dilluns, 14 de setembre del 2015

Les conseqüències de la independència marquen el debat de la Cambra i l'ARA

GERARD PRUNA Barcelona


Els candidats al 27-S, amb Miquel Valls, Antoni Bassas i Ferran Rodés.


Les conseqüències de la independència de Catalunya han protagonitzat aquest dilluns el debat 'Un model econòmic per a Catalunya' organitzat la Cambra de Comerç de Barcelona i l'ARA. Durant més d'una hora, els candidats dels set partits s'han embrancat en una discussió sobre els costos i els beneficis que suposa en aspectes com la recuperació econòmica, les pensions i les infraestructures que Catalunya segueixi formant part d'Espanya o esdevingui un estat.

A l'habitual discussió entre les receptes econòmiques de dreta i esquerra, s'ha sumat aquest cop la necessitat o no que Catalunya compti amb els instruments d'un estat. Ho ha resumit el cap de llista de JxSí per Tarragona, Germà Bel, que ha assegurat que el 95% de les qüestions econòmiques que s'estaven plantejant a la Llotja de Mar no depenien del Parlament. "Ens cal un estat", ha conclòs. 


Una conclusió que no ha compartit el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, que ha avisat que no n'hi ha prou de tenir competències, sinó que cal fer-les servir bé.

També Josep Manel Busqueta (CUP) ha defensat la necessitat que Catalunya sigui un estat, però en el seu cas hi ha afegit també la importància de replantejar tot el model econòmic, i fins i tot de sortir de la UE: "No som antieuropeus, som els més europeistes de tots. Però en aquests moments s'ha convertit en Saturn devorant els seus fills".

La resta de grups han rebutjat, amb matisos, que la independència pugui beneficar Catalunya, uns matisos que han anat des de la equidistància de Roger Montañola (Unió), que ha alertat dels riscos d'actuar de forma unilateral i ha demanat "diàleg" amb l'estat espanyol per tirar endavant una consulta, fins al to taxatiu d' Iceta (PSC), Enric Millo (PP) i Inés Arrimadas (C's), que han alertat que la independència perjudica l'economia perquè, d'entrada, farà sortir Catalunya de la UE.

Entremig, el número tres de Catalunya Sí que es Pot, Joan Coscubiela, ha reconegut que hi ha independentistes a la seva formació, però ha criticat les formes que planteja JxSí: "Fins arribar al paradís, s'han de fer polítiques", ha avisat, i ha centrat les seves intervencions a acusar CDC i PP d'aplicar les mateixes receptes.

Finançament, infraestructures i pensions
El debat s'ha centrat en tres grans blocs, començant pel model de finançament. Aquest ha estat l'únic punt que ha generat un cert consens entre tots els participants, que han coincidit en la necessitat de superar el sistema actual, ja sigui amb una nova reforma o deixat de dependre de "la generositat de Cristóbal Montoro", com ha ironitzat Bel.

A partir d'aquí, l'encreuament de retrets. Amb les pensions i les infraestructures s'ha donat pas al cos a cos entre candidats. Així, Millo ha assegurat que l'estat espanyol "és la principal asseguradora que té en aquest moment Catalunya", mentre que la resta de partits han criticat que el govern espanyol estigui traient recursos dels fons de reserva.

En aquest bloc s'han intensificat també els dards entre Ciutadans i Catalunya Sí que es Pot –que segons les enquestes es disputen el segon lloc–, i han estat constants les crítiques d'Arrimadas a Coscubiela pel fet que Lluís Rabell hagi reconegut que va votar a favor de la independència el 9-N i per les polítiques econòmiques que defensen: "El dia que vostès facin una proposta per generar ocupació, el senyor Iceta no sé quin ball farà".


Enllaç noticia :