Catalunya a la cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.
Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- Mancats
d’aire per la superioritat apavullant de l’adversari, bracegen
convulsivament. I a cada moviment desesperat, aconsegueixen surar menys
temps. Són un autèntic pes mort. Gastat, reprodueixen en 24 hores un
esquema que ja només els dura un sospir. Els seus mitjans inflen el
globus d’una reforma constitucional o fins i tot només d’una mísera
addenda, i en poques hores ells mateixos han d’anunciar que els dos
grans partits del bipartidisme espanyol diuen que na-nai. Que res de
res. Que només “actualitzen” el dogal. Que federalisme simètric i LOFCA.
No podem més que agrair-los la seva tasca permanent de demostració
empírica de que l’única sortida és la independència. Aquests són alguns
dels protagonistes de la setmana.
Caram, Lucía(monja dominica).
No ens atemoriran.
L’estratègia del dependentisme és molt clara. I cada dia que passi i que vagi prenent forma demoscòpica més definida la seva derrota electoral s’accentuarà. Amenaces per generar por. És el vector de campanya dels candidats, de les autoritats espanyoles i dels mitjans de comunicació que els són afins. Arriben, però, a la base, a través de les xarxes socials. Aquesta setmana, sor Lucía Caram ha explicat la seva experiència davant les trucades de matinada que li demanen que se’n vagi d’”Espanya”. Telefonades repetides disset vegades. El seu capteniment valent ha de ser el de tots nosaltres. Han de saber que no ens arronsarem. Que no se’n sortiran amb la tàctica de la por. Que resistirem el que calgui, perquè tenim la ferma voluntat de deixar un país lliure als nostres fills. Un lloc nou on ningú rebi amenaces de matinada.
Carrizosa, Carlos(diputat de Ciudadanos al Parlament de Catalunya).
Serveis impagables.
Aquesta setmana hem sabut que les inscripcions a la Via Lliure 2015, la gran manifestació de l’Onze de Setembre a la Meridiana de Barcelona, s’aproximen a bon ritme a les 200.000. Cal, però, un punt d’inflexió, un canvi de ritme, per tal d’assegurar l’èxit total de la convocatòria. Per si no ens en sortim prou bé, però, el dependentisme sempre està disposat a donar-nos un cop de mà. El diputat Carrizosa ha expressat aquests dies en nom del seu partit els dubtes sobre la legalitat de la manifestació. Encara que ho fos, que no, es veu que a paer seu no es legal fer actes electorals en campanya electoral. Per desgràcia, no sembla que la Junta Electoral Central ocupada en actuar contra mosques d’anuncis (mentre s’impedeix impunement votar milers de catalans a l’exterior), estigui per la feina de prohibir-la: seria tan bonic veure una altra volta, com el 9-N, com dos milions de catalans els ignorem.
Carulla, Montserrat(actriu i candidata de Junts pel Sí).
Tergiversar d’impotència.
No ens atemoriran.
L’estratègia del dependentisme és molt clara. I cada dia que passi i que vagi prenent forma demoscòpica més definida la seva derrota electoral s’accentuarà. Amenaces per generar por. És el vector de campanya dels candidats, de les autoritats espanyoles i dels mitjans de comunicació que els són afins. Arriben, però, a la base, a través de les xarxes socials. Aquesta setmana, sor Lucía Caram ha explicat la seva experiència davant les trucades de matinada que li demanen que se’n vagi d’”Espanya”. Telefonades repetides disset vegades. El seu capteniment valent ha de ser el de tots nosaltres. Han de saber que no ens arronsarem. Que no se’n sortiran amb la tàctica de la por. Que resistirem el que calgui, perquè tenim la ferma voluntat de deixar un país lliure als nostres fills. Un lloc nou on ningú rebi amenaces de matinada.
Carrizosa, Carlos(diputat de Ciudadanos al Parlament de Catalunya).
Serveis impagables.
Aquesta setmana hem sabut que les inscripcions a la Via Lliure 2015, la gran manifestació de l’Onze de Setembre a la Meridiana de Barcelona, s’aproximen a bon ritme a les 200.000. Cal, però, un punt d’inflexió, un canvi de ritme, per tal d’assegurar l’èxit total de la convocatòria. Per si no ens en sortim prou bé, però, el dependentisme sempre està disposat a donar-nos un cop de mà. El diputat Carrizosa ha expressat aquests dies en nom del seu partit els dubtes sobre la legalitat de la manifestació. Encara que ho fos, que no, es veu que a paer seu no es legal fer actes electorals en campanya electoral. Per desgràcia, no sembla que la Junta Electoral Central ocupada en actuar contra mosques d’anuncis (mentre s’impedeix impunement votar milers de catalans a l’exterior), estigui per la feina de prohibir-la: seria tan bonic veure una altra volta, com el 9-N, com dos milions de catalans els ignorem.
Carulla, Montserrat(actriu i candidata de Junts pel Sí).
Tergiversar d’impotència.