Catalunya a la cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.
Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- Mancats
d’aire per la superioritat apavullant de l’adversari, bracegen
convulsivament. I a cada moviment desesperat, aconsegueixen surar menys
temps. Són un autèntic pes mort. Gastat, reprodueixen en 24 hores un
esquema que ja només els dura un sospir. Els seus mitjans inflen el
globus d’una reforma constitucional o fins i tot només d’una mísera
addenda, i en poques hores ells mateixos han d’anunciar que els dos
grans partits del bipartidisme espanyol diuen que na-nai. Que res de
res. Que només “actualitzen” el dogal. Que federalisme simètric i LOFCA.
No podem més que agrair-los la seva tasca permanent de demostració
empírica de que l’única sortida és la independència. Aquests són alguns
dels protagonistes de la setmana.
Caram, Lucía(monja dominica).
No ens atemoriran.
L’estratègia del dependentisme és molt clara. I cada dia que passi i que vagi prenent forma demoscòpica més definida la seva derrota electoral s’accentuarà. Amenaces per generar por. És el vector de campanya dels candidats, de les autoritats espanyoles i dels mitjans de comunicació que els són afins. Arriben, però, a la base, a través de les xarxes socials. Aquesta setmana, sor Lucía Caram ha explicat la seva experiència davant les trucades de matinada que li demanen que se’n vagi d’”Espanya”. Telefonades repetides disset vegades. El seu capteniment valent ha de ser el de tots nosaltres. Han de saber que no ens arronsarem. Que no se’n sortiran amb la tàctica de la por. Que resistirem el que calgui, perquè tenim la ferma voluntat de deixar un país lliure als nostres fills. Un lloc nou on ningú rebi amenaces de matinada.
Carrizosa, Carlos(diputat de Ciudadanos al Parlament de Catalunya).
Serveis impagables.
Aquesta setmana hem sabut que les inscripcions a la Via Lliure 2015, la gran manifestació de l’Onze de Setembre a la Meridiana de Barcelona, s’aproximen a bon ritme a les 200.000. Cal, però, un punt d’inflexió, un canvi de ritme, per tal d’assegurar l’èxit total de la convocatòria. Per si no ens en sortim prou bé, però, el dependentisme sempre està disposat a donar-nos un cop de mà. El diputat Carrizosa ha expressat aquests dies en nom del seu partit els dubtes sobre la legalitat de la manifestació. Encara que ho fos, que no, es veu que a paer seu no es legal fer actes electorals en campanya electoral. Per desgràcia, no sembla que la Junta Electoral Central ocupada en actuar contra mosques d’anuncis (mentre s’impedeix impunement votar milers de catalans a l’exterior), estigui per la feina de prohibir-la: seria tan bonic veure una altra volta, com el 9-N, com dos milions de catalans els ignorem.
Carulla, Montserrat(actriu i candidata de Junts pel Sí).
Tergiversar d’impotència.
No ens atemoriran.
L’estratègia del dependentisme és molt clara. I cada dia que passi i que vagi prenent forma demoscòpica més definida la seva derrota electoral s’accentuarà. Amenaces per generar por. És el vector de campanya dels candidats, de les autoritats espanyoles i dels mitjans de comunicació que els són afins. Arriben, però, a la base, a través de les xarxes socials. Aquesta setmana, sor Lucía Caram ha explicat la seva experiència davant les trucades de matinada que li demanen que se’n vagi d’”Espanya”. Telefonades repetides disset vegades. El seu capteniment valent ha de ser el de tots nosaltres. Han de saber que no ens arronsarem. Que no se’n sortiran amb la tàctica de la por. Que resistirem el que calgui, perquè tenim la ferma voluntat de deixar un país lliure als nostres fills. Un lloc nou on ningú rebi amenaces de matinada.
Carrizosa, Carlos(diputat de Ciudadanos al Parlament de Catalunya).
Serveis impagables.
Aquesta setmana hem sabut que les inscripcions a la Via Lliure 2015, la gran manifestació de l’Onze de Setembre a la Meridiana de Barcelona, s’aproximen a bon ritme a les 200.000. Cal, però, un punt d’inflexió, un canvi de ritme, per tal d’assegurar l’èxit total de la convocatòria. Per si no ens en sortim prou bé, però, el dependentisme sempre està disposat a donar-nos un cop de mà. El diputat Carrizosa ha expressat aquests dies en nom del seu partit els dubtes sobre la legalitat de la manifestació. Encara que ho fos, que no, es veu que a paer seu no es legal fer actes electorals en campanya electoral. Per desgràcia, no sembla que la Junta Electoral Central ocupada en actuar contra mosques d’anuncis (mentre s’impedeix impunement votar milers de catalans a l’exterior), estigui per la feina de prohibir-la: seria tan bonic veure una altra volta, com el 9-N, com dos milions de catalans els ignorem.
Carulla, Montserrat(actriu i candidata de Junts pel Sí).
Tergiversar d’impotència.
El dependentisme radical està especialment fotut. S’apropa el moment de la veritat i els suports públics a l’independendentisme no s’aturen. El degoteig de compromís amb les llistes independentistes de Junts pel Sí i la CUP-Crida Constituent els posen especialment dels nervis. Només cal veure els noms que integren les candadatures del PSc, Ciudadanos i Partido Popular per comprovar la impotència amb la qual han reaccionat. Cap mena de connexió amb la societat civil. Cap compromís públic (de diners subterranis, en canvi, no cal ni dir-ho, no els en falten) per sobre de la Diagonal. La Caixa i el Grup Godó no aporten noms. L’únic que els queda, per tant, és inventar-se i/o tergiversar el que una vegada va expressar amb més o menys gràcia o encert algun dels membres de les llistes independentistes. Treballen només a la contra. Del tot desesperats.
Duran i Lleida, Josep Antoni(president del Comitè de Govern d’Unió).
Darreres tardes a la Carrera.
El líder unionista exhaureix la seva activitat parlamentària. Ai, com trobarà a faltar els seus viatges arreu del món. I la seva acció com a intermediari ente l’establishment català i el poder espanyol, fins ara, l’únic veritable en aquesta latitud colonial. Fins i tot ell és conscient que obrir el meló de la reforma constitucional esdevindria un formidable tret al peu. Amb Ciudadanos i el Partido Popular en competència, l’únic que en podria sortir és la consagració i el blindatge legislatiu de la praxis més centralista avalada en aquests moments per un Tribunal Constitucional a mans dels conservadors. Defensa, doncs, només una disposició addicional mitjançant la qual se’ns pugui enganyar una generació més. Tot plegat, mentre les enquestes atorguen a Unió entre 0 i 3 diputat al proper Parlament de Catalunya. No hi ha dubte, seran decisus.
Espadaler, Ramon(candidat d’Unió al Parlament de Catalunya).
Dialogar amb l’assassí.
L’exercici del més pur sentit comú t’ensenya que quan algú s’apropa amb un ganivet de quinze centímetres alçat amb les dues mans el més raonable i assenyat, la moderació zen es troba en demanar-li diàleg. En parlar tranquil·lament sobre les raons de poder i domini que el porten a tenir unes ganes boges de fer-te desaparèixer del mapa. A dialogar sense fi, una vegada rera l’altre, com lligat a la sínia el Dia de la Marmota, tot i que saps que el mateix personatge ja t’ha demostrat a les 17.14 i a les 19.39 que pretenia clavar-te el matxet fins a l’empunyadura, amb l’objectiu explícit que no t’aixequessis mai més. Diàleg, diàleg, diàleg, com a Cuba diu n’Espadaler, sense recordar que Cuba és un estat independent que va aconseguir fugir d’Espanya fa més d’un segle. Així que sí, sí, exactament com a Cuba: quan l’assassí s’apropa fugir el més aviat i el més lluny possible.
Galdón, Gemma(membre de la direcció de Podemos).
Inquisició espanyola.
La seva tornada estival des de les platjes de Río, al rescat de la llista dels seus a la deriva, ha estat ben sonada. Des dels mitjans de l’establisment, auto-proclamada representant immaculada de l’única esquerra veritable, veu preclara dels precaris amb prop de 300.000 euros en compte corrent, es dedica a exigir ortodòxia extrema a tothom. En “mode” inquisitorial. Sobretot, motiu d’excomunicació i crema en efígie, urgeix coherència. Diu que alguns candidats de Junts pel Sí han canviat de camisa. És una crítica curiosa, especialment si ve de la Galdón, si tenim en compte que, com ha reconegut més d’una vegada, ella va militar a les joventuts d’Esquerra Republicana. I també es de coherència dominicana blocar la possibilitat de la independència amb CDC savent que l’única aternativa real és més “statu quo” de la mà del PP, La Caixa i el Grup Godó.
Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del Procés al seu blog Per a bons patricis
Enllaç noticia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada