Francesc Sanuy: 'Hem de fotre el camp, jo no aguanto més'

Dilluns  06.04.2015  06:00

Autor/s: Andreu Barnils

L'ex-conseller de la Generalitat publica un llibre de memòries trufat d'anècdotes, que repassem en aquesta entrevista.

Francesc Sanuy, a Barcelona

Francesc Sanuy (Barcelona, 1936) acaba de publicar una autobiografia, 'Diuen que tinc memòria' (Ediciones B). El llibre abasta els primers anys de la seva vida i fins als anys vuitanta. La gent, doncs, que busqui la seva obra de govern (Sanuy va ser conseller dels primers governs Pujol) haurà d'esperar a un possible segon volum. En aquest primer parla de la seva infantesa en una Barcelona en plena guerra, els anys d'estudiant a l'Espanya franquista, l'expulsió de la Universitat i el seu periple per Itàlia, Regne Unit i els Estats Units, on es va formar a universitats d'elit. Amb una prosa trufada de brillants anècdotes, Sanuy també parla de l'Àfrica, on va viatjar durant dos anys, l'organització de Fires a Madrid i Barcelona o la seva feina de traductor a l'ONU, a Suïssa. Una vida de pel·lícula.

—Descriu una Barcelona de postguerra on els nens jugaven al carrer en plena Eixample.
—Al bèlit, per exemple. El bèlit era una peça de fusta tallada amb una navalla. Tenia forma de dirigible Hinderburg. De zepelí. Agafaves una pala d'estovar la roba que et servís de pala, enlairaves el bèlit picant contra ell, i amb la mateixa pala l'entomaves al vol. Com una mena de beisbol. Gran joc el bèlit. Un dia vaig arribar als EUA, com a estudiant becat, en una benvinguda amb altres estudiants d'arreu del món. Va sortir un noi de l'Índia que va explicar-nos el seu joc. El presentava com l'esport nacional dels joves a l'Índia. I era el bèlit. Quan em vaig aixecar, vaig agafar la pala, i vaig picar, l'indi aquell va quedar acollonit. 'Nano, que això és el bèlit!' Els musulmans van arribar a la península Ibèrica i a l'Índia el mateix any. El 711. Per tant el bèlit no és ni de l'Índia, ni nostre. És del Magreb, dels països musulmans del nord d'Àfrica, que el van exportar.

—Explica que de nen va passar sis mesos al llit.

Francesc Sanuy: 'La Caixa és un monstre que parasita i vampiritza'

Divendres  21.11.2014  06:00

Autor/s: Andreu Barnils

Entrevista amb l'advocat, i ex conseller de la Generalitat de Catalunya, que acaba de treure el llibre 'La banca sempre guanya'

Francesc Sanuy, ahir a Barcelona.

Francesc Sanuy (1936) és advocat, va ser conseller de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat, diputat per CiU a Madrid, director de la Fira de Barcelona i fundador d'IFEMA. Un home sense pèls a la llengua que durant catorze anys va ser tertulià de Catalunya Ràdio. Ara escriu al Singular Digital. Sanuy acaba de publicar un llibre, 'La banca sempre guanya' (RBA), recull d'articles apareguts a la premsa des de l'any 2010 fins el 2014. També s'hi inclou un pròleg prou aclaridor, 'La crisi inacabada' que aporta context. En el llibre es parla bàsicament de bancs, i de banquers. Sanuy ens rep al restaurant Lázaro de Barcelona, la seva segona casa. En aquesta entrevista també ho fem, sense parar, això de parlar de bancs i de banquers.

—Els bancs són massa grans per caure, però es veu que els països no.