Jaume P. Sayrach: ‘Cal passar de la submissió a la rebel·lió i a cridar’

PAÍS - PRINCIPAT

Entrevista a l’eclesiàstic i escriptor, un dels ‘capellans rojos’ que va combatre el franquisme des dels suburbis i va contribuir a dinamitzar la lluita veïnal a Santa Coloma de Gramenet.

Per: Josep Casulleras Nualart 

12.03.2018  22:00

Jaume Patrici Sayrach i Fatjó dels Xiprers (Barcelona, 1929) viu en un petit pis al barri Llatí de Santa Coloma de Gramenet. És un quart sense ascensor, i quan li demanes com s’ho fa, a la seva edat, et respon amb un somriure picaresc que se sap tots els racons i secrets de l’escala. És conegut com un dels ‘capellans rojos’ que va combatre el franquisme des del suburbi i que va contribuir a dinamitzar una lluita veïnal per a transformar-lo en una ciutat digna, desafiant el franquisme agonitzant. Va ser capellà de la parròquia del Fondo, el barri on fou enviat el 1965 com a càstig pel fet de ser massa obrer i massa catalanista.



El que s’hi va trobar el va impactar tant que ja no en va voler marxar. Fou regidor com a independent pel PSUC al primer ajuntament democràtic, a l’equip de govern de Lluís Hernàndez, a la Santa Coloma pionera en la immersió lingüística i a demanar a la gent com volia que fos la ciutat en què havia de viure.


Fins fa ben poc, va militar a ICV; ‘hi aguantava per en Lluís Hernàndez’, però en va acabar estripant el carnet decebut perquè el partit no havia sabut ‘trobar el país’. Ens asseiem al voltant d’una taula on encara té el llibre de poemes d’Ausiàs March que llegia quan hem picat a la porta. I comencem parlant del procés.



—Fa dies que no escriviu perquè esteu desconcertat.