L’Estat va destinar 3,4 milions dels impostos pagats pels catalans a l’alt tribunal, i 1.306,4 a l’exèrcit.
ROGER TUGAS Barcelona
 |
| Catalunya gasta més finançant el TC que en ambaixades |
L’economista i director de la Fundació d’Estudis
d’Economia Aplicada (Fedea), Ángel de la Fuente, sovint defensa que el
càlcul del que va batejar com a “sistema de comptes públics
territorialitzats”, una alternativa a les balances fiscals que elabora
la Generalitat seguint els dos mètodes avalats internacionalment, aporta
com a gran novetat la possibilitat d’identificar a què es destinen els
recursos que aporten els ciutadans de cada comunitat, més enllà de saber
en termes genèrics el seu saldo fiscal respecte de l’Estat.
D’aquesta
manera, a més de permetre conèixer aquesta setmana que -sempre segons
els càlculs de l’economista de confiança de Montoro, que segueix només
el mètode de càrrega-benefici i ignora el de flux monetari- Catalunya va
patir el 2013 un dèficit fiscal de 7.189 milions -986 milions més que
l’any anterior-, els comptes avalats per l’executiu central detallen com
es gasten o de quina manera beneficien als catalans els euros que,
segons aquest model, paguen i que sí que tenen un retorn.
Els apartats dels annexos de l’informe de De la Fuente presenten
desenes i desenes de taules, amb un gran nivell de concreció, que
permeten identificar quants euros senzillament retornen en forma de
prestacions socials, transferències o infraestructures. Altres teòrics
beneficis per als catalans i els de les seves empreses, però, són més
qüestionables o, com a mínim, menys directes. Així, per exemple, el 2013
el cost de l’administració central de l’Estat -concentrada a Madrid- va
suposar 973,7 milions per als catalans, mentre que 1.306,4 milions més
van destinar-se al ministeri de Defensa i a l’exèrcit, i 424 milions a
la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, malgrat que a Catalunya tenen
gairebé totes les competències traspassades als Mossos. Són quantitats
que no computen com a dèficit fiscal, ja que, segons De la Fuente,
beneficien els ciutadans de Catalunya.
Administració central
El TC, la Casa del Rei, l’acció exterior, les Corts espanyoles...
El repartiment del cost -o dels beneficis- de l’administració central
de l’Estat en el sistema de comptes públics territorialitzats es fa
bàsicament amb un repartiment directe en relació amb la població. Així,
encara que la immensa majoria d’organismes estiguin a Madrid i, per
tant, els seus empleats també hi resideixin i després facin les compres
en establiments de la capital espanyola, De la Fuente considera que els
beneficis són equitatius per a tots els ciutadans de l’Estat i, per
tant, el seu cost s’ha de repartir de manera igualitària. Per exemple,
pel que fa a l’apartat sobre alta direcció de l’Estat i del govern
central, amb un cost total de 487 milions, el seu finançament es
divideix equitativament entre tots els habitants de totes les
comunitats, a raó de 10,37 euros cadascun. En conjunt, a Catalunya això
va significar una despesa de 78,2 milions d’euros el 2013.
I què inclou aquest capítol? Entre altres qüestions, el Tribunal
Constitucional (TC), al qual Catalunya contribueix a finançar amb 3,4
milions d’euros, una xifra superior a la pressupostada en els comptes
vigents de la Generalitat -els del 2015- per a delegacions, oficines i
missions a l’exterior, les famoses ambaixades a
les quals el PP o C’s culpen de la falta de recursos del Govern, per bé
que tenen un topall de despesa de 3,1 milions. I, de fet, en l’exercici a
què fan referència les últimes balances de l’Estat, el pressupost
designat era de només 1,1 milions. Igualment, el pressupost total del
Consell de Garanties Estatutàries és de 3,3 milions, també menys que els
recursos que els catalans destinen a pagar el TC. A més, Catalunya va
contribuir amb 2,2 milions a finançar la Casa del Rei, amb 5,5 milions
la Presidència del govern espanyol, amb 4,6 milions el Consell General
del Poder Judicial o amb 32,3 milions el Congrés i el Senat -no gaire
menys, de fet, que el pressupost total del Parlament, de 53,2 milions.
D’altra banda, un altre apartat del sistema de comptes públics
territorialitzats indica que l’acció exterior de l’Estat va rebre de les
arques catalanes 198,4 milions d’euros, quantitat a la qual s’ha restat
la destinada a cooperació al desenvolupament i que no inclou les
ambaixades i consolats a l’estranger. Aquesta partida, de fet, costa a
Catalunya 50,8 milions i es troba a un apartat d’“altres serveis
d’interès general”, juntament amb transports entre ministeris, el Butlletí Oficial de l’Estat
o el cost d’eleccions i partits polítics -el qual, per cert, va ser
d’11 milions per als catalans-.
D’aquesta manera, Catalunya destina 16
vegades més recursos a finançar les delegacions espanyoles a l’exterior
que les seves pròpies. Sigui com sigui, les balances de De la Fuente
indiquen que els catalans van gastar 102,9 milions en aquests serveis
d’interès generals, així com 374,7 milions per a gestió financera,
tributària i pressupostària de l’Estat -incloent-hi l’Agència Tributària
espanyola o l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes- i 31,7
milions en investigació social i econòmica -incloent-hi l’Institut
Nacional d’Estadística-. En totes les quantitats s’han exclòs les
transferències a altres administracions o entitats i la despesa
destinada a organismes reguladors de l’energia, les telecomunicacions,
el mercat de valors o el Banc d’Espanya, estructures encara sense cap
equivalència a Catalunya.
Enllaç noticia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada