L'ex-President d'Espanya s'està fent milionari comerciant amb les seves influències i altres activitats peculiars
De "l'obrero espanyol" que deia ser Felipe González, en queda ben poc. El que va ser un dels Presidents del Govern espanyol amb més petjada a la encara tendre democràcia, ha oblidat els seus valors socialistes i ara es del·laïta envoltat de diners i de la més ostentosa alta societat. Felipe González està carregat de calers, però segurament no és només la fortuna el que li interessa, sinó el poder. I, està clar, les formalitats del poder polític ja no li interessen. Ara Felipe González recull els fruits extraoficials de la seva feina com a President espanyol i es dedica a vendre les seves influències a empresaris amb gran monopolis que necessiten tractes de favor per engreixar les seves opaques fortunes.
 |
| La bona vida de Felipe González,El Obrero Apañol |
L'ànimal polític de Felipe González: els orígens.
Aquells mítings elaborats, estudiats i plens d'ironia, sempre al costat del seu inseparable Alfonso Guerra són una època molt llunyana del socialista de la jaqueta de pana. La seva desconnexióde la política pública espanyola estàdeixant entreveure allòque ja se sospitava: Felipe González sap moure's com un llangardaix i esmunyir-se en direccióel poder.
L'arribada al poder de González no va estar exempta de sospites i intrigues, i una vegada va ser President de l'Estat, va agafar-s'hi ben fort. Va passar la tempesta dels nombrosos escàndols de corrupcióagafat a la trona com si es tractés d'una boia, fins el punt de deixar-se en evidència tot sol. Felipe González va mantenir al seu costat Alfonso Guerra, malgrat els seus dos intents de dimissió, quan el seu germà va ser acusat de tràfic d'influència - el primer cas tractat a Espanya, per cert-. En aquell moment, l'aleshores President d'Espanya va jurar que confiava tant en la honorabilitat de Guerra que, si dimitia ell també ho faria". D'això se'n va oblidar.
A en Felipe, la política se li ha quedat petita
Aquells mítings elaborats, estudiats i plens d'ironia, sempre al costat del seu inseparable Alfonso Guerra són una època molt llunyana del socialista de la jaqueta de pana. La seva desconnexióde la política pública espanyola estàdeixant entreveure allòque ja se sospitava: Felipe González sap moure's com un llangardaix i esmunyir-se en direccióel poder.
L'arribada al poder de González no va estar exempta de sospites i intrigues, i una vegada va ser President de l'Estat, va agafar-s'hi ben fort. Va passar la tempesta dels nombrosos escàndols de corrupcióagafat a la trona com si es tractés d'una boia, fins el punt de deixar-se en evidència tot sol. Felipe González va mantenir al seu costat Alfonso Guerra, malgrat els seus dos intents de dimissió, quan el seu germà va ser acusat de tràfic d'influència - el primer cas tractat a Espanya, per cert-. En aquell moment, l'aleshores President d'Espanya va jurar que confiava tant en la honorabilitat de Guerra que, si dimitia ell també ho faria". D'això se'n va oblidar.
A en Felipe, la política se li ha quedat petita
