Els fiscals del Suprem intenten una rebel·lió contra els permisos als presos polítics

JUDICI FARSA

El fiscal del judici contra el procés Javier Zaragoza critica públicament el Tribunal Suprem per no haver acceptat un mecanisme contra els permisos 

Per: Josep Casulleras Nualart

14.02.2020  12:25

Amb l’arribada dels primers permisos penitenciaris als presos polítics condemnats per sedició pel Tribunal Suprem espanyol, hi ha hagut alguns moviments dins de la fiscalia espanyola de reacció i de contrarietat. Han coincidit amb el nomenament de Dolores Delgado com a nova fiscal general de l’estat, deplorada pels sectors més conservadors de la magistratura espanyola per considerar-la massa tova amb l’independentisme. Els fiscals del Suprem Javier Zaragoza, Fidel Cadena i Consuelo Madrigal van demanar al tribunal presidit per Manuel Marchena que, amb la sentència, imposés la prohibició de concedir cap mena de permís fins després del compliment de la meitat de la condemna. Però no s’hi va avenir. I ara Javier Zaragoza ja ho ha criticat públicament, i ha anunciat que la fiscalia prepara una ofensiva per a aturar aquests permisos.

Els fiscals volien que als presos polítics se’ls apliqués l’article 36.2 del codi penal, és a dir, lligar de mans la Generalitat perquè, com a responsable de la gestió de les presons, no els pogués aplicar el tercer grau ni l’article 100.2 dins del segon grau, que permet de fer

Xavier Melero desactiva dos artefactes perillosos a la sala del Suprem Per Josep Casulleras Nualart

OPINIÓ - DIARI D'UN JUDICI POLÍTIC

L'interrogatori complet dels ex-comissaris Castellví i Quevedo esvaeix el 'factor Mossos' de l'acusació de rebel·lió 

Per: Josep Casulleras Nualart

11.03.2019  19:11

Sense Mossos no hi ha rebel·lió. Aquesta és una de les brames que corren aquests dies entre la premsa de Madrid que es mou pel Tribunal Suprem espanyol, que un mes després de l’inici del judici veu com és d’enorme la dificultat de les acusacions a l’hora de demostrar que en els fets de la tardor del 2017 hi va haver una violència que justifiqui una condemna per rebel·lió o per sedició. Per això la declaració de dijous de Manuel Castellví, interrogat per la fiscalia i la resta d’acusacions, va despertar una certa eufòria, aquí, perquè van veure per primera vegada un punt de feblesa en el relat de les defenses; el fiscal Javier Zaragoza i la premsa oficialista de Madrid van ensumar sang, i s’hi van abraonar. Perquè Castellví, dubitatiu, amb la veu rogallosa i tremolosa i amb aquella suor al front, va semblar que es ficava de peus a la galleda quan va dir que havien advertit el govern poc abans de l’1-O que hi podia haver ‘una escalada de violència’ el dia del referèndum. I així es va suspendre la sessió dijous passat, fins avui: quatre dies amb tot un artefacte al bell mig de la sala de vistes del Suprem, a punt d’esclatar. Fins que aquest matí ha arribat l’artificier Xavier Melero i l’ha desactivat. I el factor Mossos per a justificar la rebel·lió s’ha tornat a esvair.



L’advocat de Joaquim Forn ha arrencat l’interrogatori de les defenses d’una manera directa, calculada mil·limètricament, que ha permès a Castellví de respondre amb la concisió, la brevetat i la claredat que li van mancar la setmana passada. I n’han sortit dues idees principals: que tres dies abans del referèndum ‘no es preveien actes de violència’, perquè en una reunió el dia 28 de setembre del 2017 amb caps de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil ‘tots tres cossos vam compartir que allò que ens trobaríem serien col·legis amb activitats i gent fent una resistència pacífica a la possible actuació de la

La secretària judicial admet que s'investigava la rebel·lió abans del "tumult" del 20-S

JUDICI AL PROCÉS







Gemma Liñán
Foto: EFE
Madrid. Dimecres, 6 de març de 2019

Les defenses han posat a lloc la secretaria judicial després d'un relat de més d'una hora intentant demostrar el "tumult" i el risc hi va haver el 20 de setembre durant l'escorcoll de la conselleria d'Economia.



Jordi Pina ha fet entrar en el judici un factor clau. Si vins ara la màxima expressió de violència estava en el 20-S i en el tumult que ha detallat tant la secretaria judicial com els responsables policials que han delcarar fins ara, l'advocat de Jordi Sànchez, ha fet notar, i així ho ha admès Montserrat del Toro que el jutge d'instrucció del 13 ja apuntava la rebel·lió abans dels fets, volent demostrar així, la construcció del relat per a una condemna exemplar d'entre 17 i 25 anys de presó.

A preguntes d'Andreu Van den Eynde, també ha admès que no sabia que el TSJC havia desestimat investigar aquests delictes.

"Vaig ser un autèntic fantasma"

Jutges del TS volen canviar el codi penal per poder sentenciar rebel·lió per l’1-O

Nervis a la judicatura espanyola que s'empesca un camí per a poder condemnar els independentistes

Gerard Sesé|03/03/2019

Imatge general dels set membres del Tribunal Suprem que jutjaran l'1-O / ACN

Els primers dies de judici i les brillants intervencions de tots els presos polítics han fet evident que ni el 20-S ni l’1-O hi va haver violència per part de la ciutadania i que els polítics no van cometre cap delicte tret del d’acomplir el mandat democràtic que els havia portat a les institucions.



Els nervis al Tribunal Superior han augmentat aquests dies (hi ha més de 75 magistrats), especialment després de veure les flaqueses i errors de la Fiscalia i l’advocacia de l’Estat. És per això que, segons publica El País, un sector de jutges de l’alt tribunal pretén reformar el Codi Penal afinant-lo amb un delicte concret per poder aplicar dures penes als presos polítics fent una interpretació retroactiva.

   

I és que un bon grapat de jutges del TS advoquen per una reforma del Codi Penal per

El relator de l'ONU rebutja les acusacions de rebel·lió als presos

REPRESSIÓ







El Nacional / ACN
Foto: ONU
Barcelona. Divendres, 25 de gener de 2019

El relator de minories de l'ONU, Fernand de Varennes, ha afirmat aquest divendres des de Madrid que "la dissidència política no violenta no hauria de comportar càrrecs penals". Després de la visita de 12 dies a l'Estat, l'expert se suma a les "preocupacions" ja expressades pel relator sobre la llibertat d'opinió l'any passat al voltant de la causa per l'1-O i l'acusació de rebel·lió contra alguns dels presos. "Les restriccions només han d'imposar-se quan són estrictament necessàries i proporcionades", ha indicat De Varennes en finalitzar la visita i després de parlar amb la fiscalia sobre la causa al Suprem.



En les seves observacions preliminars, el relator de minories apunta també que tot i que les principals víctimes de la intolerància solen ser minories com la comunitat gitana o els migrants, "atesos els esdeveniments a Catalunya el 2017", també ha estat "informat d'un número cada cop més gran d'incidents relacionats" amb catalans.



En la mateixa declaració, el relator de l'ONU ha posat en relleu també els "enormes avenços" aconseguits per Espanya en l'àmbit dels drets humans des de la Transició. "Els

Més de 120 catedràtics i professors de Dret refusen la rebel·lió i la sedició

CAS 1-O







El Nacional
Foto: EFE
Barcelona. Dijous, 22 de novembre de 2018

Més de 120 catedràtics i professors de Dret d'Espanya han signat un manifest on refusen l'acusació pels delictes de rebel·lió i sedició que es demanen pels presos polítics independentistes. Així ho assegura un manifest al que ha tingut accés El diario.es el qual suposa una alerta per part d'aquests professors i professores que discrepen de les interpretacions de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat.



La Fiscalia acusa de rebel·lió als presos polítics, i l'Advocacia de l'Estat els acusa de sedició; aquest centenar de catedràtics i professors considera que ni una cosa ni l'altra ja que no consideren que hi hagi cap element necessari de violència per acusar d'aquests delictes.



Al manifest, els firmants adverteixen que la interpretació de la Fiscalia i de l'Advocacia "obre la porta a la banalització de dos delictes pràcticament inèdits en democràcia i amb un passat de record trist" (els únics condemnats per rebel·lió des de la restauració de la

La fiscalia espanyola acusa de rebel·lió els presos polítics i demana 25 anys per a Junqueras

PAÍS - PRINCIPAT

Demana entre 16 i 17 anys de presó per a la resta de presos i 11 anys per a Trapero i la cúpula dels Mossos

Per: Redacció 

02.11.2018  11:13

La línia dura contra l’independentisme s’imposa i la fiscalia acusa de rebel·lió, malversació i desobediència els presos polítics. Per a Oriol Junqueras demana 25 anys de presó i d’inhabilitació; per a Carme Forcadell, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, 17 anys de presó i d’inhabilitació, i per a Rull, Turull, Romeva, Forn i Bassa, 16 anys de presó i d’inhabilitació. L’escrit d’acusació dels quatre fiscals de la sala penal del Suprem, Javier Zaragoza, Fidel Cadena, Consuelo Madrigal i Jaime Moreno, manté la duresa de l’argumentació de la querella per rebel·lió que va presentar ara fa un any José Manuel Maza, ex-fiscal general de l’estat. Tanmateix, com que el Suprem no ha aconseguit l’extradició del president Puigdemont, el vice-president Oriol Junqueras és qualificat de ‘promotor’ i ‘cap principal’ dels fets de l’1-O.

Vegeu el conjunt de les acusacions contra els presos polítics:

Per a la resta de membres del govern de Puigdemont —Carles Mundó, Santi Vila i Meritxell Borràs—, que són en llibertat provisional, la fiscalia demana 7 anys per malversació i desobediència.



D’una altra banda, per als membres de la mesa del parlament i l’ex-diputada de la CUP Mireia Boya es demana una multa de

'The New York Times': "Puigdemont no podrà ser jutjat per delicte de rebel·lió"

CAS 1-O







El Nacional
Barcelona. Dijous, 12 de juliol de 2018

El diari The New York Times ha manifestat en una primera anàlisi de la resolució del Tribunal d'Schleswig-Holstein, amb informació d'Associated Press, que el president a l'exili, Carles Puigdemont, "no podrà ser jutjat pel delicte de rebel·lió", la principal acusació que li feia la Justícia espanyola.



"En la seva decisió sobre el cas de Carles Puigdemont, el Tribunal del land d'Schleswig-Holstein ha assenyalat que l'exlíder català no pot ser extraditat pel càrrec de rebel·lió, que no ha estat reconegut a Alemanya", ha indicat.



"Això significaria que si és extradit només podrà ser jutjat a Espanya pel càrrec de malversació de fons, per una acusació d'ús indegut de fons públics, ha indicat la portaveu Chistine von Milczewski, que ha afegit que la decisió pot ser recorreguda", ha afegit.









Enllaç notícia :

https://www.elnacional.cat/ca/politica/the-new-york-times-puigdemont-no-jutjat-delicte-rebel-lio_287325_102.html 

Sánchez vol canviar el delicte de rebel·lió per aplicar-lo als independentistes

PAÍS - PRINCIPAT

La ministra de Justícia espanyola, Dolores Delgado, confirma la intenció que va manifestar Pedro Sánchez al maig.

Per: Redacció 

27.06.2018  13:35

La ministra de Justícia espanyola, Dolores Delgado, ha dit que el govern espanyol es proposarà de reformar el codi penal per modificar el delicte de rebel·lió, tal com va anunciar al maig Pedro Sánchez. 

Delgado reconeix que s’ha de modificar per ‘afrontar noves situacions i nous actors’ i recorda que el seu origen es remunta al 1900, sempre ‘en contexts d’alçaments militars i comptat amb la violència com a estructura del tipus penal’. 

‘Poden aparèixer noves situacions i nous actors en relació amb aquest delicte. Sánchez va proposar afrontar aquestes noves situacions des d’un debat tranquil, comptant amb el màxim consens per a defensar una cosa respecte de la qual tots hem d’estar d’acord: la constitució’, ha dit durant la sessió de control a preguntes del diputat popular Pablo Matos Mascareño.

Enllaç notícia :

https://www.vilaweb.cat/noticies/sanchez-vol-canviar-el-delicte-de-rebellio-per-a-aplicar-lo-als-independentistes/ 

Última hora : Alemanya torna a rebutjar el càrrec de rebel·lió contra Puigdemont

CAS 1-O







El Nacional
Foto: Efe
Barcelona. Dimarts, 22 de maig de 2018

L'Audiència Territorial de Schleswig Holstein (nord d'Alemanya) ha mantingut avui el seu rebuig a incloure el càrrec de rebel·lió en el procés d'extradició contra el president Carles Puigdemont.



En una decisió adoptada avui, l'audiència manté explícitament la seva postura del 5 d'abril en la qual va considerar "en principi inadmissible" una extradició de Puigdemont per rebel·lió, en resposta a una petició de la fiscalia del passat 9 de maig perquè així es considerés.



Seguirà ampliació







Enllaç notícia :

https://www.elnacional.cat/ca/politica/alemanya-torna-rebutjar-carrec-rebellio-contra-puigdemont_270774_102.html 


 

Llarena confirma el processament de tots els dirigents independentistes i obre la porta a no jutjar-los per rebel·lió

PAÍS - PRINCIPAT

El jutge del Tribunal Suprem espanyol es reafirma en el delicte de malversació i diu que les dades del ministeri espanyol d'Hisenda coincideixen amb els indicis del delicte.

Per: Redacció

09.05.2018  14:14

El jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena ha rebutjat tots els recursos contra el processament dels vint-i-tres dirigents independentistes acusats de rebel·lió, malversació i desobediència i, per tant, confirma el seu processament. Llarena insisteix a veure violència en la causa, es reafirma en el delicte de malversació i obre la porta a no jutjar-los per rebel·lió, però sí per sedició o delicte de conspiració per la rebel·lió.



Llarena insisteix en l’existència de violència durant els fets del 20 de setembre i de l’1 d’octubre i responsabilitza els dirigents independentistes d’aquesta violència ‘conscientment assumida i buscada’. Pel que fa a l’existència d’aquesta suposada violència, Llarena obre la porta a no jutjar els processats per rebel·lió, però sí per sedició. Segons recull la interlocutòria, en cas que es demostrés que no hi va haver violència per part dels dirigents independentistes, ‘es podria sostenir una acusació per sedició’. De la mateixa manera, el jutge explica que tampoc no s’exclou l’acusació per delicte de conspiració per la rebel·lió. Llarena diu que, encara que l’objectiu dels dirigents independentistes no fos declarar la

Tamara Carrasco, en llibertat amb un càrrec de desordres públics

PAÍS - PRINCIPAT

El jutge de l'Audiència espanyola descarta els delictes de rebel·lió i 'terrorisme'.

Per: Redacció 

12.04.2018  14:30

L’Audiència espanyola ha ordenat llibertat provisional per a Tamara Carrasco, l’activista del CDR de Viladecans detinguda dimarts acusada de coordinar els talls de carreteres i obertura de peatges durant la Setmana Santa. Arran de la detenció, la Guàrdia Civil va assegurar que se la investigava per rebel·lió i ‘terrorisme’. Tanmateix, el tribunal ha descartat aquests delictes i li manté la causa oberta per desordres públics.



El jutge Diego de Egea ha ordenat també mesures cautelars contra Carrasco:


només podrà abandonar Viladecans per anar a la feina o si demana permís judicial. La fiscalia, que sostenia l’acusació de rebel·lió i ‘terrorisme’, ha

Allarguen 24 hores més la detenció de la integrant del CDR de Viladecans

PAÍS - PRINCIPAT

És acusada de presumptes delictes de rebel·lió i terrorisme · Demà passarà a disposició de l'Audiència espanyola.

Per: Redacció 

11.04.2018  01:50

La Guàrdia Civil va traslladar, ahir, a Madrid T. C., la dona detinguda a Viladecans (Baix Llobregat), membre del CDR d’aquesta població, per ordre del jutjat número 6 de l’Audiència espanyola. La Guàrdia Civil diu que és la ‘coordinadora’ del grup i l’acusa de presumptes delictes de rebel·lió i terrorisme.



Abans de ser detinguda, El Confidencial la va assenyalar publicant un àudio en què, presumptament, es podia sentir T. C. explicant quines vies es volien tallar. La dona és a la comandància de Tres Cantos, de Madrid, i demà passarà a disposició judicial. El jutge Diego de Egea serà l’encarregat de prendre-li declaració i decidirà sobre la seva situació personal.



L’operació de la Guàrdia Civil es manté oberta perquè continuen cercant un home d’Esplugues de Llobregat, que no han localitzat. La detenció de la dona de Viladecans ha causat indignació i milers de persones s’han manifestat arreu del país. També nombrosos juristes vn expressar ahir malestar a la xarxa perquè les

El relator especial de l’ONU per a la llibertat d’expressió insta l’estat espanyol a retirar les acusacions de rebel·lió

MÓN - EUROPA

David Kaye es mostra 'preocupat' per l’ús d’aquests càrrecs quan no involucren violència.

Per: ACN 

06.04.2018  17:42

El relator especial de les Nacions Unides sobre llibertat d’opinió i expressió, David Kaye, insta les autoritats espanyoles a ‘abstenir-se de perseguir per rebel·lió figures polítiques i manifestants’ a Catalunya, segons recull un comunicat del Comitè de Drets Humans de l’ONU.






‘Les persecucions per rebel·lió que poden conduir a llargues condemnes a presó plantegen greus riscos de dissuadir el discurs totalment legítim, fins i tot si és controvertit’, ha assenyalat Kaye. Segons defensa, la llibertat d’expressió és ‘la pedra angular’ de tota societat ‘lliure i democràtica’ i continuarà així fins que desapareguin les controvèrsies polítiques actuals. En aquest sentit, el relator de l’ONU es mostra ‘preocupat’ que els càrrecs de rebel·lió per actes que no involucren violència contra alguns dels membres del govern, com Carles Puigdemont, puguin ‘interferir amb els drets de protesta pública i dissidència’.






L’expert recorda que la llei internacional de drets humans adverteix que ‘les restriccions només han d’imposar-se quan siguin estrictament necessàries i proporcionades per

Última hora : La Justícia alemanya deixa en llibertat Carles Puigdemont i descarta delicte de rebel·lió

CAS 1-O







El Nacional
Foto: ACN
Barcelona. Dijous, 5 d'abril de 2018

La Justícia alemanya ha deixat finalment en llibertat el president Carles Puigdemont i ha descartat el delicte de rebel·lió. L'Audiència Territorial de Schleswig-Holstein, al nord d'Alemanya, ha descartat el delicte de rebel·lió en la petició d'extradició a Espanya de l'expresident Carles Puigdemont i l'ha deixat en llibertat sota fiança de 75.000 euros mentre estudia si l'extradita a l'Estat.



En un comunicat, el jutge d'Schleswig-Holstein ha explicat que només tramitarà la petició pel delicte de malversació de fons, ja que considera que a Catalunya no hi va haver violència i que per tant no procedeix extraditar-lo per rebel·lió. És a dir, en cas que Puigdemont fos extradit per part de la justícia alemanya només podria ser jutjat a Espanya per malversació i no per rebel·lió.



Segons explica el tribunal, la sala primera Penal considera en principi que la imputació del delicte de rebel·lió és "inadmissible", però creu que sí que pot ser acceptat el de corrupció, com malversació de fons públics, de manera que el

El vice-president liberal del Bundestag s’oposa a l’extradició de Puigdemont per rebel·lió

MÓN - EUROPA

El principal partit de l'esquerra alternativa, Die Linke, demana l'allibermament de Puigdemont.

Per: Redacció 

25.03.2018  19:24

Un vice-president del parlament federal alemany, Wolfgang Kubicki, ha descartat una extradició de Carles Puigdemont si és per rebel·lió.

‘A Alemanya no coneixem el delicte de ‘rebel·lió’, a diferència de l’estat espanyol’, ha dit el dirigent liberal en declaracions a la xarxa de diaris regionals alemanys Redaktionsnetzwerk Deutschland.

Jaume P. Sayrach: ‘Cal passar de la submissió a la rebel·lió i a cridar’

PAÍS - PRINCIPAT

Entrevista a l’eclesiàstic i escriptor, un dels ‘capellans rojos’ que va combatre el franquisme des dels suburbis i va contribuir a dinamitzar la lluita veïnal a Santa Coloma de Gramenet.

Per: Josep Casulleras Nualart 

12.03.2018  22:00

Jaume Patrici Sayrach i Fatjó dels Xiprers (Barcelona, 1929) viu en un petit pis al barri Llatí de Santa Coloma de Gramenet. És un quart sense ascensor, i quan li demanes com s’ho fa, a la seva edat, et respon amb un somriure picaresc que se sap tots els racons i secrets de l’escala. És conegut com un dels ‘capellans rojos’ que va combatre el franquisme des del suburbi i que va contribuir a dinamitzar una lluita veïnal per a transformar-lo en una ciutat digna, desafiant el franquisme agonitzant. Va ser capellà de la parròquia del Fondo, el barri on fou enviat el 1965 com a càstig pel fet de ser massa obrer i massa catalanista.



El que s’hi va trobar el va impactar tant que ja no en va voler marxar. Fou regidor com a independent pel PSUC al primer ajuntament democràtic, a l’equip de govern de Lluís Hernàndez, a la Santa Coloma pionera en la immersió lingüística i a demanar a la gent com volia que fos la ciutat en què havia de viure.


Fins fa ben poc, va militar a ICV; ‘hi aguantava per en Lluís Hernàndez’, però en va acabar estripant el carnet decebut perquè el partit no havia sabut ‘trobar el país’. Ens asseiem al voltant d’una taula on encara té el llibre de poemes d’Ausiàs March que llegia quan hem picat a la porta. I comencem parlant del procés.



—Fa dies que no escriviu perquè esteu desconcertat.

Els treballadors es rebel·len contra Correus

REFERÈNDUM

Correus ha enviat instruccions als empleats per censurar enviaments sense ordre judicial. Els sindicats parlen de casos aïllats de censura i recorden que la privacitat de les comunicacions és un dret constitucional.

per Gemma Aguilera  

19/09/2017

Una furgoneta de Correus fa un servei ordinari al Parlament de Catalunya | Gemma Aguilera

El passat 13 de setembre, els empleats de Correus, propietat de l’Estat, rebien dels seus caps una nota en què l’empresa traslladava una ordre als treballadors: “Correus s’haurà d’abstenir de realitzar l’admissió d’enviaments, o dir a terme qualsevol acte, que pugui estar relacionat amb l’esmenada consulta”, referint-se a l’acord de suspensió del TC de la llei del referèndum. A més, ordena als treballadors que “qualsevol dubte o incidència ha de posar-se immediatament en coneixement del cap de Sector”. La nota també demana “especial atenció” als treballadors del torn de tarda i de les oficines auxiliars i rurals. Aquesta nota, però, no respon a cap ordre de la Fiscalia ni de cap jutjat, tal i com reconeix Correus a El Món: “No hi ha cap ordre de la Fiscalia, simplement hem traslladat una resolució del TC que suspèn el referèndum als nostres empleats perquè la suspensió implica també la suspensió de qualsevol actuació o iniciativa al respecte”. Per tant, Correus ha decidit aplicar la censura a les comunicacions privades pel seu compte, sense cap ordre judicial que li ho requereixi.

 

Protesta davant l'edifici de Correus a Barcelona, en saber-se que s'havia donat la instrucció de censurar enviaments | ACN

Els treballadors es neguen a censurar 

Rebel·lió contra Montoro

Per: Redacció
08.04.2016  15:05

PAÍS

Els governs de Catalunya, el País Valencià i les Illes, indignats amb l’ultimàtum de Montoro, anuncien que faran front comú.

La vice-presidenta del Consell, Mónica Oltra

Els govens de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears han respost de manera contundent l’ultimàtum del ministre d’Hisenda espanyol en funcions, Cristóbal Montoro, perquè efectuïn la retenció de crèdit necessària per complir el dèficit del 2015. Tots tres governs han dit que no estan disposats a fer més retallades, i han exigit al govern espanyol que compleixi els seus compromisos financers i les obligacions que té.

Ahir fou Junqueras qui ho va dir en una compareixença de premsa, i avui ha comparegut la vice-presidenta del Consell, Mónica Oltra, avisant Montoro que és impossible que es pugui fer aquest

Guerra proposa que l’estat espanyol aturi la ‘rebel·lió’ catalana com es va fer el 1934

Dijous  5.11.2015  19:55

L'ex-vice-president del govern espanyol i ex-dirigent del PSOE diu que la iniciativa de Junts pel Sí i la CUP és 'un cop d'estat civil'.

Una imatge d'arxiu d'Alfonso Guerra

L’ex-vice-president del govern espanyol i ex-dirigent del PSOE, Alfonso Guerra, ha demanat avui a l’estat espanyol que freni la ‘rebel·lió contra la llei’ que ha començat a Catalunya. Espera –ha afegit– que ‘ara acabi de la mateixa manera’ que el 1934, quan Lluís Companys va proclamar l’estat català.