[VÍDEO EN DIRECTE] El major Trapero desarma els atacs del fiscal per no haver reprimit el 20-S

PAÍS - PRINCIPAT

La fiscalia no modifica encara l'acusació de rebel·lió contra Trapero, Soler i Puig, per a qui demana onze anys de presó · Per a Laplana, quatre anys per sedició

Per: Josep Casulleras Nualart

20.01.2020  10:06

El major dels Mossos Josep Lluís Trapero ha començat la seva declaració en el judici contra ell i la cúpula de la policia que ha començat avui a l’Audiència espanyola defensant la necessitat de parlar amb els negociadors de la concentració del 20-S, concretament de l’aleshores president de l’ANC, Jordi Sànchez, per a vetllar per l’ordre públic durant la manifestació. L’inici de l’interrogatori que li ha fet el Miguel Ángel Carballo (responsable de la persecució de Tamara Carrasca i Adrià Carrasco i dels detinguts del 23-S) ha estat enfocat a la concentració del 20-S per a protestar contra l’assalt de la Guàrdia Civil al departament d’Economia i a la gestió que hi van fer els Mossos d’Esquadra. En tot moment Carballo ha criminalitzat els manifestants i ha retret a Trapero que no dugués a terme mesures repressives contra els concentrats. El major ha anat justificant totes les decisions d’acord amb la via de la mediació, i no la de la repressió.

Ací podeu seguir la sessió en directe (ajornada ara fins a les 15.30 d’avui)

El fiscal Carballo ha demanat a Trapero per què no van formar un cordó d’antiavalots dels Mossos davant de la conselleria de bon començament, si no veia a venir ‘allò que s’anava cuinant’, insinuant en tot moment una complicitat entre la policia i els manifestants. El major li ha respost que

Els CDR criden a concentrar-se a la caserna de la Guàrdia Civil de Gràcia pel 20-S

JUDICI AL PROCÉS






El Nacional
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dijous, 19 de setembre de 2019

Recuperar l'esperit del 20-S per respondre a les sentències. És l'objectiu de la concentració que han convocat els Comitès de Defensa de la República de Gràcia per aquest divendres a dos quarts de vuit de la tarda, al 291 de la Travessera de Gràcia. 

El #20S2017 vam ser capaces de defensar les nostres institucions dels atacs de l’Estat.

Ara toca recuperar l’esperit d’aquells dies per respondre a les sentències.

📆 20S
⏱ 19:30h
📍 Caserna de la GC de Travessera de Gràcia, 291 #ComençaLaRevolta pic.twitter.com/k6ycPXrQVy

— #CDR Gràcia 🎗 (@ComiteGracia) September 19, 2019

  






Precisament ara fa un any, coincidint amb el primer aniversari dels escorcolls al Departament d'Economia que van acabar amb l'empresonament dels Jordis, col·lectius ultres van aplegar-se a les portes de la caserna per mostrar la seva solidaritat amb els agents de l'institut armat.



En aquest mateix quarter és on la Guàrdia Civil va prendre declaració a la corrua d'encausats per l'1-O a la causa oberta al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona.









ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.elnacional.cat/ca/politica/cdr-concentracio-caserna-guardia-civil-gracia_421877_102.html 

Els pèrits de Cuixart neguen la violència: "Va ser un lideratge no violent"

JUDICI AL PROCÉS






Gemma Liñán
Foto: EFE
Madrid. Dimecres, 22 de maig de 2019

"No es pot considerar els líders de l'ANC i Òmnium Cultural com a instigadors d'una insurrecció que no es va produir", diuen els pèrits de la defensa de Jordi Cuixart que han declarat avui sobre els fets del 20 de setembre davant la Conselleria d'Economia.



Els pèrits conclouen que "no hi va haver coerció violenta armada" i que "no hi ha insurrecció popular que busqui coerció violenta pacífica". Destaquen que "els esdeveniments del 20-S i l'1-O no van ser planificats estratègicament en els termes i circumstàncies en què finalment es van produir, o no consten a la causa documents que acreditin aquesta possibilitat".



"Cuixart i Sànchez van fer tot el que van poder per influenciar l'actitud i accions de la

[VÍDEO] Marchena impedeix a Pina de demostrar que un guàrdia civil es contradiu sobre el 20-S

PAÍS > PRINCIPAT

El tinent de la Guàrdia Civil responsable de l’operatiu de seguretat del 20-S ha relatat un clima d'agressivitat que quan va declarar a l'Audiència espanyola no va explicar 

Per: Redacció

25.03.2019  18:00




El tinent de la Guàrdia Civil responsable de l’operatiu de seguretat del 20-S ha relatat a preguntes del fiscal en el judici contra el procés un clima d’alta agressivitat dels manifestants, que els haurien insultat, amenaçat i llançat ampolles. Tanmateix, quan va declarar davant de l’Audiència espanyola el 16 d’octubre de 2017 no va explicar aquests incidents, fet que ha destacat l’advocat Jordi Pina per a mostrar la contradicció.



El lletrat li ha demanat per què si va rebre aquells insults, no ho va explicar llavors, però el president de la sala, Manuel Marchena, ha posat impediments de manera reiterada, obligant-lo a reformular la pregunta en diverses ocasions i impedint que quedés evidenciada la contradicció. Pina ha manifestat la seva sorpresa de per què aquell dia, molt més pròxim a la data dels fets, no ho va dir i en canvi ho fa ara. Tanmateix, el tinent no ha trobat motius per a explicar per què no ho va declarar.





Vegeu-ho ací:

Els vídeos que posen en evidència el guàrdia civil sobre ‘l’hostilitat’ a Bigues i Riells el 20-S

PAÍS - PRINCIPAT

De nou, el relat d'un agent de la Guàrdia Civil en el judici contra el procés contrasta amb el que mostren els vídeos de les actuacions del 20-S 

Per: Redacció

20.03.2019  11:02





El judici contra el procés s’ha reprès amb la declaració del guàrdia civil amb TIP R77175H, que va participar en l’operatiu de Bigues i Riells del 20 de setembre de 2017, concretament a una nau industrial de Can Barris on es van decomissar prop de deu milions de butlletes de l’1-O. L’agent ha declarat que alguns vehicles de la Guàrdia Civil van patir danys i que l’actitud dels manifestants era ‘totalment hostil’.




L’advocat Andreu Van den Eynde ha demanat que es mostrés un vídeo per a desmentir el testimoni, però de nou el jutge Manuel Marchena ha refusat la petició. En aquest vídeo s’hi veu una assentada per a evitar el pas de la furgoneta de la Guàrdia Civil i l’actitud de resistència passiva dels manifestants.

#20S fa un any la @guardiacivil 📍Va intervenir 1 impremta a Bigues i Riells.
📍Va venir a escorcollar tmb a les Franqueses.

Gràcies a totes les persones que es van mobilitzar i van defensar el dret a vot de l'1-O. #SeguimPrenentPartit pic.twitter.com/LAMyWTgij8

— CUP Sta. Eulàlia de Ronçana🎗 (@CUP_SER) 20 de setembre de 2018

A preguntes de les acusacions, el guàrdia civil ha relatat que un manifestant va ‘fingir’ un atropellament i que la sortida de la comitiva judicial es va endarrerir tres hores: ‘Algunes persones es van tirar a terra i d’altres van posar davant les rodes del vehicle’, ha

El vídeo del 20-S que desmunta un testimoni de la Guàrdia Civil i que Marchena ha vetat

JUDICI DE L' 1-O

Marina Roig s'ha enganxat amb el president del tribunal i ha denunciat indefensió

per NacióDigital, 19 de març de 2019 a les 19:05







 

Nou capítol de la tensa relació -cada vegada en major grau- entre les defenses i Manuel Marchena. El moment de més tensió d'aquest dimarts a la tarda l'ha protagonitzat Marina Roig, advocada de Jordi Cuixart, que ha denunciat indefensió davant el president del

VÍDEO: Pina evidencia la manipulació que la Guàrdia Civil va fer de les imatges del 20-S

PAÍS - PRINCIPAT

El primer agent de la Guàrdia Civil que ha declarat ha reconegut que no va afegir imatges festives del 20-S a l'atestat policíac 

Per: Redacció

19.03.2019  13:01






El primer agent de la Guàrdia Civil que ha declarat com a testimoni al judici contra el procés ha tingut problemes per a justificar com va seleccionar les imatges televisives sobre les concentracions del 20-S que va incorporar a l’atestat que va redactar. A preguntes del lletrat Jordi Pina, l’agent, que s’ha identificat com a TIP H11346M, ha reconegut que va ometre imatges festives de la concentració, així com dels concerts que es van fer davant de la seu de la conselleria d’Economia. Pina li ha demanat per quin criteri va creure no convenient d’aportar aquelles imatges a l’informe, davant del que l’agent ha contestat que no creu que ‘les imatges més significatives fossin d’un concert’, sinó ‘del setge de la seu de les conselleries d’Economia i Afers estrangers i de la secretaria d’Hisenda’.


Davant d’això, Pina li ha recordat que les imatges que s’han d’aportar en un atestat policíac són les objectives, les que beneficien i les que perjudiquen els acusats.



Vegeu ací l’interrogatori:

La secretària judicial admet que s'investigava la rebel·lió abans del "tumult" del 20-S

JUDICI AL PROCÉS







Gemma Liñán
Foto: EFE
Madrid. Dimecres, 6 de març de 2019

Les defenses han posat a lloc la secretaria judicial després d'un relat de més d'una hora intentant demostrar el "tumult" i el risc hi va haver el 20 de setembre durant l'escorcoll de la conselleria d'Economia.



Jordi Pina ha fet entrar en el judici un factor clau. Si vins ara la màxima expressió de violència estava en el 20-S i en el tumult que ha detallat tant la secretaria judicial com els responsables policials que han delcarar fins ara, l'advocat de Jordi Sànchez, ha fet notar, i així ho ha admès Montserrat del Toro que el jutge d'instrucció del 13 ja apuntava la rebel·lió abans dels fets, volent demostrar així, la construcció del relat per a una condemna exemplar d'entre 17 i 25 anys de presó.

A preguntes d'Andreu Van den Eynde, també ha admès que no sabia que el TSJC havia desestimat investigar aquests delictes.

"Vaig ser un autèntic fantasma"

[VÍDEO] Les defenses acorralen Sáenz de Santamaría per la repressió policíaca del 20-S i l’1-O

PAÍS 

Vegeu el vídeo de la declaració íntegra de Soraya Saénz de Santamaría 

Per: Redacció 

27.02.2019  12:30

Soraya Sáenz de Santamaría ha estat la primera membre del govern de Mariano Rajoy a declarar al judici contra el procés. L’ex-vice-presidenta espanyola ha defensat l’actuació de la policia espanyola i la Guàrdia Civil durant el 20-S i l’1-O. En aquest sentit, ha culpat Carles Puigdemont i el seu executiu de la violència durant el referèndum i que els agents topessin amb ‘murs humans’ als col·legis electorals. Santamaría també ha defensat l’aplicació de l’article 155 i ha dit que era ‘més oportú’ que no pas declarar l’estat de setge o d’excepció.



Els interrogatoris dels advocats de la defensa han estat especialment durs. Andreu Van den Eynde li ha demanat per la famosa expressió ‘hem decapitat l’independentisme’ i per la xifra de policies ferits durant l’1-O. La vice-presidenta espanyola havia dit que eren gairebé 400, tot i que en van ser 93. El lletrat també li ha demanat si el govern espanyol va prendre alguna mesura contra els antiavalots que van agredir votants. Santmaría ha respost un breu: ‘Perdoni?’

Xavier Melero ha estat el més incisiu i ha posat Santamaría contra les cordes. Li ha demanat d’on treia la xifra de 6.000 agents desplegats a Catalunya, tenint en compte que

La policia espanyola va espiar la CUP per preparar el setge del 20-S

CAS 1-O







Gemma Liñán
Foto: ACN
Barcelona. Dimecres, 19 de setembre de 2018

La policia espanyola va irrompre a la seu de la CUP el 20-S sense cap ordre judicial ni tampoc de la fiscalia, i ho va fer després d'espiar els moviments dels seus militants el dia abans.



Avui, un any després, es fa públic l'informe policial al qual ha tingut accés El Nacional.



El mateix dia que la Guàrdia Civil escorcollava la Conselleria d'Economia i diverses dependències de la Generalitat, i detenia 14 alts càrrecs del govern, la gran majoria d'ERC i el cervell que preparava el referèndum, la policia espanyola irrompia a la seu de la CUP.



Les crides espontànies que hi va haver aquell dia van fer que una part dels manifestants es

Les mobilitzacions del primer aniversari del 20-S

PAÍS - PRINCIPAT

Aquests són els actes previstos per aquest dijous en motiu de la commemoració dels fets del 20-S

Per: Redacció 

19.09.2018  11:54

El 20 de setembre de l’any passat la policia i la Guàrdia Civil espanyoles van escorcollar el Departament d’Economia de Generalitat de Catalunya i van envoltar, sense ordre judicial, la seu de la CUP. Aquell dia van detenir càrrecs del govern català acusats d’haver organitzat el referèndum, i la gent, indignada, es va manifestar davant la seu de la conselleria. Va ser un dia important, sobretot per a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, acusats de sedició i violència per aquell dia. Per això, l’ANC i Òmnium Cultural han convocat una concentració a les 19.30 h davant la Conselleria d’Economia per aquest primer aniversari.

⬛️⬜️📢 Aquest dijous, 20-S, tornarem al lloc on va començar el fals relat de la violència que l'Europa democràtica ha desmentit. Hi érem, hi som i hi serem! Continuarem ferms fins a ser lliures!
🕢 19.30 h
📌 Gran Via / Rambla Catalunya (BCN)#FemLaRepúblicaCatalana🚩 pic.twitter.com/EIeqDW9jBk

— Assemblea Nacional 🚩 (@assemblea) 18 de setembre de 2018

Dijous farà un any:
1️⃣ De l'atac a la democràcia i a les nostres institucions!
2️⃣ De les mobilitzacions que mantenen, injustament, la presó preventiva a @jcuixart i @jordialapreso.

SORTIM AL CARRER!
🗓 20 de setembre
🕖 19.30 h
📍 Gran Via amb Rambla Catalunya (Bcn) pic.twitter.com/shJLTak0mf

— Òmnium Cultural (@omnium) 18 de setembre de 2018

Actes organitzats per l’Assemblea de Treballadors per la Defensa de les Institucions Catalanes

’20-S’: Els moments més colpidors del documentari que desmunta l’acusació contra Sànchez, Cuixart i Trapero

PAÍS - PRINCIPAT

Us oferim un recull dels vídeos més destacats del documentari emès al 'Sense ficció' de TV3.

Per: Redacció 

28.06.2018  23:18

El programa ‘Sense ficció’ de TV3 ha estrenat  20-S, el documentari produït per Mediapro que reconstrueix, minut a minut, l’operació en què el 20 de setembre de l’any passat la policia i la Guàrdia Civil espanyoles van escorcollar el Departament d’Economia de Generalitat de Catalunya i van envoltar, sense ordre judicial, la seu de la CUP. Aquell dia van detenir càrrecs del govern català acusats d’haver organitzat el referèndum, i la gent, indignada, es va manifestar davant la seu de la conselleria. El documentari explica la protesta pacífica per mitjà d’un seguiment constant de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. És una peça important perquè desmunta la versió oficial dels fets, que els acusa de sedició i violència. Al vídeo es demostra la contrària: tos dos van captenir-se com a homes de pau i van mitjançar entre la Guàrdia Civil, els manifestants i els Mossos.



Ací podeu veure els fragments més impactants d’aquest documentari que retrata una jornada històrica:

“Us demanem màxima tranquil·litat, us demanem sempre actitud no violenta. Ens volen provocar. Hem de demostrar que anem a defensar les institucions d’aquest país amb democràcia”. Jordi Sànchez.

L'Audiència Nacional accepta jutjar la denúncia per sedició per les manifestacions del 20-S

PROCÉS CATALÀ - 1-O

El tribunal es considera competent, tot i que la tipificació parteix del Codi Penal franquista.

DANI SÁNCHEZ UGART Madrid Actualitzada el 27/09/2017 14:36

L'edifici de l'Audiència Nacional en una imatge d'arxiu / EFE

La jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ha admès aquest dimecres la denúncia de la fiscalia per delicte de sedició pels fets ocorreguts a Barcelona durant els dies 20 i 21 de setembre, en relació amb les concentracions i manifestacions contra la detenció i escorcoll de diversos edificis de la Generalitat. La magistrada, fent seu el relat de la fiscalia, considera que les accions van ser "dutes a terme per impedir per la força l'actuació de les autoritats i els seus agents en l'exercici de les seves funcions en defensa de l'ordenament constitucional", i acorda lliurar ofici a la Guàrdia Civil perquè elabori un atestat sobre els fets.

En una interlocutòria publicada només cinc dies després de rebre la denúncia, la jutge analitza les conductes i els fets que hi inclou el ministeri públic, i conclou que poden encaixar dins el delicte de sedició de l'article 544 del Codi Penal, tot i que alguns juristes dubten que el delicte de sedició pugui ser jutjat per l'Audiència Nacional, perquè el Codi Penal que el lligava a aquesta sala és el franquista, del 1973. 

La magistrada recorda que el tipus penal exigeix un comportament col·lectiu caracteritzat com a alçament "tumultuari", que és aquell "dirigit a impedir per la força o fora de les vies legals l'aplicació de les lleis" o qualsevol de les persones que es relacionen amb l'exercici de les seves funcions o el compliment dels seus acords o de les resolucions administratives o judicials.

Lamela recorda que el bé jurídic que es protegeix és "l'ordre públic" entès com la