Diu que som una minoria i que vol que ens extingim

 

 

OPINIÓ

 

 

Segons el supremacisme, l'existència de col·lectius suposadament superiors legitima la discriminació, la subjugació o la segregació dels considerats inferiors. La seva extinció

 

 

 

 

 

 

NÚRIA CADENES

27.09.2023 - 21:40

Actualització: 28.09.2023 - 11:44

 

 

El primer títol que havia pensat per a aquest article era alguna cosa similar a “La impotència del Senyor X”, però aleshores he trobat que podria semblar que parlava d’Elon Musk i de la tírria que mostra contra la xarxa social que va comprar, que ell ha volgut batejar amb l’anodina X i que al navegador es continua anomenant Twitter, i, per tant, ho he deixat estar. Que tot plegat també és una qüestió de narcisisme destructiu, certament, però que la personalitat d’aquests individus m’interessa, ara, entre poc i gens.

Felipe González va ser secretari general del PSOE entre el 1974 i el 1997, i president del govern espanyol entre el 1982 i el 1996. Alfonso Guerra en va ser el secretari d’organització i, al govern que tenien, vice-president. Feien tàndem: la típica complementarietat del policia bo i el policia dolent, cara amable – element mossegaire. Eren o es consideraven o semblaven amics. Fins que un dels casos de corrupció dels que van implicar públicament el PSOE (el del germà de Guerra, Juan) va forçar la dimissió a la vice-presidència. Era el 1991. Des d’aleshores la distància es va anar fent més i més gran. I freda. Àrtica. El primer signe públic de desgel entre els dos personatges va arribar el 2007, quan es van trobar a l’acte de presentació d’un llibre signat per Rafael Vera.

Passats trenta anys del trencament, González i Guerra es van tornar a aplegar en un acte públic conjunt. Va ser ara fa poc, el

Alfonso Guerra blanqueja la dictadura de Pinochet

MÓN - ESPANYA

'Entre la dictadura de Pinochet, horrible, i la de Maduro, horrible, hi ha una diferència: que en un l'economia no va caure i en l'altre ha caigut', ha assegurat 

Per: Redacció 

28.01.2019  16:32

L’ex-vice-president del govern espanyol, Alfonso Guerra, ha tornat a ser notícia per unes declaracions polèmiques. Avui ha dit que algunes dictadures són ‘eficaces’ en el terreny econòmic, però que la de Veneçuela de Nicolás Maduro ‘no serveix per a res’. L’ha comparada amb la del dictador xilè, Augusto Pinochet. ‘Almenys a Xile l’economia no va caure’.

Alfonso Guerra ha dicho hoy en 'Hoy por hoy' que la dictadura de Augusto Pinochet fue eficaz en lo económico, está a nada de decir que Hitler perpetró un Holocausto pero hizo buenas autopistas. pic.twitter.com/KgGOaoRUQV

— Bernat Castro 🦊 #AltsasukoakAske (@Berlustinho) 28 de gener de 2019

‘Entre la dictadura de Pinochet, horrible, i la de Maduro, horrible, hi ha una diferència: que en un l’economia no va caure i en l’altre ha caigut’, ha assegurat Guerra, qui ha afegit que Veneçuela travessa una situació de ‘ruïna‘. No obstant això, l’ex-mandatari socialista s’ha mostrat a favor que

Alfonso Guerra : "Quim Torra és nazi"

NOVA LEGISLATURA







Alba Solé
Foto: ACN
Barcelona. Dimarts, 29 de maig de 2018

"Quim Torra és nazi". Amb aquesta duresa s'ha expressat l'exvicepresident del govern espanyol Alfonso Guerra en una entrevista al programa Hoy por hoy de la Ser. Guerra ha lamentat que hi hagi un president de la Generalitat "supremacista" i que la societat s'ho prengui amb "naturalitat".



L'exvicepresident també ha parlat de la moció de censura proposada pel secretari general socialista, Pedro Sánchez, contra Mariano Rajoy; segons Guerra, "s'han de calcular bé les conseqüències de tirar endavant una moció amb el suport dels partits independentistes, ja que hi ha gent que quan vegi el PSOE accedint al

Guerra proposa que l’estat espanyol aturi la ‘rebel·lió’ catalana com es va fer el 1934

Dijous  5.11.2015  19:55

L'ex-vice-president del govern espanyol i ex-dirigent del PSOE diu que la iniciativa de Junts pel Sí i la CUP és 'un cop d'estat civil'.

Una imatge d'arxiu d'Alfonso Guerra

L’ex-vice-president del govern espanyol i ex-dirigent del PSOE, Alfonso Guerra, ha demanat avui a l’estat espanyol que freni la ‘rebel·lió contra la llei’ que ha començat a Catalunya. Espera –ha afegit– que ‘ara acabi de la mateixa manera’ que el 1934, quan Lluís Companys va proclamar l’estat català.

Guerra ens declara la “guerra”: ja parla de cop d’estat i de suspendre l’autonomia

Dimecres, 2 de setembre de 2015 20:15 h

Acusa a la societat espanyola de no respondre al desafiament català i demana decisions dràstiques

---

Barcelona (ACN).- Alfonso Guerra, vicepresident del govern espanyol en l'època de Felipe González, ha acusat el Govern de fer "un cop d'Estat a càmera lenta", i ha criticat la passivitat de l'executiu liderat per Mariano Rajoy. En un article a la revista 'Tiempo' publicat aquest dimarts, Guerra considera que "el més preocupant" de la situació creada arran de "l'anunci d'un veritable cop d'Estat que esqueixaria una part de la nació" és "l'absència de la resposta corresponent de la societat". A més s'ha mostrat partidari de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, que preveu l'adopció de "les mesures necessàries" perquè un governant compleixi les seves obligacions.

Guerra la vella guàrdia torna a escena  

Guerra atribueix part de la responsabilitat de la situació creada a l'"esquerra". Al seu parer, els partits que prediquen en aquest extrem de l'arc polític "no s'han atrevit" a aturar un programa que "representa el vell projecte de la burgesia catalana". I afegeix: "Esglaia observar com els sindicats ballen l'aigua als ulls a Artur Mas i les seves monges coadjuvants. Quants segles marxa enrere!".

Contrarietat per la manca de resposta dels governants i dels mateixos espanyols

Francesc Sanuy: 'La Caixa és un monstre que parasita i vampiritza'

Divendres  21.11.2014  06:00

Autor/s: Andreu Barnils

Entrevista amb l'advocat, i ex conseller de la Generalitat de Catalunya, que acaba de treure el llibre 'La banca sempre guanya'

Francesc Sanuy, ahir a Barcelona.

Francesc Sanuy (1936) és advocat, va ser conseller de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat, diputat per CiU a Madrid, director de la Fira de Barcelona i fundador d'IFEMA. Un home sense pèls a la llengua que durant catorze anys va ser tertulià de Catalunya Ràdio. Ara escriu al Singular Digital. Sanuy acaba de publicar un llibre, 'La banca sempre guanya' (RBA), recull d'articles apareguts a la premsa des de l'any 2010 fins el 2014. També s'hi inclou un pròleg prou aclaridor, 'La crisi inacabada' que aporta context. En el llibre es parla bàsicament de bancs, i de banquers. Sanuy ens rep al restaurant Lázaro de Barcelona, la seva segona casa. En aquesta entrevista també ho fem, sense parar, això de parlar de bancs i de banquers.

—Els bancs són massa grans per caure, però es veu que els països no.

Fent camí: de la Consulta a la DUI

Dissabte, 15 de novembre de 2014 05:00 h

Catalunya a la cruïlla definitiva : resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.-El 9-N ha esdevingut un aparador original, un èxit inesperat. Com ha reconegut l’Ernest Folch, sóc dels qui va creure, en aquells dies maleïts, que la jugada unilateral del president, combinada amb el fet que fos la primera mobilització independentista concebuda de dalt a baix, posaven en risc seriós la maniobra. El fet és que, una altra vegada, superant tots els (molts) condicionants, l’independentisme plural ha demostrat de forma fefaent que és majoritari, però també que encara hem de fer molta feina per eixamplar-lo. I com que el Govern espanyol ens obliga, hem passat pantalla del referèndum a una DUI al Parlament, que caldrà fer des d’una majoria absoluta en els propers mesos. Francament, serà més fàcil. Escac i mat a tocar de dits. Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana.

Cañas, Jordi(assessor de Ciutadans al Parlament Europeu).
Regeneració a tomba oberta.
En una mostra delicada dels graaans principis del seu partit en la lluita contra la partitocràcia, l’exdiputat Cañas, imputat en un cas de frau fiscal, ha trigat pocs mesos a tornar a enganxar-se a l’erari públic, ara, per la via d’esdevenir assessor del flamant parlamentari europeu Juan Carlos Girauta. Mentre Ciudadanos negocia amb suor un pacte a nivell espanyol amb UPyD, que el convertirà definitivament, ara sí, ironies del destí, mira que hem trigat anys, en un partit d’àmbit estatal, continuem esperant que Albert Rivera, en alguna de les seves incomptables aparicions televisives, justifiqui els casos de corrupció que han esquitxat darrerament el seu partit, especialment, els que afecten els seus candidats europeus.

González Pons, Esteban(vicesecretari general del Partit Popular).
Resposta ràpida.

Què s'amaga darrere la jaqueta de pana de Felipe González?

L'ex-President d'Espanya s'està fent milionari comerciant amb les seves influències i altres activitats peculiars

---

De "l'obrero espanyol" que deia ser Felipe González, en queda ben poc. El que va ser un dels Presidents del Govern espanyol amb més petjada a la encara tendre democràcia, ha oblidat els seus valors socialistes i ara es del·laïta envoltat de diners i de la més ostentosa alta societat. Felipe González està carregat de calers, però segurament no és només la fortuna el que li interessa, sinó el poder. I, està clar, les formalitats del poder polític ja no li interessen. Ara Felipe González recull els fruits extraoficials de la seva feina com a President espanyol i es dedica a vendre les seves influències a empresaris amb gran monopolis que necessiten tractes de favor per engreixar les seves opaques fortunes.  

La bona vida de Felipe González,El Obrero Apañol

L'ànimal polític de Felipe González: els orígens.

Aquells mítings elaborats, estudiats i plens d'ironia, sempre al costat del seu inseparable Alfonso Guerra són una època molt llunyana del socialista de la jaqueta de pana. La seva desconnexióde la política pública espanyola estàdeixant entreveure allòque ja se sospitava: Felipe González sap moure's com un llangardaix i esmunyir-se en direccióel poder.

L'arribada al poder de González no va estar exempta de sospites i intrigues, i una vegada va ser President de l'Estat, va agafar-s'hi ben fort. Va passar la tempesta dels nombrosos escàndols de corrupcióagafat a la trona com si es tractés d'una boia, fins el punt de deixar-se en evidència tot sol. Felipe González va mantenir al seu costat Alfonso Guerra, malgrat els seus dos intents de dimissió, quan el seu germà va ser acusat de tràfic d'influència - el primer cas tractat a Espanya, per cert-. En aquell moment, l'aleshores President d'Espanya va jurar que confiava tant en la honorabilitat de Guerra que, si dimitia ell també ho faria". D'això se'n va oblidar.

A en Felipe, la política se li ha quedat petita