i desenes de taules, amb un gran nivell de concreció, que
permeten identificar quants euros senzillament retornen en forma de
prestacions socials, transferències o infraestructures. Altres teòrics
beneficis per als catalans i els de les seves empreses, però, són més
qüestionables o, com a mínim, menys directes. Així, per exemple, el 2013
el cost de l’administració central de l’Estat -concentrada a Madrid- va
suposar 973,7 milions per als catalans, mentre que 1.306,4 milions més
van destinar-se al ministeri de Defensa i a l’exèrcit, i 424 milions a
la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, malgrat que a Catalunya tenen
gairebé totes les competències traspassades als Mossos. Són quantitats
que no computen com a dèficit fiscal, ja que, segons De la Fuente,
beneficien els ciutadans de Catalunya.
Administració central
El TC, la Casa del Rei, l’acció exterior, les Corts espanyoles...