Diputats d'arreu d'Europa s'uneixen per denunciar la repressió de l'estat espanyol

EUROCAMBRA







El Nacional
Foto: @EUCat_Dialogue
Barcelona. Dimarts, 27 de novembre de 2018

Membres dels parlaments de Flandes, el Regne Unit, Estònia i Dinamarca han creat juntament amb la Plataforma Diàleg UE-Catalunya del Parlament Europeu la Xarxa Parlamentària de Grups d'Amistat amb Catalunya. L'objectiu de la nova xarxa és "unir veus" que fins ara treballaven als respectius països de forma separada i "coordinar-se" de cara a futures accions de denúncia.



Així ho han explicat en roda de premsa a l'Eurocambra representants dels diferents grups existents actualment en alguns parlaments estrangers. En un manifest signat al Parlament Europeu, els representants reivindiquen l'alliberament dels presos independentistes, "la necessitat urgent de trobar una solució política" i insten la UE a "mediar". A més, es conjuren per denunciar la "repressió" a Espanya i demanen respecte al dret a l'autodeterminació a través d'un referèndum acordat i vinculant.

Roda de premsa al @Europarl_CAT: avui presentem la xarxa d’amistat de diferents parlaments nacionals europeus amb la @EUCat_Dialogue pic.twitter.com/YWWR0g76G2

— Ramon Tremosa 🎗🌹 (@ramontremosa) 27 de novembre de 2018

En la roda de premsa, Hywell Williams (Regne Unit) ha assegurat que el manifest és "extremadament important" i ha assegurat que la democràcia "preocupa a tothom". Per la seva banda, Magni Arge (Dinamarca) ha coincidit a apuntar que la creació de la nova

Polítics de CDC, ERC, la CUP i Unió donen suport a Mas, Ortega i Rigau

Junqueras assegura que "un país on jutgen per exercir la democràcia del 9N i ignoren les clavegueres del Ministeri de l'Interior mai no serà el nostre".

Artur Mas entrant al TSJC   |   Jordi Borràs

per Nerea Rodríguez 28 de Juny 2016 a les 13.00 h 




Polítics de diferents partits, com CDC, ERC, la CUP i Unió, han expressat aquest migdia el seu suport a l'expresident de la Generalitat, Artur Mas, i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau després que s'hagi sabut que el jutge ha tancat la instrucció del 9-N i ha mantingut les acusacions contra tots tres per prevaricació i desobediència, de manera que s'acabarà celebrant judici.




Entre els suports que han rebut Mas, Ortega i Rigau hi ha el del vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, qui ha piulat: "Un país on jutgen per exercir la democràcia del 9N i ignoren les clavegueres del Ministeri de l'Interior mai no serà el nostre", i ha afegit: Tot el nostre suport a Mas, Ortega i Rigau i a tots aquells que defensin la democràcia". El cantautor i diputat de JxSí, Lluís Llach, també ha afirmat: "A mi també!" Per la seva banda, el president del Grup Parlamentari de

Front comú de C’s, PP i PSC al Tribunal Constitucional per aturar la declaració independentista

Dimarts  3.11.2015  09:43

PAÍS

Arrimadas i Rivera anuncien que demà presentaran conjuntament recursos al TC contra el text acordat per Junts pel Sí i la CUP.

 

 

Ciutadans, PSC i PP han fet front comú definitivament contra la majoria independentista al parlament i demà presentaran conjuntament un recurs d’empara al Tribunal Constitucional espanyol contra la proposta de resolució acordada per Junts pel Sí i per la CUP per a l’inici del procés cap a la república catalana. Així ho han anunciat tant Albert Rivera en un esmorzar informatiu aquest matí com la presidenta del grup de Ciutadans al parlament, Inés Arrimadas, en una entrevista a TV3.

El partit de Colau vota a favor d'un procés constituent unilateral

per Redacció 9 d' Octubre 2015

Barcelona en Comú se suma a CDC, Unió, ERC i la CUP al districte barceloní de Sants-Montjuïc.

Ada Colau

 

 Barcelona en Comú, la formació d'Ada Colau, ha votat a favor d'un procés constituent unilateral. La coalició s'ha sumat a CDC, Unió i ERC al districte barceloní de Sants-Montjuïc en el consell plenari per donar suport a la declaració institucional presentada per la CUP.

El text indica la voluntat d'inici d'un procés constituent per fundar la República Catalana. Aquest és el primer consell de Barcelona en aprovar una declaració en aquest sentit, i ha rebut 14 vots a favor i 5 en contra (PSC, C's i PP).

Les conseqüències de la independència marquen el debat de la Cambra i l'ARA

GERARD PRUNA Barcelona Actualitzada el 14/09/2015 11:01

Junts Pel Sí i la CUP defensen la necessitat que Catalunya sigui un estat, i Unió, PSC, PP, Catalunya Sí que es Pot i Ciutadans preveuen inestabilitat.

 

 

Els candidats al 27-S, amb Miquel Valls, Antoni Bassas i Ferran Rodés.

Les conseqüències de la independència de Catalunya han protagonitzat aquest dilluns el debat 'Un model econòmic per a Catalunya' organitzat la Cambra de Comerç de Barcelona i l'ARA. Durant més d'una hora, els candidats dels set partits s'han embrancat en una discussió sobre els costos i els beneficis que suposa en aspectes com la recuperació econòmica, les pensions i les infraestructures que Catalunya segueixi formant part d'Espanya o esdevingui un estat.

A l'habitual discussió entre les receptes econòmiques de dreta i esquerra, s'ha sumat aquest cop la necessitat o no que Catalunya compti amb els instruments d'un estat. Ho ha resumit el cap de llista de JxSí per Tarragona, Germà Bel, que ha assegurat que el 95% de les qüestions econòmiques que s'estaven plantejant a la Llotja de Mar no depenien del Parlament. "Ens cal un estat", ha conclòs. 

Espadaler veu "previsible" que l'Estat suspengui l'autonomia

2/07/2015

UNIÓ

“La prudència no ens farà traïdors, però el patriotisme no ens farà irresponsables”, assegura el candidat d'UDC pel 27-S.

Quico Sallés (Llotja del Mar)

Espadaler, amb Miquel Valls i Josep Antoni Duran i Lleida - QS/ElSingular

El secretari general d'Unió, Ramon Espadaler ha apuntat comprendre que l’Estat amenaci amb aplicar mesures dins la legalitat com és la suspensió de l’autonomia de l'article 155 perquè des de Catalunya també es tiba la corda.

Per a Espadaler és "previsible", "lògic" i de "sentit comú" que "l’Estat reaccioni dins la legalitat" quan el cap de la llista unitària Raül Romeva o Oriol Junqueras anuncien que va a totes amb la independència.

Fins i tot, ha assenyalat que "a Europa no entendria que no s'utilitzessin aquests mecanismes legals que preveu l'ordenament jurídic". Ara bé, el líder d'Unió ha advertit que malgrat aquesta comprensió "no ho vol dir que ho compartexi".

Les eleccions departamentals, nou desafiament del Front National a Catalunya Nord

Dijous  19.03.2015  06:00

Els comicis causen desconcert als nord-catalans · No se sap quines competències haurà d'assumir el nou Consell Departamental.

Diumenge es faran eleccions departamentals a l'estat francès. Uns comicis marcats per la futura reforma territorial aprovada pel govern francès, que preocupa la gent de Catalunya Nord. La reforma territorial preveu d'eliminar la regió del Llenguadoc-Rosselló i ajuntar-la amb la de Migdia-Pirineus, un canvi que farà perdre competències a les comarques nord-catalanes. Per valorar el possible impacte d'aquestes eleccions, n'hem parlat amb tres activistes del nord: Marta Serra, Hervé Pi i Pere Manzanares.

Les novetats de les eleccions departamentals a Catalunya Nord

L'esquerra fa pinya per la independència en un acte conjunt

Divendres  31.10.2014  06:00

David Fernàndez, Joan Tardà, Teresa Forcades i Jaume Asens són alguns dels polítics que intervindran diumenge a l'acte final de campanya de la plataforma 'Esquerres pel sí-sí'

 

Esquerres pel Sí-Sí farà l'acte central de campanya diumenge, amb la presència de membres de tots els partits sobiranistes i d'esquerres al parlament. Joan Tardà (ERC), David Fernàndez (CUP), Sara Vilà (ICV) i David Companyon (EUiA) són alguns dels qui hi intervindran, a més de representants d'entitats i formacions destacades d'esquerres, com ara Teresa Forcades (Procés Constituent), Jaume Asens (Guanyem Barcelona) i Toni Comín (ex-militant del PSC). L'acte, que tindrà forma de debat, serà conduït per l'actor Juanjo Puigcorbé i es farà al Casinet d'Hostafrancs de Barcelona a les 18.00.

Amb el lema 'Sí-sí, construïm el 9 país. Democràcia, llibertat i justícia social', el manifest de la campanya diu que el procés independentista 'concentra molts elements de ruptura amb el règim sorgit de la transició i obre el camí a una República Catalana independent que desenvolupi una democràcia de contingut econòmic, polític, cultural i social'. Veu en aquest procés 'una eina per a la construcció d'un futur superador de totes les desigualtats i injustícies' i proposa de construir un país 'que garanteixi uns sistemes educatiu i sanitari públics i de qualitat, el dret a l'habitatge, a les pensions públiques i a un lloc de treball digne'.