PROCÉS CATALÀ - 1-O
El tribunal es considera competent, tot i que la tipificació parteix del Codi Penal franquista.
DANI SÁNCHEZ UGART Madrid
 |
| L'edifici de l'Audiència Nacional en una imatge d'arxiu / EFE |
La jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ha admès
aquest dimecres la denúncia de la fiscalia per delicte de sedició pels
fets ocorreguts a Barcelona durant els dies 20 i 21 de setembre, en
relació amb les concentracions i manifestacions contra la detenció i
escorcoll de diversos edificis de la Generalitat. La magistrada, fent
seu el relat de la fiscalia, considera que les accions van ser "dutes a
terme per impedir per la força l'actuació de les autoritats i els seus
agents en l'exercici de les seves funcions en defensa de l'ordenament
constitucional", i acorda lliurar ofici a la Guàrdia Civil perquè
elabori un atestat sobre els fets.
En una
interlocutòria publicada només cinc dies després de rebre la denúncia,
la jutge analitza les conductes i els fets que hi inclou el ministeri
públic, i conclou que poden encaixar dins el delicte de sedició de
l'article 544 del Codi Penal, tot i que alguns juristes dubten que el
delicte de sedició pugui ser jutjat per l'Audiència Nacional, perquè el
Codi Penal que el lligava a aquesta sala és el franquista, del 1973.
La magistrada recorda que el tipus penal exigeix un comportament
col·lectiu caracteritzat com a alçament "tumultuari", que és aquell
"dirigit a impedir per la força o fora de les vies legals l'aplicació de
les lleis" o qualsevol de les persones que es relacionen amb l'exercici
de les seves funcions o el compliment dels seus acords o de les
resolucions administratives o judicials.
Lamela
recorda que el bé jurídic que es protegeix és "l'ordre públic" entès com
la
"pau i tranquil·litat" a les manifestacions externes de la
convivència ciutadana. I igualment protegeix el principi d'autoritat
entès com el que la ciutadania diposita en les institucions per a
l'exercici adequat de les funcions que exerceix al servei d'una societat
democràtica i per tant de la col·lectivitat, una funció que, afegeix
Lamela, "quedaria en dubte si fossin impedides per la força".
La jutge considera que els fets són competència de l'Audiència Nacional
en tant que, a més d'atemptar contra els béns jurídicament protegits
que li són propis, "pot suposar al mateix temps una ofensa contra la
forma de govern", la tipificació del Codi Penal franquista per a aquests
tipus de delictes. D'acord amb el relat de fets del fiscal, la
finalitat última de les mobilitzacions que exposa en la seva denúncia
era, segons Lamela, "trencar l'organització de l'Estat", per la qual
cosa atempta també contra la forma actual de govern a Espanya a què es
refereix la llei orgànica del poder judicial, que regula les
competències de l'Audiència Nacional.
La jutge
precisa que "no tots els delictes de sedició amb caràcter general són
competència de l'AN", sinó que, en aquest cas concret, el delicte de
sedició "pot atemptar també contra la forma de Govern, en tractar de
canviar il·legalment l'organització territorial de l'Estat i declarar la
independència d'una part del territori nacional", cosa que determina
igualment la competència de l'Audiència.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada