MÓN - ESPANYA
El ministeri d'Hisenda respon Llarena poques hores després que aquest hagi demanat que s'acrediti que la Generalitat no va gastar "ni un euro" en el referèndum.
Per: Redacció
18.04.2018 18:10
La secretària general de Finançament Autonòmic i Local del Ministeri d’Hisenda, Belen Navarro, ha insistit –després de la petició del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena–
que no es van destinar diners públics al referèndum de l’1-O. Durant la
seva compareixença a la Comissió de Pressupostos del Congrés espanyol,
ha assegurat que no es van destinar diners públics per a fer possible el
referèndum, tan des del Fons de Liquiditat Autonòmica com del control
de pagaments de les entrades a compte. En tot cas ha recordat que
aquesta qüestió està essent objecte d’estudi per part dels tribunals i
els òrgans jurisdiccionals per si consideressin que s’han desviat diners
que no corresponguin al FLA o al pagament de proveïdors, o bé, que
aquest pagament de factures certificat per interventors ‘no
correspongués a la seva finalitat’.
La secretària de Finançament Autonòmic i Local ha recordat que el FLA té bàsicament dos trams: un de venciment de deute i el de pagament a proveïdors, de manera que els diners que es donen a les comunitats autònomes a través del FLA van directament al pagament de venciment de deute o als proveïdors mitjançant una plataforma on la comunitat carreguen les factures i es paga directament els proveïdors.
Navarro s’ha manifestat en la línia del que el ministre Montoro va dir en una entrevista al diari El Mundo on va afirmar que no s’havia destinat ‘ni un euro’ de
diners públics de la Generalitat a l’1-O. ‘Jo no sé amb quins diners es van pagar aquelles urnes dels xinesos, ni la manutenció de Puigdemont, però sé que no amb diners públics’, ha afirmat. Montoro, que tenia el control dels pagaments de la Generalitat el dia del referèndum, va apuntar que només s’hauria pogut gastar diners públics si s’hagués produït algun delicte de falsificació mitjançant un acord entre un funcionari i un proveïdor.
Les manifestacions de Navarro indiquen la resposta que Hisenda podria donar en els pròxims dies al magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que aquest dimecres ha dictat una providència on requereix al ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, que enviï informació ‘amb la major brevetat possible’ on acrediti per què afirma que no s’ha gastat diner públic en l’organització de l’1-O.
La demanda de Llarena
Segons Llarena, aquestes declaracions contradiuen proves recollides durant la instrucció. Per això, li demana que acrediti aquesta ‘certesa’ de que no va existir malversació, ja que el govern espanyol controlava en aquell moment els comptes de la Generalitat. El jutge també exposa que durant les declaracions indagatòries d’aquesta setmana diversos encausats han sostingut que no hi va haver malversació i han citat, precisament, les declaracions de Montoro per defensar-ho.
A la interlocutòria de processament, Llarena deia que en base a les investigacions practicades s’havien destinat almenys 1,6 milions d’euros de diners públics a l’organització del referèndum. Concretament, estableix que es van gastar 224.834 euros en el registre dels catalans a l’estranger, 277.804 euros en campanyes de publicitat i difusió, 979.661 euros per a repartir paperetes, el cens electoral i les citacions de les meses i 199.700 euros per la participació d’observadors internacionals.
Llarena ha processat 14 dels 25 investigats pel delicte de malversació: tot els membres del Govern i de la Mesa (a excepció de la presidenta, Carme Forcadell).
A la providència, Llarena no amaga que fa el requeriment a Montoro després que diversos encausats que han passat pel Suprem aquesta setmana hagin usat aquesta entrevista per defensar que no hi va haver malversació. Entre ells, el vice-presidenti conseller d’Economia, Oriol Junqueras, o aquest mateix dimecres el conseller destituït de presidència, Jordi Turull.
La secretària de Finançament Autonòmic i Local ha recordat que el FLA té bàsicament dos trams: un de venciment de deute i el de pagament a proveïdors, de manera que els diners que es donen a les comunitats autònomes a través del FLA van directament al pagament de venciment de deute o als proveïdors mitjançant una plataforma on la comunitat carreguen les factures i es paga directament els proveïdors.
Navarro s’ha manifestat en la línia del que el ministre Montoro va dir en una entrevista al diari El Mundo on va afirmar que no s’havia destinat ‘ni un euro’ de
diners públics de la Generalitat a l’1-O. ‘Jo no sé amb quins diners es van pagar aquelles urnes dels xinesos, ni la manutenció de Puigdemont, però sé que no amb diners públics’, ha afirmat. Montoro, que tenia el control dels pagaments de la Generalitat el dia del referèndum, va apuntar que només s’hauria pogut gastar diners públics si s’hagués produït algun delicte de falsificació mitjançant un acord entre un funcionari i un proveïdor.
Les manifestacions de Navarro indiquen la resposta que Hisenda podria donar en els pròxims dies al magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que aquest dimecres ha dictat una providència on requereix al ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, que enviï informació ‘amb la major brevetat possible’ on acrediti per què afirma que no s’ha gastat diner públic en l’organització de l’1-O.
La demanda de Llarena
Segons Llarena, aquestes declaracions contradiuen proves recollides durant la instrucció. Per això, li demana que acrediti aquesta ‘certesa’ de que no va existir malversació, ja que el govern espanyol controlava en aquell moment els comptes de la Generalitat. El jutge també exposa que durant les declaracions indagatòries d’aquesta setmana diversos encausats han sostingut que no hi va haver malversació i han citat, precisament, les declaracions de Montoro per defensar-ho.
A la interlocutòria de processament, Llarena deia que en base a les investigacions practicades s’havien destinat almenys 1,6 milions d’euros de diners públics a l’organització del referèndum. Concretament, estableix que es van gastar 224.834 euros en el registre dels catalans a l’estranger, 277.804 euros en campanyes de publicitat i difusió, 979.661 euros per a repartir paperetes, el cens electoral i les citacions de les meses i 199.700 euros per la participació d’observadors internacionals.
Llarena ha processat 14 dels 25 investigats pel delicte de malversació: tot els membres del Govern i de la Mesa (a excepció de la presidenta, Carme Forcadell).
A la providència, Llarena no amaga que fa el requeriment a Montoro després que diversos encausats que han passat pel Suprem aquesta setmana hagin usat aquesta entrevista per defensar que no hi va haver malversació. Entre ells, el vice-presidenti conseller d’Economia, Oriol Junqueras, o aquest mateix dimecres el conseller destituït de presidència, Jordi Turull.
Enllaç notícia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada