El Bestiari del Procés : Projecte sòlid contra simple obstrucció

Dissabte, 12 de setembre de 2015 05:00 h

Catalunya a la cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.

---

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.-  La imatge de precampanya i la demoscòpia que la reflecteix ens deixen un escenari de somni. Tenim moltíssima feina a fer per explicar el nostre projecte i il·lusionar el màxim de gent possible, però el cert és que, de moment, la galdosa posada en escena dels nostres adversaris no ens pot ser més propícia. Un garbuix sense sentit de no propostes, basat només en l’obstruccionisme de l’únic projecte engrescador i real que té per davant la societat catalana. Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana.

Albinyana, Roger (secretari d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya).
Golàs per l’escaire.
García-Margallo encara deu estar palpant-se, astorat, per comprendre per on és que li van colar no el vot, sinó el gol de la seva vida. Una representació del govern català rebuda ni més ni menys que per la Comissió d’Afers Estrangers del Congrés dels Estats Units. I, acte seguit, declaracions del president del subcomitè per a afers europeus i de diversos congressistes demòcrates i republicans en suport al dret dels catalans a decidir en llibertat si volen (o no) continuar fent part d’Espanya. Senzillament espectacular. I tot plegat, a poc més de 24 hores de l’inici de la campanya electoral més important de la història de Catalunya. Sense dubte, els Estats Units, la seva premsa i els sectors dirigents, s’albiren com a un dels terrenys més abonats per donar suport a la nostra causa de llibertat.

Asens, Jaume(regidor de Barcelona en Comú).
No a l’AMI, sí a l’amo.

El Bestiari del Procés : La broma s’ha acabat

Dissabte, 5 de setembre de 2015 05:00 h

Catalunya a la cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.

---

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- Amb el cap girat. Per fer-se la foto amb somriure d’anunciant de dentífric, mentre una espurna li brilla entre les dents. Alguns, a base de legislar més i més repressió, creuen que poden decidir què és allò que pot i que no pot voler la gent. La política des del despatx de la metròpoli, tal i com agrada a les elits. En efecte, davant la revolta catalana, la broma s’ha acabat: sí, tota una manera de fer política al Regne d’Espanya postfranquista. Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana.

Arranz, Marc(extra de la sèrie “Joc de Trons”).
Som inferiors.
Una part important dels espanyols ens mira amb estima. Fins i tot, amb admiració. Però, en paral·lel, per desgràcia (és un afer preocupant del qual entitats com Drets, afortunadament, ja han pres bona nota) l’esforç continuat de tots els mitjans públics i privats llançant consignes inequívoques contra nosaltres aconsegueix solidificar, de manera creixent, un substrat de catalanofòbia llefiscós i omnipresent. Aquests dies n’hem tingut bona mostra a través de la història d’aquest extra de la popular sèrie televisiva que es grava aquests dies a Girona i que, en demanar un canvi d’horari, per poder assistir a la Via Lliure de la Meridiana, va rebre per resposta una negativa radical acompanyada d’insults i vexacions. Sí, necessitem un estat també per ser respectats com a col·lectivitat i cadascun de nosaltres.

Borrell, José (exministre socialista).
De l’insult al reconeixement.

El Bestiari del Procés:Escenifiquen el bloqueig de franc, ens fan la campanya

Dissabte, 22 d'agost de 2015 05:00 h

Catalunya a la cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.

---

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- Mancats d’aire per la superioritat apavullant de l’adversari, bracegen convulsivament. I a cada moviment desesperat, aconsegueixen surar menys temps. Són un autèntic pes mort. Gastat, reprodueixen en 24 hores un esquema que ja només els dura un sospir. Els seus mitjans inflen el globus d’una reforma constitucional o fins i tot només d’una mísera addenda, i en poques hores ells mateixos han d’anunciar que els dos grans partits del bipartidisme espanyol diuen que na-nai. Que res de res. Que només “actualitzen” el dogal. Que federalisme simètric i LOFCA. No podem més que agrair-los la seva tasca permanent de demostració empírica de que l’única sortida és la independència. Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana.

Caram, Lucía(monja dominica).
No ens atemoriran.
L’estratègia del dependentisme és molt clara. I cada dia que passi i que vagi prenent forma demoscòpica més definida la seva derrota electoral s’accentuarà. Amenaces per generar por. És el vector de campanya dels candidats, de les autoritats espanyoles i dels mitjans de comunicació que els són afins. Arriben, però, a la base, a través de les xarxes socials. Aquesta setmana, sor Lucía Caram ha explicat la seva experiència davant les trucades de matinada que li demanen que se’n vagi d’”Espanya”. Telefonades repetides disset vegades. El seu capteniment valent ha de ser el de tots nosaltres. Han de saber que no ens arronsarem. Que no se’n sortiran amb la tàctica de la por. Que resistirem el que calgui, perquè tenim la ferma voluntat de deixar un país lliure als nostres fills. Un lloc nou on ningú rebi amenaces de matinada.

Carrizosa, Carlos(diputat de Ciudadanos al Parlament de Catalunya).
Serveis impagables.
Aquesta setmana hem sabut que les inscripcions a la Via Lliure 2015, la gran manifestació de l’Onze de Setembre a la Meridiana de Barcelona, s’aproximen a bon ritme a les 200.000. Cal, però, un punt d’inflexió, un canvi de ritme, per tal d’assegurar l’èxit total de la convocatòria. Per si no ens en sortim prou bé, però, el dependentisme sempre està disposat a donar-nos un cop de mà. El diputat Carrizosa ha expressat aquests dies en nom del seu partit els dubtes sobre la legalitat de la manifestació. Encara que ho fos, que no, es veu que a paer seu no es legal fer actes electorals en campanya electoral. Per desgràcia, no sembla que la Junta Electoral Central ocupada en actuar contra mosques d’anuncis (mentre s’impedeix impunement votar milers de catalans a l’exterior), estigui per la feina de prohibir-la: seria tan bonic veure una altra volta, com el 9-N, com dos milions de catalans els ignorem.

Carulla, Montserrat(actriu i candidata de Junts pel Sí).
Tergiversar d’impotència.

El Bestiari del Procés : Espanya tria l’arma

Dissabte, 1 d'agost de 2015 05:00 h

Catalunya a la cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.

---

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.-  Encara que els mitjans i els grans partits espanyols despisten amb l’aplicació del famós article 155 de la Constitució espanyola, un giny que en realitat ningú sap com funciona, com qui no vol la cosa (tal i com ens ha explicat aquests dies amb eloqüència el professor Carles Boix), el govern espanyol ja ha triat la seva arma en el duel: la Llei de Seguretat Nacional. Una norma, en plena regressió democràtica, que confereix al president, sense cap control parlamentari, poders d’actuació gairebé il·limitats. Arribat el moment, quan la desobediència esclati, Madrid tractarà en primer lloc d’assegurar el control del carrer a Catalunya. Caldrà tenir els mecanismes de la desobediència ben traçats. Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana.

Baños, Antonio(candidat de la CUP a la Generalitat de Catalunya).

Pes decisiu.
Finalment, la CUP ha triat els seus candidats a formar part del Parlament més important de la història del país. L’aposta Baños és un encert total. Després de l’exercici de coherència en la tria barcelonina del 24-M, ara s’ha imposat un criteri més convencional, basat en un tiquet de cinc candidats que fan equip. El llistó està molt alt. No només això: el paper que està cridat a jugar la CUP en els temps a venir, nuclear. Amb una majoria independentista encara per determinar, l’esquerra anticapitalista pot ser determinant a l’hora de la governabilitat (una majoria absoluta de Junts pel Sí sembla ara mateix difícil) i pot guanyar centralitat estratègica alhora de fer confluir en un veritable procés constituent les llistes encapçalades per Raül Romeva i Lluís Rabell. Un paper històric per a un candidat extraordinari.

Fontana, Josep (historiador).

Imatge d’una generació.
El gran mestre com a símptoma. Convençut que Espanya reaccionarà amb violència. No he llegit cap altra intel·lectual o analista polític que hi coincideixi. Ell, però, n’està convençut. Pertany a la generació, els majors de 65 anys, que hem de treballar més a fons si volem guanyar. De lluny, és el grup de votants més oposat al projecte. I en convé no només assenyalar la fiabilitat del que proposem, sinó també la falsa seguretat que, segons sembla, encara que sembli impossible, té encara la capacitat de projectar-los l’Espanya actual. Som en un joc d’astúcia en el qual cal forçar-los a l’error, a complir amb les seves amenaces. A retratar, com va passar el 9-N, però fins a les darreres conseqüències, la seva incapacitat de mantenir el control. En una paraula, a fer-los entrar en el jardí jurídico-polític d’aplicar mesures d’excepció. Cal enfangar-los.

García Albiol, Xavier(candidat del PP a la Generalitat de Catalunya).

Una benedicció pel procés.
La idea és fàcil: com més impresentables els teus adversaris, més factible la victòria. És cert que l’Alicia Sánchez Camacho, amb la motxilla de l’automuntatge de la Camarga, havia excel·lit molt temps en la pràctica de l’engany i la mentida. Però, finalment, havia caigut en el descrèdit fins i tot per als seus. García Albiol va més enllà: amb el seu missatge agressiu i xenòfob, farà lluir com ningú el caràcter integrador del nostre projecte per al nou país. I, a més, amb la seva combativitat descarnada, desaforada, contra l’independentisme, erosionarà el vot a Ciudadanos i Podemos, augmentarà les possibilitats de dispersió del vot dependentista. Alhora, a base d’improperis, aconseguirà cohesionar i concentrar més el vot a favor de la sobirania de Catalunya. És, justament, el que ha assolit fa uns mesos a Badalona.

Granados, Eva(candidata del PSC al Parlament de Catalunya).

Confondre a tota hora.
Després de la fuga de Parlón, Martínez-Sampere, Capdevila o Sabaté, la diputada Granados va de gira, seguint l’estela de l’omnipresent Iceta. Converteixen en renovació allò que ha estat una autèntica sortida per cames abans de l’accident, sinistre total. A la ràdio diu que "hi ha gent cansada del debat nacional, i ens oblidem de l'eix social i l'atur". La veritat, té molta, molta gràcia que els qui volen eternitzar la resolució del debat nacional diguin que hi ha gent cansada del debat nacional. Els que aboquen tots els esforços a intentar evitar que es resolgui, acusen els altres de parlar-hi. Sense dubte, la millor manera de demostrar que hom vol acabar la despesa immensa d’energies que suposa el debat sobre el futur del país és defensar la República Catalana. Qualsevol encaix amb Espanya, sigui quin sigui, serà una font inacabable de conflicte.

Hernández, Enric(director d’El Periódico).

Engrunes de credibilitat per la borda.
Just al darrera de la mítica “Així no”, del 8 d’abril de 2011, contra la Consulta sobre la Independència a Barcelona, la portada de dissabte passat quedarà gravada com una de les més lamentables de la història dels grans transatlàntics de la premsa . De les que, passats els anys, faran més vergonya. El titular, a tot drap: "La tercera via es rebel·la contra el frontisme del 27-S"; amb dues entradetes, una per a Miquel Iceta i el seu "Catalunya pot anar a un escenari confús, fragmentat i perillós"; l’altra per a Ramon Espadaler amb un brutal "Estem preparats per liderar la 'revolució del seny". La rebel·lió, la revolució, al servei de l’statu quo. L’oxímoron de tots els oxímorons. Arriba el moment de la veritat i les grans eines al servei de l’establishment estan disposades a llançar per la borda les darreres engrunes de credibilitat.

Iglesias, Joan(director de l’Agència Tributària Catalana).
El tipus de projecte que ens cal.

“L’autonomia que ens cal és la de Portugal” diu el clàssic. I una Agència Tributària, com la de Suècia o Austràlia, caldria afegir-hi ara, encara que la rima no sigui tan rodona. És temps de convèncer per la via de la solvència de la nostra proposta. Amb un model modern, innovador. Que ens permeti deixar de formar part d’un sistema contradictori: un dels més ben informats del món, alhora que permet quantitats ingents de frau. Iglesias, amb l’equip organitzat pel conseller Mas-Colell, suggereix una altra via. Basada en l’incentiu i no en la sanció. Una brillant demostració que podem fer les coses de manera diferent. És exactament el que tenim menys de dos mesos per demostrar als nostres conciutadans: que una República Catalana pot ser gestionada de manera més justa i eficient.

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- 


Enllaç noticia :

http://www.directe.cat/noticia/423325/espanya-tria-larma 

El Bestiari del Procés : Només tindrem independència si votem independentista

Dissabte, 9 de maig de 2015 05:00 h

Catalunya a la cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.

---

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- La mitja nit d’ahir va començar la campanya electoral d’unes eleccions que ens aniran molt bé. Es flaira en l’ambient. Després de tastar el fum de les cuines, encara sembla més clar que l’independentisme assolirà uns resultats excel·lents. Que el 24-M a la nit hi haurà unes quantes víctimes de l’autoengany demoscòpic desplegat pels mitjans al servei de l’statu quo. Toca mobilitzar-nos una altra vegada. Com fem sempre que tenim oportunitat al carrer. Ara, camí de les urnes. I ens posarem a cavalcar la gran onada que es començarà a formar fins a la victòria històrica del 27-S. Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana.

Baños, Antonio (periodista).
Tria decisiva.
Autor de “La revolució catalana” un dels assajos més lúcids, originals i divertits de tota l’extensa i no sempre sana bibliografia sobre el procés, vinculat fins ara sobretot a l’associació Súmate, Baños és un autèntic valor del procés. Dels de primer nivell. El seu pas endavant per entrar en el bombo assembleari de la confecció de llistes de la CUP per a les eleccions del 27-S és, sense dubte, una de les notícies més agradables de la setmana. Completaria una renovació important. El seu tarannà obert facilitarà, molt probablement, la imprescindible contribució de la formació anticapitalista al nou Govern de concentració i/o a la construcció del suport parlamentari precís per portar endavant el full de ruta acordat entre les grans forces polítiques i socials del país l’endemà de les eleccions plebiscitàries.

Barberà, Jaume(periodista).
Unitarisme màgic.

El Bestiari del Procés : Espanya, la “repera patatera”

Diumenge, 26 d'abril de 2015 05:00 h

Catalunya a la cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.

---

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- Uns quants periodistes internacionals han manifestat la seva vergonya davant l’acusació, llançada des de la premsa espanyola, que les entrevistes al president Mas són concertades a cop de talonari. El ridícul que provoquen aquestes mena mentides s’afegeix al descrèdit de la democràcia espanyola a ulls del món: l’espectacle d’un alt càrrec del Ministeri d’Hisenda vantant-se de la capacitat políticament desestabilitzadora de la informació fiscal que controla és d’autèntica monarquia bananera. D’un país de qualitat democràtica ínfima, on el partit del Govern utilitza descaradament els instruments de l’Estat en benefici propi. Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana. 

Guillot, Jordi(senador d’ICV-EUiA).
Elefants tan graciosos.
La renovació no passa per ell. El temps avança, la nova política ve. Ho diu el seu currículum: amb 23 anys va ser escollit secretari general de la Federació de Sanitat de CC.OO i, amb 24, regidor de l’Hospitalet de Llobregat. I amb 60, “voilà”, aquí el tenim, com un campió. Regeneració democràtica a topet. Des del seu blog ens recorda que TV3 és molt dolenta perquè els seus professionals són com els de TVE i que no tenen dret a criticar els blocs electorals perquè estan lliurats al procés. És més, que manipulen, perquè no expliquen que aquest repartiment dels temps l’imposa la Junta Electoral. Vaja, que sembla que aquella actua per les seves pistoles: sense aplicar cap llei en vigor susceptible de reforma per part dels mateixos partits polítics. Jordi, saps què, no t’ofenguis, portes 37 anys a la cadira i la teva vida política ja ha superat la durada del franquisme. Deixa pas.

Iceta, Miquel(primer secretari del PSC).
Indicis del naufragi.

El Bestiari del Procés : Les municipals més importants

Dissabte, 25 d'abril de 2015 05:00 h

Catalunya a la cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.

---

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- Aquesta setmana s’han tancat les candidatures municipals de les eleccions més determinants (potser amb les del restabliment dels ajuntaments democràtics el 1979) celebrades mai a Catalunya d’ençà del 1931. D’aquí pocs dies s’iniciarà la campanya. El sobiranisme, ben organitzat a nivell local, ha incrementat notablement les seves llistes, que s’aproparan als dos milers. Ara, és temps de convèncer els candidats que prenguin un compromís ferm amb la independència del país i als electors que, aquesta vegada, cap sobiranista pot quedar-se a casa i cap vot ha d’anar regalat a mans dels qui no volen mullar-se per la llibertat. Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana. 

Alonso, Carmen (secretària de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat).
Exercici colonial.
Segons el seu propi currículum, la senyora Alonso porta trenta-cinc anys treballant a Catalunya, en concret, al servei dels ajuntaments de Sant Feliu i Cornellà de Llobregat i del Consell Comarcal de Baix Llobregat. És la Vicepresidenta del Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers d’Administració Local de Barcelona. Però és que també ha impartit docència a quatre universitats del país i, atenció, col·labora habitualment amb l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. Aquesta setmana, algú ha denunciat a les xarxes socials el seu avís just en començar una conferència recent al Col·legi d’Advocats de Barcelona: “a quien tenga la tentación de dirigirse a mi en catalán o pregunte algo en catalán que sepa que no le voy a contestar porque no le voy a entender para nada”. A banda de la qualitat sintàctica i lèxica de la frase, algú s’imagina que passés a l’inrevès?

Borox, Eva(candidata de Ciudadanos a la Comunitat de Madrid).
Llautó sorollós.

El Bestiari del Procés : Operació Gihad (I): ells també preparen la DUI

Dissabte, 18 d'abril de 2015 05:00 h

Catalunya a la cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.

---

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.-  : Podem avantposar totes les alternatives de diàleg i negociació que vulgueu, em sembla bé, mentre no siguin excuses per allargar-ho més. Però a hores d’ara, tant ells com nosaltres sabem que l’única sortida a aquesta situació és una actuació unilateral. Que el control del territori i els recursos per part del Govern de Catalunya demostri que la sobirania, aquí, ja, només l’exercim nosaltres. Ells ja treballen en la prevenció d’aquest escenari i per això preparen arguments per suspendre l’autonomia i prendre el control dels Mossos d’Esquadra. I les suposades “connexions” entre el gihadisme i el sobiranisme en poden ser un que els ajudi a vendre la moto al món. Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana.

Cantona, Éric (exjugador francès).
L’Eric de Can Rauric.
La setmana començava amb una bona plantofada a Espanya: un descendent de l’exili republicà (de família encara arrelada a Martorell) argumentava ben clar davant del món que els èxits de la seva “selección” són en realitat de la nostra selecció. La que ens segresten a cada competició per reafirmar-se ells i negar-nos a nosaltres. La setmana ha donat, a més, per tastar com l’agressió de les institucions espanyoles contra els catalans no coneix treva: des dels dos joves aficionats del Joventut multats amb un total de 7.000 euros per mostrar una estelada i cridar independència a Saragossa, a l’eloqüent vídeo de la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes (no us el perdeu) que detalla els costos que suposa per a les entitats esportives catalanes el tracte d’espoli planificat rebut de la nova legislació espanyola.

Capdevila, Carles(director del diari ARA).
Sempre es possible caure més baix.

El Bestiari del Procés : Només ens en sortirem per la via unilateral

Diumenge, 12 d'abril de 2015 05:00 h

Catalunya a la cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.

---

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.-  D’iniciativa a Unió, passant per Jordi Martí Grau, aquests dies, els partidaris del referèndum que mai podrà ser dins d’Espanya han palesat una vegada més que es neguen a acceptar aquesta crua realitat. Per fugir-hi la giren 180 graus. Precisament perquè la independència és ara i ho serà sempre impossible d’acceptar per a l’espanyolisme, només aconseguirem que els seus aliats i creditors obliguin l’Estat espanyol a seure a negociar la nostra secessió a partir d’actes unilaterals. Dotar-los de la potència democràtica suficient davant a ulls del món es derivarà del suport o no de tots aquells que ja saben que no hi ha una altra sortida. Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana.

Fernández Díaz, Jorge (ministre espanyol de l’Interior).
Misèria humana.
Antonio Baños el denomina amb encert com el Ministre de l’Anterior. L’home que ha organitzat, en el marc d’una suposada democràcia estàndard, dins la Unió Europea del segle XXI, una autèntica policia política al servei de la investigació permanent dels principals agents actius del procés d’independència català, ha destacat aquesta setmana pel seu embolica que fa fort en matèries altament sensibles. Arran de les detencions de suposats terroristes, generalització de la sospita a tot l’Islam (a benefici del discurs de la dreta espanyolista, de García Albiol a Jordi Cañas), assenyalament de mesquites de poblacions catalanes concretes (més llenya al foc municipal) i acusació a l’independentisme de connivència amb el gihadisme. Els mitjans espanyols, immediatament, en corifeu, s’hi ha abraonat contra nosaltres. Sí, estan disposats a posar en risc el que calgui.

Godó, Javier (propietari del Grup Godó).
Ells sí que en saben.

El Bestiari del Procés : Preparats per sumar davant del moment decisiu

Diumenge, 5 d'abril de 2015 05:00 h

Catalunya a la cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.

---

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.-  El preacord del 30 de març, a més de l’ANC, l’Òmnium i l’AMI, ja ha enllaçat CDC i ERC. En els dies immediatament posteriors, Súmate, Avancem, MES i Catalunya, Socialisme i Llibertat han manifestat la seva oberta voluntat d’adherir-s’hi. La CUP, actor indispensable, ha manifestat també el seu suport crític. A mitjans de juny podria incorporar-se una Unió sense els duranistes, mentre la gent de Procés Constituent i ICV-EUiA es debaten entre l’absorció podemita i l’acord nacional per fer un país nou, amb tensions internes de difícil pronòstic. Si ens en sortim a l’hora de fer-ne un bloc ben conjuntat, el 27-S podem assolir una gran majoria social i política a les urnes. Els nervis han tornat a canviar de bàndol. Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana.

Iceta, Miquel(primer secretari del PSC).
Histèra federalista.
Del catedràtic Xavier Arbós a l’editoralista d’El País, el preacord per a un full de ruta cap a la independència ha caigut com una autèntica bomba en els rengles de l’unicornisme federal. Es diria que han com embogit. Després de criticar radicalment tot el que tingués a veure amb el 9-N eixigint abans unes eleccions que donessin una majoria independentista, ara exigeixen un referèndum i no accepten uns comicis plebiscitaris. I tot i que el full de ruta preveu que la part catalana acceptarà un referèndum pactat amb el govern espanyol en qualsevol moment (suposadament, el que volen ells), els federalistes, per comptes de córrer a reclamar a la contrapart espanyola la seva celebració, es dediquen, enfollits, a amenaçar els sobiranistes. Tanta impostura acumulada costa d’empassar: potser per això el 24-M el PSC només podrà presentar candidatura a poc més de la meitat dels municipis del país.

Nadal, Rafael(periodista i opinador).
Santa innocència.

El Bestiari del Procés : Doblement marcats per la tragèdia

Dissabte, 28 de març de 2015 05:00 h

Catalunya a la cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.

---

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.-  La mort sense sentit dels viatgers que feien el vol entre Barcelona-Düsseldorf de dimarts marcarà l’any en curs al nostre país, però, sobretot, les vides per sempre més de centenars dels seus familiars, companys i amics. El drama, a més, ha estat l’oportunitat punyent per a l’exteriorització de l’odi xenòfob contra el conjunt dels catalans, un problema que, algun dia (encara que nosaltres ja no hi serem) els espanyols hauran de mirar de fit a fit. Des d’aquesta setmana, a través de la repercussió als mitjans, de “Newsweek” a “Libération”, tot el món ja n’és una mica més conscient. Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana.

Arrimadas, Inés(diputada de Ciudadanos al Parlament de Catalunya).
Massa catalana.
La participació de “Ciutatans” a les eleccions andaluses ha prodigat moments de sucar-hi pa. Alguns, directament, de justícia poètica. Al principi de la campanya, el delegat del Govern espanyol a Andalusia (que encara ho és, com si res), va llançar una autèntica diatriba xenòfoba contra Rivera per dir-se Albert i pretendre dirigir Andalusia des de Barcelona. Perfecte, aquest home està preparat per a entendre perquè no volem que Catalunya es governi (cada dia més) des de Madrid. Si la cosa prometia de bon començament, la traca final l’ha posat una altre representant popular, el diputat i exalcalde de Còrdova Rafael Merino, acusant Inés Arrimadas, diputada monolingüe al Parlament català, de no saber res de la seva Andalusia natal. En resum: “mejorunidos, insultados y humillados”, per repetir els mateixos resultats electorals de la suma d’UPyD i Ciudadanos a les europees. Un paper moralment galdós i políticament justet.

Bartomeu, Josep Maria(president del FC Barcelona).
Ofensiva desfermada.
El procés contra la segona institució de Catalunya continua endavant a tot drap. Un cas de celeritat judicial realment únic en la velocíssima justícia espanyola. Cada passa dels togats traspua una desmesura descarada. L’Audiència Nacional, tribunal d’excepció orquestrat per a la lluita contra el terrorisme (no d’estat) i el narcotràfic, dedicada per obra i gràcia dels interessos de la llotja del Bernabeu, a jutjar un cas de delicte fiscal i societari. Sí, per més important quantitativament que sigui. El fiscal demana, entre altres moltes coses, multes astronòmiques i fins a set anys de presó per al president que ha pujat més alt i ha caigut més baix de tota la història blaugrana. Set anys. Més del que comporten certs delictes greus. Costa d’entendre. Per molt que la història col·loqui a marxes forçades Rossell i Bartomeu en el lloc que mereixen dins la història de la institució.

Bou, Josep (president d’Empresarios de Cataluña).
Establishment descarnat.

El Bestiari del Procés :Temps d’humiliar la colònia

Diumenge, 8 de març de 2015 05:00 h

Catalunya a la cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.

---

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- Sense contemplacions. Fer-nos sentir cada dia, intensament, com una autèntica colònia. Els exemples de la setmana són per emmarcar. El ministre Montoro, amb el seu somriure repulsiu, que ve a prestar-nos generosament els nostres propis diners. l’espectacle d’una marca Espanya tan rònega com sempre. Un jutge exigint que se’l parli en espanyol i trepitjant els drets d’un ciutadà que només li demana expressar-se còmodament en la seva llengua al seu propi país. La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre demostrant la qualitat (quan no, com gairebé sempre, la dubtosa defensa de l’interès públic) que cal esperar d’Espanya en la gestió de les grans infraestructures, posant en perill àmplies zones de la Ribera i el Baix Ebre. Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana.

Homs, Francesc (conseller de presidència i portaveu de la Generalitat de Catalunya).
Es costos de la dependència.
Després de la tasca ingent del Consell per a la Transició Nacional, a la qual, per cert, el món sobiranista en general i el Govern en particular hauria de treure molt més profit per a generar el debat públic que volem, aquesta setmana el conseller Homs ha anunciat que la Generalitat treballa també en la publicació d’un llibre negre sobre el procés de recentralització que du a terme el Govern espanyol des de fa massa anys. Es tracta d’una idea excel·lent: cal saber que, com el CIS ens ha tornar a recordar aquests dies, hi ha una majoria sòlida d’espanyols favorable a deixar les coses com estan o fins i tot a anar enrere en matèria autonòmica. Que, per tant, és fals que l’alternativa a la independència sigui cap tercera via, sinó la inexorable liquidació de l’autogovern.

Laporta, Joan(expresident del FC Barcelona).
Justícia nacional.

El Bestiari del Procés :El darrer servei d’en Duran

Diumenge, 15 de febrer de 2015 05:00 h

Catalunya a la cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.

---

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- Tal i com no es cansen de repetir els millors opinadors del sobiranisme (i les enquestes reflecteixen sense contemplacions), la figura política de Duran i Lleida està cridada a desaparèixer des l’escena, sense remei, en els propers mesos. Ara, en aquest moment de canvi que vivim, la seva missió és doble: d’una banda, intentar separar el seu partit del projecte independentista, per la via d’evitar una candidatura conjunta de CiU el 27-S; de l’altra, si això no és possible per manca de forces, fer tant de mal com sigui capaç a la credibilitat de la marca, tant a les eleccions municipals, com a la llista del president que concorrerà a les plebiscitàries. Se’n sortirà? Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana.

 

López, Eduard(Vicesecretari general de Coordinació Interna d'ERC).
Clarificant projectes.
Després dels darrers mesos d’excessiva confusió, és precís que totes les opcions electorals clarifiquin fins al darrer detall el seu programa d’acció per als temps decisius que venen. Diu aquest alt representant d’Esquerra que la #ViaClaver, és a dir, la proposta llançada per @elsometent de crida a la resistència passiva contra la celebració de les properes eleccions espanyoles és, literalment, un disbarat. Que no es pot renunciar a espais de poder. Perfecte. Hi ha qui considera, en canvi, que l’independentisme està ara especialment urgit de demostracions de credibilitat, d’irreversibilitat, per part dels qui van al capdavant. I que la millor manera de demostrar que no ens farem enrere és desconnectar, ja, de les institucions espanyoles. En tot cas, és bo que, alhora d’apropar-nos a les urnes el 24-M i el 27-S sapiguem a l’avançada que pensa fer cadascú amb el nostre vot.

Mas, Artur (president de la Generalitat de Catalunya).
Transparència necessària.

El Bestiari del Procés : Immobilisme re-anunciat

Dissabte, 14 de febrer de 2015 05:00 h

Catalunya a la cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.

---

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.-  La sínia va girant i no avancem. Per més plataformes que el dependentisme presenti apel·lant a la tercera via. Per més mitjans que l’establishment posi damunt la taula per construir falsos futurs espanyols de color morat. Cap pas endavant per oferir una alternativa a la independència que no sigui una presa de pèl. El president del Govern espanyol ens ha tornat a repetir aquesta setmana que no hi haurà reforma constitucional i la ministra de Foment que mai permetran que el Prat pugui competir amb Barajas. Acabarem independents encara que no vulguem. Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana.

Bartomeu, Josep Maria(president del FC Barcelona).
A arranar-ho tot.
Que jo sigui un paranoic no vol dir que no em persegueixin, diu la cèlebre sentència. És cert, resulta patètic veure la junta més dependentista dels darrers temps, la junta d’ordre, la que invocava per terra, mar i aire la necessitat de no barrejar política i esport per a no donar cap suport al procés independentista, la que ha fet responsable del club l’Albert Soler, autèntic ariet històric contra les seleccions esportives catalanes, dir que el club és objecte de persecució per part de les institucions espanyoles. Però que sigui patètic pel desvergonyiment de qui ho diu no vol dir que no sigui evidentment cert. Està clar que ensorrar la segona institució més important del país és un element clau en l’estratègia d’arranar Catalunya. Pensar el contrari és d’una innocència angelical.

Caja, Francisco(president de Convivencia Cívica Catalana).
Estratègia de confrontació.

El Bestiari del Procés : 22,85%

Dissabte, 31 de gener de 2015 05:00 h

Catalunya a la cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.

---

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- Aquesta setmana hem aprés, bàsicament, matemàtiques. Diuen que poc més de dos milions de grecs, en concret, el percentatge que dóna títol a aquesta crònica, han emès un mandat categòric i incontestable contra les polítiques d’austeritat imposades per la troika. Perfecte. Els catalans prenem nota. No només perquè el 9-N al voltant d’un 30% dels catalans va votar per la independència en un simple procés participatiu, sinó perquè el proper 27-S una majoria d’escons al Parlament (com la de Syriza a Grècia), també serà interpretada immediatament arreu del món com la manifestació d’una voluntat democràtica inequívoca que mereix respecte. Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana.

 Aznar, José María (ex-president del Govern espanyol).
Aixecar-se de nou.
A la vista que la figura presidencial és d’autèntic encefalograma pla, la Convenció celebrada pel Partido Popular el cap de setmana passat va ressuscitar la mòmia de José María Aznar. Resultat: una tibantor evident amb Mariano Rajoy i l’assenyalament del perill català. L’habitual amenaça que no pot quedar impune un torcebraç com el que em plantejat a l’Estat espanyol i una crida a la mobilització de l’espanyolisme el 27-S. S’entén que, aquesta vegada, almenys, la mobilització que es demana serà per anar a votar, no per impedir-ho. Com sempre, l’efecte del matonisme de l’heroi de les Açores i de Perejil, ha estat el de convèncer uns quants catalanets més de la inconveniència de compartir estat amb una dreta cavernària i incorregible, que si no fugim, ens trobarem periòdicament al capdavant del Govern.

Barberà, Jaume(periodista).
Realisme àcid.

El Bestiari del Procés : Guanyem credibilitat, comencem a desobeir

Diumenge, 25 de gener de 2015 05:00 h

Catalunya a la cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.

---

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- Són multitud les qüestions en les quals el Govern de la Generalitat està moralment i políticament obligat a iniciar la desconnexió el més aviat possible. Des de la Llei Wert fins a la devolució als seus hereus dels “Papers de Salamanca” confiscats pel feixisme: en el no va més del desvergonyiment polític, ara l’Estat espanyol vol consagrar l’apropiació definitiva de la documentació d’aquelles entitats o persones a les quals es va assegurar d’extingir a punta de baioneta qualsevol continuïtat. Tenim també qüestions com ara les mesures contra la pobresa energètica, la imposició dels horaris comercials o la suspensió de l’impost sobre els dipòsits bancaris. De veritat, prou d’obeir el TC: hi anem o què?  Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana. 

Montserrat, Dolors(diputada del Partit Popular).
Metralladora d’incoherència.
La que molts situen com a substituta d’Alicia Sánchez Camacho després de la Gran Batacada popular del 27-S, s’ha distingit per unes declaracions plenes de coherència. D’entrada, per demanar el tancament de TV3 arran d’una suposada manca de pluralisme, just pocs dies després que el delegat del Partit Popular procedís a acomiadar Cristina Puig per no seguir les directrius de la direcció de TVE a Catalunya, escàndol majúscul que aquesta setmana han denunciat els mateixos treballadors de l’ens. A més, per rematar-ho, ha acusat àcidament de pur tactisme electoral a Artur Mas només uns segons després de recomanar a Mariano Rajoy que convoqui les eleccions espanyoles també el 27-S. Apoteòsic. Apostoflant.

Recio, Miguel Ángel (responsable dels arxius i biblioteques de l’Estat espanyol).
Memòria del feixisme.

El Bestiari del Procés : Un nou país de poders vigilats

Dissabte, 24 de gener de 2015 05:00 h

Catalunya a la cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.

---

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- Hem viscut la setmana submergits en l’efecte brutal de l’emissió del documental #CiutatMorta. Encara és d’hora per saber quin serà el resultat de tot plegat, però sembla clar que caldria una segona investigació per part d’una autoritat independent. En qualsevol cas, posa de relleu tot el terreny que, en l’àmbit polític, policial i judicial, tenim per córrer en la construcció del nou país (ara que, a més, comencem a estar joiosament embrancats a fer Constitucions): una República amb equilibri i control entre poders plurals que es vigilin en vetlla pels drets de tots els ciutadans. Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana. 

Barrera, Carles (síndic d’Aran).
El país que volem.
El Parlament de Catalunya ha aprovat aquesta setmana la nova Llei de l’Aran, que renova la del 1990 i referma l’autogovern de la vall, tot reconeixent la seva condició nacional occitana i el seu dret a l’exercici de l’autodeterminació. Naturalment, no cal ser gaire agosarats per aventurar que el Govern espanyol, per demostrar “quien manda aquí” impedirà a marxes forçades l’entrada en vigor d’aquesta norma: activarà els mecanismes per blocar la Consulta que ha de validar-la democràticament i que el Govern català ha proposat en el termini de sis mesos. Uns i altres, doncs, una vegada més, ben retratats. La majoria dominant a Espanya, demòfoba; les forces polítiques que més sumen a Catalunya, un exemple que demostra la voluntat de construir un país nou, tolerant i respectuós amb la diferència.

Bosch, Jaume (diputat d’ICV-EUiA).
Sobiranisme a la fuga.

El Bestiari del Procés:Un prec: prou hooliganisme

Dissabte, 10 de gener de 2015 05:00 h

Catalunya a la cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.

---

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.-  Com va dir aquell som molts els qui estem fins als nassos de tots nosaltres. D’entre el pim, pam, pum d’aquests dies, enerva especialment l’agressivitat dels més fans. Potser són actituds minoritàries, però sense dubte, si volem construir alguna cosa en comú, cal desterrar-les el més aviat possible. Tal i com va fer aquell president del Barça, començar-los a fer fora dels nostres estadis. El problema és que massa sovint els més incendiaris són els mateixos directius i els seus propers. Som a punt de passar pàgina i tornar a engrescar-nos, aprenguem les lliçons d’aquests dos mesos desgraciats. Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana.

 Altafaj, Amadeu(periodista i funcionari europeu).
Connexió europea.
La política internacional del Govern català ha alternat grans encerts, com l’impuls a l’actiu Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya, el Diplocat (amb la seva tasca de difusió de la causa arreu del món), amb el desastre contradictori que ha suposat confiar responsabilitats en fidels de Duran i Lleida, clarament contraris a la independència. Capítol a part mereix el manteniment com a delegada a la capital d’estat europea més important, Berlín, de Mar Ortega, parenta de la vicepresidenta de més que dubtosa qualificació. Afortunadament, l’aparició en escena d’Amadeu Altafaj com a nou representant de la Generalitat a Brusel·les suposa un veritable salt de qualitat en l’acció del Govern, en particular en la fins ara inoperant relació a les institucions de la UE. Naturalment, en el bon camí: connectar-nos a Europa, desconnectar d’Espanya.

El Bestiari del Procés:Caixa o faixa (partits o societat civil)

Diumenge, 4 de gener de 2015 05:00 h

Catalunya a la cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.

---

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- El temps s’exhaureix. Som en les hores decisives. La pilota lluent, en perfecte estat, que les grans mobilitzacions de la V i el nou 9-N de la gent va posar a mans dels partits polítics, a fi que en fessin la concreció institucional de tot plegat, s’està pansint, greument malmesa pels cops maldestres dels jugadors de partit. És molt senzill: o hi ha acord en els propers dies per a unes eleccions plebiscitàries, que tenen molts, molts, molts formats possibles (tots els que vulgueu des de la generositat) o esclata la revolta del poble. Ells sabran que prefereixen. Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana.

Santiago Vidal (Jutge jutge de l’Audiència de Barcelona)

Junqueras, Oriol(president d’Esquerra Republicana).
Destapar la impostura.
Durant alguns mesos semblava confirmar-se una tendència a dissipar-se, però darrerament les enquestes reflecteixen la possible configuració d’un nou comportament electoral dual a Catalunya, amb un 20% dels votants d’ERC al Parlament decantant-se per Podemos en el cas de celebrar-se unes eleccions generals espanyoles. Després de setmanes de contemporitzar amb aquest nou electorat comú, finalment, Oriol Junqueras ha optat per obrir un front necessari: el de denunciar la radical inviabilitat de la proposta de reforma constitucional de Podemos. I és que en l’àmbit de la reforma territorial de l’Estat espanyol els de Pablo Iglesias han triat esdevenir aliat fàctic de l’statu quo vigent: afirmar que el nou disseny ha de comptar amb el vistiplau del Partido Popular és el mateix que condemnar a mort per inanició el dret a l’autodeterminació.

Martínez, Enric (representant de Podemos a Nou Barris).
Comença l’espectacle.

El Bestiari del Procés:Volem guanyar, oi?

Dissabte, 20 de desembre de 2014 05:00 h

Catalunya a la cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.

---

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.-Uns quants dels opinadors de més pes en el panorama mediàtic català han com embogit davant la disjuntiva actual sobre la convocatòria o no d’eleccions plebiscitàries. Aprofitar qualsevol escletxa, malalts de “hooliganisme”, per engruixir les diferències entre els dos grans actors del sobiranisme català és una manera estranya de facilitar la unitat, que tothom sap que és condició indispensable per a la victòria. Perquè volem guanyar, oi? Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana. 

Boix, Carles(professor de política i afers públics a Princeton).
Clarividència entre nervis.
La negociació entre els partits independentistes, afortunadament, després de l’atzucac de l’inici de la tramitació dels pressupostos, continua endavant. HI ha qui (és un dir, en realitat, hi ha un exèrcit d’opinadors!), per comptes de veure-hi una oportunitat de donar el cop definitiu, es dedica a llançar improperis i a fer augmentar la pressió d’una situació ja de per sí prou tensa per als protagonistes, tot avançant escenaris de càstig que, si cal, ja arribaran. Hi ha, en canvi, qui com Carles Boix, membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional, posa tota la seva intel·ligència al servei de treballar i  oferir els matisos d’un acord que permeti un gran pacte de país que inclogui CiU i ERC (amb altres), com a gran referents independentistes. La proposta: en aquest article del diari Ara aparegut fa uns dies.

Buch, Miquel(president de l’Associació de Municipis de Catalunya).
Eleccions necessàries.